Caga tió

Hola amics!!! Molt bon any nou!!!! Com han anat les festes de Nadal? Ja us vaig dir que a mi m’agradaven molt i molt. Com cada any a casa nostra hi ha la tradició de fer cagar el tió durant la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sabeu que es això del tió? Us ho explicaré, es tracta d’una tradició molt catalana i que es remunta a fa molts i molts anys.

Tot comença uns 15 dies abans de la nit mes màgica de l’any, el padrí escull el tió mes gran de llenyer. Un tió és un tronc d’arbre buit per dins, mireu si n’és de gran que es necessiten dos adults amb els braços ben oberts per abrasar-lo, i normalment sol fer un metre d’alçada. Doncs això es un tió. Durant les dues setmanes prèvies a la nit de Nadal s’alimenta el tió, se li pot donar des de mandarines, nous, avellanes, trossos de torró, alguna copeta de vi dolç i potser un tall de formatge. Es màgic, ja que s’ho menja sempre tot i et deixa les peles o pellofes perquè sàpigues que esta content, s’ha d’alimentar be ja que com més l’alimentes mes regals desprès caga.

Arribada la gran nit de Nadal s’ha de posar des de l’albada a vora del foc a terra perquè es vagi escalfant, millor si es tapa amb una manta. Durant tot el dia notareu que s’escalfa i que s’engreixa una mica. A la nit, després del sopar es va a la missa del gall i un cop s’arriba a casa ja es l’hora de fer cagar el tió. Tal i com ens ensenyen els avis s’ha de tapar molt be el tió amb la manta i mentre li cantes las seva cançó s’ha de picar fort sobre seu amb un bastó. La cançó fa així:

Caga tió d’avellana i de torró,
Si no cagues un bon munt,
Garrotades al damunt,
Patim, patam, patum

Després de cantar-li la cançó, la tradició diu que s’ha d’anar a on es te fet el pessebre a resar un pare nostre al nen Jesús, quan es torna a on tenim el tió s’aixeca la manta i depenent de si l’hem alimentat be, li hem cantat correctament la cançó i em sigut bons minyons ens cagarà més bons regals. Aquesta cançó se li canta unes tres o quatre vegades. I sabrem que ja no cagarà més quan el tió ens caga un parell de teules de torrons i una mandarina.

Que la coneixíeu aquesta tradició? A casa nostra ho fem cada any, i com que jo m’he portat molt i molt be aquest any el tió m’ha cagat moltes coses, el que més il•lusió m¡ha fet han estat unes ballarines de color rosa amb una sivella platejada gran a damunt, semblen de princeseta.

Neu

Hola amics! Avui es l’últim dia de classe fins després de reis, tenia moltes ganes que arribessin aquestes vacances, perquè com que ha fet molt fred aquests últims dies a nevat molt. I no se si us ho havia dit, però no molt lluny de casa hi ha unes instal•lacions d’esquí, si si, amb mitja hora de cotxe s’hi arriba. Doncs ja hem quedat amb la Marta i en Miquel que anirem a esquiar força dies. A mi m’agrada molt esquiar, no només baixar pistes quan la neu es tova sinó també tot el dia. Llevar-te ben d’hora la matí, mirar que el temps sigui el adequat, i no presenti pluges, un bon esmorzar i vestir-te amb la roba. Sempre riem els uns dels altres, ja que els moviments semblen mes lents, es com si ens haguessin embolicat. Llavors, un cop s’arriba a les pistes, es divertit col•locar-te tots els complements. Aquest any estrenaré un barret rosa amb unes trenes llargues al costat, es molt calent i molt bonic.
Doncs dema ja hem quedat, els passaré a buscar sobre dos quarts de nou del matí per arribar ben d’hora i poder fer les primeres baixades sense gent a la pista ni cues. En Miquel en sap molt, a més a més es molt mes atrevit que jo, sovint s’aventura a sortir de la pista marcada i el veus baixar com una fletxa. Amb la Marta anem mes o menys al mateix ritme, no m’agrada quedar-me sola a la pista, es mes divertit si vas amb algú a prop.

El pare ens va seguint i sovint ens indica com podem fer els moviments perquè n’ aprenguem més. I sovint, a mig matí, parem a fer un altre mos, quedem al cap damunt de les pistes on hi ha una cafeteria. Em torna boja, quedar-me asseguda a la terrassa, ben embolicada, amb una xocolata calenta i mirar a l’horitzó. Si es un dia que fa sol, es veu l’infinit, tot de muntanyes blanques, algunes mes altes que les altres. Es com si fos el mar del cel.

Ah! Normalment també fem algun ninot entre baixada i baixada.

Nadales

Holaaaaaa!!!! Ja fa dies que La Ru no fa res més que dir-me que us tinc descuidats i que no us escric res. Doncs avui he pensat que us penjaria una cançó de Nadal i en anglès. Es la mateixa que la professora ens va fer traduir i aprendre l’altre dia. Últimament a escola, com que varem acabar els exàmens la setmana passada, fem més coses divertides, com preparar el dia de pares, que és, l’últim dia d’aquest trimestre on nosaltres cantem cançons, quasi totes elles de Nadal i desprès organitzem un berenar tots junts. Com ha dit la Ru a mi també m’agrada moltíssim el Nadal, no només perquè tenim vacances i caguem el tió, fem el pessebre vivent i passen els reis, sinó també perquè son dies que sempre hi ha molta gent a casa i sembla que tothom estigui mes content i tot.

Aquesta es la cançó que us deia, segurament la coneixeu.... us la cantaria però no em sentiríeu... de fet, segurament es millor que no ho faci ja que no soc gaire bon cantant, oi que no?

JINGLE BELLS

Dashing through the snow
In a one-horse open sleigh
Through the fields we go
Laughing all the way.
Bells on bob-tail ring
Making spirits bright
What fun it is to ride and sing
A sleighing song tonight.
Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh,
O Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh.

El foc a terra

Hola amics! Ja veig que en Ral encara no us ha dit res... ja l’agafaré demà per les orelles!!!! Avui fa molt fred, des de què ens hem llevat que tot es del mateix color, gris, gris fosc... ha passat tot el matí igual, sortir al pati amb aquest temps no ve gens de gust, ja que no pots fer gran cosa...a més a més ha començat a plovisquejar una mica tan bon punt hem tret el cap fora. I aquesta tarda esta essent mes fosca encara, dies així només tens ganes d’estar a la vora del foc. De fet quan arribaré a casa ja estarà encès, segurament haurà estat la padrina, i quan agafi el camí per arribar a casa ja sentiré l’olor de llenya cremada, el fum avui es confondrà amb el color del cel.

Un cop m’hagi tret el calçat moll, aniré asseurem en el meu escambell al costat del foc, tant a prop que semblarà que crepita dins meu. La sensació d’escalfar-te quasi fins a cremar-te amb el foc a terra m’agrada molt, a mes a més, aquesta imatge em recorda a l’avia, que sempre m’asseia ben a prop del foc perquè no tingues gens de fred i llavors m’explicava histories, sovint d’èpoques passades, de fet eren histories sobre la seva joventut, però mai he sabut que hi havia de veritat i que no. Tanmateix les escoltava embadalida mentre em feia empassar una bona llesca de pa amb tomàquet i formatge.

Doncs avui es un d’aquells dies que el foc a terra em prendrà el pensament, no us ha passat mai, que si us quedeu embadalits mirant el foc sembla que us absorbeixi la ment. Ja no queda gaire per anar cap a casa, acabarem la classe de música dels divendres a la tarda i plegats caminarem cap a casa esperant que demà en llevar-nos el dia sigui brillant. Fins després!!!!!

La Castanyada

Hola amics!!! Com heu celebrat la castanyada vosaltres? Jo l’he celebrat dues vegades, una a l’escola el divendres passat a la tarda i l’altra a casa, amb tota la família el dissabte.

A l’escola se celebra la castanyada tots els nens i nenes junts i dura quasi tot el dia. Les dues primeres hores tenim classe però després del patí ja comencen les activitats. Fins abans de dinar el que varem fer es una gimcana pel poble, els mes grans ens havien preparat proves sobre diferents matèries, ciències, mates, llengua i literatura que havíem d’anar trobant mitjançant un mapa i llavors les havíem de fer. Ells ens posaven una puntuació i al final de tot el recorregut ens trobàvem tots per fer un dinar al pavelló. A la tarda, tots ens vam disfressar de castanyers i de castanyeres i van repartir els premis. Tots el grups van aconseguir-ne algun, tanmateix els guanyadors es varen endur una col•lecció de contes.

El divendres a la nit a casa es va fer un bon sopar i després varem menjar castanyes, però el dia que m’agrada mes de tots, es quan tota la família es reuneix a casa. Els tiets, tietes, cosins i cosines arriben a casa abans de dinar, per fer el vermut que diuen, i després es fa un gran dinar, que sol durar hores i mentre els grans parlen, nosaltres podem baixar a jugar a l’era o al paller. I quan ja es mitja tarda i es comença a fer fosc, ens criden per pujar a menjar les castanyes tots junts.... m’agraden moltíssim, a mes a mes, l’olor que fan quan es torren sempre em recorda a casa quan comença a fer el fred d’hivern.