31 de març 2009

El Molí

Hola!!!! Com esteu? Preparats per gaudir d’una setmana de vacances? Jo si, tinc molts plans per aquests dies. Sobretot fer excursions amb els amics i si fa bon temps anar al riu.

Avui us vull explicar que hi fan en el molí del meu poble. De fet hi ha molts tipus de molins, en aquest hi fan oli d’oliva, i la veritat es que es molt i molt bo. Des de fora només es veu una casa de pagès normal, però a fora hi passa sempre un riu si t’hi acostes i en aquells moment el moli esta funcionant fa molt soroll. El moli es una pedra molt gran, m’explicava el padrí que per porta-la cap allà quan ella era petit, van haver de necessitar nou homes i dos bous, i tot així els hi va costar molt i molt. Doncs aquesta pedra te forma cònica, i esta enganxada a un eix fixa que la fa girar molt lentament i a mesura que va donant voltes va triturant les olives que hi cauen per un fora. Mireu si n’és de pesada aquesta pedra que tritura també els pinyols sense deixar-ne cap rastre. El què en surt es una pasta negrosa, aquesta es col•loca a sobre d’uns rulls fets d’un material semblant a la palla i es van fent capes, una capa de pasta d’olives i una d’aquests rulls, i així successivament fins que n’hi ha una alçada més alta que jo. Llavors el moliner ho posa tot en una maquina i ho premsa tot molt i molt fort, d’aquesta manera el que serà l’oli es filtra per dintre aquests rulls i cau en un recollidor. Des d’aquí en surt un canal que porta l’oli cap als bidons. Allà es on el deixen reposar, la padrina diu que és on es fa bo.

La massa que encara queda en aquells rulls com de palla, es torna a exprimir encara mes fort per treure també un oli, aquest però ja no es de primera classe i no esta tan bo, tanmateix es pot menjar. I un cop s’ha fet per segona o tercera vegada, el que queda, que es bàsicament el que no es pot aprofitar per menjar, es fa servir per cremar, de fet s’encén molt ràpid. Al Moli ho fan servir per encendre les maquines que fan girar la gran pedra i per la calefacció de la casa, d’aquesta manera ho aprofiten tot.

Nosaltres cada any hi anem a buscar les garrafes d’oli, el pare en compra moltes així en tenim per tot l’any. A més a més, no es com a les botigues que tenen oli tot l’any, en el moli nomes hi pots anar de finals de Desembre fins a mig Febrer, ja que es l’època de fer-ho. Perquè es just quan s’han acabat de recollir les olives. Que també teniu un Molí en el vostre poble? Encara funciona? Que hi fan?

25 de març 2009

La Primavera

Hola amics!!! Estic molt content!!! M’agrada molt la primavera!!! El dia es mes llarg, els ocells canten i en els camps comencen a sortir flors de tots colors. La primavera també ajuda a les persones ha estar mes alegres i contentes. A l’escola varem preparar un mural molt gran on cada un de nosaltres hi ha pintar una flor, la que mes li agrada (jo vaig fer una tulipa taronja), fent com si fos un ram i la professora va dibuixar el gerro. D’aquesta manera tenim al final de classe un ram enorme penjat ple de flors de colors vius, ens alegra el dia!!! Mireu com li agrada també a ella!!!!!! I a vosaltres que us agrada la primavera?

16 de març 2009

Casa Boix

Hola amics!!! Sembla que ja hagi arribat la primavera, el sol ja comença a escalfar, les flors treuen el cap envaint-ho tot amb la seva olor, els ocells ja em desperten.... com m’agrada aquesta època!!! I sabeu quin es el lloc que més m’agrada del món? Doncs Casa Boix!!!! Hi heu estat mai? Doncs us hi convido a tots perquè és casa meva. Encara no us en havia parlat mai però ara que ve el bon temps es quan més maco esta tot.

Es una casa típica de pagès, una masia, construïda a finals del segle XIX, té més de 100 anys. La va construir un avantpassat meu, crec que fou el padrí del meu padrí, o fins i tot podria haver estat el seu pare. Llavors seria el besavi del meu padrí. Ui que lluny que queda!!! Esta feta de pedres grans i robustes i les parets son molt amples, per això té les finestres molt profundes; el pare em va explicar que ho feien per resguardar l’interior del fred. Com que les parets son tant amples doncs al fred li costa més d’entrar-hi. Esta encarada a sud, així aprofitaven tot el sol, des de l’albada fins que es pon. D’aquesta manera com que no hi havia calefacció, escalfaven la casa de forma natural. I ara jo puc gaudir de les postes de sol més boniques del món. Sovint quan arribo de l’escola i he fet els deures, m’assec al balancí del padrí a la terrassa per veure com el sol es pon. A vegades el cel es queda completament taronja.

Abans d’entrar hi ha dos cirerers enormes, em diu la mare que els va plantar ella quan era com jo, i ara son molt alts, i cada estiu donen quilos i quilos de cireres molt dolces. Quan entrés a dins hi ha una sala molt gran, amb dues taules de fusta de noguer i els bancs per seure-hi. Aquest son molt llargs, per molt que m’estiri no em surten ni les mans ni els peus, a sobre sempre hi ha un porró, un cantí ple d’aigua fresca i fruita; i al final de tot el foc a terra. A l’altre costat de la sala hi ha dues habitacions, la dels padrins i la dels convidats i un bany. Llavors en el segon pis hi ha la meva habitació, la dels pares, un altre bany i una saleta on hi tinc les meves joguines i on hi faig els deures. Quan seré gran i ja no vulgui jugar més hi faré un despatx.

Des de la meva finestra es veu tota la vall, els dies d’hivern que hi ha la boira baixa sembla un matalàs de coto fluix, ara es veu tot verd, tot comença a néixer. També veig l’església del poble i al costat el castell, encara que estigui en ruïnes m’agrada mirar-lo, es un lloc especial.

I a peu de terra hi tenim els coberts per tancar-hi el tractor i la maquinaria del papa per treballar i també la quadra dels cavalls, el tancat de les gallines i els pollets i uns quants conillers. Tenim un gall tant vell que canta dues vegades, la primera per despertar al pare i la segona per avisar-me a mi que es hora d’anar a l’escola. La padrina em diu que es perquè ha estat tant de temps amb nosaltres que ja ens coneix el hàbits i d’aquesta manera ens ajuda a no fer tard. Que teniu un gall vosaltres? Esteu tots convidats, quan voleu venir?

09 de març 2009

Una pel•lícula

Hola amics!!! Aquest cap de setmana he vist una pel•lícula que m’ha agradat molt, es molt coneguda i fins i tot el pare em va explicar que n’han fet moltes versions. De fet es una adaptació del llibre més famós d’Alexandre Dumas i la frase cèlebre d’aquest relat d’aventures es “Tots per un i un per tots”. Ah! També n’han fet dibuixos animats, on el protagonista és un gos. Jo no els he vist gaire, però ho recordo vagament. Sabeu de quina pel•lícula us parlo? Els 3 Mosqueters!!!

Em va agradar molt, perquè explica una historia d’un noi jove, fill de pagesos, que vol ser guàrdia a la cort del rei de França. Marxa de casa molt jove per complir el seu somni, però pel camí no l’hi posen gens fàcil. Cultiva una forta amistat amb 3 mosqueters, així s’anomena la guàrdia real, i conjuntament viuen moltes aventures, lluiten contra l’exèrcit del primer ministre, creuen el mar complint ordres reals secretes i sempre perseguits pels seus enemics, mentre d’Artanyan intenta desesperadament salvar l’amor de la seva vida.

No us he fet entrar ganes de veure-la!!!

05 de març 2009

Update

Avui la professora d’anglès ens ha ensenyat aquesta paraula, i m’he recordat de vosaltres! Quantes coses us haig d’explicar.

El partit el varem guanyar, no va ser fàcil, però un gol en els últims cinc minuts del número 7 va ser decisiu. Va ser molt divertit i també força cansat, tanmateix haver guanyat la copa va merèixer l’esforç. L’ambient en aquestes competicions es molt bo, ja que passes moltes hores amb els jugadors dels altres equips mirant com juguen els que seran desprès els teus contrincants i comentant les jugades del partits anteriors. Ja espero que arribi la propera jornada, segurament a mitjans del mes de maig, llavors ja farà calor i podrem jugar al camp exterior.

La Ru ja us ha explicat de què es fa disfressar, doncs ja anava de nan mandrós, si si.... jo i els meus amics anàvem de nans, i com que som set, doncs érem els set nans. Ens faltava la Blancaneus, però cap de nosaltres es volia disfressar de nena. Així doncs, varem decidir que cada un aniria d’un nan diferent. A mi el que més m’agrada és el mandrós, ja que es rabassudet, i amb el nas vermell i rodó com un botó. La mare em va cosir un farcit d’espuma a dins els pantalons de pana beix, per sobre portava una camisa a quadres blaus i vermells, amb un cinturó agafada, un barret de nan i sobretot una barba molt llarga blanca que em feia pessigolles als llavis. Tots plegats anàvem asseguts a sobre d’un troc d’alzina gegant i ens varem passejar per tot el poble cantant “aibo aibo a casa a descansar aibo aibo aibo aibo aibo aibo aibo aibo. ...” ens ho varem passar molt i molt be, sobretot vaig riure molt quan ens vam trobar a la plaça per pujar a la carrossa.
Sabeu de quin us parlo oi? I si no, mireu mireu...

04 de març 2009

Rodamón

Hola amics!!! Desprès del conte d’ahir he estat pensat en els viatges, en aquells indrets llunyans plens d’encant i somnis. Haver de creuar mars i muntanyes per veure, conèixer i viure noves aventures es molt emocionant veritat? He pensat que es pot fer de moltes maneres, no només es poden agafar diferents transports, si no que es poden fer viatges organitzats, viatges mes independents on cada dia es planifica el dia vinent, amb una motxilla a l’esquena i anar fent quilometres o amb vaixell per dins el mar, hi ha viatges d’un dia, n’hi ha d’un mes i fins i tot hi ha gent que dona la volta al món!! Us ho imagineu!!!! Això si que seria divertit!!! Tornaries a casa amb una motxilla plena de vivències increïbles i una llarga llista de nous amics!!!

A mi m’agrada molt viatjar, amb els pares ho fem cada any ja que ells també ho troben apassionant. La última aventura va ser pels Highlands d’Escòcia. Es troben situats a la part mes alta del país i estan formats per moltissimes illes. El paisatge es molt verd, de fet hi ha tonalitats de verd que no tenim aquí a casa, ja que allà hi plou molt i es molt humit. Una de les coses que més em va agradar foren els fars, n’hi ha a cada penya-segat, estan pintats a ratlles blanques i vermelles i encara funcionen, d’aquesta manera serveixen de senyal als vaixells que naveguen pel mar.

També em van fer molt riure les vaques, ja que son molt peludes i tenen unes banyes molt llargues. Els darrers dies varem visitar ell llac Ness on diuen que hi ha la Nessy, un monstre enorme que viu al fons del llac, hi ha gent que diu que l’ha vist, nosaltres hi varem estar una bona estona però no varem veure res de res. Es un lloc molt màgic ja que els paisatges son hipnotitzadors.

Us agrada viatjar a vosaltres? Expliqueu-me on heu estat?

03 de març 2009

Hi ha havia una vegada en un país molt llunyà....

En Fionn i la seva muller Una vivien tranquil•lament al seu castell a la vora del mar al comtat de Antrim, fins que un dia un foraster va arribar-hi. Era un missatger d'Escòcia, un país mar enllà.

"Duc un repte del meravellós Angus" - va dir el missatger - "És el més alt, més fort i més temible gegant de tota Escòcia. Ha sentit parlar de la vostra formidable força i vol lluitar amb vos. Angus ha vençut a tots els altres gegants i vos sou l'únic que quedeu invicte. Accepteu el repte?".

"I tant que accepto!" - va dir en Fionn - "Començaré a preparar-me ara mateix" - va remarcar. I així ho va fer.

D'aleshores ençà en Fionn va treballar molt dur. Va decidir construir un camí a través del mar fins a Escòcia. Era un camí especial, doncs estava fet de centenars de milers de pedres negres, totes de mida diferent i de diferents alçades. Algunes pedres tenien sis costats, d'altres vuit i algunes fins i tot deu.

Els guerrers de Fianna i la comtessa d'Antrim miraven encuriosits com Fionn treballava cada dia, i veure com aviat el camí s'endinsava varies milles mar endins.

Un vespre, quan Fionn tornava de treballar va veure que Una estava preocupada.

- "Quin problema hi ha?" - Va preguntar.

- "Oh! Fionn" - va contestar Una - "He sentit uns rumors que m'han impactat. He sentit a dir que n'Angus és molt més gran que tu i que és, sens dubte, més fort".

En Fionn va quedar tot pensatiu fins que va dir - "Doncs si no el puc vèncer amb la meva força, haurem de pensar en algun pla. Potser no sóc tan gran o fort com ell, però si que sóc més intel•ligent".

En Fionn i l'Una van parlar durant hores. Van pensar molts plans, però no van trobar-ne cap que segur que funcionés. El temps corria, fins que a finals de setmana va arribar un altre cop el missatger d'Angus anunciant la seva arribada en dos dies.

- "Digues-li que Fionn està apunt, esperant-lo" - va dir Una - "I no et preocupis Fionn, tinc un pla en ment" - li va xiuxiuejar al seu marit.

Una va treballar dur durant els següents dos dies, va passar la major part del temps cosint i fent punt.

"Posar-se a cosir i fer punt en un moment com aquest!" - Es desesperava Fionn - "Em pensava que tenies un pla!".

"Mira atentament" - va dir Una - "Què hi veus?".

"Robes" - va dir - "Hi veig robes, però són estranyes ... ".

"No et preocupis per a això, simplement posa-te-les" - va ordenar Una.

Quina fila que feia en Fionn! Duia posat un vestit llarg, als peus hi portava uns peücs gegants i Una havia fet un bonic barret pel seu cap. Realment semblava un nadó. I llavors va comprendre el pla de l'Una.

"Mentre estaves treballant, li vaig demanar a en Fergus que fes un bressol ben gran. Fica-t'hi" - va dir Una - "no tenim temps per perdre!".

Angus s'estava apropant. El terra tremolava a cada passa. "On està el magnífic Fionn? He viatjat des de la llunyana Escòcia per lluitar contra ell" - El gegant va bramar - "Té por de trobar-me?"

Una va obrir la porta de casa. "Sisplau, feu el favor d'entrar. Sou benvingut a casa nostra. En Fionn està de caça, però no trigarà, però sisplau, podríeu parlar més baix? el nostre fillet està dormint".

"Aquest és el vostre fill?" - va exclamar gairebé sense veu, al veure la criatura

"Doncs si, ara encara és petit, però ja creixerà" - va respondre una.

Angus estava atemorit - "Si aquest és el fill petit d’en Fionn ... De quina mida ha de ser en Fionn?" - es preguntava - "Fionn ha de ser enorme!" - deia atònit.

Angus va arrencar a córrer, i sense girar-se va creuar el camí que havia fet en Fionn. I mentre corria, pensava - "I què faré si en Fionn em persegueix?" - i se li va ocórrer que mentre avançava podia desfer el camí. Així que mentre corria cap a Escòcia, va anar llençant totes les pedres, per això Escòcia, encara avui en dia es part d'una illa.

Sabeu on es troba Escòcia en el mapa del món?