
L’altre dia varen arribar al poble un grup d’estrangers, com cada any, n’arriba un grup al juliol i un altre a l’agost. Ara ja no em sobta tant, però al principi em feia gracia veure gent amb els ulls xinets caminant pels nostres camins. Tots son joves, i venen de molts països diferents, fan el que se’n diu un camp de treball internacional. Ja us vaig que dir, que quan no podré anar mes als campaments, voldré anar amb aquests camps. Ja que veig que s’ho passen molt i molt be i que fan molts amics de diferents llocs. Doncs, el que normalment fan es treballar en la recuperació de camins, la restauració del nostre castell i església, el bosc i també organitzen unes xerrades on venen politics i gent coneguda. Precisament l’altre dia estaven treballant molt a prop de casa i la padrina a mitja tarda els hi va preparant una llimonada fresca i els hi va deixar collir cireres de l’arbre. Jo no els entenc massa, ja que sempre parlen anglès, però aquesta vegada ja vaig poder dir alguna cosa. Ho sabeu oi que la professora que ens fa anglès en sap molt i aprenem molt, perquè ens posa cançons i ens parla tota l’estona amb anglès.
Avui aquesta tarda aniré a la piscina que tenim, l’aigua esta sempre gelada, però com que fa molt sol i calor no ho passes malament. Segurament ells també hi seran, ja us diré si els hi he dit alguna cosa i sobretot i m’han entès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada