29 de setembre 2008

Mirar bolets


Aquest cap de setmana passat vaig anar a mirar bolets amb la meva padrina. Sempre m’ha agradat molt anar-hi, i sobretot amb la padrina, perquè és coneix els llocs com ningú; se sap de memòria cada raconet. Primer de tot em lleva ben d’hora al matí perquè diu que s’han de collir abans que els hi toqui el sol. A la cuina ja m’espera un bon esmorzar, torrades amb formatge, i el foc crema fort, escalfant tota la sala. Després d’esmorzar ens calcem les botes d’aigua, impermeables, perquè no se’ns mullin els peus, un bon abric, la cistella i un collidor. A casa els fa el padrí amb una rama de boix, i el deixa arrodonit de la punta perquè d’aquesta manera quan el claves a terra per treure el bolet no li talles la cua, sinó que el treus sencer amb tota l’arrel. Així es guarden durant més dies i no es podreixen tant ràpid.

Un cop sortim de casa anem sempre al bosquet que hi ha al costat. La padrina va a davant apartant les rames i marcant el camí, i de tant en tant m’indica on haig de mirar i es llavors quan m’ajupo i els veig. Els més grans surten fora de la terra i es veuen força be, però sovint, i sobretot depenent de la classe que son, es queden a sota de la molsa fresca i només veus un embalum. I un cop el tens collit cap a la cistella!!!

Aquest dissabte en varem trobar dues cistelles plenes fins al cap damunt. Es un bon any, ja que ha plogut i plou força i es tot el que els bolets necessiten. A la zona de casa el que més hi ha son rovellons, a mi son els que m’agraden mes, juntament amb els fredolics quan els fan amb truita. I com que avui es el sant del Miquel, doncs dissabte ho varem celebrar a casa meva tot plegats menjant-nos els bolets que havíem trobat!!!!

Que us agraden els bolets? Que n’heu anat a mirar alguna vegada? Quina classe hi ha més a la teva zona?
Fins després!!!!

25 de setembre 2008

Una cançó


Hola amics!!!! Ja fa dues setmanes que hem començat el curs. Aquest any ens han dividit en dos grups perquè som més nens a l’escola. Així és més divertit i a l’hora del pati hem organitzat una lligueta de futbol sala i de bàsquet al pavelló del poble, que el tenim al costat. En el meu equip hi ha nens de tots els cursos i de moment anem primers de grup.

Us vull explicar una cosa, sabeu que m’han passat al grup dels grans a la classe d’anglès? Si, si, perquè com que vaig anar en unes estades d’idiomes aquest estiu a Oxford, i vaig aprendre molt, doncs ara vaig amb els grans. I l’altre dia la professora ens va posar una cançó amb espais buits que havíem d’omplir mentre l’escoltàvem. Us l’escric per veure si sabeu de quin cantant és i quin títol porta????

Well, if you're travelin' in the north country fair,
Where the winds hit heavy on the borderline,
Remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.
Well, if you go when the snowflakes storm,
When the rivers freeze and summer ends,
Please see if she's wearing a coat so warm,
To keep her from the howlin' winds.

Please see for me if her hair hangs long,
If it rolls and flows all down her breast.
Please see for me if her hair hangs long,
That's the way I remember her best.
I'm a-wonderin' if she remembers me at all.
Many times I've often prayed
In the darkness of my night,
In the brightness of my day.

So if you're travelin' in the north country fair,
Where the winds hit heavy on the borderline,
Remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.

L’enteneu???? Us diré un secret..... jo vaig tenir molt avantatge perquè el pare sempre la toca amb la guitarra però en català. Així doncs, jo ja coneixia la lletra. Però és un secret eh!!!! No li digueu a la professora ja que em va felicitar perquè vaig ser el primer en omplir els buits!!!! jijijijiji

17 de setembre 2008

Primer dia a l'escola de Boix

Dilluns varem començar el nou curs a la nostra escola rural de Boix. Aquest any és el meu últim any en aquesta escola ja que el proper curs hauré d’anar a la ciutat més propera per poder fer ESO, ja que a les escoles rurals no ho fan. Aquest curs com que som més nens que l’any passat ens han dividit en dos grups. El Ral va al grup dels petits i jo vaig amb els de tercer, quart i cinquè.

El primer dia d’escola m’agrada molt perquè tornès a veure a tots els companys, amb la gran majoria ens hem anat veient durant l’estiu, al riu, a la piscina, als campaments o durant les festes majors, a missa o al ball. També m’agrada molt estrenar els llibres nous, l’estoig i la motxilla pels llibres. Tanmateix, durant el mes d’agost ja vaig estar fullejant-los per saber quins temes em tocarien.

Us vull explicar com estan estructurades les escoles rurals, ja que a la meva classe hi ha tres cursos barrejats. El professor primer explica un tema a un dels cursos, mentre els altres dos fan exercicis, llavors toca el torn d’un altre curs. Això va be perquè no oblidis els temes que ja has estudiat, ja que els repasses cada any quan ho expliquen als altres cursos. Però per exemple, quan ve el professor d’anglès ho fem tots junts, depenent del nivell de cadascú, també és així amb les assignatures de plàstica i música. Jo trobo molt interessant que pugi ajudar als mes petits a fer els exercicis, i també que pugem jugar tots junts a l’hora del pati. D’aquesta manera tinc més amics, com el Ral!!!!

Com us ha anat a vosaltres el primer dia d’escola? Fins després!!

08 de setembre 2008

El nostre riu


Hola amics!!! El Ral ja us va posar al dia de la nostra excursió al cim, va ser un dia genial!!!! Però durant aquestes vacances hem fet mes coses que també han estat molt divertides. Ja us vaig dir que una de les coses que mes m’agraden es banyar-me al riu, i aquest estiu ho he pogut fer molt, ja que amb les pluges que varen caure aquesta primera hi havia molta aigua. Sobretot on ens banyem sempre hi havia molta corrent, de fet hi ha un lloc on t’estires i l’aigua et passa per sobre i et va fent massatges a tot el cos, doncs aquest estiu l’aigua tenia tanta força que t’avies d’agafar be sinó el corrent se t’enduia cap avall.

Hi vaig anar 3 vegades, la Marta, en Miquel i en Ral també varen venir un parell de cops. Ens ho passem molt i molt be, ja que juguem a fer salts i ens puntuem, i el que pitjor ho fa es el que tirem a l’aigua desprès. Tenim diferents modalitats de salts, i el que em surt millor es el salt amb estil, sempre em donen la millor puntuació. En Ral es el que fa mes riure de tots, ja que sempre cau a l’aigua d’una manera estranya. Alguna vegada també ha guanyat.

Espero poder tornar-hi abans de començar l’escola ja que sinó m’hauré d’esperar a l’estiu vinent i potser ja no hi haurà tanta aigua!!! On us heu banyat vosaltres aquest estiu? Teniu algun riu o llac on us pugueu banyar a prop de casa vostra?

04 de setembre 2008

Pujar un pic


Ja us ho va dir la Ru que havíem fet una excursió, pujar un pic aquestes vacances. Doncs jo també hi vaig pujar!!! Que heu fet alguna excursió aquest estiu vosaltres?
El dia de la caminada em vaig llevar ben d’hora per anar cap a casa de la Ru a buscar-la. Allà m’esperaven la Marta i en Miquel. Ens varem carregar les motxilles a l’esquena plenes d’aigua i menjar; abans de partir l’avia ens va fer la fotografia oficial de la marxa, com es tradició cada any.

El pitjor tros es la primera hora, ja que el desnivell es molt gran i passes tota l’estona sota el sol. Desprès t’endinses al bosc i el camí va serpentejant. Juntament amb el moment d’arribar al cim es el que mes m’agrada, perquè se’t barregen les olors de les plantes amb l’escalfor de la terra i cada vegada veus les cases mes lluny i mes petites. Varem estar quatre hores per pujar, quan ja veiem el cim jo em vaig posar a córrer per sobrepassar la Ru, la Marta i en Miquel. Vaig ser el primer en arribar-hi!!!!!

Quan hi érem tots vam treure el dinar que ens havíem preparat i ens vam estirar una bona estona mirant els avions que passaven i jugàvem a endevinar cap on anirien. La baixada va ser mes rapida, ja que tallàvem les corbes del camí baixant pel dret. En Miquel va trobar una ploma enorme, segurament d’algun aligot, i la va portar cap a casa. Quan vam arribar el primer que vam fer va ser descalçar-nos i ficar-nos de peus al toll. Aquell vespre tots estàvem cansats però molt contents d’haver fet l’excursió i el cim un any més.