24 d’abril 2009

El meu llibre de Sant Jordi


Hola!!!!! Sabeu quin llibre em varen regalar ahir??? Us donaré un parell de pistes; la primera, té més dibuixos que lletra. La segona, el músic de la història sempre acaba molt ben lligat a un arbre i amb la boca tapada. Us sona?

Si oi? M’agraden molt els còmics d’Astèric i Obelix, els llegeixo un darrera l’altre i moltes vegades. Sempre hi trobo algun detall que no havia vist abans. Doncs ahir em varen regalar el còmic “Astèrix a Bèlgica”, no vaig poder esperar-me i al vespre ja l’havia llegit tot. Es molt divertit, sempre acaben menjant i bevent, i ja us podeu imaginar en aquesta història on la cervesa n`és pràcticament la protagonista. Quina és la vostra aventura preferida?

23 d’abril 2009

Diada de Sant Jordi

Hola amics! Avui es la diada de Sant Jordi, és el patró del nostre país, i és un dia de celebració i rituals.

A mi m’agrada aquesta celebració perquè tothom sembla molt feliç, les noies especialment, corrent amunt i avall amb una rosa sota el braç. Sabeu perquè dic això? Llegiu, llegiu....

“Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives.

Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.

El rei convocà una reunió,on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.

Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir: - Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or, el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla. El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.

Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac.

Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor. De cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.

El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil•la.

Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen, i les dones un llibre."


Ja sabeu a qui li regalareu una rosa? I un llibre?

16 d’abril 2009

La Mona

Hola amics!!! Com han anat les vacances? Jo m’ho he passat molt i molt be, i he menjat molta Mona!!! Que us agrada a vosaltres? Sabeu que és? Doncs un pastís sovint de dos pisos, el primer mes gran, fet de mantega i el de sobre mes petit, normalment es de crema amb fruites confitades. A mi em torna boja el de mantega, tot i que la taronja confitada es una delícia, per no parlar de les cireretes!!!

Doncs a casa es tradició de cada any anar a buscar la mona el diumenge de Pasqua. Des de que vaig néixer és el meu padrí qui me la paga i em diu que ho seguirà fent fins que em casi. Ui pobre padrí que li queda temps!!!! Jijiji Ens llevem d’hora per fer tots un bon esmorzar, després el padrí i jo anem a la pastisseria que hi ha a la plaça major i sortim d’allà amb una gran caixa rodona. Aquest any també m’hi han ficat al cap de munt un ou de xocolata negra. I el pastisser la decora amb unes plomes de tots colors i un parell de polletets! Cada any els guardo en una caixa, no se pas quants n’hi dec tenir, però ben be una trentena!!!

Ah!!! No us ho he dit, però el dissabte de Pasqua, amb la padrina, anem a comprar unes sabates de xarol. Aquesta també es una tradició de casa meva, així el padrí em paga una mona i la padrina unes sabates noves. Les d’aquests any son molt boniques, de xarol vermell amb una sivella grossa platejada.

03 d’abril 2009

Calçotada

Hola a tots!!!! Que tal? Ja esteu preparats per les vacances de Setmana Santa? Jo si!!! Avui després de l’escola anirem amb el pare a muntar a cavall, l’Illa s’ha fet mes gran i cada vegada esta més entrenada, i com que avui fa molt bon dia serà perfecte.

Sabeu que farem dema a casa? Doncs una calçotada!!! Sabeu què és? Els calçots son com unes cebes tendres llargues, molt llargues. S’han de posar a fer a brasa, com s’hi fossin un bistec, però el pare em diu que hi ha d’haver molt foc. Ja que s’hi posen, es giren i es treuen, es força ràpid. Estan molt bons, be de fet, el què és més bo i els hi dona gust és la salsa, que no se com esta feta però es boníssima. Tanmateix, el que més m’agrada és l’ambient que hi ha a casa durant tot el dia. De bon matí el pare em crida per anar a buscar-los en un poble veí, com que en necessitem molts, anem amb el cotxe i el carretó enganxat. En Treski també ve amb nosaltres, ja que li agrada molt anar a la caixa!

Quan arribem a casa la padrina i la mare ja ens esperen, toca muntar les taules al terrat. Preparar els cavallets, posar-hi els taulons a sobre, i parar la taula amb tovalles de paper i una teula per cada persona. Si si, el plat es una teula, es la tradició, el padrí diu que d’aquesta manera la teula guarda la calor i fa que no perdin l’escalfor tant ràpid. En Treski sempre nota quan hi haurà festa i gent a casa i es passa l’estona corrent amunt i avall, passant per entre les cames i posant-se al mig, i sempre molt content.

Mentre es col•loquen les coses el padrí i el pare van preparant la llenya i el foc, i quan arriba el mig dia ja esta tot apunt, anem sentint els cotxes com arriben. La Ru sempre es molt puntual, en Treski la coneix molt i normalment la va a rebre al trencall de casa i venen tots dos. Jo m’encarrego de portar les begudes a taula i servir-les. A la vegada que es fiquen els calçots a la brasa es fa un piscolabis i un cop els calçots estan cuits, es van omplint les teules i cada un n’agafa una. En aquest moment tothom esta net i polit, però en dos minuts tothom quedarà ben emmascarat. Ah! No sabeu perquè? Doncs s’han de menjar de peu i amb el braç estirat. Primer s’agafen i es pelen, s’ha de treure la primera capa ja que estat totalment carbonitzada, i plena de cendra. Imagineu-vos de quin color us queden les mans, un cop pelats es suquen a la salsa i cap dins. Es molt divertit!!!! Ho heu provat mai???

Ah! Un secret: Aquest any la padrina ha fet un pitet per cada un de nosaltres amb el nostre nom!! Si si per tothom, pels grans també!!!!!