30 de setembre 2009

Alliberament

Hola a tots!!! Que tal us va el nou curs escolar??? Ja sabeu que m’agrada molt començar el curs, encetar un llibre nou i estar amb els companys!!!

Avui sabeu que hem fet? Dons hem anat a visitar una granja d’animals, però d’animals especials. Perquè dic això, doncs perquè hi ha animals de moltes especies diferents, l’únic que tenen amb comú es que els hi ha passat alguna cosa que la gent els ha trobat malferits, ja sigui perquè han sigut atropellats per un cotxe, enrampats per un cablejat elèctric, s’han trencat una ala, cama... o els ha atacat una altra bestia. Doncs en aquesta granja que hem anat a visitar, els recullen i els cuiden, els hi posen un xip per poder fer un seguiment i quan ja estan be els alliberen. Precisament això és el que hem fet, hi havia diferents animals, la majoria eren ocells o grans aus.

Sabeu quins son els dos que m’ha cridat mes l’atenció i que els hagués agafat per emportar-me a casa, doncs un eriço i un mussol petit. L’eriço era molt bonic, i tenia força por enmig de la cridòria que nosaltres fèiem, li he obert la caixa i sense posar-li la mà a sobre l’he empès perquè pogués sortir. El primer que ha fet es olorar una mica i quan a vist que reconeixia olors ha començat a moure`s a poc a poc, quan ha tingut les quatre potetes fora es veia que es trobava en el seu ambient i s’ha posat a corre per amagar-se. Després ha vingut el torn d’un mussol molt petit, m’han posat un guant perquè no m’esgarrapes i el tenia agafat en un dit. És impressionant com mouen el cap, d’un costat a l’altre com si poguessin donar una volta sencera, a més a més, tenen un ulls enormes, rodons i ben oberts, que de tant en tant obren i tanquen a una velocitat molt lenta que ho pots apreciar molt be, i com ens havien ensenyat a l’escola fan el soroll típic d’un mussol, també se’ls anomena Xuts, que em fa molt riure!!! Doncs, després d’observar-lo una bona estona l’he deixat anar, no podia quedar-me’l per sempre ja que son animals salvatges, lliures. M’ha fet una mica de tristor , perquè era molt bonic, però la naturalesa és casa seva i on es sentirà mes be. I sempre podrem saber que fa i que deixa de fer, perquè porta un xip.

Que heu anat alguna vegada a alliberar animals????

28 de setembre 2009

El Vi

Hola amics!!! Que tal el començament de curs??? Jo estic content perquè ja em organitzat els equips d’aquest any i m’han agafat els grans, així que jugaré amb dos equips!!!!

Avui us explicaré on varem anar amb el pare el passat cap de setmana, doncs a una bodega de vi. A casa sempre en beuen i els hi agrada fer tota la cerimònia, anar a buscar l’ampolla a baix al celler, destapar-la, olorar el tap, posar el vi en un recipient que li diuen “decantador”, mirar a quina temperatura es troba i si esta be, el deixen respirar una estoneta abans de beure’l, si esta massa calent el posen a la nevera fins que no te la temperatura correcta. A mi m’agrada veure el pare fer tot aquest ritual, normalment ho fa el divendres al vespre i els diumenges al mig dia. La veritat es, que m’agrada perquè mentre fa tot això talla uns trossets de pernil, llonganissa i formatge com a vermut i els baixa al celler mentre tria el vi més apropiat, i jo vaig picant!

Doncs, com us deia, dissabte varem anar a una bodega de vi petitona. El pare volia comprar unes quantes caixes de vi negre, rosat i blanc i jo el vaig acompanyar. La bodega esta envoltada de camps de ceps, i com que ara és l’època de la verema doncs hi havia molt moviment a les vinyes, gent, tractors, maquinaria, soroll i cridòria.... semblava que fins i tot els ceps parlessin. Ens varen ensenyar el procés de creació del vi, des del moment que arriba amb els tractors a la bodega i es llança el raïm a uns grans dipòsits, després es fermenta i se li pot introduir gustos, olors, essències... em va cridar l’atenció que li posen essències de mora, gerds, fusta cremada... si si, perquè es diferenciï de la resta. Després el vi passa una llarga temporada dins de botes, uns mes temps que uns altres i finalment s’embotella. En aquesta etapa, depenent del tipus de raïm i del que es vulgui, hi estarà més o menys temps, i finalment ja el podem obrir i provar. Com que el pare coneix força a la gent de la bodega, li varen deixar provar les primeres mostres de la collita d’aquest any. Perquè com ja sabeu, depèn de com hagi estat l’any de pluges, de secada, etc... el vi surt més o menys bo. Així que quan varem arribar a casa amb la nostra compra, el pare va tornar a baixar al celler a fer el seu ritual mentre jo em menjava el vermut.

14 de setembre 2009

Trabucaires

Hola amics!!! Ahir varem celebrar la diada i avui ens en anem de Festa Major. L’any passat us vaig explicar com ho vivíem en el meu poble. On anem avui es una mica diferent ja que ells tenen gegants!!! Si sí, gegants!!!! De fet, estar per tot arreu. El primer que fan de bon mati es fer sortir els trabucaires que desperten a tot el poble amb el seus tirs. Que sabeu que son?

“Trabucaire és aquell soldat combatent, armat amb un trabuc (arma de foc portàtil, de canó curt i ample de boca acampanada). La paraula trabucaire va començar a utilitzar-se a Catalunya per designar als irregulars que van participar en la guerra contra la República francesa (1793-1795) i als guerrillers de la guerra de la independència (1808-1814). Més tard es va aplicar als insurgents realistes durant el trienni constitucional (1820-1823) i als guerrillers carlins (1833-1840).
A part dels posteriors bandolers d'extracció camperola, també va donar-se el nom als grups armats de la tercera guerra carlina (1873-1876).
Els trabucaires en una altra època havien estat membres de l'exèrcit privat dels senyors feudals. Amb el temps i a mesura que les guerres particulars anaven perdent intensitat, passaren a convertir-se en un grup folklòric de luxe a disposició dels senyors. Tenien dues funcions definides: rebre amb honors als grans mandataris, en especial als alts càrrecs de l'església, amb l'objectiu que tots sabessin el pas del seu senyor.
Aquesta tradició d'acompanyament és la que ha conservat en bona part aquests grups armats, ja que amb el pas del temps van passar a convertir-se en un dels principals elements tradicionals de les festes major.”


Doncs, el meu pare n’és un d’ells, des de petita que te guardat en el tercer calaix de la calaixera el tratge, i cada any, en unes sis o set ocasions se’l posa. A mi m’agrada veure’l vestit així, i em deixa ajudar-lo a lligar-li la faixa vermella, ben estreta a la cintura. El soroll que fan els trabucs em fa por i tot, es un soroll estrident i fort, sovint quan ja marxa de cada des de l’empalma de casa tira un tir perquè sàpiga on passa. Quan arriba, sempre fa molta olor a pólvora i porta els dits ben emmascarats.

11 de setembre 2009

Diada

Hola a tots!!!! Com us ha anat l’estiu??? Heu passat unes bones vacances??? Jo m’ho he passat molt be, la veritat es que aquest any han sigut Increïbles!!! Ja us aniré explicant que he fet, ja que avui es la Diada. Sabeu què és el que celebrem??? Doncs us ho explicaré:

“La Diada es celebra cada el dia 11 de setembre. En commemoració de la caiguda de la ciutat de Barcelona a mans de les tropes borbòniques a les ordres del Duc de Berwick durant la Guerra de Successió Espanyola del 1714, després de 14 mesos d’assetjament. D’aquesta manera també es recorda la conseqüent abolició de les institucions catalanes desprès de la promulgació del Decret de Nova Planta del 1716. El Parlament de Catalunya va declarà l’11 de setembre Festa Nacional Catalanes el 1980.
Les entitats i els diferents partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals als monuments de Rafael Casanova i Josep Moragues, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya. Durant la celebració hi ha concerts i es pot sentir el cant “Els Segadors” en molts carrers, adornats amb banderes i flors.”


Que ja us ho havien explicat a l’escola això? Doncs a mi m’agrada aquests dia perquè es festiu, es fan dinars conjunts amb la família i sempre em deixen penjar a mi la bandera al terrat!!! Que l’heu penjat vosaltres?