El Vi

Hola amics!!! Que tal el començament de curs??? Jo estic content perquè ja em organitzat els equips d’aquest any i m’han agafat els grans, així que jugaré amb dos equips!!!!

Avui us explicaré on varem anar amb el pare el passat cap de setmana, doncs a una bodega de vi. A casa sempre en beuen i els hi agrada fer tota la cerimònia, anar a buscar l’ampolla a baix al celler, destapar-la, olorar el tap, posar el vi en un recipient que li diuen “decantador”, mirar a quina temperatura es troba i si esta be, el deixen respirar una estoneta abans de beure’l, si esta massa calent el posen a la nevera fins que no te la temperatura correcta. A mi m’agrada veure el pare fer tot aquest ritual, normalment ho fa el divendres al vespre i els diumenges al mig dia. La veritat es, que m’agrada perquè mentre fa tot això talla uns trossets de pernil, llonganissa i formatge com a vermut i els baixa al celler mentre tria el vi més apropiat, i jo vaig picant!

Doncs, com us deia, dissabte varem anar a una bodega de vi petitona. El pare volia comprar unes quantes caixes de vi negre, rosat i blanc i jo el vaig acompanyar. La bodega esta envoltada de camps de ceps, i com que ara és l’època de la verema doncs hi havia molt moviment a les vinyes, gent, tractors, maquinaria, soroll i cridòria.... semblava que fins i tot els ceps parlessin. Ens varen ensenyar el procés de creació del vi, des del moment que arriba amb els tractors a la bodega i es llança el raïm a uns grans dipòsits, després es fermenta i se li pot introduir gustos, olors, essències... em va cridar l’atenció que li posen essències de mora, gerds, fusta cremada... si si, perquè es diferenciï de la resta. Després el vi passa una llarga temporada dins de botes, uns mes temps que uns altres i finalment s’embotella. En aquesta etapa, depenent del tipus de raïm i del que es vulgui, hi estarà més o menys temps, i finalment ja el podem obrir i provar. Com que el pare coneix força a la gent de la bodega, li varen deixar provar les primeres mostres de la collita d’aquest any. Perquè com ja sabeu, depèn de com hagi estat l’any de pluges, de secada, etc... el vi surt més o menys bo. Així que quan varem arribar a casa amb la nostra compra, el pare va tornar a baixar al celler a fer el seu ritual mentre jo em menjava el vermut.

Un any més

Hola!!!! D’aquí pocs dies serà el meu aniversari i tindré un any més, seré un any més gran! M’agrada molt i molt celebrar el meu aniversari i fer-me gran. De fet ja començo a estar una mica nerviosa, ja estic investigant a casa i també als amics, fent preguntes i actuant com Sherlock, perquè com cada any hi haurà alguna cosa preparada. Normalment és una festa sorpresa, ja fa cinc anys que me’n preparen una i sempre son espectaculars, perquè tothom està content, hi ha música, jocs i un pastís, de fet és sempre el regal que més m’agrada, vull dir, tots els altres regals també m’agraden sempre moltíssim però el pastís és especial, és realment el què marca la diferencia entre el dia del teu aniversari i la resta de dies que celebres alguna cosa. No sóc molt gormanda però em fa molta il•lusió apagar d’una bufada les espelmes i sobretot demanar un desig, sempre demano el mateix, any rere any, i es pot dir que es va fent realitat, així que seguiré demanat el mateix.

Quan era més petita em posaven el numero d’espelmes igual als anys que feia, però ara ja en fa un parell que em posen dos números, així es més fàcil apagar-les, ja que aquestes no son d’aquelles que es tornen a encendre soles i es un no parar i al final tothom ha de bufar a la vegada perquè s’apaguin del tot.

Jo continuaré investigant a veure si us puc dir abans que passi quina em tenen preparada!!!!!

Un poema

Hola a tots!!! Us vull penjar un poema que m’agrada molt i el llegeixo sovint, el pare me’l va portar un dia gravat en una peça de fusta i em va explicar el que significava. A veure si sabeu que vol dir??


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
Ulisses resistint-se a les sirenes en el seu retorn a Ítacaque vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
Escolteu el poemaja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.


Kostantin Kavafis (Traducció de Carles Riba)

La Fira

Hola a tots! Aquest cap de setmana va ser la fira del poble, és una fira agrícola, on hi ha maquinària de tot tipus i animals. I l’últim dia fan un sorteig on el guanyador s’emporta un poni, durant tots els dies de la fira el tenen en una corralet i la gent el pot anar a veure, aquest any era marró amb les potes blanques i no sé si era molt vell o no, però era molt i molt baixet. Em fan molt riure ja que son iguals que els cavalls normals però reduïts i normalment tenen força mal humor, mosseguen i no els hi agrada gens ni mica que els hi pugin a sobre.

Durant els dies de la fira hi ha moltes parades de productes de menjar, molts fets en masies, altres d’agricultura biològica, que vol dir que no hi posen cap additiu que no sigui natural i també artesans de la zona que treballen, la fusta, el vímec, el boix, la pedra, etc... m’agrada molt passejar-m’hi, amb el papa anem a veure els tractors, les maquines de segar, els cotxes i les carpes on hi ha les vaques, ovelles, cabres, cavalls, etc... en canvi quan hi vaig amb la mama, anem a veure i ha passejar-nos per les paradetes, les que hi venen coses de menjar però principalment aquelles que hi venen arracades, braçalets, collarets i roba. Sempre em compra alguna coseta i s’hi puc ja m’ho poso allà mateix o com a molt tard quan arribo a casa. Així cada any de fira tinc alguna coseta nova.

Segurament que en el vostre poble també hi fan fires oi? Sortegeu un poni vosaltres?

Diada de Sant Jordi

Hola amics! Avui es la diada de Sant Jordi, és el patró del nostre país, i és un dia de celebració i rituals.

A mi m’agrada aquesta celebració perquè tothom sembla molt feliç, les noies especialment, corrent amunt i avall amb una rosa sota el braç. Sabeu perquè dic això? Llegiu, llegiu....

“Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives.

Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.

El rei convocà una reunió,on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.

Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir: - Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or, el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla. El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.

Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac.

Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor. De cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.

El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil•la.

Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen, i les dones un llibre."

Ja sabeu a qui li regalareu una rosa? I un llibre?

La Mona

Hola amics!!! Com han anat les vacances? Jo m’ho he passat molt i molt be, i he menjat molta Mona!!! Que us agrada a vosaltres? Sabeu que és? Doncs un pastís sovint de dos pisos, el primer mes gran, fet de mantega i el de sobre mes petit, normalment es de crema amb fruites confitades. A mi em torna boja el de mantega, tot i que la taronja confitada es una delícia, per no parlar de les cireretes!!!

Doncs a casa es tradició de cada any anar a buscar la mona el diumenge de Pasqua. Des de que vaig néixer és el meu padrí qui me la paga i em diu que ho seguirà fent fins que em casi. Ui pobre padrí que li queda temps!!!! Jijiji Ens llevem d’hora per fer tots un bon esmorzar, després el padrí i jo anem a la pastisseria que hi ha a la plaça major i sortim d’allà amb una gran caixa rodona. Aquest any també m’hi han ficat al cap de munt un ou de xocolata negra. I el pastisser la decora amb unes plomes de tots colors i un parell de polletets! Cada any els guardo en una caixa, no se pas quants n’hi dec tenir, però ben be una trentena!!!

Ah!!! No us ho he dit, però el dissabte de Pasqua, amb la padrina, anem a comprar unes sabates de xarol. Aquesta també es una tradició de casa meva, així el padrí em paga una mona i la padrina unes sabates noves. Les d’aquests any son molt boniques, de xarol vermell amb una sivella grossa platejada.

Calçotada

Hola a tots!!!! Que tal? Ja esteu preparats per les vacances de Setmana Santa? Jo si!!! Avui després de l’escola anirem amb el pare a muntar a cavall, l’Illa s’ha fet mes gran i cada vegada esta més entrenada, i com que avui fa molt bon dia serà perfecte.

Sabeu que farem dema a casa? Doncs una calçotada!!! Sabeu què és? Els calçots son com unes cebes tendres llargues, molt llargues. S’han de posar a fer a brasa, com s’hi fossin un bistec, però el pare em diu que hi ha d’haver molt foc. Ja que s’hi posen, es giren i es treuen, es força ràpid. Estan molt bons, be de fet, el què és més bo i els hi dona gust és la salsa, que no se com esta feta però es boníssima. Tanmateix, el que més m’agrada és l’ambient que hi ha a casa durant tot el dia. De bon matí el pare em crida per anar a buscar-los en un poble veí, com que en necessitem molts, anem amb el cotxe i el carretó enganxat. En Treski també ve amb nosaltres, ja que li agrada molt anar a la caixa!

Quan arribem a casa la padrina i la mare ja ens esperen, toca muntar les taules al terrat. Preparar els cavallets, posar-hi els taulons a sobre, i parar la taula amb tovalles de paper i una teula per cada persona. Si si, el plat es una teula, es la tradició, el padrí diu que d’aquesta manera la teula guarda la calor i fa que no perdin l’escalfor tant ràpid. En Treski sempre nota quan hi haurà festa i gent a casa i es passa l’estona corrent amunt i avall, passant per entre les cames i posant-se al mig, i sempre molt content.

Mentre es col•loquen les coses el padrí i el pare van preparant la llenya i el foc, i quan arriba el mig dia ja esta tot apunt, anem sentint els cotxes com arriben. La Ru sempre es molt puntual, en Treski la coneix molt i normalment la va a rebre al trencall de casa i venen tots dos. Jo m’encarrego de portar les begudes a taula i servir-les. A la vegada que es fiquen els calçots a la brasa es fa un piscolabis i un cop els calçots estan cuits, es van omplint les teules i cada un n’agafa una. En aquest moment tothom esta net i polit, però en dos minuts tothom quedarà ben emmascarat. Ah! No sabeu perquè? Doncs s’han de menjar de peu i amb el braç estirat. Primer s’agafen i es pelen, s’ha de treure la primera capa ja que estat totalment carbonitzada, i plena de cendra. Imagineu-vos de quin color us queden les mans, un cop pelats es suquen a la salsa i cap dins. Es molt divertit!!!! Ho heu provat mai???

Ah! Un secret: Aquest any la padrina ha fet un pitet per cada un de nosaltres amb el nostre nom!! Si si per tothom, pels grans també!!!!!

Les dues columnes

Hola amics!!! Ja s’han acabat les festes de Nadal, han passat els reis i hem tornat a començar l’escola. Els dies encara son curts i les nits molt llargues i el fred s’ha apoderat de tot, deixant un paisatge marronos, trist i melancòlic. Tanmateix, el fet d’estar ja en un altre any et fa ser més optimista, sempre agrada estrenar una cosa i ara ens toca estrenar un altre any.

A casa tenim una tradició, normalment ho fem durant el dia 1, però com que aquest any hi havia molta família a casa ho hem deixat per aquest cap de setmana. La tradició és escriure en un paper dividit en dues columnes tot el que esperes per aquest nou any. En la primera columna hi hem d’escriure les coses que ens fan il•lusió, el que volem aprendre, quines activitats volem començar, més tot allò que volem canviar i el que no ens ha agradat de l’any anterior. En la segona columna hi hem d’escriure el que creiem que hem de fer per poder complir el que hem escrit en la primera. Aquesta es la que més em costa d’omplir ja que has de pensar molt i si ja saps que hi has de posar després costa molt fer-ho, es que canviar les coses sempre es fatigós, però es veritat el que em diu sempre la mare, que després et sents mes be. Un cop hem acabat les dues columnes, posem el paper a dins d’un sobre amb el nostre nom i el guardem en una caixeta de llauna, on abans hi havia hagut galetes, i ho guardem. I no és fins la nit de Nadal del proper any quan les obrim de nou i cada un de nosaltres ho torna a llegir i sap si ha fet el que havia escrit o no.

Es divertit fer-ho perquè d’aquesta manera intentes durant tot l’any fer les coses perquè així quan arriba el proper Nadal i ho tornés a llegir t’agrada molt veure que has aconseguit fer el que vas escriure i que has pogut canviar alguna de les coses que no t’agradaven de la segona columna. No ho heu fet mai vosaltres? Encara hi sou a temps!!! Proveu-ho i el proper Nadal ja em direu com us ha anat!!!

Caga tió

Hola amics!!! Molt bon any nou!!!! Com han anat les festes de Nadal? Ja us vaig dir que a mi m’agradaven molt i molt. Com cada any a casa nostra hi ha la tradició de fer cagar el tió durant la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sabeu que es això del tió? Us ho explicaré, es tracta d’una tradició molt catalana i que es remunta a fa molts i molts anys.

Tot comença uns 15 dies abans de la nit mes màgica de l’any, el padrí escull el tió mes gran de llenyer. Un tió és un tronc d’arbre buit per dins, mireu si n’és de gran que es necessiten dos adults amb els braços ben oberts per abrasar-lo, i normalment sol fer un metre d’alçada. Doncs això es un tió. Durant les dues setmanes prèvies a la nit de Nadal s’alimenta el tió, se li pot donar des de mandarines, nous, avellanes, trossos de torró, alguna copeta de vi dolç i potser un tall de formatge. Es màgic, ja que s’ho menja sempre tot i et deixa les peles o pellofes perquè sàpigues que esta content, s’ha d’alimentar be ja que com més l’alimentes mes regals desprès caga.

Arribada la gran nit de Nadal s’ha de posar des de l’albada a vora del foc a terra perquè es vagi escalfant, millor si es tapa amb una manta. Durant tot el dia notareu que s’escalfa i que s’engreixa una mica. A la nit, després del sopar es va a la missa del gall i un cop s’arriba a casa ja es l’hora de fer cagar el tió. Tal i com ens ensenyen els avis s’ha de tapar molt be el tió amb la manta i mentre li cantes las seva cançó s’ha de picar fort sobre seu amb un bastó. La cançó fa així:

Caga tió d’avellana i de torró,
Si no cagues un bon munt,
Garrotades al damunt,
Patim, patam, patum

Després de cantar-li la cançó, la tradició diu que s’ha d’anar a on es te fet el pessebre a resar un pare nostre al nen Jesús, quan es torna a on tenim el tió s’aixeca la manta i depenent de si l’hem alimentat be, li hem cantat correctament la cançó i em sigut bons minyons ens cagarà més bons regals. Aquesta cançó se li canta unes tres o quatre vegades. I sabrem que ja no cagarà més quan el tió ens caga un parell de teules de torrons i una mandarina.

Que la coneixíeu aquesta tradició? A casa nostra ho fem cada any, i com que jo m’he portat molt i molt be aquest any el tió m’ha cagat moltes coses, el que més il•lusió m¡ha fet han estat unes ballarines de color rosa amb una sivella platejada gran a damunt, semblen de princeseta.

Mitja endevinalla

Hola Hola!!! Avui tinc una història per explicar-vos, be de fet quasi es una tradició arrelada en la cultura catalana, i sobretot a casa meva. Tot i que, a casa de la Ru també n’hi ha un sempre a sobre de la taula. Us el vull definir a veure si endevineu de què es tracta: és un recipient normalment de vidre que té dos brocs, un de gros i més ample per on s’omple, i un de més petit acabat en un foradet per on surt el que hi hem tirat. S’ha de dir que normalment s’omple amb vi, moscatell, mistela o vi dolç. Ja sabeu de què estic parlant???? Una pista: Has de ser un expert per poder-hi fer un glop sense mullar-te la camiseta. Encara no???? Ah!!! Una altra pista: per beure-hi s’ha d’alçar molt el braç, ja que d’aquesta manera es més fàcil, pels entesos, de no fer-se cap taca. Imagino que ara si que ja ho sabeu oi? Exacte: el porró!

Doncs el que em sembla més divertit del porró es aprendre a beure-hi, ja que es tot un procés. Amb la Ru ho hem provat moltes vegades, això si, a nosaltres ens hi posen aigua o suc i sempre acabem ben xops. Però per la gent gran, sobretot el pare, es com si fos un art, ja que fins i tot sap com fer rajar el porró a la cassoleta del seu ull dret i fer baixar el raig fins a caure-li a dins la boca sense malbaratar ni una sola gota. Sovint ho fa per fer-nos riure. Que us atreviu vosaltres a provar-ho??? El consell es fer-ho amb aigua i en època de calor. Ja m’explicareu com us ha anat i si ho heu aconseguit!.

Un Conte

Bon dia amics!!!! Avui us vull deixar un conte, me’l solia explicar el meu padrí quan era petita. Sempre que tinc un problema que sembla molt gros, fort, salvatge i difícil de solucionar, com el lleó i penso, ja que com el conte explica, tothom necessita dels amics; per poc que els vegis, per lluny que estiguin o per petits que siguin, com el ratolí. Al final tot es soluciona i queda l’amistat.

EL LLEÓ i EL RATOLÍ

Una vegada hi havia un ratolí
que va sortir del cau i va veure un enorme lleó.

El lleó se'l volia menjar.
- Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em necessitaràs.
El lleó li va contestar:
- Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com ets?
El lleó compadit de veure allò petit al seu davant,
el va deixar anar.

Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles.
Eren els del senyor lleó.
Quan va arribar al lloc d'on venien els crits,
va veure el lleó atrapat en una xarxa.
- Jo et salvaré! - va dir el ratolí.
- Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-me.

El ratolí va començar a rosegar la corda
de la xarxa i el lleó es va salvar.

Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.

Us ha agradat? En se un parell més que ja us aniré explicant. Quin es el vostre conte preferit? Estare molt conteta si me l’expliqueu. Fins després!!!

Sortida

Hola amics!!! Ja fa uns quants dies que no us explico que faig, i ja tinc moltes coses noves que crec que us agradarà saber.

El passat cap de setmana varem estar al sud de França d’intercanvi amb un altre Esplai. Sabeu que és l’Esplai? Doncs es un grup de monitors i monitores (són joves del poble) que durant els dissabtes a la tarda estan amb nosaltres i fem jocs, i de tant en tant alguna sortida i estem fora tot el cap de setmana. En aquesta m’ho vaig passar molt be ja que estàvem en un poblet rural i podíem anar per on volíem, l’únic que es va costar una mica, va ser poder parlar amb l’altre grup, ja que només parlaven francès i ens costava entendre’ns. Però el dissabte a la tarda varem fer un joc i ens van barrejar i va anar molt be, ja que després al vespre quan varem fer el sopar multicultural ja estàvem tots en diferents grups. Jo em vaig fer molt amiga amb una nena de la meva edat que el seu pare també es pagès, de fet, en un moment lliure que varem tenir em va portar a casa seva per ensenyar-me els gossets que havien acabat de néixer.

A l’esplai fem moltes mes coses, a part dels jocs també ajudem a organitzar el pessebre vivent del poble. Es fa cada any i hi participa molta gent, fins i tot l’avià, que cinc mesos abans ja comença a cosir les disfresses dels actors. També ajudem a la cavalcada de reis, fent de patges i quan arriba Pasqua, ens vestim tots amb el vestit tradicional de Catalunya i anem a cada casa a cantar caramelles. Ja veieu que fem moltes coses a l’Esplai, m’agradaria que vinguéssiu un dissabte amb mi, ja veuríeu que be ens ho passaríem!!!!

VACANCES I, Festa Major !!

Hola amics! Fa dies que no us escric però he estat de vacances al poble dels meus avis i allà encara no hi arriba la connexió d’Internet per poder explicar-vos el que faig. Hi he estat quinze dies i durant aquests dies he fot moltes coses, però el que mes m’ha agradat es el dia de la Festa Major del poble. Dos dies abans amb l’avia ja comencem amb els preparatius, arreglar el jardí, fer rams de flors fresques per l’entrada i centres de taula, polir la coberteria, anar a comprar les provisions (sempre es compren coses molt bones), ordenar les habitacions del sostre pels convidats i netejar tota la casa i coberts. L’avia cada any mata un ànec per fer-lo a la taronja i a mi em torna boja. El dia abans a la tarda es per anar a la perruqueria o posar-nos ben guapes.

El dia de la festa ens llevem ben d’hora i fem un bon esmorzar, després ens preparem per anar a missa, es el lloc de reunió de tot poble i també de la gent forana que ens visita. Aquest any, com cada any, hi vaig trobar la Marta i en Miquel. Precisament aquest any ens tocava a casa nostra ser les priores durant la cerimònia, es tracta d’aguantar un ciri durant la missa i desprès posar en una plata brots d’alfàbrega que donem a la gent quant surt de l’església. En el meu poble el dia de la Festa Major quant la gent surt de l’església se’ls hi dona un panet beneït a cada un i s’acaba amb un piscolabis, al so de la musica d’un acordió. Desprès tothom va cap a casa a dinar. L’ànec a la taronja ja he dit que no falla mai!!!

A la tarda, un cop s’ha jugat una bona estona a cartes, ens tornem a vestir elegants i es baixa cap al ball. A mi m’agrada molt ballar, el pare me’n va ensenyar quan era petita. Amb la Marta a vegades ballem juntes ja que en Miquel sovint te vergonya i no ens ho demana mai. Tot i que l’hem vist alguna vegada i ho fa força be!

Però durant aquests dies també he fet mes coses: banyar-me al riu, pujar un pic... ja us ho explicaré. Tanmateix m’agradaria que m’expliquéssiu que heu fet vosaltres durant aquestes vacances.

Fins desprès!