14 de novembre 2009

La granja

Hola amics!!! Perdoneu per no haver dit res durant tant de temps, però el nou curs escolar es més dur del que em pensava i tenim força feina. De totes maneres us vull explicar com es la granja que hi ha a casa i quins animals hi tenim. A mi el que més m’agrada sabeu que es? Doncs, anar als patis on tenim els porquets petits, n’hi sol haver entre 100 i 150 i entrar silenciosament dins, posar-me enmig d’ells i quedar-me ben quiet. A poc a poc, ells es van acostant, ben a poc a poc, i quan veuen que no et mous més despresa fins que els tens tots olorant-te i ben a prop, es llavors quan ve la part divertida, moure’t ràpid i espantar-los, i veus com tots corren cap a diferents direccions fen els esgüells típics.

Una altra cosa que passa a la granja i que també m’agrada molt de fer es: quan arriben els vedells a casa que acaben de ser desmamats, n’hi ha molts que no saben menjar sols i els hem d’ajudar. Els hi hem de fer creure que encara estan mamant de la seva mare així, que els que no saben agafar-se el menjar de la menjadora els hi preparem un altre sistema. Us haig de dir que als vedells petits, els hi agrada molt i molt xuclar-te la mà, si tu els hi poses a propet de la boca el seu instint es xuclar, i fa quasi pessigolles perquè tenen la llengua molt rugosa.

Doncs sabent això, els que no saben menjar els hi preparem una galleda de llet i els hi donem la mà perquè xuclin, i mentre ho fan fiques la mà a la galleda i d’aquesta manera tasten la llet i veuen que es bona i mengen, ja que sinó ho féssim així es moririen. Així, sempre que arriba a la granja un camió nou de vedells, el pare ja m’identifica quins són els que no saben menjar i jo els hi preparo la galleda. També es bonic, perquè desprès quan el vedell es fa més gran i gros, crec que tenen memòria, perquè em fan més cas quan els crido que la resta i es deixen tocar molt més que els altres. Jo sempre els hi poso nom! Com es diuen els vostres animals? També teniu porquets i vedells a la vostra granja?