09 de desembre 2009

Medi ambient 2

Hola a tots!!!! Esteu preparats per començar a escalfar el tió aquest any!!! Com sempre jo ho espero amb moltissimes ganes. L’altre dia us vaig comentar algunes coses que podem fer nosaltres en el nostre dia a dia per millorar el medi i el planeta. Doncs avui us en vull parlar d’algunes més que podem fer i que com sempre, cada petit gest que fem, es important.

1.-Utilitzar piles recarregables en comptes de les que es llencen quan ja s’han gastat, d’aquesta manera farem menys escombraries. I sabeu que? Les piles estan fetes d’una material que no es radioactiu i que es recicla, així que si les fem servir recarregables ho tenim solucionat.

2.-Les properes bombetes que es fonguin a casa, li hem de dir als pares que les comprin de baix consum, son més cares però duren fins a 6 vegades mes, i gasten molt menys de la meitat, així que el medi i surt guanyant i també la nostra butxaca.

3.-Si anem a comprar, ara que ja sabem més coses, inclús es més divertit, perquè haurem de mirar per detergents biodegradables. Afixo vol dir que estan fets amb uns components amics amb el medi ambient, i el sabó que fan es inofensiu amb la natura. El millor de tot es que fan molt bona olor.

4.-Aquesta ens costarà menys de fer-la que els nens i nenes que viuen a les grans ciutats, i sabeu perquè??? Doncs perquè tenim hort!!! Si, si, els productes frescos, a part de ser molt més bons per la salut no malgasten energia. No s’han de posar en congeladors frigorífics perquè es conservin, no s’han de transportar amb camions ni posar-los al congelador de casa, així que mireu quin munt d’avantatges te menjar-nos els productes de l’hort!!!!!

Us he deixat molts deures per fer avui oi??? Ja m’anireu explicant si ho feu!!!! De moment jo ho intento i es divertit perquè estic ajudant a la natura.

03 de desembre 2009

Fuita i verdura ecològica

Hola amics!!! Com esteu??? Heu llegit que us va dir en Ral l’altre dia sobre com podíem cuidar el medi ambient?? Doncs jo ja ho estic posant en practica. Si, si, el que més em costa es el reciclatge, ja que a casa som uns quants i no tothom sap que han de posar a cada cubell. Fa dos dies que em trobo els tetra-bricks de llet i suc a dins del cubell del paper, i tot i que sembla paper no van junts amb el diari, sinó que van amb el plàstic. Que us passa a vosaltres això????

Jo el que us vull explicar es una altra cosa, també es tracta de cuidar el medi ambient, però a més a més, també cuidar-nos nosaltres mateixos. Sabeu que pot ser??? Us ho tornaré a explicar a veure si us zona, es tracta de cuidar la naturalesa i també al nostre cos, tot a la vegada!!! Que ja ho sabeu? Si, si, exacte, te alguna cosa a veure amb la fruita i la verdura ecológica!!!!! Ens ho han explicat a l’escola i a partir d’ara cada setmana tindrem el divendres a la tarda una hora de teoria i una altra de practica sobre el que podem fer per cultivar fruita i verdura ecològica. Ja que d’aquesta manera no maltractem la terra i el medi ambient amb els pesticides i un cop la fruita esta madura i la verdura esta apunt per menjar, nosaltres no ens empassem aquests pesticides, que la majoria porten components tòxics pel nostre cos.

D’aquesta manera podem fer les practiques del divendres, a darrera de l’escola hi ha una feixa que ens l’han deixat perquè hi puguem cultivar la nostra fruita i verdura ecològica. Ens hem dividit en grups, així cada un es cuidarà de les diferents plantes que hi volem plantar. Ja que no totes es planten en la mateixa època, ni es cultiven de la mateixa manera, ni es cull al mateix mes. Jo estic ben contenta que m’hagi tocat el grup de la fruita d’estiu (préssecs, cireres, albercocs, mores, maduixes, etc..) perquè així no només menjarem fruita ecològica, sinó que també en podrem fer melmelada per poder-la menjar durant tot el proper hivern. Ja us aniré explicant com prepararem la terra aquests primers mesos d’hivern i com van evolucionant. No creieu que es molt bona idea?? Que us semblaria dir-ho als vostres professors i proposar-los-hi de fer el mateix!!!!

29 de novembre 2009

Medi ambient

Hola amics!!! Tinc moltes coses per explicar-vos!!! Son molt interessants i estic ben content de poder dir que algunes d’elles ja les faig. Fa un mes que a l’escola hem entrat en un programa per ser mes “amics amb el medi”. Sabeu que vol dir això? Doncs que estem fent diferents activitats per conèixer més el medi ambient i ser-ne més amics. De fet hi ha moltes coses que un mateix pot fer en el dia a dia, que afecta directament a millorar el medi ambient. Us en explicaré algunes que crec que tots ho podem fer i que hauríem d’aconseguir fer-ho sempre més. Ja que com diu el professor de ciències, la natura estava aquí abans que nosaltres naixéssim i l’hem de deixar millor que com l’hem trobat. El problema es que cada vegada hi ha més de tot i és complicat controlar-ho, però el que si podem fer cada un de nosaltres és aportar el nostre granet d’arena.

1.-Mentre ens raspallem les dents, que s’ha de fer com a mínim durant un minut, HEM DE TANCAR l’aixeta perquè no s’escapi l’aigua neta. Es veu que fent això a partir d’avui estalviarem uns 3 litres cada vegada.

2.-Quan anem a comprar a les botigues, hauríem de portar les NOSTRES BOSSES ja que no cal que cada vegada l’utilitzem de noves. A més a més, les bosses son de blàstic i el plàstic es un material que costa molt de reciclar. Així que tria les que més t’agradin per anar a comprar.

3.-Abans d’anar a dormir hem de vigilar que tot els APARELLS ELECTRÒNICS estiguin ben tancats, fins i tot aquella llumeta vermella que deixen quan estan hivernant. Així estalviarem energia!

4.-RECICLAR les deixalles que fem a casa, en quatre diferents cubells, els del plàstic, que hi posarem també les llaunes, el paper que també hi posarem el cartró i els tovallons de paper, el vidre sense les tapes si aquestes son metàl•liques i la resta de deixalles orgàniques. Quin us sembla que omplireu més aviat??? Ja veureu que us sorprendrà!!!!

Jo ja ho vaig i procuro que tothom de casa també ho faci, però això he organitzat un concurs, cada vegada que algú no ho faci i un altre el pesqui no fent-ho ha de pagar una penyora amb diners i quan tinguem la guardiola plena anirem a comprar planters d’arbres fruiters per plantar-los a l’hort de casa!!!!

14 de novembre 2009

La granja

Hola amics!!! Perdoneu per no haver dit res durant tant de temps, però el nou curs escolar es més dur del que em pensava i tenim força feina. De totes maneres us vull explicar com es la granja que hi ha a casa i quins animals hi tenim. A mi el que més m’agrada sabeu que es? Doncs, anar als patis on tenim els porquets petits, n’hi sol haver entre 100 i 150 i entrar silenciosament dins, posar-me enmig d’ells i quedar-me ben quiet. A poc a poc, ells es van acostant, ben a poc a poc, i quan veuen que no et mous més despresa fins que els tens tots olorant-te i ben a prop, es llavors quan ve la part divertida, moure’t ràpid i espantar-los, i veus com tots corren cap a diferents direccions fen els esgüells típics.

Una altra cosa que passa a la granja i que també m’agrada molt de fer es: quan arriben els vedells a casa que acaben de ser desmamats, n’hi ha molts que no saben menjar sols i els hem d’ajudar. Els hi hem de fer creure que encara estan mamant de la seva mare així, que els que no saben agafar-se el menjar de la menjadora els hi preparem un altre sistema. Us haig de dir que als vedells petits, els hi agrada molt i molt xuclar-te la mà, si tu els hi poses a propet de la boca el seu instint es xuclar, i fa quasi pessigolles perquè tenen la llengua molt rugosa.

Doncs sabent això, els que no saben menjar els hi preparem una galleda de llet i els hi donem la mà perquè xuclin, i mentre ho fan fiques la mà a la galleda i d’aquesta manera tasten la llet i veuen que es bona i mengen, ja que sinó ho féssim així es moririen. Així, sempre que arriba a la granja un camió nou de vedells, el pare ja m’identifica quins són els que no saben menjar i jo els hi preparo la galleda. També es bonic, perquè desprès quan el vedell es fa més gran i gros, crec que tenen memòria, perquè em fan més cas quan els crido que la resta i es deixen tocar molt més que els altres. Jo sempre els hi poso nom! Com es diuen els vostres animals? També teniu porquets i vedells a la vostra granja?

30 de setembre 2009

Alliberament

Hola a tots!!! Que tal us va el nou curs escolar??? Ja sabeu que m’agrada molt començar el curs, encetar un llibre nou i estar amb els companys!!!

Avui sabeu que hem fet? Dons hem anat a visitar una granja d’animals, però d’animals especials. Perquè dic això, doncs perquè hi ha animals de moltes especies diferents, l’únic que tenen amb comú es que els hi ha passat alguna cosa que la gent els ha trobat malferits, ja sigui perquè han sigut atropellats per un cotxe, enrampats per un cablejat elèctric, s’han trencat una ala, cama... o els ha atacat una altra bestia. Doncs en aquesta granja que hem anat a visitar, els recullen i els cuiden, els hi posen un xip per poder fer un seguiment i quan ja estan be els alliberen. Precisament això és el que hem fet, hi havia diferents animals, la majoria eren ocells o grans aus.

Sabeu quins son els dos que m’ha cridat mes l’atenció i que els hagués agafat per emportar-me a casa, doncs un eriço i un mussol petit. L’eriço era molt bonic, i tenia força por enmig de la cridòria que nosaltres fèiem, li he obert la caixa i sense posar-li la mà a sobre l’he empès perquè pogués sortir. El primer que ha fet es olorar una mica i quan a vist que reconeixia olors ha començat a moure`s a poc a poc, quan ha tingut les quatre potetes fora es veia que es trobava en el seu ambient i s’ha posat a corre per amagar-se. Després ha vingut el torn d’un mussol molt petit, m’han posat un guant perquè no m’esgarrapes i el tenia agafat en un dit. És impressionant com mouen el cap, d’un costat a l’altre com si poguessin donar una volta sencera, a més a més, tenen un ulls enormes, rodons i ben oberts, que de tant en tant obren i tanquen a una velocitat molt lenta que ho pots apreciar molt be, i com ens havien ensenyat a l’escola fan el soroll típic d’un mussol, també se’ls anomena Xuts, que em fa molt riure!!! Doncs, després d’observar-lo una bona estona l’he deixat anar, no podia quedar-me’l per sempre ja que son animals salvatges, lliures. M’ha fet una mica de tristor , perquè era molt bonic, però la naturalesa és casa seva i on es sentirà mes be. I sempre podrem saber que fa i que deixa de fer, perquè porta un xip.

Que heu anat alguna vegada a alliberar animals????

28 de setembre 2009

El Vi

Hola amics!!! Que tal el començament de curs??? Jo estic content perquè ja em organitzat els equips d’aquest any i m’han agafat els grans, així que jugaré amb dos equips!!!!

Avui us explicaré on varem anar amb el pare el passat cap de setmana, doncs a una bodega de vi. A casa sempre en beuen i els hi agrada fer tota la cerimònia, anar a buscar l’ampolla a baix al celler, destapar-la, olorar el tap, posar el vi en un recipient que li diuen “decantador”, mirar a quina temperatura es troba i si esta be, el deixen respirar una estoneta abans de beure’l, si esta massa calent el posen a la nevera fins que no te la temperatura correcta. A mi m’agrada veure el pare fer tot aquest ritual, normalment ho fa el divendres al vespre i els diumenges al mig dia. La veritat es, que m’agrada perquè mentre fa tot això talla uns trossets de pernil, llonganissa i formatge com a vermut i els baixa al celler mentre tria el vi més apropiat, i jo vaig picant!

Doncs, com us deia, dissabte varem anar a una bodega de vi petitona. El pare volia comprar unes quantes caixes de vi negre, rosat i blanc i jo el vaig acompanyar. La bodega esta envoltada de camps de ceps, i com que ara és l’època de la verema doncs hi havia molt moviment a les vinyes, gent, tractors, maquinaria, soroll i cridòria.... semblava que fins i tot els ceps parlessin. Ens varen ensenyar el procés de creació del vi, des del moment que arriba amb els tractors a la bodega i es llança el raïm a uns grans dipòsits, després es fermenta i se li pot introduir gustos, olors, essències... em va cridar l’atenció que li posen essències de mora, gerds, fusta cremada... si si, perquè es diferenciï de la resta. Després el vi passa una llarga temporada dins de botes, uns mes temps que uns altres i finalment s’embotella. En aquesta etapa, depenent del tipus de raïm i del que es vulgui, hi estarà més o menys temps, i finalment ja el podem obrir i provar. Com que el pare coneix força a la gent de la bodega, li varen deixar provar les primeres mostres de la collita d’aquest any. Perquè com ja sabeu, depèn de com hagi estat l’any de pluges, de secada, etc... el vi surt més o menys bo. Així que quan varem arribar a casa amb la nostra compra, el pare va tornar a baixar al celler a fer el seu ritual mentre jo em menjava el vermut.

14 de setembre 2009

Trabucaires

Hola amics!!! Ahir varem celebrar la diada i avui ens en anem de Festa Major. L’any passat us vaig explicar com ho vivíem en el meu poble. On anem avui es una mica diferent ja que ells tenen gegants!!! Si sí, gegants!!!! De fet, estar per tot arreu. El primer que fan de bon mati es fer sortir els trabucaires que desperten a tot el poble amb el seus tirs. Que sabeu que son?

“Trabucaire és aquell soldat combatent, armat amb un trabuc (arma de foc portàtil, de canó curt i ample de boca acampanada). La paraula trabucaire va començar a utilitzar-se a Catalunya per designar als irregulars que van participar en la guerra contra la República francesa (1793-1795) i als guerrillers de la guerra de la independència (1808-1814). Més tard es va aplicar als insurgents realistes durant el trienni constitucional (1820-1823) i als guerrillers carlins (1833-1840).
A part dels posteriors bandolers d'extracció camperola, també va donar-se el nom als grups armats de la tercera guerra carlina (1873-1876).
Els trabucaires en una altra època havien estat membres de l'exèrcit privat dels senyors feudals. Amb el temps i a mesura que les guerres particulars anaven perdent intensitat, passaren a convertir-se en un grup folklòric de luxe a disposició dels senyors. Tenien dues funcions definides: rebre amb honors als grans mandataris, en especial als alts càrrecs de l'església, amb l'objectiu que tots sabessin el pas del seu senyor.
Aquesta tradició d'acompanyament és la que ha conservat en bona part aquests grups armats, ja que amb el pas del temps van passar a convertir-se en un dels principals elements tradicionals de les festes major.”


Doncs, el meu pare n’és un d’ells, des de petita que te guardat en el tercer calaix de la calaixera el tratge, i cada any, en unes sis o set ocasions se’l posa. A mi m’agrada veure’l vestit així, i em deixa ajudar-lo a lligar-li la faixa vermella, ben estreta a la cintura. El soroll que fan els trabucs em fa por i tot, es un soroll estrident i fort, sovint quan ja marxa de cada des de l’empalma de casa tira un tir perquè sàpiga on passa. Quan arriba, sempre fa molta olor a pólvora i porta els dits ben emmascarats.

11 de setembre 2009

Diada

Hola a tots!!!! Com us ha anat l’estiu??? Heu passat unes bones vacances??? Jo m’ho he passat molt be, la veritat es que aquest any han sigut Increïbles!!! Ja us aniré explicant que he fet, ja que avui es la Diada. Sabeu què és el que celebrem??? Doncs us ho explicaré:

“La Diada es celebra cada el dia 11 de setembre. En commemoració de la caiguda de la ciutat de Barcelona a mans de les tropes borbòniques a les ordres del Duc de Berwick durant la Guerra de Successió Espanyola del 1714, després de 14 mesos d’assetjament. D’aquesta manera també es recorda la conseqüent abolició de les institucions catalanes desprès de la promulgació del Decret de Nova Planta del 1716. El Parlament de Catalunya va declarà l’11 de setembre Festa Nacional Catalanes el 1980.
Les entitats i els diferents partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals als monuments de Rafael Casanova i Josep Moragues, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya. Durant la celebració hi ha concerts i es pot sentir el cant “Els Segadors” en molts carrers, adornats amb banderes i flors.”


Que ja us ho havien explicat a l’escola això? Doncs a mi m’agrada aquests dia perquè es festiu, es fan dinars conjunts amb la família i sempre em deixen penjar a mi la bandera al terrat!!! Que l’heu penjat vosaltres?

10 d’agost 2009

Endevinalla d'estiu

Hola a tots!!! Com us va l’estiu? Ja heu tornat de Campaments, de les estades esportives, de les colònies d’anglès, etc...??? Jo acabo de tornar de vacances, hi he anat amb la família i com cada any ens ho hem passat molt be. No us diré on hem anat perquè vull que ho endevineu ok? Us aniré donant pistes:

•Es tracta d’un indret on hi habita gent de quasi tots els països del món, però a la vegada tothom es comunica amb la mateixa llengua.
•L’edifici més famós i més conegut, i que sovint n’és la imatge que el representa és un rellotge.
•Just al mig hi té un palau molt i molt gran, diuen que hi viu el monarca, en aquest cas la reina, i cada dia de l’any faci el temps que faci, fan el ritual del canvi de guàrdia.
•Cada un dels barris té un parc gran i verd, i els habitants en fan molt ús: passejar, córrer, nedar, llegir, para el sol, jugar...
•Hi ha uns autobusos que pots pujar-hi i baixar-hi quan vols ja que estan foradats de darrera. Són molt divertits.

Que ja sabeu on hem anat????

04 d’agost 2009

Vampirs????

Hola a tots!! Com va l’estiu???Avui us vull parlar d’una saga de llibres que estic totalment enganxada i ara que es estiu i tenim més temps lliure és una bona opció! Son d’una escriptora americana Stephenie Meyer, però jo els llegeixo en català. El primer es diu “Crepuscle” , el segon “Lluna nova” i el tercer “Eclipsi”, després n’hi ha dos més.

La història és molt bonica, tot i que et fa patir constantment. No us vull explicar res de res, però si us vull fer dentetes. Es tracta d’una historia que combina suspens amb romanticisme d’una manera sobrenatural. Ella és normal, ell és una barreja entre un cavaller del segle passat i un animal salvatge, entre perfecció i perillositat, entre somni i realitat, entre el món real i el desconegut...

Per acabar us deixaré una frase que Bella, la protagonista, es diu a ella mateixa en un moment de la història: “ Hi ha tres coses de les quals estic totalment convençuda: La primera, Edward és un vampir. La segona, hi ha una part d’ell, i no sé com de forta és, que desitja la meva sang. I la tercera, que estic inevitablement i incondicionalment enamorada d’ell.”

També n’han fet una pel•lícula, jo la vaig veure ahir. Està molt be però passa tot massa despresa, en el llibre tens més temps per conèixer els sentiments de cada un d’ells!!! Que us han entrat ganes de llegir-lo!!!! Ja em direu si us agrada!!!

30 de juliol 2009

Estiu

Hola a tots!!!!! Ja fa dies que tenim l’estiu a sobre, però ara me n’adono més ja que acabo de tornar dels Campaments i tinc totes les fotos que he fet a sobre el llit per ordenar-les en àlbums i penjar les que mes m’agraden a la paret. També haig de posar en ordre tots els records i les vivències d’aquests dies. Sempre m’envaeix una sensació entre tristesa i satisfacció, ja que soc conscient que molts amics no els tornaré a veure fins d’aquí molt temps o fins l’estiu vinent. Tot i així, tinc els seus e-mails i se que amb alguns, no amb tots, ens escriurem.

L’altre dia varen arribar al poble un grup d’estrangers, com cada any, n’arriba un grup al juliol i un altre a l’agost. Ara ja no em sobta tant, però al principi em feia gracia veure gent amb els ulls xinets caminant pels nostres camins. Tots son joves, i venen de molts països diferents, fan el que se’n diu un camp de treball internacional. Ja us vaig que dir, que quan no podré anar mes als campaments, voldré anar amb aquests camps. Ja que veig que s’ho passen molt i molt be i que fan molts amics de diferents llocs. Doncs, el que normalment fan es treballar en la recuperació de camins, la restauració del nostre castell i església, el bosc i també organitzen unes xerrades on venen politics i gent coneguda. Precisament l’altre dia estaven treballant molt a prop de casa i la padrina a mitja tarda els hi va preparant una llimonada fresca i els hi va deixar collir cireres de l’arbre. Jo no els entenc massa, ja que sempre parlen anglès, però aquesta vegada ja vaig poder dir alguna cosa. Ho sabeu oi que la professora que ens fa anglès en sap molt i aprenem molt, perquè ens posa cançons i ens parla tota l’estona amb anglès.

Avui aquesta tarda aniré a la piscina que tenim, l’aigua esta sempre gelada, però com que fa molt sol i calor no ho passes malament. Segurament ells també hi seran, ja us diré si els hi he dit alguna cosa i sobretot i m’han entès.

23 de juliol 2009

Campaments II

Hola!!! Com havíem quedat us segueixo explicant com funciona un dia als campaments. Be doncs, desprès d’anar al riu arriba l’hora de dinar. Sovint abans que el monitors ens serveixin el primer, hi ha uns minuts per discutir sobre qui és o qui deixa de ser el zorro. Durant el dinar hi ha molt de rebombori a les taules, si algú es porta malament els monitors el castiguen al marge, vol dir que ha d’agafar el plat i el got i anar a seure a terra sol. L’últim dia per un motiu o per un altre els monitors van castigant a tots els nens i acabem tots dinant al marge!!! Jo ja ho espero!!! Després de dinar, torna tocar els serveis, depèn del que hagis de fer hi estàs més o menys estona, quan et toca netejar els estris de cuina t’hi passes una bona estona. I l’hora lliure!!! És l’hora de la migdiada, podem fer el que vulguem, normalment nosaltres juguem a ping-pong o futbol. I a toc de xiulet ens reunim tots fent una rotllana enmig del campament i ens expliquen el joc de tarda. Son els que més m’agraden, ja que son jocs llargs i normalment es formen dos equip i s’ha de fer lluita de fulards. Per exemple: el joc de les banderes, el de les plomes, el dels castells...

I en acabat el joc, moments de comentaris i discussions mentre ens mengem ràpid el berenar i altra vegada ben embetumats de crema i cap al riu. Depenent de la durada del joc hi podem estar més i menys, i a toc de xiulet cap al campament altra vegada. El moment de la dutxa natural ha arribat i per grups ens dutxem, com que l’aigua es força freda sembla una lluita per acabar el primer, però les monitores no ens deixen marxar fins que no tenim ni una bombolla de sabó a les orelles. Ja ha arribat el moment de les cremes, les cues i les trenes per les nenes, nosaltres es quan seguim amb la lligueta de basquet, futbol o ping-pong. I quan ja comença a fer-se llustre arriba l’hora del sopar. Més rebombori tot menjant i amb impaciència es esperem el joc de nit. Normalment tornen a ser jocs llargs, sovint però aquests és contra els monitors. A toc de xiulet comença i acaba. I ja hem arribat a mitja nit. Després d’una rotllana rapida per comentar l’endemà tots ens fiquen dins de les nostres tendes amb la nostra patrulla. I com cada nit el monitor ens ve a dir bona nit, és el moment de les confidències i sobretot de les pessigolles!!!! un bona nit seguit pel darrer xiulet del dia ens obliga a tancar els ulls per somiar.

17 de juliol 2009

Campaments

Hola amics!!! Un any més he anat de Campaments i com sempre m’ho he passat molt i molt bé!!! Aquest any ja sabia com funcionava una mica més tot, ja em coneixia l’entorn i com s’organitza un dia normal. Voleu que us ho expliqui??? Doncs el primer que passa és, de cop i volta sents la veu de la teva monitora a dins de l’orella, quan son les vuit més o menys, la cremallera de la tenda s’obre de cop i ella crida “Bon dia” a l’orella de cada un de nosaltres. Si no li fem cas ala segona, ens fa pessigolles i si a la tercera no estem fora de la tenda amb el necesser als dits ens agafa el sac i ens arrossega cap a fora!!!! Algun dia no li feia cas perquè volia em m’arrossegues a fora de tenda mentre em feia pessigolles!!!! Es divertit!!!! Ens vestim a corre cuita la roba neta que la nit abans ja em deixat preparada i agafem el necesser per anar-nos a rentar la cara i les dents al riu. Les nenes estam mooooolta estona perquè es posen colònia, es pentinen i sempre volen dos cuetes, monyets o trenetes que les monitores els hi fan. Un cop tornem a ser a la tenda, traiem el sac i l’aïllant per ventilar-ho tot i ho pengem a les instal•lacions que varem fer el primer dia. I cap a esmorzar!!!!! A vegades abans i a vegades després ens expliquen el que farem durant el dia, ens recorden a quina patrulla (us ens recordeu que voli dir patrulla???? Mireu-ho a l’escrit de l’any passat) li toca fer cada un del serveis que s’han de fer per mantenir el campament net i polit. En acabat d’esmorzar toca fer la feina, et pot tocar endreçar el campament, netejar les latrines (exssss) o rentar els estris de la cuina, sort que cada dia et toca un servei deferent perquè n’hi ha que son moooolt pesats!!!! Però en acabar de fer-ho arriba el joc o l’activitat que hi ha programada!!!!! I després de córrer i jugar sessió de riu i sol!!!!!! Això si, els monitors sempre ens embetumen de crema fins a les orelles perquè no ens quedem vermells com una gamba!!!!! La passejada fins al toll tots junts és molt divertida, correm, cantem i juguem i en arribar a l’aigua deixem la tovallola ràpidament al terra per tirar-nos i refrescar-nos!!!! Ui!!!! Fins aquí només hem arribat abans de dinar!!!! Us seguiré explicant que fer a les tardes i a les nits!!!!!

26 de juny 2009

Nit màgica



Hola a tots!!!! Ja estic de vacances!!! Ja hem acabat l’escola, ara estic molt content ja que penso amb el munt de coses i activitats que podré fer aquest estiu. Amb el pare ja em quedat que em portarà a pujar per dins d’un riu, diu que ara ja soc prou gran per fer-ho! Ja us explicaré com és!!!!

L’altre dia va ser la revetlla de Sant Joan, és una festa típica d’aquí, a mi m’agrada molt perquè s’escau que és el final del curs i el començament de l’estiu, de fet diuen que és una festa per celebrar el solstici d’estiu. La padrina em va dir que és el dia més llarg de l’any i la nit més curta, també em va explicar una llegenda que té com a indret el camp que tenim a sobre de casa. Em va dir que durant la nit de Sant Joan en al camp que nosaltres li diem “el piló” doncs s’hi reuneixen les bruixes bones per fer una poció màgica, que un cop se l’han begut les fa tornar més maques i joves del què ja son. Jo aquella nit vaig anar a dormir una mica més tard del normal i vaig estar mirant des de la finestra de la meva habitació si en veia alguna d’elles, però la veritat es que només vaig veure el foc que devien preparar per fer la dansa i la poció més tard. L’any vinent intentaré no adormir-me!

On la vareu celebrar vosaltres la nit de Sant Joan? Voldreu venir l’any vinent a veure les bruixes en “el piló”?

Fruita d'estiu

Hola amics!!! Ja han començat les vacances d’estiu!!!!! Jo ja tinc un munt de plans per fer, des d’anar als Campaments, a colònies esportives i d’anglès i de viatge amb els pares. Ja us aniré explicant on soc i què faig. Però avui vull parlar-vos de la fruita d’estiu, és tant bona!!!!

A mi m’agraden molt i molt les cireres i ara precisament és el temps. Quan em llevo al matí la primera cosa que faig i baixar al jardí i englotir-me un bon grapat de cireres, ja que a primera hora són fresques perquè no els hi ha tocat el sol. M’agrada molt collir la fruita de l’arbre i menjar-me-la, és molt més bona que no pas si ja està collida. El què passa amb la fruita d’estiu és que arriba tota a la vegada, es divertit perquè durant dues setmanes mengem moltes cireres, després arriben els albercocs, enmig toca a les maduixes, que també m’agraden moltíssim i a partir d’aquí les prunes, les peres, les pomes, les ametlles i finalment el raïm i les figues.

Amb la padrina fem cada any melmelada de tot, les posem en potets petits i les embassem, aquest any he fet jo les etiquetes, ja que a l’escola ens van ensenyar a fer servir un programa per canviar coses de les fotos i crear etiquetes i logos. El dia de la melmelada tenim molta feina, primer collir la fruita vigilant agafar la més madura però que no estigui passada o tingui alguna picada de moixó, després fer-la bullir amb sucre, deixar-la en repòs i finalment embassar-la al buit, ficant-la al bany maria. M’agrada perquè durant un parell dies queda una olor a tota la casa de fruita dolça, que sembla que et poguessis menjar les parets.

Que us agrada a vosaltres la melmelada? Si voleu podeu venir a casa a provar-la!!!!!!

18 de juny 2009

Festa d’aniversari


Hola amics!! Ja tinc un any més!!! Us vaig explicar que investigaria a veure quina em tenien preparada, doncs, aquest any no vaig saber esbrinar-ho.

Primer ho varem celebrar a l’escola, quan és l’aniversari d’un nen el què fem es preparar-li una cançó. Un parell de dies abans durant l’hora del patí ens reunim amb grups a dins de l’escola i el què fem és; agafar una cançó que sabem que li agrada a la persona que fa els anys i li canviem la lletra. A mi m’agrada molt preparar-les pels demés i inventar-me una lletra nova, sovint fa molt riure. I el dia de l’aniversari a la tarda li cantem mentre la professora reparteix un trosset de pastís a cada un de nosaltres. És tradició que el pastís el porti la persona que fa anys.

El dissabte ho varem celebrar a casa amb el amics. De fet, aquest any va ser diferent, perquè el pare de bon matí em va dir que havíem d’anar a buscar rocs al cap damunt d’una muntanya perquè els necessitava per fer una paret, i em va portar en un antic castell mig en ruïnes que hi ha no molt lluny de casa. Quan varem arribar allà em va dir que jo busqués els mes rodons a dins del castell que ell es quedava a fora, un cop vaig entrar a dins, tot de veus es van posar a cantar la cançó de “per molt anys” i varen començar a sortir tots els meus amics entre les ruïnes, en Ral, en Miquel, la Marta, la Mercè.... tots hi eren. Ho havien estat preparant des de feia dies, havien portat una taula amb beguda i menjar i varem estar tot el dia jugant a diferents jocs en aquell indret. La veritat es que va ser una gran sorpresa i ens ho varem passar molt i molt be. I al final vaig bufar les espelmes tot demanat un desig.

03 de juny 2009

Un any més

Hola!!!! D’aquí pocs dies serà el meu aniversari i tindré un any més, seré un any més gran! M’agrada molt i molt celebrar el meu aniversari i fer-me gran. De fet ja començo a estar una mica nerviosa, ja estic investigant a casa i també als amics, fent preguntes i actuant com Sherlock, perquè com cada any hi haurà alguna cosa preparada. Normalment és una festa sorpresa, ja fa cinc anys que me’n preparen una i sempre son espectaculars, perquè tothom està content, hi ha música, jocs i un pastís, de fet és sempre el regal que més m’agrada, vull dir, tots els altres regals també m’agraden sempre moltíssim però el pastís és especial, és realment el què marca la diferencia entre el dia del teu aniversari i la resta de dies que celebres alguna cosa. No sóc molt gormanda però em fa molta il•lusió apagar d’una bufada les espelmes i sobretot demanar un desig, sempre demano el mateix, any rere any, i es pot dir que es va fent realitat, així que seguiré demanat el mateix.

Quan era més petita em posaven el numero d’espelmes igual als anys que feia, però ara ja en fa un parell que em posen dos números, així es més fàcil apagar-les, ja que aquestes no son d’aquelles que es tornen a encendre soles i es un no parar i al final tothom ha de bufar a la vegada perquè s’apaguin del tot.

Jo continuaré investigant a veure si us puc dir abans que passi quina em tenen preparada!!!!!

28 de maig 2009

Un poema


Hola a tots!!! Us vull penjar un poema que m’agrada molt i el llegeixo sovint, el pare me’l va portar un dia gravat en una peça de fusta i em va explicar el que significava. A veure si sabeu que vol dir??


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
Ulisses resistint-se a les sirenes en el seu retorn a Ítacaque vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
Escolteu el poemaja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.



Kostantin Kavafis (Traducció de Carles Riba)

20 de maig 2009

La Fira

Hola a tots! Aquest cap de setmana va ser la fira del poble, és una fira agrícola, on hi ha maquinària de tot tipus i animals. I l’últim dia fan un sorteig on el guanyador s’emporta un poni, durant tots els dies de la fira el tenen en una corralet i la gent el pot anar a veure, aquest any era marró amb les potes blanques i no sé si era molt vell o no, però era molt i molt baixet. Em fan molt riure ja que son iguals que els cavalls normals però reduïts i normalment tenen força mal humor, mosseguen i no els hi agrada gens ni mica que els hi pugin a sobre.

Durant els dies de la fira hi ha moltes parades de productes de menjar, molts fets en masies, altres d’agricultura biològica, que vol dir que no hi posen cap additiu que no sigui natural i també artesans de la zona que treballen, la fusta, el vímec, el boix, la pedra, etc... m’agrada molt passejar-m’hi, amb el papa anem a veure els tractors, les maquines de segar, els cotxes i les carpes on hi ha les vaques, ovelles, cabres, cavalls, etc... en canvi quan hi vaig amb la mama, anem a veure i ha passejar-nos per les paradetes, les que hi venen coses de menjar però principalment aquelles que hi venen arracades, braçalets, collarets i roba. Sempre em compra alguna coseta i s’hi puc ja m’ho poso allà mateix o com a molt tard quan arribo a casa. Així cada any de fira tinc alguna coseta nova.

Segurament que en el vostre poble també hi fan fires oi? Sortegeu un poni vosaltres?

08 de maig 2009

L’Hort i el jardí


















Hola a tots!!!! Heu vist com ja ha arribat el bon temps? Li ha costat una mica però ara ja el tenim aquí! No sabeu com m’agrada aquesta època! Aquest cap de setmana em toca fer una feina que em torna boja, plantar flors i arreglar l’hort.

Davant de casa tenim un jardí, es una esplanada on hi creix herba verda, de fet, sembla una catifa, ja que t’hi pots estirar i rebolcar i no et fas gens de mal, és una mica tou. Doncs demà amb la padrina i la mama hi plantarem flors. Algunes dins d’àmfores de terrissa, altres dins d’un carretó de fusta vell que hi tenim, altres fent sanefes... es divertit i sobretot es gratificant perquè quan acabes veus tot el jardí ple de colors diferents i dona molta vida.

Darrera hi tenim l’hort,i ara es el moment d’arreglar-lo, de remoure la terra perquè respiri i fer-la més tova per poder-hi plantar desprès totes les llavors i aquestes pugin néixer i créixer. Un cop s’ha llaurat la terra, això ho fa el padrí amb el motocultor, a mi no m’ho deixa fer ja que s’ha de fer força per empènyer-lo. Amb una aixada fem els solc, son com regueres, unes enfonsades i les altres elevades. El padrí em diu que es fa d’aquesta manera perquè quan les llavors estan plantades i es reguen, l’aigua que entollada on hi ha planta i la va absorbint a mesura que la necessita. No sé quin planter hauran comprat avui en el mercat del poble ja us ho explicaré a la propera. Aii! Quines de menjar-me els tomàquets i els enciams que hi creixeran!!!!

06 de maig 2009

El "Senyor" gat del veí

Hola amics! Fa molts dies que no us explico res sobre en Tresky i la veritat és que tinc moltes anècdotes per recontar-vos, ja que sempre anem junts. Be, ell sempre em segueix a tot arreu, de fet, m’agrada molt que ho faci, és com si sempre anés amb guardaespatlles.

Doncs us explicaré la història del gat del veí, es diu Senyor, i és que ho sembla. És de color negre amb unes grans taques blanques, o a l’inrevés i és molt i molt pelut, i com que està gras doncs imagineu-vos com n’és de gros. Els bigotis son llargs i frondosos i te el ulls verd clar. Però el què el fa més senyor és la mandra que té per fer-ho tot, fins i tot per moure`s. Li agrada molt que li rasquin el cap i sempre que em veu, s’estira mandrosament i a poc a poc s’acosta perquè li facis carantoines, és llavors quan realment sembla un senyor. Jo me l’imagino amb una armilla de quadrets i un rellotge de butxaca penjant, una pipa plena de tabac i el seu llaç al coll. És en aquest moment quan comença a parlar amb veu profunda. I quan me l’imagino així em va molt riure!!!

I mentre tot això passa en Tresky està a la meva vora amb les orelles ben planes i sense moure la cua, no li cau gens be el Senyor gat, de fet jo crec que li provoca gelosia que el toqui i li faci magarrufes ja que en aquell moment no estic per ell. I quan tornem cap a casa em fa una mica el buit, es posa a caminar davant meu una mica allunyat, quan normalment sempre està al costat. Però li acaba passant un cop arribem a casa, sempre és la mateixa història. Que teniu algun gat vosaltres? Com és? També és tan mandrós con el Senyor?

24 d’abril 2009

El meu llibre de Sant Jordi


Hola!!!!! Sabeu quin llibre em varen regalar ahir??? Us donaré un parell de pistes; la primera, té més dibuixos que lletra. La segona, el músic de la història sempre acaba molt ben lligat a un arbre i amb la boca tapada. Us sona?

Si oi? M’agraden molt els còmics d’Astèric i Obelix, els llegeixo un darrera l’altre i moltes vegades. Sempre hi trobo algun detall que no havia vist abans. Doncs ahir em varen regalar el còmic “Astèrix a Bèlgica”, no vaig poder esperar-me i al vespre ja l’havia llegit tot. Es molt divertit, sempre acaben menjant i bevent, i ja us podeu imaginar en aquesta història on la cervesa n`és pràcticament la protagonista. Quina és la vostra aventura preferida?

23 d’abril 2009

Diada de Sant Jordi

Hola amics! Avui es la diada de Sant Jordi, és el patró del nostre país, i és un dia de celebració i rituals.

A mi m’agrada aquesta celebració perquè tothom sembla molt feliç, les noies especialment, corrent amunt i avall amb una rosa sota el braç. Sabeu perquè dic això? Llegiu, llegiu....

“Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives.

Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.

El rei convocà una reunió,on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.

Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir: - Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or, el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla. El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.

Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac.

Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor. De cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.

El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil•la.

Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen, i les dones un llibre."


Ja sabeu a qui li regalareu una rosa? I un llibre?

16 d’abril 2009

La Mona

Hola amics!!! Com han anat les vacances? Jo m’ho he passat molt i molt be, i he menjat molta Mona!!! Que us agrada a vosaltres? Sabeu que és? Doncs un pastís sovint de dos pisos, el primer mes gran, fet de mantega i el de sobre mes petit, normalment es de crema amb fruites confitades. A mi em torna boja el de mantega, tot i que la taronja confitada es una delícia, per no parlar de les cireretes!!!

Doncs a casa es tradició de cada any anar a buscar la mona el diumenge de Pasqua. Des de que vaig néixer és el meu padrí qui me la paga i em diu que ho seguirà fent fins que em casi. Ui pobre padrí que li queda temps!!!! Jijiji Ens llevem d’hora per fer tots un bon esmorzar, després el padrí i jo anem a la pastisseria que hi ha a la plaça major i sortim d’allà amb una gran caixa rodona. Aquest any també m’hi han ficat al cap de munt un ou de xocolata negra. I el pastisser la decora amb unes plomes de tots colors i un parell de polletets! Cada any els guardo en una caixa, no se pas quants n’hi dec tenir, però ben be una trentena!!!

Ah!!! No us ho he dit, però el dissabte de Pasqua, amb la padrina, anem a comprar unes sabates de xarol. Aquesta també es una tradició de casa meva, així el padrí em paga una mona i la padrina unes sabates noves. Les d’aquests any son molt boniques, de xarol vermell amb una sivella grossa platejada.

03 d’abril 2009

Calçotada

Hola a tots!!!! Que tal? Ja esteu preparats per les vacances de Setmana Santa? Jo si!!! Avui després de l’escola anirem amb el pare a muntar a cavall, l’Illa s’ha fet mes gran i cada vegada esta més entrenada, i com que avui fa molt bon dia serà perfecte.

Sabeu que farem dema a casa? Doncs una calçotada!!! Sabeu què és? Els calçots son com unes cebes tendres llargues, molt llargues. S’han de posar a fer a brasa, com s’hi fossin un bistec, però el pare em diu que hi ha d’haver molt foc. Ja que s’hi posen, es giren i es treuen, es força ràpid. Estan molt bons, be de fet, el què és més bo i els hi dona gust és la salsa, que no se com esta feta però es boníssima. Tanmateix, el que més m’agrada és l’ambient que hi ha a casa durant tot el dia. De bon matí el pare em crida per anar a buscar-los en un poble veí, com que en necessitem molts, anem amb el cotxe i el carretó enganxat. En Treski també ve amb nosaltres, ja que li agrada molt anar a la caixa!

Quan arribem a casa la padrina i la mare ja ens esperen, toca muntar les taules al terrat. Preparar els cavallets, posar-hi els taulons a sobre, i parar la taula amb tovalles de paper i una teula per cada persona. Si si, el plat es una teula, es la tradició, el padrí diu que d’aquesta manera la teula guarda la calor i fa que no perdin l’escalfor tant ràpid. En Treski sempre nota quan hi haurà festa i gent a casa i es passa l’estona corrent amunt i avall, passant per entre les cames i posant-se al mig, i sempre molt content.

Mentre es col•loquen les coses el padrí i el pare van preparant la llenya i el foc, i quan arriba el mig dia ja esta tot apunt, anem sentint els cotxes com arriben. La Ru sempre es molt puntual, en Treski la coneix molt i normalment la va a rebre al trencall de casa i venen tots dos. Jo m’encarrego de portar les begudes a taula i servir-les. A la vegada que es fiquen els calçots a la brasa es fa un piscolabis i un cop els calçots estan cuits, es van omplint les teules i cada un n’agafa una. En aquest moment tothom esta net i polit, però en dos minuts tothom quedarà ben emmascarat. Ah! No sabeu perquè? Doncs s’han de menjar de peu i amb el braç estirat. Primer s’agafen i es pelen, s’ha de treure la primera capa ja que estat totalment carbonitzada, i plena de cendra. Imagineu-vos de quin color us queden les mans, un cop pelats es suquen a la salsa i cap dins. Es molt divertit!!!! Ho heu provat mai???

Ah! Un secret: Aquest any la padrina ha fet un pitet per cada un de nosaltres amb el nostre nom!! Si si per tothom, pels grans també!!!!!

31 de març 2009

El Molí

Hola!!!! Com esteu? Preparats per gaudir d’una setmana de vacances? Jo si, tinc molts plans per aquests dies. Sobretot fer excursions amb els amics i si fa bon temps anar al riu.

Avui us vull explicar que hi fan en el molí del meu poble. De fet hi ha molts tipus de molins, en aquest hi fan oli d’oliva, i la veritat es que es molt i molt bo. Des de fora només es veu una casa de pagès normal, però a fora hi passa sempre un riu si t’hi acostes i en aquells moment el moli esta funcionant fa molt soroll. El moli es una pedra molt gran, m’explicava el padrí que per porta-la cap allà quan ella era petit, van haver de necessitar nou homes i dos bous, i tot així els hi va costar molt i molt. Doncs aquesta pedra te forma cònica, i esta enganxada a un eix fixa que la fa girar molt lentament i a mesura que va donant voltes va triturant les olives que hi cauen per un fora. Mireu si n’és de pesada aquesta pedra que tritura també els pinyols sense deixar-ne cap rastre. El què en surt es una pasta negrosa, aquesta es col•loca a sobre d’uns rulls fets d’un material semblant a la palla i es van fent capes, una capa de pasta d’olives i una d’aquests rulls, i així successivament fins que n’hi ha una alçada més alta que jo. Llavors el moliner ho posa tot en una maquina i ho premsa tot molt i molt fort, d’aquesta manera el que serà l’oli es filtra per dintre aquests rulls i cau en un recollidor. Des d’aquí en surt un canal que porta l’oli cap als bidons. Allà es on el deixen reposar, la padrina diu que és on es fa bo.

La massa que encara queda en aquells rulls com de palla, es torna a exprimir encara mes fort per treure també un oli, aquest però ja no es de primera classe i no esta tan bo, tanmateix es pot menjar. I un cop s’ha fet per segona o tercera vegada, el que queda, que es bàsicament el que no es pot aprofitar per menjar, es fa servir per cremar, de fet s’encén molt ràpid. Al Moli ho fan servir per encendre les maquines que fan girar la gran pedra i per la calefacció de la casa, d’aquesta manera ho aprofiten tot.

Nosaltres cada any hi anem a buscar les garrafes d’oli, el pare en compra moltes així en tenim per tot l’any. A més a més, no es com a les botigues que tenen oli tot l’any, en el moli nomes hi pots anar de finals de Desembre fins a mig Febrer, ja que es l’època de fer-ho. Perquè es just quan s’han acabat de recollir les olives. Que també teniu un Molí en el vostre poble? Encara funciona? Que hi fan?

25 de març 2009

La Primavera

Hola amics!!! Estic molt content!!! M’agrada molt la primavera!!! El dia es mes llarg, els ocells canten i en els camps comencen a sortir flors de tots colors. La primavera també ajuda a les persones ha estar mes alegres i contentes. A l’escola varem preparar un mural molt gran on cada un de nosaltres hi ha pintar una flor, la que mes li agrada (jo vaig fer una tulipa taronja), fent com si fos un ram i la professora va dibuixar el gerro. D’aquesta manera tenim al final de classe un ram enorme penjat ple de flors de colors vius, ens alegra el dia!!! Mireu com li agrada també a ella!!!!!! I a vosaltres que us agrada la primavera?

16 de març 2009

Casa Boix

Hola amics!!! Sembla que ja hagi arribat la primavera, el sol ja comença a escalfar, les flors treuen el cap envaint-ho tot amb la seva olor, els ocells ja em desperten.... com m’agrada aquesta època!!! I sabeu quin es el lloc que més m’agrada del món? Doncs Casa Boix!!!! Hi heu estat mai? Doncs us hi convido a tots perquè és casa meva. Encara no us en havia parlat mai però ara que ve el bon temps es quan més maco esta tot.

Es una casa típica de pagès, una masia, construïda a finals del segle XIX, té més de 100 anys. La va construir un avantpassat meu, crec que fou el padrí del meu padrí, o fins i tot podria haver estat el seu pare. Llavors seria el besavi del meu padrí. Ui que lluny que queda!!! Esta feta de pedres grans i robustes i les parets son molt amples, per això té les finestres molt profundes; el pare em va explicar que ho feien per resguardar l’interior del fred. Com que les parets son tant amples doncs al fred li costa més d’entrar-hi. Esta encarada a sud, així aprofitaven tot el sol, des de l’albada fins que es pon. D’aquesta manera com que no hi havia calefacció, escalfaven la casa de forma natural. I ara jo puc gaudir de les postes de sol més boniques del món. Sovint quan arribo de l’escola i he fet els deures, m’assec al balancí del padrí a la terrassa per veure com el sol es pon. A vegades el cel es queda completament taronja.

Abans d’entrar hi ha dos cirerers enormes, em diu la mare que els va plantar ella quan era com jo, i ara son molt alts, i cada estiu donen quilos i quilos de cireres molt dolces. Quan entrés a dins hi ha una sala molt gran, amb dues taules de fusta de noguer i els bancs per seure-hi. Aquest son molt llargs, per molt que m’estiri no em surten ni les mans ni els peus, a sobre sempre hi ha un porró, un cantí ple d’aigua fresca i fruita; i al final de tot el foc a terra. A l’altre costat de la sala hi ha dues habitacions, la dels padrins i la dels convidats i un bany. Llavors en el segon pis hi ha la meva habitació, la dels pares, un altre bany i una saleta on hi tinc les meves joguines i on hi faig els deures. Quan seré gran i ja no vulgui jugar més hi faré un despatx.

Des de la meva finestra es veu tota la vall, els dies d’hivern que hi ha la boira baixa sembla un matalàs de coto fluix, ara es veu tot verd, tot comença a néixer. També veig l’església del poble i al costat el castell, encara que estigui en ruïnes m’agrada mirar-lo, es un lloc especial.

I a peu de terra hi tenim els coberts per tancar-hi el tractor i la maquinaria del papa per treballar i també la quadra dels cavalls, el tancat de les gallines i els pollets i uns quants conillers. Tenim un gall tant vell que canta dues vegades, la primera per despertar al pare i la segona per avisar-me a mi que es hora d’anar a l’escola. La padrina em diu que es perquè ha estat tant de temps amb nosaltres que ja ens coneix el hàbits i d’aquesta manera ens ajuda a no fer tard. Que teniu un gall vosaltres? Esteu tots convidats, quan voleu venir?

09 de març 2009

Una pel•lícula

Hola amics!!! Aquest cap de setmana he vist una pel•lícula que m’ha agradat molt, es molt coneguda i fins i tot el pare em va explicar que n’han fet moltes versions. De fet es una adaptació del llibre més famós d’Alexandre Dumas i la frase cèlebre d’aquest relat d’aventures es “Tots per un i un per tots”. Ah! També n’han fet dibuixos animats, on el protagonista és un gos. Jo no els he vist gaire, però ho recordo vagament. Sabeu de quina pel•lícula us parlo? Els 3 Mosqueters!!!

Em va agradar molt, perquè explica una historia d’un noi jove, fill de pagesos, que vol ser guàrdia a la cort del rei de França. Marxa de casa molt jove per complir el seu somni, però pel camí no l’hi posen gens fàcil. Cultiva una forta amistat amb 3 mosqueters, així s’anomena la guàrdia real, i conjuntament viuen moltes aventures, lluiten contra l’exèrcit del primer ministre, creuen el mar complint ordres reals secretes i sempre perseguits pels seus enemics, mentre d’Artanyan intenta desesperadament salvar l’amor de la seva vida.

No us he fet entrar ganes de veure-la!!!

05 de març 2009

Update

Avui la professora d’anglès ens ha ensenyat aquesta paraula, i m’he recordat de vosaltres! Quantes coses us haig d’explicar.

El partit el varem guanyar, no va ser fàcil, però un gol en els últims cinc minuts del número 7 va ser decisiu. Va ser molt divertit i també força cansat, tanmateix haver guanyat la copa va merèixer l’esforç. L’ambient en aquestes competicions es molt bo, ja que passes moltes hores amb els jugadors dels altres equips mirant com juguen els que seran desprès els teus contrincants i comentant les jugades del partits anteriors. Ja espero que arribi la propera jornada, segurament a mitjans del mes de maig, llavors ja farà calor i podrem jugar al camp exterior.

La Ru ja us ha explicat de què es fa disfressar, doncs ja anava de nan mandrós, si si.... jo i els meus amics anàvem de nans, i com que som set, doncs érem els set nans. Ens faltava la Blancaneus, però cap de nosaltres es volia disfressar de nena. Així doncs, varem decidir que cada un aniria d’un nan diferent. A mi el que més m’agrada és el mandrós, ja que es rabassudet, i amb el nas vermell i rodó com un botó. La mare em va cosir un farcit d’espuma a dins els pantalons de pana beix, per sobre portava una camisa a quadres blaus i vermells, amb un cinturó agafada, un barret de nan i sobretot una barba molt llarga blanca que em feia pessigolles als llavis. Tots plegats anàvem asseguts a sobre d’un troc d’alzina gegant i ens varem passejar per tot el poble cantant “aibo aibo a casa a descansar aibo aibo aibo aibo aibo aibo aibo aibo. ...” ens ho varem passar molt i molt be, sobretot vaig riure molt quan ens vam trobar a la plaça per pujar a la carrossa.
Sabeu de quin us parlo oi? I si no, mireu mireu...

04 de març 2009

Rodamón

Hola amics!!! Desprès del conte d’ahir he estat pensat en els viatges, en aquells indrets llunyans plens d’encant i somnis. Haver de creuar mars i muntanyes per veure, conèixer i viure noves aventures es molt emocionant veritat? He pensat que es pot fer de moltes maneres, no només es poden agafar diferents transports, si no que es poden fer viatges organitzats, viatges mes independents on cada dia es planifica el dia vinent, amb una motxilla a l’esquena i anar fent quilometres o amb vaixell per dins el mar, hi ha viatges d’un dia, n’hi ha d’un mes i fins i tot hi ha gent que dona la volta al món!! Us ho imagineu!!!! Això si que seria divertit!!! Tornaries a casa amb una motxilla plena de vivències increïbles i una llarga llista de nous amics!!!

A mi m’agrada molt viatjar, amb els pares ho fem cada any ja que ells també ho troben apassionant. La última aventura va ser pels Highlands d’Escòcia. Es troben situats a la part mes alta del país i estan formats per moltissimes illes. El paisatge es molt verd, de fet hi ha tonalitats de verd que no tenim aquí a casa, ja que allà hi plou molt i es molt humit. Una de les coses que més em va agradar foren els fars, n’hi ha a cada penya-segat, estan pintats a ratlles blanques i vermelles i encara funcionen, d’aquesta manera serveixen de senyal als vaixells que naveguen pel mar.

També em van fer molt riure les vaques, ja que son molt peludes i tenen unes banyes molt llargues. Els darrers dies varem visitar ell llac Ness on diuen que hi ha la Nessy, un monstre enorme que viu al fons del llac, hi ha gent que diu que l’ha vist, nosaltres hi varem estar una bona estona però no varem veure res de res. Es un lloc molt màgic ja que els paisatges son hipnotitzadors.

Us agrada viatjar a vosaltres? Expliqueu-me on heu estat?

03 de març 2009

Hi ha havia una vegada en un país molt llunyà....

En Fionn i la seva muller Una vivien tranquil•lament al seu castell a la vora del mar al comtat de Antrim, fins que un dia un foraster va arribar-hi. Era un missatger d'Escòcia, un país mar enllà.

"Duc un repte del meravellós Angus" - va dir el missatger - "És el més alt, més fort i més temible gegant de tota Escòcia. Ha sentit parlar de la vostra formidable força i vol lluitar amb vos. Angus ha vençut a tots els altres gegants i vos sou l'únic que quedeu invicte. Accepteu el repte?".

"I tant que accepto!" - va dir en Fionn - "Començaré a preparar-me ara mateix" - va remarcar. I així ho va fer.

D'aleshores ençà en Fionn va treballar molt dur. Va decidir construir un camí a través del mar fins a Escòcia. Era un camí especial, doncs estava fet de centenars de milers de pedres negres, totes de mida diferent i de diferents alçades. Algunes pedres tenien sis costats, d'altres vuit i algunes fins i tot deu.

Els guerrers de Fianna i la comtessa d'Antrim miraven encuriosits com Fionn treballava cada dia, i veure com aviat el camí s'endinsava varies milles mar endins.

Un vespre, quan Fionn tornava de treballar va veure que Una estava preocupada.

- "Quin problema hi ha?" - Va preguntar.

- "Oh! Fionn" - va contestar Una - "He sentit uns rumors que m'han impactat. He sentit a dir que n'Angus és molt més gran que tu i que és, sens dubte, més fort".

En Fionn va quedar tot pensatiu fins que va dir - "Doncs si no el puc vèncer amb la meva força, haurem de pensar en algun pla. Potser no sóc tan gran o fort com ell, però si que sóc més intel•ligent".

En Fionn i l'Una van parlar durant hores. Van pensar molts plans, però no van trobar-ne cap que segur que funcionés. El temps corria, fins que a finals de setmana va arribar un altre cop el missatger d'Angus anunciant la seva arribada en dos dies.

- "Digues-li que Fionn està apunt, esperant-lo" - va dir Una - "I no et preocupis Fionn, tinc un pla en ment" - li va xiuxiuejar al seu marit.

Una va treballar dur durant els següents dos dies, va passar la major part del temps cosint i fent punt.

"Posar-se a cosir i fer punt en un moment com aquest!" - Es desesperava Fionn - "Em pensava que tenies un pla!".

"Mira atentament" - va dir Una - "Què hi veus?".

"Robes" - va dir - "Hi veig robes, però són estranyes ... ".

"No et preocupis per a això, simplement posa-te-les" - va ordenar Una.

Quina fila que feia en Fionn! Duia posat un vestit llarg, als peus hi portava uns peücs gegants i Una havia fet un bonic barret pel seu cap. Realment semblava un nadó. I llavors va comprendre el pla de l'Una.

"Mentre estaves treballant, li vaig demanar a en Fergus que fes un bressol ben gran. Fica-t'hi" - va dir Una - "no tenim temps per perdre!".

Angus s'estava apropant. El terra tremolava a cada passa. "On està el magnífic Fionn? He viatjat des de la llunyana Escòcia per lluitar contra ell" - El gegant va bramar - "Té por de trobar-me?"

Una va obrir la porta de casa. "Sisplau, feu el favor d'entrar. Sou benvingut a casa nostra. En Fionn està de caça, però no trigarà, però sisplau, podríeu parlar més baix? el nostre fillet està dormint".

"Aquest és el vostre fill?" - va exclamar gairebé sense veu, al veure la criatura

"Doncs si, ara encara és petit, però ja creixerà" - va respondre una.

Angus estava atemorit - "Si aquest és el fill petit d’en Fionn ... De quina mida ha de ser en Fionn?" - es preguntava - "Fionn ha de ser enorme!" - deia atònit.

Angus va arrencar a córrer, i sense girar-se va creuar el camí que havia fet en Fionn. I mentre corria, pensava - "I què faré si en Fionn em persegueix?" - i se li va ocórrer que mentre avançava podia desfer el camí. Així que mentre corria cap a Escòcia, va anar llençant totes les pedres, per això Escòcia, encara avui en dia es part d'una illa.

Sabeu on es troba Escòcia en el mapa del món?

20 de febrer 2009

Margarida

Hola amics!! Doncs encara ningú ho ha endevinat, segurament us havia de donar més pistes. Doncs aquest any em disfresso de margarida blanca! Perquè es la flor que més m’agrada, ja que es elegant, pura, desprèn una olor suau, no es pretensiosa ni agressiva i sobretot es una flor que destaca per la seva alegria. Es la primera que neix quan s’acosta la primavera. A prop de casa n’hi ha moltes i m’agrada molt asseure’m entremig d’elles i jugar al joc de “m’estima o no m’estima” mentre contes cada una de les seves fulles. Jo no les arranco mai, ja que es poden contar sense fer-les-hi mal.

Doncs demà aniré a la carrossa de Carnaval de margarida blanca, la Marta anirà de margarida taronja, la Mercè de margarida lila i la Carlota de margarida rosa i totes quatre anirem a sobre d’una plataforma amb rodes, que te la forma de test. Semblem realment quatre floretes de veritat a dins d’un test gegant. Serà molt divertit!!!!

Ah!!!! Sobretot no digueu a ningú la nostra disfressa ja que és un secret, no ho hem dit a ningú, demà tothom apareixerà amb les disfresses i a la tarda hi ha un concurs on es vota la disfressa mes original, així que si guanyem ja us ho faré saber.

Quina és la vostra disfressa per aquest Carnaval?

18 de febrer 2009

Carnaval

Hola amics!!! Estic molt i molt contenta!! Dema comença el Carnaval!!! Ja tinc la disfressa llesta, a que no sabeu de què em disfresso aquest any??? Us donaré una pista: normalment surto en grup, mai sola, vaig creixent a poc a poc, però m’han de cuidar i mimar, ja que si no em puc morir de set. La majoria de vegades tinc el cap blanc i la cara groga, però a vegades puc ser rosa, taronja i fins i tot blava o lila. Agrado a tothom per la meva forma però sobretot per l’olor que desprenc, sobretot si t’acostes molt i molt a prop meu, quasi a tocar-me. De fet el que mes veig de la gent es el nas. Sabeu amb què em convertiré aquest Carnaval?

..... us ho diré dema!!!! Ji ji ji

10 de febrer 2009

El Teatre

Hola Amics!!! Dissabte vaig anar a veure en Ral com jugava a futbol, de fet vaig anar a veure la final. No us diré qui va guanyar perquè vull que sigui ell qui us ho expliqui, però va ser molt emocionant. I desprès del partit i l’entrega de premis varem sopar tots al pavelló i l’Ajuntament va contractar un grup de musica i varem ballar tots fins ben entrada la matinada.

Avui us vull explicar que és el què mes m’agrada de fer, doncs és teatre. Ja fa un parell d’anys que participo a tots els espectacles que s’organitzen al poble (pessebre vivent, cavalcada de Reis, Caramelles, ...) i les totes les obres que preparem amb l’escola. Tanmateix m’agrada tant que quan sigui gran vull dedicar-m’hi sempre. El que mes m’agrada de tot es quan estàs a escena i sents que tota l’atenció del públic esta posada en cada paraula que dius i en cada un dels moviments que fas. I quan acabes una obra es molt emocionant sentir com la gent aplaudeix. Però també es molt divertit tota la preparació, aprendre’t de memòria els paràgrafs que has de dir, aprendre a dir-ho com ho diria el personatge, de fet, el teatre et dona la possibilitat de ser, actuar i parlar com ho faria una altra persona, et permet transformar-te amb infinitat de persones diferents. Assajar les escenes, les primeres vegades fa molta gracia, ja que tothom s’equivoca molt, i hi ha vergonya en interpretar segons quins personatges. El que mes vergonya em fa es haver de fer veure que tinc parella o que estic casada amb algun company, i si ens hem d’abrasar o fer un peto, em poso tota vermella i em ve el riure. Sobretot les primeres vegades que ho assages, desprès d’uns quants cops ja em passa un mica, però tot i així no estic gens còmoda.

La propera setmana comencem a assajar una obra amb la companyia del poble, m’han avançat que serà una comèdia romàntica d’embolics, ja estic ben nerviosa per saber quin personatge em tocarà..... ja us ho faré saber!!!!

06 de febrer 2009

El Futbol

Hola amics!!!! Que tal us ha anat la setmana? A mi molt be, m’ha passat molt ràpid i sabeu perquè? Doncs aquest cap de setmana tenim un torneig de 12 hores de futbol 7. Si, si, el torneig comença a les 6 del mati i acaba a les 6 de la tarda, després es fa l’entrega de premis i un sopar conjunt amb tots els equips i famílies al pavelló del poble. A mi m’agrada molt jugar a futbol, normalment em posen de centre dret, però hi ha alguns partits que baixo fins a davanter dret. M’agradaria poder jugar en un bon equip quan sigui gran, de fet als estius vaig a campaments i també a unes estades de futbol, on venen jugadors coneguts a entrenar-nos.

Jo jugo a la categoria de cadets malgrat que encara no tingui l’edat, però com que jugo força be, els nens mes grans em volen sempre com a titular en el seu equip. Aquest mati a l’hora del pati ja m’han donat la camiseta i els pantalons amb els logotips dels patrocinadors. Hi ha el logotip de l’empresa de la mama, el del pare de la Ru i un parell mes. M’agrada molt jugar aquests tipus de torneig perquè l’ambient es molt bo i amb un dia jugues moltes hores a futbol. Espero que quedem entre els tres primers així rebrem un trofeu por poder-lo posar a la vitrina del pavelló.

Avui quan surti de l’escola hem quedat per fer una mica d’entrenament i per parlar d’algunes jugades mes tècniques. Ja us explicaré com ha anat el torneig i quants gols hauré fet!!!!!

29 de gener 2009

Els dijous

Hola a tots!!!! Com us ha anat el dia? A mi molt be, m’agraden els dijous, sabeu perquè? Doncs es el dia que vaig a muntar a cavall. Si perquè el pare sempre acaba d’hora de treballar els dijous i em ve a buscar a l’escola i anem a muntar a cavall. Sabeu ell m’ensenya com fer-ho i m’explica la posició que haig d’adoptar per ser un bon genet. Quan arribem a la quadra, baixo del cotxe i vaig ràpid a saludar a l’Illa, es molt maca i em coneix molt, li agrada moltíssim que li rasquin el cap. Es de color marró xocolata amb una taqueta blanca al front, que sembla una illa, d’aquí el ve el seu nom.

Quan el pare ja ho te tot preparat i nosaltres ja ens hem calçat les botes i els guants ja podem pujar. Sempre tinc una mica de mal de panxa abans però quan fa un minut que caminem ja m’ha passat i llavors es quan m’ho passo molt be. Ja tinc ganes que arribi l’hora!!!!! Ja us explicaré per quins camins m’ha portat, sovint els canvia així d’aquesta manera també conec mes camins, paisatges i racons.

26 de gener 2009

Xerrada a l'escola

Hola!!!! Que tal us ha anat el dia avui? A mi molt be perquè avui han vingut un noi i una noia a classe i ens han fet una xerrada sobre les diferents activitats que podem fer durant aquest estiu. I la veritat es que ha sigut molt interessant, perquè he aprés que hi ha moltissimes coses a fer i que es impossible que t’avorreixis. Han arribat després de l’hora del pati i abans d’explicar-nos res ens han fet preguntes, com: Que vareu fer aquest estiu? On vareu estar? Participeu en algun esplai durant el cap de setmana? Sabeu que es una casa de colònies? I un intercanvi multilateral?I un SVE? I mes preguntes que ara no recordo. Després de saber que havíem fet ens han passat un vídeo molt entretingut. Allà hi explicava les diferents opcions que tenim per fer aquest estiu i també durant les vacances de Setmana Santa. Ens han donat varies opcions com: anar de campaments (jo ja hi vaig anar l’estiu passat per primera vegada i aquest any ja varem quedar amb el amics que hi tornaríem tots), anar a fer unes estades de idiomes o d’esports i el que m’ha semblat mes interessant es un projecte per anar a viure durant una temporada a l’estranger. Jo encara no ho puc fer perquè soc petit, però la Ru el proper any ja hi podrà participar.

Es tracta d’anar durant sis o dotze mesos a treballar en un altre país ajudant en un projecte, a l’igual que la noia que ens ho explicava, ella es alemanya i porta 4 mesos treballant per la nostra zona. I el projecte que ella fa es explicar als nens i nenes les diverses opcions que tenim per poder aprendre d’altres cultures, practicar una llengua diferent, conèixer món i ser mes tolerants. Ella ens ha fet la xerrada en castellà ja que el català li costa una mica, però de tant en tant ens deia alguna paraula. També ens ha passat unes dispositives del seu país i m’ha semblat molt i molt bonic i sobretot molt verd. Ens l’ha situat en el mapa i esta al mig d’Europa però a la part del nord.

Avui porto tot el dia pensant amb el munt d’opcions que tinc per fer coses diferents cada estiu, ara que encara no soc tant gran puc anar de campaments, de colònies i els caps de setmana a l’esplai. Després quan seré mes gran ja podré marxar mes temps. Estic molt content que m’ho hagin explicat, ara quan arribi el pare li diré que de gran vull fer un SVE (és el nom que te aquest programa, però no li digueu al pare d’acord, vull veure si ho sap) jajaja

16 de gener 2009

Les dues columnes

Hola amics!!! Ja s’han acabat les festes de Nadal, han passat els reis i hem tornat a començar l’escola. Els dies encara son curts i les nits molt llargues i el fred s’ha apoderat de tot, deixant un paisatge marronos, trist i melancòlic. Tanmateix, el fet d’estar ja en un altre any et fa ser més optimista, sempre agrada estrenar una cosa i ara ens toca estrenar un altre any.

A casa tenim una tradició, normalment ho fem durant el dia 1, però com que aquest any hi havia molta família a casa ho hem deixat per aquest cap de setmana. La tradició és escriure en un paper dividit en dues columnes tot el que esperes per aquest nou any. En la primera columna hi hem d’escriure les coses que ens fan il•lusió, el que volem aprendre, quines activitats volem començar, més tot allò que volem canviar i el que no ens ha agradat de l’any anterior. En la segona columna hi hem d’escriure el que creiem que hem de fer per poder complir el que hem escrit en la primera. Aquesta es la que més em costa d’omplir ja que has de pensar molt i si ja saps que hi has de posar després costa molt fer-ho, es que canviar les coses sempre es fatigós, però es veritat el que em diu sempre la mare, que després et sents mes be. Un cop hem acabat les dues columnes, posem el paper a dins d’un sobre amb el nostre nom i el guardem en una caixeta de llauna, on abans hi havia hagut galetes, i ho guardem. I no és fins la nit de Nadal del proper any quan les obrim de nou i cada un de nosaltres ho torna a llegir i sap si ha fet el que havia escrit o no.

Es divertit fer-ho perquè d’aquesta manera intentes durant tot l’any fer les coses perquè així quan arriba el proper Nadal i ho tornés a llegir t’agrada molt veure que has aconseguit fer el que vas escriure i que has pogut canviar alguna de les coses que no t’agradaven de la segona columna. No ho heu fet mai vosaltres? Encara hi sou a temps!!! Proveu-ho i el proper Nadal ja em direu com us ha anat!!!

05 de gener 2009

Caga tió

Hola amics!!! Molt bon any nou!!!! Com han anat les festes de Nadal? Ja us vaig dir que a mi m’agradaven molt i molt. Com cada any a casa nostra hi ha la tradició de fer cagar el tió durant la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sabeu que es això del tió? Us ho explicaré, es tracta d’una tradició molt catalana i que es remunta a fa molts i molts anys.

Tot comença uns 15 dies abans de la nit mes màgica de l’any, el padrí escull el tió mes gran de llenyer. Un tió és un tronc d’arbre buit per dins, mireu si n’és de gran que es necessiten dos adults amb els braços ben oberts per abrasar-lo, i normalment sol fer un metre d’alçada. Doncs això es un tió. Durant les dues setmanes prèvies a la nit de Nadal s’alimenta el tió, se li pot donar des de mandarines, nous, avellanes, trossos de torró, alguna copeta de vi dolç i potser un tall de formatge. Es màgic, ja que s’ho menja sempre tot i et deixa les peles o pellofes perquè sàpigues que esta content, s’ha d’alimentar be ja que com més l’alimentes mes regals desprès caga.

Arribada la gran nit de Nadal s’ha de posar des de l’albada a vora del foc a terra perquè es vagi escalfant, millor si es tapa amb una manta. Durant tot el dia notareu que s’escalfa i que s’engreixa una mica. A la nit, després del sopar es va a la missa del gall i un cop s’arriba a casa ja es l’hora de fer cagar el tió. Tal i com ens ensenyen els avis s’ha de tapar molt be el tió amb la manta i mentre li cantes las seva cançó s’ha de picar fort sobre seu amb un bastó. La cançó fa així:

Caga tió d’avellana i de torró,
Si no cagues un bon munt,
Garrotades al damunt,
Patim, patam, patum

Després de cantar-li la cançó, la tradició diu que s’ha d’anar a on es te fet el pessebre a resar un pare nostre al nen Jesús, quan es torna a on tenim el tió s’aixeca la manta i depenent de si l’hem alimentat be, li hem cantat correctament la cançó i em sigut bons minyons ens cagarà més bons regals. Aquesta cançó se li canta unes tres o quatre vegades. I sabrem que ja no cagarà més quan el tió ens caga un parell de teules de torrons i una mandarina.

Que la coneixíeu aquesta tradició? A casa nostra ho fem cada any, i com que jo m’he portat molt i molt be aquest any el tió m’ha cagat moltes coses, el que més il•lusió m¡ha fet han estat unes ballarines de color rosa amb una sivella platejada gran a damunt, semblen de princeseta.