El partit el varem guanyar, no va ser fàcil, però un gol en els últims cinc minuts del número 7 va ser decisiu. Va ser molt divertit i també força cansat, tanmateix haver guanyat la copa va merèixer l’esforç. L’ambient en aquestes competicions es molt bo, ja que passes moltes hores amb els jugadors dels altres equips mirant com juguen els que seran desprès els teus contrincants i comentant les jugades del partits anteriors. Ja espero que arribi la propera jornada, segurament a mitjans del mes de maig, llavors ja farà calor i podrem jugar al camp exterior.
La Ru ja us ha explicat de què es fa disfressar, doncs ja anava de nan mandrós, si si.... jo i els meus amics anàvem de nans, i com que som set, doncs érem els set nans. Ens faltava la Blancaneus, però cap de nosaltres es volia disfressar de nena. Així doncs, varem decidir que cada un aniria d’un nan diferent. A mi el que més m’agrada és el mandrós, ja que es rabassudet, i amb el nas vermell i rodó com un botó. La mare em va cosir un farcit d’espuma a dins els pantalons de pana beix, per sobre portava una camisa a quadres blaus i vermells, amb un cinturó agafada, un barret de nan i sobretot una barba molt llarga blanca que em feia pessigolles als llavis. Tots plegats anàvem asseguts a sobre d’un troc d’alzina gegant i ens varem passejar per tot el poble cantant “aibo aibo a casa a descansar aibo aibo aibo aibo aibo aibo aibo aibo. ...” ens ho varem passar molt i molt be, sobretot vaig riure molt quan ens vam trobar a la plaça per pujar a la carrossa.
Sabeu de quin us parlo oi? I si no, mireu mireu...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada