19 de desembre 2008

Neu

Hola amics! Avui es l’últim dia de classe fins després de reis, tenia moltes ganes que arribessin aquestes vacances, perquè com que ha fet molt fred aquests últims dies a nevat molt. I no se si us ho havia dit, però no molt lluny de casa hi ha unes instal•lacions d’esquí, si si, amb mitja hora de cotxe s’hi arriba. Doncs ja hem quedat amb la Marta i en Miquel que anirem a esquiar força dies. A mi m’agrada molt esquiar, no només baixar pistes quan la neu es tova sinó també tot el dia. Llevar-te ben d’hora la matí, mirar que el temps sigui el adequat, i no presenti pluges, un bon esmorzar i vestir-te amb la roba. Sempre riem els uns dels altres, ja que els moviments semblen mes lents, es com si ens haguessin embolicat. Llavors, un cop s’arriba a les pistes, es divertit col•locar-te tots els complements. Aquest any estrenaré un barret rosa amb unes trenes llargues al costat, es molt calent i molt bonic.
Doncs dema ja hem quedat, els passaré a buscar sobre dos quarts de nou del matí per arribar ben d’hora i poder fer les primeres baixades sense gent a la pista ni cues. En Miquel en sap molt, a més a més es molt mes atrevit que jo, sovint s’aventura a sortir de la pista marcada i el veus baixar com una fletxa. Amb la Marta anem mes o menys al mateix ritme, no m’agrada quedar-me sola a la pista, es mes divertit si vas amb algú a prop.

El pare ens va seguint i sovint ens indica com podem fer els moviments perquè n’ aprenguem més. I sovint, a mig matí, parem a fer un altre mos, quedem al cap damunt de les pistes on hi ha una cafeteria. Em torna boja, quedar-me asseguda a la terrassa, ben embolicada, amb una xocolata calenta i mirar a l’horitzó. Si es un dia que fa sol, es veu l’infinit, tot de muntanyes blanques, algunes mes altes que les altres. Es com si fos el mar del cel.

Ah! Normalment també fem algun ninot entre baixada i baixada.

18 de desembre 2008

Mitja endevinalla


Hola Hola!!! Avui tinc una història per explicar-vos, be de fet quasi es una tradició arrelada en la cultura catalana, i sobretot a casa meva. Tot i que, a casa de la Ru també n’hi ha un sempre a sobre de la taula. Us el vull definir a veure si endevineu de què es tracta: és un recipient normalment de vidre que té dos brocs, un de gros i més ample per on s’omple, i un de més petit acabat en un foradet per on surt el que hi hem tirat. S’ha de dir que normalment s’omple amb vi, moscatell, mistela o vi dolç. Ja sabeu de què estic parlant???? Una pista: Has de ser un expert per poder-hi fer un glop sense mullar-te la camiseta. Encara no???? Ah!!! Una altra pista: per beure-hi s’ha d’alçar molt el braç, ja que d’aquesta manera es més fàcil, pels entesos, de no fer-se cap taca. Imagino que ara si que ja ho sabeu oi? Exacte: el porró!

Doncs el que em sembla més divertit del porró es aprendre a beure-hi, ja que es tot un procés. Amb la Ru ho hem provat moltes vegades, això si, a nosaltres ens hi posen aigua o suc i sempre acabem ben xops. Però per la gent gran, sobretot el pare, es com si fos un art, ja que fins i tot sap com fer rajar el porró a la cassoleta del seu ull dret i fer baixar el raig fins a caure-li a dins la boca sense malbaratar ni una sola gota. Sovint ho fa per fer-nos riure. Que us atreviu vosaltres a provar-ho??? El consell es fer-ho amb aigua i en època de calor. Ja m’explicareu com us ha anat i si ho heu aconseguit!.

16 de desembre 2008

Un Conte

Bon dia amics!!!! Avui us vull deixar un conte, me’l solia explicar el meu padrí quan era petita. Sempre que tinc un problema que sembla molt gros, fort, salvatge i difícil de solucionar, com el lleó i penso, ja que com el conte explica, tothom necessita dels amics; per poc que els vegis, per lluny que estiguin o per petits que siguin, com el ratolí. Al final tot es soluciona i queda l’amistat.

EL LLEÓ i EL RATOLÍ

Una vegada hi havia un ratolí
que va sortir del cau i va veure un enorme lleó.

El lleó se'l volia menjar.
- Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em necessitaràs.
El lleó li va contestar:
- Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com ets?
El lleó compadit de veure allò petit al seu davant,
el va deixar anar.

Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles.
Eren els del senyor lleó.
Quan va arribar al lloc d'on venien els crits,
va veure el lleó atrapat en una xarxa.
- Jo et salvaré! - va dir el ratolí.
- Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-me.

El ratolí va començar a rosegar la corda
de la xarxa i el lleó es va salvar.

Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.

Us ha agradat? En se un parell més que ja us aniré explicant. Quin es el vostre conte preferit? Estare molt conteta si me l’expliqueu. Fins després!!!

11 de desembre 2008

Nadales

Holaaaaaa!!!! Ja fa dies que La Ru no fa res més que dir-me que us tinc descuidats i que no us escric res. Doncs avui he pensat que us penjaria una cançó de Nadal i en anglès. Es la mateixa que la professora ens va fer traduir i aprendre l’altre dia. Últimament a escola, com que varem acabar els exàmens la setmana passada, fem més coses divertides, com preparar el dia de pares, que és, l’últim dia d’aquest trimestre on nosaltres cantem cançons, quasi totes elles de Nadal i desprès organitzem un berenar tots junts. Com ha dit la Ru a mi també m’agrada moltíssim el Nadal, no només perquè tenim vacances i caguem el tió, fem el pessebre vivent i passen els reis, sinó també perquè son dies que sempre hi ha molta gent a casa i sembla que tothom estigui mes content i tot.

Aquesta es la cançó que us deia, segurament la coneixeu.... us la cantaria però no em sentiríeu... de fet, segurament es millor que no ho faci ja que no soc gaire bon cantant, oi que no?

JINGLE BELLS

Dashing through the snow
In a one-horse open sleigh
Through the fields we go
Laughing all the way.
Bells on bob-tail ring
Making spirits bright
What fun it is to ride and sing
A sleighing song tonight.
Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh,
O Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh.