14 de setembre 2009

Trabucaires

Hola amics!!! Ahir varem celebrar la diada i avui ens en anem de Festa Major. L’any passat us vaig explicar com ho vivíem en el meu poble. On anem avui es una mica diferent ja que ells tenen gegants!!! Si sí, gegants!!!! De fet, estar per tot arreu. El primer que fan de bon mati es fer sortir els trabucaires que desperten a tot el poble amb el seus tirs. Que sabeu que son?

“Trabucaire és aquell soldat combatent, armat amb un trabuc (arma de foc portàtil, de canó curt i ample de boca acampanada). La paraula trabucaire va començar a utilitzar-se a Catalunya per designar als irregulars que van participar en la guerra contra la República francesa (1793-1795) i als guerrillers de la guerra de la independència (1808-1814). Més tard es va aplicar als insurgents realistes durant el trienni constitucional (1820-1823) i als guerrillers carlins (1833-1840).
A part dels posteriors bandolers d'extracció camperola, també va donar-se el nom als grups armats de la tercera guerra carlina (1873-1876).
Els trabucaires en una altra època havien estat membres de l'exèrcit privat dels senyors feudals. Amb el temps i a mesura que les guerres particulars anaven perdent intensitat, passaren a convertir-se en un grup folklòric de luxe a disposició dels senyors. Tenien dues funcions definides: rebre amb honors als grans mandataris, en especial als alts càrrecs de l'església, amb l'objectiu que tots sabessin el pas del seu senyor.
Aquesta tradició d'acompanyament és la que ha conservat en bona part aquests grups armats, ja que amb el pas del temps van passar a convertir-se en un dels principals elements tradicionals de les festes major.”


Doncs, el meu pare n’és un d’ells, des de petita que te guardat en el tercer calaix de la calaixera el tratge, i cada any, en unes sis o set ocasions se’l posa. A mi m’agrada veure’l vestit així, i em deixa ajudar-lo a lligar-li la faixa vermella, ben estreta a la cintura. El soroll que fan els trabucs em fa por i tot, es un soroll estrident i fort, sovint quan ja marxa de cada des de l’empalma de casa tira un tir perquè sàpiga on passa. Quan arriba, sempre fa molta olor a pólvora i porta els dits ben emmascarats.

Cap comentari: