19 de desembre 2008

Neu

Hola amics! Avui es l’últim dia de classe fins després de reis, tenia moltes ganes que arribessin aquestes vacances, perquè com que ha fet molt fred aquests últims dies a nevat molt. I no se si us ho havia dit, però no molt lluny de casa hi ha unes instal•lacions d’esquí, si si, amb mitja hora de cotxe s’hi arriba. Doncs ja hem quedat amb la Marta i en Miquel que anirem a esquiar força dies. A mi m’agrada molt esquiar, no només baixar pistes quan la neu es tova sinó també tot el dia. Llevar-te ben d’hora la matí, mirar que el temps sigui el adequat, i no presenti pluges, un bon esmorzar i vestir-te amb la roba. Sempre riem els uns dels altres, ja que els moviments semblen mes lents, es com si ens haguessin embolicat. Llavors, un cop s’arriba a les pistes, es divertit col•locar-te tots els complements. Aquest any estrenaré un barret rosa amb unes trenes llargues al costat, es molt calent i molt bonic.
Doncs dema ja hem quedat, els passaré a buscar sobre dos quarts de nou del matí per arribar ben d’hora i poder fer les primeres baixades sense gent a la pista ni cues. En Miquel en sap molt, a més a més es molt mes atrevit que jo, sovint s’aventura a sortir de la pista marcada i el veus baixar com una fletxa. Amb la Marta anem mes o menys al mateix ritme, no m’agrada quedar-me sola a la pista, es mes divertit si vas amb algú a prop.

El pare ens va seguint i sovint ens indica com podem fer els moviments perquè n’ aprenguem més. I sovint, a mig matí, parem a fer un altre mos, quedem al cap damunt de les pistes on hi ha una cafeteria. Em torna boja, quedar-me asseguda a la terrassa, ben embolicada, amb una xocolata calenta i mirar a l’horitzó. Si es un dia que fa sol, es veu l’infinit, tot de muntanyes blanques, algunes mes altes que les altres. Es com si fos el mar del cel.

Ah! Normalment també fem algun ninot entre baixada i baixada.

18 de desembre 2008

Mitja endevinalla


Hola Hola!!! Avui tinc una història per explicar-vos, be de fet quasi es una tradició arrelada en la cultura catalana, i sobretot a casa meva. Tot i que, a casa de la Ru també n’hi ha un sempre a sobre de la taula. Us el vull definir a veure si endevineu de què es tracta: és un recipient normalment de vidre que té dos brocs, un de gros i més ample per on s’omple, i un de més petit acabat en un foradet per on surt el que hi hem tirat. S’ha de dir que normalment s’omple amb vi, moscatell, mistela o vi dolç. Ja sabeu de què estic parlant???? Una pista: Has de ser un expert per poder-hi fer un glop sense mullar-te la camiseta. Encara no???? Ah!!! Una altra pista: per beure-hi s’ha d’alçar molt el braç, ja que d’aquesta manera es més fàcil, pels entesos, de no fer-se cap taca. Imagino que ara si que ja ho sabeu oi? Exacte: el porró!

Doncs el que em sembla més divertit del porró es aprendre a beure-hi, ja que es tot un procés. Amb la Ru ho hem provat moltes vegades, això si, a nosaltres ens hi posen aigua o suc i sempre acabem ben xops. Però per la gent gran, sobretot el pare, es com si fos un art, ja que fins i tot sap com fer rajar el porró a la cassoleta del seu ull dret i fer baixar el raig fins a caure-li a dins la boca sense malbaratar ni una sola gota. Sovint ho fa per fer-nos riure. Que us atreviu vosaltres a provar-ho??? El consell es fer-ho amb aigua i en època de calor. Ja m’explicareu com us ha anat i si ho heu aconseguit!.

16 de desembre 2008

Un Conte

Bon dia amics!!!! Avui us vull deixar un conte, me’l solia explicar el meu padrí quan era petita. Sempre que tinc un problema que sembla molt gros, fort, salvatge i difícil de solucionar, com el lleó i penso, ja que com el conte explica, tothom necessita dels amics; per poc que els vegis, per lluny que estiguin o per petits que siguin, com el ratolí. Al final tot es soluciona i queda l’amistat.

EL LLEÓ i EL RATOLÍ

Una vegada hi havia un ratolí
que va sortir del cau i va veure un enorme lleó.

El lleó se'l volia menjar.
- Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em necessitaràs.
El lleó li va contestar:
- Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com ets?
El lleó compadit de veure allò petit al seu davant,
el va deixar anar.

Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles.
Eren els del senyor lleó.
Quan va arribar al lloc d'on venien els crits,
va veure el lleó atrapat en una xarxa.
- Jo et salvaré! - va dir el ratolí.
- Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-me.

El ratolí va començar a rosegar la corda
de la xarxa i el lleó es va salvar.

Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.

Us ha agradat? En se un parell més que ja us aniré explicant. Quin es el vostre conte preferit? Estare molt conteta si me l’expliqueu. Fins després!!!

11 de desembre 2008

Nadales

Holaaaaaa!!!! Ja fa dies que La Ru no fa res més que dir-me que us tinc descuidats i que no us escric res. Doncs avui he pensat que us penjaria una cançó de Nadal i en anglès. Es la mateixa que la professora ens va fer traduir i aprendre l’altre dia. Últimament a escola, com que varem acabar els exàmens la setmana passada, fem més coses divertides, com preparar el dia de pares, que és, l’últim dia d’aquest trimestre on nosaltres cantem cançons, quasi totes elles de Nadal i desprès organitzem un berenar tots junts. Com ha dit la Ru a mi també m’agrada moltíssim el Nadal, no només perquè tenim vacances i caguem el tió, fem el pessebre vivent i passen els reis, sinó també perquè son dies que sempre hi ha molta gent a casa i sembla que tothom estigui mes content i tot.

Aquesta es la cançó que us deia, segurament la coneixeu.... us la cantaria però no em sentiríeu... de fet, segurament es millor que no ho faci ja que no soc gaire bon cantant, oi que no?

JINGLE BELLS

Dashing through the snow
In a one-horse open sleigh
Through the fields we go
Laughing all the way.
Bells on bob-tail ring
Making spirits bright
What fun it is to ride and sing
A sleighing song tonight.
Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh,
O Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh.

28 de novembre 2008

El foc a terra

Hola amics! Ja veig que en Ral encara no us ha dit res... ja l’agafaré demà per les orelles!!!! Avui fa molt fred, des de què ens hem llevat que tot es del mateix color, gris, gris fosc... ha passat tot el matí igual, sortir al pati amb aquest temps no ve gens de gust, ja que no pots fer gran cosa...a més a més ha començat a plovisquejar una mica tan bon punt hem tret el cap fora. I aquesta tarda esta essent mes fosca encara, dies així només tens ganes d’estar a la vora del foc. De fet quan arribaré a casa ja estarà encès, segurament haurà estat la padrina, i quan agafi el camí per arribar a casa ja sentiré l’olor de llenya cremada, el fum avui es confondrà amb el color del cel.

Un cop m’hagi tret el calçat moll, aniré asseurem en el meu escambell al costat del foc, tant a prop que semblarà que crepita dins meu. La sensació d’escalfar-te quasi fins a cremar-te amb el foc a terra m’agrada molt, a mes a més, aquesta imatge em recorda a l’avia, que sempre m’asseia ben a prop del foc perquè no tingues gens de fred i llavors m’explicava histories, sovint d’èpoques passades, de fet eren histories sobre la seva joventut, però mai he sabut que hi havia de veritat i que no. Tanmateix les escoltava embadalida mentre em feia empassar una bona llesca de pa amb tomàquet i formatge.

Doncs avui es un d’aquells dies que el foc a terra em prendrà el pensament, no us ha passat mai, que si us quedeu embadalits mirant el foc sembla que us absorbeixi la ment. Ja no queda gaire per anar cap a casa, acabarem la classe de música dels divendres a la tarda i plegats caminarem cap a casa esperant que demà en llevar-nos el dia sigui brillant. Fins després!!!!!

26 de novembre 2008

Pessebre vivent

Hola amics!!!! Aquests últims dies, entre els exàmens del primer trimestre de l’escola i la preparació del pessebre vivent, no tinc molt de temps per explicar-vos el que faig. En Ral també fa dies que no us diu res.... ja li comentaré demà a l’escola que us escrigui quatre ratlles.

Doncs com us deia, ara a l’esplai estem preparant el pessebre vivent. Sabeu el què és? Doncs imagineu-vos el pessebre de tota la vida, el que fèieu a casa vostra o a l’escola, amb molsa a sota i llavors col•loqueu les diferents figures a sobre. El grup de pastors al voltant de l’olla i el ramat d’ovelles allà a prop seu. Les cases de pagès amb les gallines, conills i cavalls voltant per fora a l’era. Els tres reis mags en fila que segueixen l’estrella, el portal amb Josep i Maria i el nen Jesús dins un cove, el bou i la mula i no ens podem descuidar el “caganer”, el mes vergonyós queda amagat darrera un arbre o un turo, però si es descarat, es posa al mig perquè es vegi des de qualsevol costat. Sovint també s’hi tira farina per fer veure que ha nevat.

Doncs, aquest pessebre tradicional nosaltres el fem de veritat, si, si... tots els nens i nenes de l’esplai, els monitors i algun pare som les figures del pessebre. La nostra molsa es de veritat, perquè el fem al voltant de l’escola, i la gent que ens ve a beure ha de seguir un recorregut. Comencen per visitar els pastors, que fan foc, xerren i mengen, després passen per diferents cases de pagès on es veu com treballen, més endavant hi ha el naixement amb els reis mags, l’àngel i totes les figures i s’acaba el recorregut a la plaça on hi ha un foc i cadascú es pot fer una torrada.

A mi m’agrada molt, aquest any com que soc gran faig de pastora, juntament amb la Marta i en Miquel. Com que a casa tenim ovelles i cabres, doncs també les hi portarem i els hi farem un tancat allà al costat del foc perquè sembli mes real. Hi ha força feina, i des de fa tres setmanes que ens passem les tardes de dissabte a l’esplai fent decorats, recollint el material, netejant el camí, assajant les frases que hem de dir...

La propera setmana ja us explicaré qui fa de caganer i on el posarem!!!!!

17 de novembre 2008

Sortida

Hola amics!!! Ja fa uns quants dies que no us explico que faig, i ja tinc moltes coses noves que crec que us agradarà saber.

El passat cap de setmana varem estar al sud de França d’intercanvi amb un altre Esplai. Sabeu que és l’Esplai? Doncs es un grup de monitors i monitores (són joves del poble) que durant els dissabtes a la tarda estan amb nosaltres i fem jocs, i de tant en tant alguna sortida i estem fora tot el cap de setmana. En aquesta m’ho vaig passar molt be ja que estàvem en un poblet rural i podíem anar per on volíem, l’únic que es va costar una mica, va ser poder parlar amb l’altre grup, ja que només parlaven francès i ens costava entendre’ns. Però el dissabte a la tarda varem fer un joc i ens van barrejar i va anar molt be, ja que després al vespre quan varem fer el sopar multicultural ja estàvem tots en diferents grups. Jo em vaig fer molt amiga amb una nena de la meva edat que el seu pare també es pagès, de fet, en un moment lliure que varem tenir em va portar a casa seva per ensenyar-me els gossets que havien acabat de néixer.

A l’esplai fem moltes mes coses, a part dels jocs també ajudem a organitzar el pessebre vivent del poble. Es fa cada any i hi participa molta gent, fins i tot l’avià, que cinc mesos abans ja comença a cosir les disfresses dels actors. També ajudem a la cavalcada de reis, fent de patges i quan arriba Pasqua, ens vestim tots amb el vestit tradicional de Catalunya i anem a cada casa a cantar caramelles. Ja veieu que fem moltes coses a l’Esplai, m’agradaria que vinguéssiu un dissabte amb mi, ja veuríeu que be ens ho passaríem!!!!

03 de novembre 2008

La Castanyada

Hola amics!!! Com heu celebrat la castanyada vosaltres? Jo l’he celebrat dues vegades, una a l’escola el divendres passat a la tarda i l’altra a casa, amb tota la família el dissabte.

A l’escola se celebra la castanyada tots els nens i nenes junts i dura quasi tot el dia. Les dues primeres hores tenim classe però després del patí ja comencen les activitats. Fins abans de dinar el que varem fer es una gimcana pel poble, els mes grans ens havien preparat proves sobre diferents matèries, ciències, mates, llengua i literatura que havíem d’anar trobant mitjançant un mapa i llavors les havíem de fer. Ells ens posaven una puntuació i al final de tot el recorregut ens trobàvem tots per fer un dinar al pavelló. A la tarda, tots ens vam disfressar de castanyers i de castanyeres i van repartir els premis. Tots el grups van aconseguir-ne algun, tanmateix els guanyadors es varen endur una col•lecció de contes.

El divendres a la nit a casa es va fer un bon sopar i després varem menjar castanyes, però el dia que m’agrada mes de tots, es quan tota la família es reuneix a casa. Els tiets, tietes, cosins i cosines arriben a casa abans de dinar, per fer el vermut que diuen, i després es fa un gran dinar, que sol durar hores i mentre els grans parlen, nosaltres podem baixar a jugar a l’era o al paller. I quan ja es mitja tarda i es comença a fer fosc, ens criden per pujar a menjar les castanyes tots junts.... m’agraden moltíssim, a mes a mes, l’olor que fan quan es torren sempre em recorda a casa quan comença a fer el fred d’hivern.

28 d’octubre 2008

En Tresky

Hola amics! Encara no us he explicat res d’en Tresky, és el meu gos. Me’l varen regalar quan vaig fer 5 anys i ha sigut dels regals que m’han fet més il•lusió. En Tresky em segueix per tot arreu, no cal ni que el cridi, només em veu i ja el tinc a sobre, li agrada molt que li rasqui el cap i sap fer moltes coses. Mireu, si li dic que segui, ell ho fa, em dona la pota quan li demano, no entra a casa si no li dic, i quan anem amb el cotxe del pare puja a darrera a la caixa i es queda quiet allà fins que jo no li dic que baixi. A vegades m’acompanya fins a l’escola i es porta molt be, es queda a fora de la porta sense fer cap soroll i amb els mes petits no els hi fa por, ja que es deixa masegar força.

Una vegada sabeu que va fer, doncs amb els pares varem anar a pujar una muntanya i en Tresky també va venir, sempre m’acompanya, doncs quan ja faltava poquet per arribar al cim varem haver d’escalar muntanya amunt i en Tresky patinava i no hi havia manera que pogués pujar, ell però no es rendia, va provar-ho de totes les maneres possibles però tanmateix relliscava massa i sabeu que va fer.... doncs es va quedar quiet, parat i anava mirant com nosaltres pujàvem fins que ja no ens va veure. Al cap d’una hora o més, quan ja havíem coronat el cim, descansat i fet les fotos pertinents, varem començar a descendir per un altre costat, i de cop i volta varem veure en Tresky que venia fet una bala cap on érem nosaltres, estava super content. Ell s’havia quedat allà tot l’estona esperant-nos, no s’havia mogut ni un pam. Si si, això va fer, i mes coses que ja us les aniré explicant!!!

Que teniu un gos vosaltres? Com es diu?

22 d’octubre 2008

Muntar a cavall

Hola!!!!! En Ral ja us ha explicat durant aquests últims dies les coses que fem, a què es dediquen les nostres famílies, on vivim i com ens va a l’escola. Ara ja comença fer mes fred i cada vegada es fa fosc mes aviat, a mi no m’agrada gaire l’hivern, be a part de les festes de Nadal i quan neva, llavors si que m’agrada moltíssim, però cada any ho fa menys.

Avui us vull explicar el que varem fer el passat cap de setmana amb la Marta i en Miquel. Doncs no gaire lluny d’ón vivim hi ha unes quadres on cuiden cavalls, alguns son de persones que no els poden tenir a casa, per falta d’espai o perquè no viuen en un poble, i el que fan els deixen en aquestes quadres i un home molt amable els cuida, els hi dona menjar, els raspalla, els neteja i els treu cada dia una estona fora en un tancat perquè s’esbargeixin. Com que nosaltres el coneixem doncs li varem demanar si podíem anar a donar una volta fins a les antenes. Ens va dir que si, però que ell també vindria amb nosaltres ja que son quasi dues hores de camí i sense conèixer massa els cavalls era millor anar amb algú que sabes controlar-los i guiar-nos pel mig del bosc.

A mi em va tocar una euga de color xocolata amb una taca blanca al mig del cap, es diu Illa, i es va portar molt i molt be tot el camí. A mi m’agrada moltíssim anar amb cavall, tanmateix sempre que hi pujo tinc mal de panxa, després de deu minuts però, ja m’ha passat i m’ho passo molt be. En Miquel i la Marta també els hi va agradar molt, de fet, segurament hi tornarem la propera setmana. La veritat es que muntar a cavall et permet veure el paisatge d’una manera diferent, i el camí que varem fer fins arribar a les antenes es molt bonic, ja que veus tota la vall a sota i l’altra serralada just davant. Crec que fins hi tot varem veure casa meva!!!! Si si, molt petita però estic segura que la varem veure.

Si hi tornem aquest cap de setmana ja us ho explicaré !!!! Algú de vosaltres a muntat mai a cavall????

Fins després!!!!!

15 d’octubre 2008

Collir “Trumfos”

Hola amics!!!! Ja fa dies que us volia explicar el que fan els meus pares i els meus padrins. Doncs en aquesta època de l’any tenen molta feina ja que es la temporada de recollir els “trumfos”. Sabeu que son? Jajajaja.... es que aquesta paraula es fa servir a la meva zona per dir “patata”.

Com us deia, a principis d’octubre, depenent de com hagi sigut d’humit i de sec l’estiu es el moment de collir els trumfos. La manera de fer-ho ha canviat molt durant les dues últimes dècades. Els meus padrins m’expliquen com ho feien abans, i si ara es una feina pesada, abans ho era molt més, ja que havien de collir-los guiant bous i mules i les eines per fer sortir les patates de dins de terra eren molt mes rudimentàries, també feien servir els “arpiots” una espècie d’aixada manual. Ara fan servir el tractor i a darrere hi enganxen una maquina que excava la terra i fa sortir els trumfos a la superfície, tanmateix a les vores del camp on la maquina no arriba segueixen utilitzant els “arpiots”.

Un cop estan fora ja es poden anar agafant un per un, treure-l’hi la terra que se’ls hi queda enganxada i posar-los en una cistella. Quan tens la cistella plena es buida en uns sacs repartits pel tot el tros. Tothom es queixa força de mal d’esquena ja que s’ha d’anar quasi sempre ajupit. Jo també els ajudo, però em canso ràpid, tot i així, m’agrada passar el dia fora de casa, ja que la padrina sempre prepara un bon dinar. Sempre ens estirem al costat del tros a sobre d’una manta, encenem un foc i mengem tots junts. Aquest any ja només ens queden uns cinc o sis dies de feina. Si voleu venir a ajudar-nos esteu convidats!!!!!! Fins aviat!!!!!

14 d’octubre 2008

La Tardor

Bon dia!!! Us vull explicar una cosa que m’agrada molt i molt de fer i que en aquesta època es el millor moment. Sabeu que es? Us donaré una pista..... només es pot fer durant la tardor!!!!!.... no ho sabeu?..... no us ho imagineu? Doncs es: caminar sobre les fulles seques que han caigut dels arbres. M’agrada molt trepitjar-les i com que formen com un matalàs, es mes tou i quan poses el peu a sobre fa força soroll. També pots fer com si les xutessis, llavors s’eleven del terra una mica, deixant anar l’olor de tardor, alguna però es posa a volar durant un moment fins que torna a caure sobre les altres. Si, si.... m’ho passo molt be!!!

De fet tant a fora al pati de l’escola com en el camí per anar a casa hi han molts arbres. La majoria son pins, però també hi tenim molts plataners que son els que tenen les fulles mes grosses. Segurament els coneixeu perquè a l’escola cada any, i aquest any també, anem un dia a recollir fulles de diferents arbres, mides i colors i després fem plàstica. A vegades les hem de pintar per un costat i imprimir els seus nervis en folis per poder fer-ne un estudi a ciències. Altres vegades el que fem es assecar-les i fer-ne un mural. Aquest any sabeu que hem fet? Doncs, com que ara ve la festa de la Castanyada, doncs hem fet un mural enorme on hi ha dibuixat un castanyer i una castanyera passejant pel bosc recollint castanyes i les fulles que hi hem enganxat son de veritat, les que varem anar a buscar la setmana passada. La veritat es que ens ha quedat molt i molt be. Que us ens sembla?????

29 de setembre 2008

Mirar bolets


Aquest cap de setmana passat vaig anar a mirar bolets amb la meva padrina. Sempre m’ha agradat molt anar-hi, i sobretot amb la padrina, perquè és coneix els llocs com ningú; se sap de memòria cada raconet. Primer de tot em lleva ben d’hora al matí perquè diu que s’han de collir abans que els hi toqui el sol. A la cuina ja m’espera un bon esmorzar, torrades amb formatge, i el foc crema fort, escalfant tota la sala. Després d’esmorzar ens calcem les botes d’aigua, impermeables, perquè no se’ns mullin els peus, un bon abric, la cistella i un collidor. A casa els fa el padrí amb una rama de boix, i el deixa arrodonit de la punta perquè d’aquesta manera quan el claves a terra per treure el bolet no li talles la cua, sinó que el treus sencer amb tota l’arrel. Així es guarden durant més dies i no es podreixen tant ràpid.

Un cop sortim de casa anem sempre al bosquet que hi ha al costat. La padrina va a davant apartant les rames i marcant el camí, i de tant en tant m’indica on haig de mirar i es llavors quan m’ajupo i els veig. Els més grans surten fora de la terra i es veuen força be, però sovint, i sobretot depenent de la classe que son, es queden a sota de la molsa fresca i només veus un embalum. I un cop el tens collit cap a la cistella!!!

Aquest dissabte en varem trobar dues cistelles plenes fins al cap damunt. Es un bon any, ja que ha plogut i plou força i es tot el que els bolets necessiten. A la zona de casa el que més hi ha son rovellons, a mi son els que m’agraden mes, juntament amb els fredolics quan els fan amb truita. I com que avui es el sant del Miquel, doncs dissabte ho varem celebrar a casa meva tot plegats menjant-nos els bolets que havíem trobat!!!!

Que us agraden els bolets? Que n’heu anat a mirar alguna vegada? Quina classe hi ha més a la teva zona?
Fins després!!!!

25 de setembre 2008

Una cançó


Hola amics!!!! Ja fa dues setmanes que hem començat el curs. Aquest any ens han dividit en dos grups perquè som més nens a l’escola. Així és més divertit i a l’hora del pati hem organitzat una lligueta de futbol sala i de bàsquet al pavelló del poble, que el tenim al costat. En el meu equip hi ha nens de tots els cursos i de moment anem primers de grup.

Us vull explicar una cosa, sabeu que m’han passat al grup dels grans a la classe d’anglès? Si, si, perquè com que vaig anar en unes estades d’idiomes aquest estiu a Oxford, i vaig aprendre molt, doncs ara vaig amb els grans. I l’altre dia la professora ens va posar una cançó amb espais buits que havíem d’omplir mentre l’escoltàvem. Us l’escric per veure si sabeu de quin cantant és i quin títol porta????

Well, if you're travelin' in the north country fair,
Where the winds hit heavy on the borderline,
Remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.
Well, if you go when the snowflakes storm,
When the rivers freeze and summer ends,
Please see if she's wearing a coat so warm,
To keep her from the howlin' winds.

Please see for me if her hair hangs long,
If it rolls and flows all down her breast.
Please see for me if her hair hangs long,
That's the way I remember her best.
I'm a-wonderin' if she remembers me at all.
Many times I've often prayed
In the darkness of my night,
In the brightness of my day.

So if you're travelin' in the north country fair,
Where the winds hit heavy on the borderline,
Remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.

L’enteneu???? Us diré un secret..... jo vaig tenir molt avantatge perquè el pare sempre la toca amb la guitarra però en català. Així doncs, jo ja coneixia la lletra. Però és un secret eh!!!! No li digueu a la professora ja que em va felicitar perquè vaig ser el primer en omplir els buits!!!! jijijijiji

17 de setembre 2008

Primer dia a l'escola de Boix

Dilluns varem començar el nou curs a la nostra escola rural de Boix. Aquest any és el meu últim any en aquesta escola ja que el proper curs hauré d’anar a la ciutat més propera per poder fer ESO, ja que a les escoles rurals no ho fan. Aquest curs com que som més nens que l’any passat ens han dividit en dos grups. El Ral va al grup dels petits i jo vaig amb els de tercer, quart i cinquè.

El primer dia d’escola m’agrada molt perquè tornès a veure a tots els companys, amb la gran majoria ens hem anat veient durant l’estiu, al riu, a la piscina, als campaments o durant les festes majors, a missa o al ball. També m’agrada molt estrenar els llibres nous, l’estoig i la motxilla pels llibres. Tanmateix, durant el mes d’agost ja vaig estar fullejant-los per saber quins temes em tocarien.

Us vull explicar com estan estructurades les escoles rurals, ja que a la meva classe hi ha tres cursos barrejats. El professor primer explica un tema a un dels cursos, mentre els altres dos fan exercicis, llavors toca el torn d’un altre curs. Això va be perquè no oblidis els temes que ja has estudiat, ja que els repasses cada any quan ho expliquen als altres cursos. Però per exemple, quan ve el professor d’anglès ho fem tots junts, depenent del nivell de cadascú, també és així amb les assignatures de plàstica i música. Jo trobo molt interessant que pugi ajudar als mes petits a fer els exercicis, i també que pugem jugar tots junts a l’hora del pati. D’aquesta manera tinc més amics, com el Ral!!!!

Com us ha anat a vosaltres el primer dia d’escola? Fins després!!

08 de setembre 2008

El nostre riu


Hola amics!!! El Ral ja us va posar al dia de la nostra excursió al cim, va ser un dia genial!!!! Però durant aquestes vacances hem fet mes coses que també han estat molt divertides. Ja us vaig dir que una de les coses que mes m’agraden es banyar-me al riu, i aquest estiu ho he pogut fer molt, ja que amb les pluges que varen caure aquesta primera hi havia molta aigua. Sobretot on ens banyem sempre hi havia molta corrent, de fet hi ha un lloc on t’estires i l’aigua et passa per sobre i et va fent massatges a tot el cos, doncs aquest estiu l’aigua tenia tanta força que t’avies d’agafar be sinó el corrent se t’enduia cap avall.

Hi vaig anar 3 vegades, la Marta, en Miquel i en Ral també varen venir un parell de cops. Ens ho passem molt i molt be, ja que juguem a fer salts i ens puntuem, i el que pitjor ho fa es el que tirem a l’aigua desprès. Tenim diferents modalitats de salts, i el que em surt millor es el salt amb estil, sempre em donen la millor puntuació. En Ral es el que fa mes riure de tots, ja que sempre cau a l’aigua d’una manera estranya. Alguna vegada també ha guanyat.

Espero poder tornar-hi abans de començar l’escola ja que sinó m’hauré d’esperar a l’estiu vinent i potser ja no hi haurà tanta aigua!!! On us heu banyat vosaltres aquest estiu? Teniu algun riu o llac on us pugueu banyar a prop de casa vostra?

04 de setembre 2008

Pujar un pic


Ja us ho va dir la Ru que havíem fet una excursió, pujar un pic aquestes vacances. Doncs jo també hi vaig pujar!!! Que heu fet alguna excursió aquest estiu vosaltres?
El dia de la caminada em vaig llevar ben d’hora per anar cap a casa de la Ru a buscar-la. Allà m’esperaven la Marta i en Miquel. Ens varem carregar les motxilles a l’esquena plenes d’aigua i menjar; abans de partir l’avia ens va fer la fotografia oficial de la marxa, com es tradició cada any.

El pitjor tros es la primera hora, ja que el desnivell es molt gran i passes tota l’estona sota el sol. Desprès t’endinses al bosc i el camí va serpentejant. Juntament amb el moment d’arribar al cim es el que mes m’agrada, perquè se’t barregen les olors de les plantes amb l’escalfor de la terra i cada vegada veus les cases mes lluny i mes petites. Varem estar quatre hores per pujar, quan ja veiem el cim jo em vaig posar a córrer per sobrepassar la Ru, la Marta i en Miquel. Vaig ser el primer en arribar-hi!!!!!

Quan hi érem tots vam treure el dinar que ens havíem preparat i ens vam estirar una bona estona mirant els avions que passaven i jugàvem a endevinar cap on anirien. La baixada va ser mes rapida, ja que tallàvem les corbes del camí baixant pel dret. En Miquel va trobar una ploma enorme, segurament d’algun aligot, i la va portar cap a casa. Quan vam arribar el primer que vam fer va ser descalçar-nos i ficar-nos de peus al toll. Aquell vespre tots estàvem cansats però molt contents d’haver fet l’excursió i el cim un any més.

31 d’agost 2008

VACANCES I, Festa Major !!

Hola amics! Fa dies que no us escric però he estat de vacances al poble dels meus avis i allà encara no hi arriba la connexió d’Internet per poder explicar-vos el que faig. Hi he estat quinze dies i durant aquests dies he fot moltes coses, però el que mes m’ha agradat es el dia de la Festa Major del poble. Dos dies abans amb l’avia ja comencem amb els preparatius, arreglar el jardí, fer rams de flors fresques per l’entrada i centres de taula, polir la coberteria, anar a comprar les provisions (sempre es compren coses molt bones), ordenar les habitacions del sostre pels convidats i netejar tota la casa i coberts. L’avia cada any mata un ànec per fer-lo a la taronja i a mi em torna boja. El dia abans a la tarda es per anar a la perruqueria o posar-nos ben guapes.

El dia de la festa ens llevem ben d’hora i fem un bon esmorzar, després ens preparem per anar a missa, es el lloc de reunió de tot poble i també de la gent forana que ens visita. Aquest any, com cada any, hi vaig trobar la Marta i en Miquel. Precisament aquest any ens tocava a casa nostra ser les priores durant la cerimònia, es tracta d’aguantar un ciri durant la missa i desprès posar en una plata brots d’alfàbrega que donem a la gent quant surt de l’església. En el meu poble el dia de la Festa Major quant la gent surt de l’església se’ls hi dona un panet beneït a cada un i s’acaba amb un piscolabis, al so de la musica d’un acordió. Desprès tothom va cap a casa a dinar. L’ànec a la taronja ja he dit que no falla mai!!!

A la tarda, un cop s’ha jugat una bona estona a cartes, ens tornem a vestir elegants i es baixa cap al ball. A mi m’agrada molt ballar, el pare me’n va ensenyar quan era petita. Amb la Marta a vegades ballem juntes ja que en Miquel sovint te vergonya i no ens ho demana mai. Tot i que l’hem vist alguna vegada i ho fa força be!

Però durant aquests dies també he fet mes coses: banyar-me al riu, pujar un pic... ja us ho explicaré. Tanmateix m’agradaria que m’expliquéssiu que heu fet vosaltres durant aquestes vacances.

Fins desprès!

11 d’agost 2008

Excursió amb la Marta i el Miquel

Ahir varem fer una excursió amb dos amics meus, la Marta i en Miquel, el pare ens hi va acompanyar. Vam sortir ben d’hora al mati, ja que aquests dies fa molta calor i al mig del dia el sol pica massa, i vam agafar el camí que passa per darrera casa i que porta al cap damunt d’una muntanya. Es diu que fa molts anys, en el temps de les grans guerres, aquesta muntanya era una presó natural. Ja que la seva geografia ho permet, perquè totes les seves parets son molt escarpades i no hi ha manera d’escapar-te. Ara hi ha una petita passarel·la per accedir-hi però es l’únic camí.

Doncs hi varem passar tot el dia, vaig ajudar a la mare a fer els entrepans i vaig anar a collir mores, que en tenim moltes i se que a la Marta li agraden moltíssim. Vam haver de caminar mes de 4 hores per arribar-hi però ens ho varem passar molt be, ja que el pare com que havia sigut monitor ens va ensenyar un munt de cançons que no sabíem i durant tot el camí les anàvem cantant.

El millor va ser però, quan varem arribar al cap damunt i el pare ens va ensenyar un lloc des d’on podíem veure tota la nostra zona i molt mes. Veiem els poblets com si fossin part del decorat d’un pessebre, amb els rius i llacs que formen i també les altres serralades muntanyoses que queden més lluny. Com que feia una mica de vent sentíem els udols que feia com si el tinguéssim a sobre el cap, i amb els prismàtics vam poder veure tots tres un grup d’aligots que devien haver vist alguna presa, ja que no paraven de fer cercles sobre un mateix indret.

La tornada a casa es va fer mes dura ja que tots estàvem mes cansats, però com que ens ho passàvem tant be quasi no ens en varem adonar. Vosaltres feu excursions? On aneu?

Fins després!!!

08 d’agost 2008

Els meus primers campaments!

Els campaments han sigut genial, m’ho he passat molt, però molt be. A la tenda m’ha tocat dormir amb el meu amic i a la nit explicàvem histories de por ficats a dins del sac i amb la llanterna fèiem formes que espantaven. Sobretot a les nenes.

Sabeu que? He sigut ajudant de “zorro” i no m’han descobert fins al final de tot. Sabeu quin joc es? Us ho explico: un monitor nomena de forma secreta a un nen perquè faci de “zorro” i dos mes perquè siguin els seus ajudants. Aquests nens durant el campament fan coses: posar salt a l’aigua de beure, tallar les instal·lacions on es pengen les tovalloles i la roba, fer desaparèixer objectes, com necessers, bambes... i fins i tot desmunten tendes senceres o rapten a monitors. I perquè tothom sàpiga que ha estat el “zorro” deixen una senyal, una Z.

Nosaltres tres hem fet totes aquestes coses i fins i tot varem raptar el dinar de tots amb el cuiner inclòs. I no ens van descobrir fins a l’últim moment, malgrat que hi havia una monitora que sempre m’acusava però no la creien mai, i quan em feia un judici sempre acabava vestida a l’aigua. Jijijijiji

03 d’agost 2008

Campaments, part I

Acabo de tornar dels campaments, aquest any m'ho he passat molt bé. Sabeu què es el que més m'agrada? Doncs, banyar-me al riu, dormir en una tenda i els jocs de tarda. Vosaltres aneu de campaments? I quins son els jocs que us agraden mes?
Amb la meva patrulla hem guanyat dues vegades. La primera jugant al joc de les banderes i la segona, amb el joc de les plomes. També hi jugueu vosaltres amb aquests jocs? Però hi ha nens que fan trampes i quan els mates no van al camp base a buscar una altra vida, sinó que l'estripen en dos i continuen jugant.
Aquest han sigut els primers campaments de veritat per en Ral, fins aquest any només es quedava a dormir dues nits, però ara ja s'ha quedat tota una setmana. Després ja us explicarà com de be s'ho ha passat!!!!
Ah!!! Com que ja soc gran, aquest any hem fet una caminada de sis hores, travessant per camins de muntanya fins a arribar en un poblet on ens hem quedat a dormir, ha sigut força cansat, però jo anava sempre al davant amb el meu monitor. Feu caminades vosaltres?
Han sigut els millors campaments!!! Espero que passi ràpid aquest any perquè l'any vinent potser els monitors em nomenaran cap de patrulla ja que seré de les grans.
M'estic adormint, fins després. Bona nit!

01 d’agost 2008

Benvinguda!!!!!

Hola companys!!! Som la Ru i el Ral, som molt amics i anem a l'escola rural de Boix, a l'escola som nou, cinc nens i quatre nenes i el nostre mestre es diu Pau.

Jo tinc 11 anys i m'agrada molt jugar amb els amics, dibuixar i anar de campaments.

En Ral té 7 anys i viu a casa Timó, el seu gos es diu Treski el segueix per tot arreu. Li agrada córrer amb bicicleta, jugar a bàsquet i anar a l'escola.

En aquest blog us anirem explicant què fem i estarem molt contents si ens deixeu missatges.

Fins després!!!!