La Fira

Hola a tots! Aquest cap de setmana va ser la fira del poble, és una fira agrícola, on hi ha maquinària de tot tipus i animals. I l’últim dia fan un sorteig on el guanyador s’emporta un poni, durant tots els dies de la fira el tenen en una corralet i la gent el pot anar a veure, aquest any era marró amb les potes blanques i no sé si era molt vell o no, però era molt i molt baixet. Em fan molt riure ja que son iguals que els cavalls normals però reduïts i normalment tenen força mal humor, mosseguen i no els hi agrada gens ni mica que els hi pugin a sobre.

Durant els dies de la fira hi ha moltes parades de productes de menjar, molts fets en masies, altres d’agricultura biològica, que vol dir que no hi posen cap additiu que no sigui natural i també artesans de la zona que treballen, la fusta, el vímec, el boix, la pedra, etc... m’agrada molt passejar-m’hi, amb el papa anem a veure els tractors, les maquines de segar, els cotxes i les carpes on hi ha les vaques, ovelles, cabres, cavalls, etc... en canvi quan hi vaig amb la mama, anem a veure i ha passejar-nos per les paradetes, les que hi venen coses de menjar però principalment aquelles que hi venen arracades, braçalets, collarets i roba. Sempre em compra alguna coseta i s’hi puc ja m’ho poso allà mateix o com a molt tard quan arribo a casa. Així cada any de fira tinc alguna coseta nova.

Segurament que en el vostre poble també hi fan fires oi? Sortegeu un poni vosaltres?

Collir “Trumfos”

Hola amics!!!! Ja fa dies que us volia explicar el que fan els meus pares i els meus padrins. Doncs en aquesta època de l’any tenen molta feina ja que es la temporada de recollir els “trumfos”. Sabeu que son? Jajajaja.... es que aquesta paraula es fa servir a la meva zona per dir “patata”.

Com us deia, a principis d’octubre, depenent de com hagi sigut d’humit i de sec l’estiu es el moment de collir els trumfos. La manera de fer-ho ha canviat molt durant les dues últimes dècades. Els meus padrins m’expliquen com ho feien abans, i si ara es una feina pesada, abans ho era molt més, ja que havien de collir-los guiant bous i mules i les eines per fer sortir les patates de dins de terra eren molt mes rudimentàries, també feien servir els “arpiots” una espècie d’aixada manual. Ara fan servir el tractor i a darrere hi enganxen una maquina que excava la terra i fa sortir els trumfos a la superfície, tanmateix a les vores del camp on la maquina no arriba segueixen utilitzant els “arpiots”.

Un cop estan fora ja es poden anar agafant un per un, treure-l’hi la terra que se’ls hi queda enganxada i posar-los en una cistella. Quan tens la cistella plena es buida en uns sacs repartits pel tot el tros. Tothom es queixa força de mal d’esquena ja que s’ha d’anar quasi sempre ajupit. Jo també els ajudo, però em canso ràpid, tot i així, m’agrada passar el dia fora de casa, ja que la padrina sempre prepara un bon dinar. Sempre ens estirem al costat del tros a sobre d’una manta, encenem un foc i mengem tots junts. Aquest any ja només ens queden uns cinc o sis dies de feina. Si voleu venir a ajudar-nos esteu convidats!!!!!! Fins aviat!!!!!