El Molí

Hola!!!! Com esteu? Preparats per gaudir d’una setmana de vacances? Jo si, tinc molts plans per aquests dies. Sobretot fer excursions amb els amics i si fa bon temps anar al riu.

Avui us vull explicar que hi fan en el molí del meu poble. De fet hi ha molts tipus de molins, en aquest hi fan oli d’oliva, i la veritat es que es molt i molt bo. Des de fora només es veu una casa de pagès normal, però a fora hi passa sempre un riu si t’hi acostes i en aquells moment el moli esta funcionant fa molt soroll. El moli es una pedra molt gran, m’explicava el padrí que per porta-la cap allà quan ella era petit, van haver de necessitar nou homes i dos bous, i tot així els hi va costar molt i molt. Doncs aquesta pedra te forma cònica, i esta enganxada a un eix fixa que la fa girar molt lentament i a mesura que va donant voltes va triturant les olives que hi cauen per un fora. Mireu si n’és de pesada aquesta pedra que tritura també els pinyols sense deixar-ne cap rastre. El què en surt es una pasta negrosa, aquesta es col•loca a sobre d’uns rulls fets d’un material semblant a la palla i es van fent capes, una capa de pasta d’olives i una d’aquests rulls, i així successivament fins que n’hi ha una alçada més alta que jo. Llavors el moliner ho posa tot en una maquina i ho premsa tot molt i molt fort, d’aquesta manera el que serà l’oli es filtra per dintre aquests rulls i cau en un recollidor. Des d’aquí en surt un canal que porta l’oli cap als bidons. Allà es on el deixen reposar, la padrina diu que és on es fa bo.

La massa que encara queda en aquells rulls com de palla, es torna a exprimir encara mes fort per treure també un oli, aquest però ja no es de primera classe i no esta tan bo, tanmateix es pot menjar. I un cop s’ha fet per segona o tercera vegada, el que queda, que es bàsicament el que no es pot aprofitar per menjar, es fa servir per cremar, de fet s’encén molt ràpid. Al Moli ho fan servir per encendre les maquines que fan girar la gran pedra i per la calefacció de la casa, d’aquesta manera ho aprofiten tot.

Nosaltres cada any hi anem a buscar les garrafes d’oli, el pare en compra moltes així en tenim per tot l’any. A més a més, no es com a les botigues que tenen oli tot l’any, en el moli nomes hi pots anar de finals de Desembre fins a mig Febrer, ja que es l’època de fer-ho. Perquè es just quan s’han acabat de recollir les olives. Que també teniu un Molí en el vostre poble? Encara funciona? Que hi fan?

Un Conte

Bon dia amics!!!! Avui us vull deixar un conte, me’l solia explicar el meu padrí quan era petita. Sempre que tinc un problema que sembla molt gros, fort, salvatge i difícil de solucionar, com el lleó i penso, ja que com el conte explica, tothom necessita dels amics; per poc que els vegis, per lluny que estiguin o per petits que siguin, com el ratolí. Al final tot es soluciona i queda l’amistat.

EL LLEÓ i EL RATOLÍ

Una vegada hi havia un ratolí
que va sortir del cau i va veure un enorme lleó.

El lleó se'l volia menjar.
- Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em necessitaràs.
El lleó li va contestar:
- Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com ets?
El lleó compadit de veure allò petit al seu davant,
el va deixar anar.

Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles.
Eren els del senyor lleó.
Quan va arribar al lloc d'on venien els crits,
va veure el lleó atrapat en una xarxa.
- Jo et salvaré! - va dir el ratolí.
- Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-me.

El ratolí va començar a rosegar la corda
de la xarxa i el lleó es va salvar.

Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.

Us ha agradat? En se un parell més que ja us aniré explicant. Quin es el vostre conte preferit? Estare molt conteta si me l’expliqueu. Fins després!!!

El foc a terra

Hola amics! Ja veig que en Ral encara no us ha dit res... ja l’agafaré demà per les orelles!!!! Avui fa molt fred, des de què ens hem llevat que tot es del mateix color, gris, gris fosc... ha passat tot el matí igual, sortir al pati amb aquest temps no ve gens de gust, ja que no pots fer gran cosa...a més a més ha començat a plovisquejar una mica tan bon punt hem tret el cap fora. I aquesta tarda esta essent mes fosca encara, dies així només tens ganes d’estar a la vora del foc. De fet quan arribaré a casa ja estarà encès, segurament haurà estat la padrina, i quan agafi el camí per arribar a casa ja sentiré l’olor de llenya cremada, el fum avui es confondrà amb el color del cel.

Un cop m’hagi tret el calçat moll, aniré asseurem en el meu escambell al costat del foc, tant a prop que semblarà que crepita dins meu. La sensació d’escalfar-te quasi fins a cremar-te amb el foc a terra m’agrada molt, a mes a més, aquesta imatge em recorda a l’avia, que sempre m’asseia ben a prop del foc perquè no tingues gens de fred i llavors m’explicava histories, sovint d’èpoques passades, de fet eren histories sobre la seva joventut, però mai he sabut que hi havia de veritat i que no. Tanmateix les escoltava embadalida mentre em feia empassar una bona llesca de pa amb tomàquet i formatge.

Doncs avui es un d’aquells dies que el foc a terra em prendrà el pensament, no us ha passat mai, que si us quedeu embadalits mirant el foc sembla que us absorbeixi la ment. Ja no queda gaire per anar cap a casa, acabarem la classe de música dels divendres a la tarda i plegats caminarem cap a casa esperant que demà en llevar-nos el dia sigui brillant. Fins després!!!!!

Collir “Trumfos”

Hola amics!!!! Ja fa dies que us volia explicar el que fan els meus pares i els meus padrins. Doncs en aquesta època de l’any tenen molta feina ja que es la temporada de recollir els “trumfos”. Sabeu que son? Jajajaja.... es que aquesta paraula es fa servir a la meva zona per dir “patata”.

Com us deia, a principis d’octubre, depenent de com hagi sigut d’humit i de sec l’estiu es el moment de collir els trumfos. La manera de fer-ho ha canviat molt durant les dues últimes dècades. Els meus padrins m’expliquen com ho feien abans, i si ara es una feina pesada, abans ho era molt més, ja que havien de collir-los guiant bous i mules i les eines per fer sortir les patates de dins de terra eren molt mes rudimentàries, també feien servir els “arpiots” una espècie d’aixada manual. Ara fan servir el tractor i a darrere hi enganxen una maquina que excava la terra i fa sortir els trumfos a la superfície, tanmateix a les vores del camp on la maquina no arriba segueixen utilitzant els “arpiots”.

Un cop estan fora ja es poden anar agafant un per un, treure-l’hi la terra que se’ls hi queda enganxada i posar-los en una cistella. Quan tens la cistella plena es buida en uns sacs repartits pel tot el tros. Tothom es queixa força de mal d’esquena ja que s’ha d’anar quasi sempre ajupit. Jo també els ajudo, però em canso ràpid, tot i així, m’agrada passar el dia fora de casa, ja que la padrina sempre prepara un bon dinar. Sempre ens estirem al costat del tros a sobre d’una manta, encenem un foc i mengem tots junts. Aquest any ja només ens queden uns cinc o sis dies de feina. Si voleu venir a ajudar-nos esteu convidats!!!!!! Fins aviat!!!!!

Mirar bolets

Aquest cap de setmana passat vaig anar a mirar bolets amb la meva padrina. Sempre m’ha agradat molt anar-hi, i sobretot amb la padrina, perquè és coneix els llocs com ningú; se sap de memòria cada raconet. Primer de tot em lleva ben d’hora al matí perquè diu que s’han de collir abans que els hi toqui el sol. A la cuina ja m’espera un bon esmorzar, torrades amb formatge, i el foc crema fort, escalfant tota la sala. Després d’esmorzar ens calcem les botes d’aigua, impermeables, perquè no se’ns mullin els peus, un bon abric, la cistella i un collidor. A casa els fa el padrí amb una rama de boix, i el deixa arrodonit de la punta perquè d’aquesta manera quan el claves a terra per treure el bolet no li talles la cua, sinó que el treus sencer amb tota l’arrel. Així es guarden durant més dies i no es podreixen tant ràpid.

Un cop sortim de casa anem sempre al bosquet que hi ha al costat. La padrina va a davant apartant les rames i marcant el camí, i de tant en tant m’indica on haig de mirar i es llavors quan m’ajupo i els veig. Els més grans surten fora de la terra i es veuen força be, però sovint, i sobretot depenent de la classe que son, es queden a sota de la molsa fresca i només veus un embalum. I un cop el tens collit cap a la cistella!!!

Aquest dissabte en varem trobar dues cistelles plenes fins al cap damunt. Es un bon any, ja que ha plogut i plou força i es tot el que els bolets necessiten. A la zona de casa el que més hi ha son rovellons, a mi son els que m’agraden mes, juntament amb els fredolics quan els fan amb truita. I com que avui es el sant del Miquel, doncs dissabte ho varem celebrar a casa meva tot plegats menjant-nos els bolets que havíem trobat!!!!

Que us agraden els bolets? Que n’heu anat a mirar alguna vegada? Quina classe hi ha més a la teva zona?
Fins després!!!!

VACANCES I, Festa Major !!

Hola amics! Fa dies que no us escric però he estat de vacances al poble dels meus avis i allà encara no hi arriba la connexió d’Internet per poder explicar-vos el que faig. Hi he estat quinze dies i durant aquests dies he fot moltes coses, però el que mes m’ha agradat es el dia de la Festa Major del poble. Dos dies abans amb l’avia ja comencem amb els preparatius, arreglar el jardí, fer rams de flors fresques per l’entrada i centres de taula, polir la coberteria, anar a comprar les provisions (sempre es compren coses molt bones), ordenar les habitacions del sostre pels convidats i netejar tota la casa i coberts. L’avia cada any mata un ànec per fer-lo a la taronja i a mi em torna boja. El dia abans a la tarda es per anar a la perruqueria o posar-nos ben guapes.

El dia de la festa ens llevem ben d’hora i fem un bon esmorzar, després ens preparem per anar a missa, es el lloc de reunió de tot poble i també de la gent forana que ens visita. Aquest any, com cada any, hi vaig trobar la Marta i en Miquel. Precisament aquest any ens tocava a casa nostra ser les priores durant la cerimònia, es tracta d’aguantar un ciri durant la missa i desprès posar en una plata brots d’alfàbrega que donem a la gent quant surt de l’església. En el meu poble el dia de la Festa Major quant la gent surt de l’església se’ls hi dona un panet beneït a cada un i s’acaba amb un piscolabis, al so de la musica d’un acordió. Desprès tothom va cap a casa a dinar. L’ànec a la taronja ja he dit que no falla mai!!!

A la tarda, un cop s’ha jugat una bona estona a cartes, ens tornem a vestir elegants i es baixa cap al ball. A mi m’agrada molt ballar, el pare me’n va ensenyar quan era petita. Amb la Marta a vegades ballem juntes ja que en Miquel sovint te vergonya i no ens ho demana mai. Tot i que l’hem vist alguna vegada i ho fa força be!

Però durant aquests dies també he fet mes coses: banyar-me al riu, pujar un pic... ja us ho explicaré. Tanmateix m’agradaria que m’expliquéssiu que heu fet vosaltres durant aquestes vacances.

Fins desprès!