28 d’octubre 2008

En Tresky

Hola amics! Encara no us he explicat res d’en Tresky, és el meu gos. Me’l varen regalar quan vaig fer 5 anys i ha sigut dels regals que m’han fet més il•lusió. En Tresky em segueix per tot arreu, no cal ni que el cridi, només em veu i ja el tinc a sobre, li agrada molt que li rasqui el cap i sap fer moltes coses. Mireu, si li dic que segui, ell ho fa, em dona la pota quan li demano, no entra a casa si no li dic, i quan anem amb el cotxe del pare puja a darrera a la caixa i es queda quiet allà fins que jo no li dic que baixi. A vegades m’acompanya fins a l’escola i es porta molt be, es queda a fora de la porta sense fer cap soroll i amb els mes petits no els hi fa por, ja que es deixa masegar força.

Una vegada sabeu que va fer, doncs amb els pares varem anar a pujar una muntanya i en Tresky també va venir, sempre m’acompanya, doncs quan ja faltava poquet per arribar al cim varem haver d’escalar muntanya amunt i en Tresky patinava i no hi havia manera que pogués pujar, ell però no es rendia, va provar-ho de totes les maneres possibles però tanmateix relliscava massa i sabeu que va fer.... doncs es va quedar quiet, parat i anava mirant com nosaltres pujàvem fins que ja no ens va veure. Al cap d’una hora o més, quan ja havíem coronat el cim, descansat i fet les fotos pertinents, varem començar a descendir per un altre costat, i de cop i volta varem veure en Tresky que venia fet una bala cap on érem nosaltres, estava super content. Ell s’havia quedat allà tot l’estona esperant-nos, no s’havia mogut ni un pam. Si si, això va fer, i mes coses que ja us les aniré explicant!!!

Que teniu un gos vosaltres? Com es diu?

22 d’octubre 2008

Muntar a cavall

Hola!!!!! En Ral ja us ha explicat durant aquests últims dies les coses que fem, a què es dediquen les nostres famílies, on vivim i com ens va a l’escola. Ara ja comença fer mes fred i cada vegada es fa fosc mes aviat, a mi no m’agrada gaire l’hivern, be a part de les festes de Nadal i quan neva, llavors si que m’agrada moltíssim, però cada any ho fa menys.

Avui us vull explicar el que varem fer el passat cap de setmana amb la Marta i en Miquel. Doncs no gaire lluny d’ón vivim hi ha unes quadres on cuiden cavalls, alguns son de persones que no els poden tenir a casa, per falta d’espai o perquè no viuen en un poble, i el que fan els deixen en aquestes quadres i un home molt amable els cuida, els hi dona menjar, els raspalla, els neteja i els treu cada dia una estona fora en un tancat perquè s’esbargeixin. Com que nosaltres el coneixem doncs li varem demanar si podíem anar a donar una volta fins a les antenes. Ens va dir que si, però que ell també vindria amb nosaltres ja que son quasi dues hores de camí i sense conèixer massa els cavalls era millor anar amb algú que sabes controlar-los i guiar-nos pel mig del bosc.

A mi em va tocar una euga de color xocolata amb una taca blanca al mig del cap, es diu Illa, i es va portar molt i molt be tot el camí. A mi m’agrada moltíssim anar amb cavall, tanmateix sempre que hi pujo tinc mal de panxa, després de deu minuts però, ja m’ha passat i m’ho passo molt be. En Miquel i la Marta també els hi va agradar molt, de fet, segurament hi tornarem la propera setmana. La veritat es que muntar a cavall et permet veure el paisatge d’una manera diferent, i el camí que varem fer fins arribar a les antenes es molt bonic, ja que veus tota la vall a sota i l’altra serralada just davant. Crec que fins hi tot varem veure casa meva!!!! Si si, molt petita però estic segura que la varem veure.

Si hi tornem aquest cap de setmana ja us ho explicaré !!!! Algú de vosaltres a muntat mai a cavall????

Fins després!!!!!

15 d’octubre 2008

Collir “Trumfos”

Hola amics!!!! Ja fa dies que us volia explicar el que fan els meus pares i els meus padrins. Doncs en aquesta època de l’any tenen molta feina ja que es la temporada de recollir els “trumfos”. Sabeu que son? Jajajaja.... es que aquesta paraula es fa servir a la meva zona per dir “patata”.

Com us deia, a principis d’octubre, depenent de com hagi sigut d’humit i de sec l’estiu es el moment de collir els trumfos. La manera de fer-ho ha canviat molt durant les dues últimes dècades. Els meus padrins m’expliquen com ho feien abans, i si ara es una feina pesada, abans ho era molt més, ja que havien de collir-los guiant bous i mules i les eines per fer sortir les patates de dins de terra eren molt mes rudimentàries, també feien servir els “arpiots” una espècie d’aixada manual. Ara fan servir el tractor i a darrere hi enganxen una maquina que excava la terra i fa sortir els trumfos a la superfície, tanmateix a les vores del camp on la maquina no arriba segueixen utilitzant els “arpiots”.

Un cop estan fora ja es poden anar agafant un per un, treure-l’hi la terra que se’ls hi queda enganxada i posar-los en una cistella. Quan tens la cistella plena es buida en uns sacs repartits pel tot el tros. Tothom es queixa força de mal d’esquena ja que s’ha d’anar quasi sempre ajupit. Jo també els ajudo, però em canso ràpid, tot i així, m’agrada passar el dia fora de casa, ja que la padrina sempre prepara un bon dinar. Sempre ens estirem al costat del tros a sobre d’una manta, encenem un foc i mengem tots junts. Aquest any ja només ens queden uns cinc o sis dies de feina. Si voleu venir a ajudar-nos esteu convidats!!!!!! Fins aviat!!!!!

14 d’octubre 2008

La Tardor

Bon dia!!! Us vull explicar una cosa que m’agrada molt i molt de fer i que en aquesta època es el millor moment. Sabeu que es? Us donaré una pista..... només es pot fer durant la tardor!!!!!.... no ho sabeu?..... no us ho imagineu? Doncs es: caminar sobre les fulles seques que han caigut dels arbres. M’agrada molt trepitjar-les i com que formen com un matalàs, es mes tou i quan poses el peu a sobre fa força soroll. També pots fer com si les xutessis, llavors s’eleven del terra una mica, deixant anar l’olor de tardor, alguna però es posa a volar durant un moment fins que torna a caure sobre les altres. Si, si.... m’ho passo molt be!!!

De fet tant a fora al pati de l’escola com en el camí per anar a casa hi han molts arbres. La majoria son pins, però també hi tenim molts plataners que son els que tenen les fulles mes grosses. Segurament els coneixeu perquè a l’escola cada any, i aquest any també, anem un dia a recollir fulles de diferents arbres, mides i colors i després fem plàstica. A vegades les hem de pintar per un costat i imprimir els seus nervis en folis per poder fer-ne un estudi a ciències. Altres vegades el que fem es assecar-les i fer-ne un mural. Aquest any sabeu que hem fet? Doncs, com que ara ve la festa de la Castanyada, doncs hem fet un mural enorme on hi ha dibuixat un castanyer i una castanyera passejant pel bosc recollint castanyes i les fulles que hi hem enganxat son de veritat, les que varem anar a buscar la setmana passada. La veritat es que ens ha quedat molt i molt be. Que us ens sembla?????