28 de maig 2009

Un poema


Hola a tots!!! Us vull penjar un poema que m’agrada molt i el llegeixo sovint, el pare me’l va portar un dia gravat en una peça de fusta i em va explicar el que significava. A veure si sabeu que vol dir??


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
Ulisses resistint-se a les sirenes en el seu retorn a Ítacaque vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
Escolteu el poemaja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.



Kostantin Kavafis (Traducció de Carles Riba)

20 de maig 2009

La Fira

Hola a tots! Aquest cap de setmana va ser la fira del poble, és una fira agrícola, on hi ha maquinària de tot tipus i animals. I l’últim dia fan un sorteig on el guanyador s’emporta un poni, durant tots els dies de la fira el tenen en una corralet i la gent el pot anar a veure, aquest any era marró amb les potes blanques i no sé si era molt vell o no, però era molt i molt baixet. Em fan molt riure ja que son iguals que els cavalls normals però reduïts i normalment tenen força mal humor, mosseguen i no els hi agrada gens ni mica que els hi pugin a sobre.

Durant els dies de la fira hi ha moltes parades de productes de menjar, molts fets en masies, altres d’agricultura biològica, que vol dir que no hi posen cap additiu que no sigui natural i també artesans de la zona que treballen, la fusta, el vímec, el boix, la pedra, etc... m’agrada molt passejar-m’hi, amb el papa anem a veure els tractors, les maquines de segar, els cotxes i les carpes on hi ha les vaques, ovelles, cabres, cavalls, etc... en canvi quan hi vaig amb la mama, anem a veure i ha passejar-nos per les paradetes, les que hi venen coses de menjar però principalment aquelles que hi venen arracades, braçalets, collarets i roba. Sempre em compra alguna coseta i s’hi puc ja m’ho poso allà mateix o com a molt tard quan arribo a casa. Així cada any de fira tinc alguna coseta nova.

Segurament que en el vostre poble també hi fan fires oi? Sortegeu un poni vosaltres?

08 de maig 2009

L’Hort i el jardí


















Hola a tots!!!! Heu vist com ja ha arribat el bon temps? Li ha costat una mica però ara ja el tenim aquí! No sabeu com m’agrada aquesta època! Aquest cap de setmana em toca fer una feina que em torna boja, plantar flors i arreglar l’hort.

Davant de casa tenim un jardí, es una esplanada on hi creix herba verda, de fet, sembla una catifa, ja que t’hi pots estirar i rebolcar i no et fas gens de mal, és una mica tou. Doncs demà amb la padrina i la mama hi plantarem flors. Algunes dins d’àmfores de terrissa, altres dins d’un carretó de fusta vell que hi tenim, altres fent sanefes... es divertit i sobretot es gratificant perquè quan acabes veus tot el jardí ple de colors diferents i dona molta vida.

Darrera hi tenim l’hort,i ara es el moment d’arreglar-lo, de remoure la terra perquè respiri i fer-la més tova per poder-hi plantar desprès totes les llavors i aquestes pugin néixer i créixer. Un cop s’ha llaurat la terra, això ho fa el padrí amb el motocultor, a mi no m’ho deixa fer ja que s’ha de fer força per empènyer-lo. Amb una aixada fem els solc, son com regueres, unes enfonsades i les altres elevades. El padrí em diu que es fa d’aquesta manera perquè quan les llavors estan plantades i es reguen, l’aigua que entollada on hi ha planta i la va absorbint a mesura que la necessita. No sé quin planter hauran comprat avui en el mercat del poble ja us ho explicaré a la propera. Aii! Quines de menjar-me els tomàquets i els enciams que hi creixeran!!!!

06 de maig 2009

El "Senyor" gat del veí

Hola amics! Fa molts dies que no us explico res sobre en Tresky i la veritat és que tinc moltes anècdotes per recontar-vos, ja que sempre anem junts. Be, ell sempre em segueix a tot arreu, de fet, m’agrada molt que ho faci, és com si sempre anés amb guardaespatlles.

Doncs us explicaré la història del gat del veí, es diu Senyor, i és que ho sembla. És de color negre amb unes grans taques blanques, o a l’inrevés i és molt i molt pelut, i com que està gras doncs imagineu-vos com n’és de gros. Els bigotis son llargs i frondosos i te el ulls verd clar. Però el què el fa més senyor és la mandra que té per fer-ho tot, fins i tot per moure`s. Li agrada molt que li rasquin el cap i sempre que em veu, s’estira mandrosament i a poc a poc s’acosta perquè li facis carantoines, és llavors quan realment sembla un senyor. Jo me l’imagino amb una armilla de quadrets i un rellotge de butxaca penjant, una pipa plena de tabac i el seu llaç al coll. És en aquest moment quan comença a parlar amb veu profunda. I quan me l’imagino així em va molt riure!!!

I mentre tot això passa en Tresky està a la meva vora amb les orelles ben planes i sense moure la cua, no li cau gens be el Senyor gat, de fet jo crec que li provoca gelosia que el toqui i li faci magarrufes ja que en aquell moment no estic per ell. I quan tornem cap a casa em fa una mica el buit, es posa a caminar davant meu una mica allunyat, quan normalment sempre està al costat. Però li acaba passant un cop arribem a casa, sempre és la mateixa història. Que teniu algun gat vosaltres? Com és? També és tan mandrós con el Senyor?