Rodamón

Hola amics!!! Desprès del conte d’ahir he estat pensat en els viatges, en aquells indrets llunyans plens d’encant i somnis. Haver de creuar mars i muntanyes per veure, conèixer i viure noves aventures es molt emocionant veritat? He pensat que es pot fer de moltes maneres, no només es poden agafar diferents transports, si no que es poden fer viatges organitzats, viatges mes independents on cada dia es planifica el dia vinent, amb una motxilla a l’esquena i anar fent quilometres o amb vaixell per dins el mar, hi ha viatges d’un dia, n’hi ha d’un mes i fins i tot hi ha gent que dona la volta al món!! Us ho imagineu!!!! Això si que seria divertit!!! Tornaries a casa amb una motxilla plena de vivències increïbles i una llarga llista de nous amics!!!

A mi m’agrada molt viatjar, amb els pares ho fem cada any ja que ells també ho troben apassionant. La última aventura va ser pels Highlands d’Escòcia. Es troben situats a la part mes alta del país i estan formats per moltissimes illes. El paisatge es molt verd, de fet hi ha tonalitats de verd que no tenim aquí a casa, ja que allà hi plou molt i es molt humit. Una de les coses que més em va agradar foren els fars, n’hi ha a cada penya-segat, estan pintats a ratlles blanques i vermelles i encara funcionen, d’aquesta manera serveixen de senyal als vaixells que naveguen pel mar.

També em van fer molt riure les vaques, ja que son molt peludes i tenen unes banyes molt llargues. Els darrers dies varem visitar ell llac Ness on diuen que hi ha la Nessy, un monstre enorme que viu al fons del llac, hi ha gent que diu que l’ha vist, nosaltres hi varem estar una bona estona però no varem veure res de res. Es un lloc molt màgic ja que els paisatges son hipnotitzadors.

Us agrada viatjar a vosaltres? Expliqueu-me on heu estat?

Hi ha havia una vegada en un país molt llunyà....

En Fionn i la seva muller Una vivien tranquil•lament al seu castell a la vora del mar al comtat de Antrim, fins que un dia un foraster va arribar-hi. Era un missatger d'Escòcia, un país mar enllà.

"Duc un repte del meravellós Angus" - va dir el missatger - "És el més alt, més fort i més temible gegant de tota Escòcia. Ha sentit parlar de la vostra formidable força i vol lluitar amb vos. Angus ha vençut a tots els altres gegants i vos sou l'únic que quedeu invicte. Accepteu el repte?".

"I tant que accepto!" - va dir en Fionn - "Començaré a preparar-me ara mateix" - va remarcar. I així ho va fer.

D'aleshores ençà en Fionn va treballar molt dur. Va decidir construir un camí a través del mar fins a Escòcia. Era un camí especial, doncs estava fet de centenars de milers de pedres negres, totes de mida diferent i de diferents alçades. Algunes pedres tenien sis costats, d'altres vuit i algunes fins i tot deu.

Els guerrers de Fianna i la comtessa d'Antrim miraven encuriosits com Fionn treballava cada dia, i veure com aviat el camí s'endinsava varies milles mar endins.

Un vespre, quan Fionn tornava de treballar va veure que Una estava preocupada.

- "Quin problema hi ha?" - Va preguntar.

- "Oh! Fionn" - va contestar Una - "He sentit uns rumors que m'han impactat. He sentit a dir que n'Angus és molt més gran que tu i que és, sens dubte, més fort".

En Fionn va quedar tot pensatiu fins que va dir - "Doncs si no el puc vèncer amb la meva força, haurem de pensar en algun pla. Potser no sóc tan gran o fort com ell, però si que sóc més intel•ligent".

En Fionn i l'Una van parlar durant hores. Van pensar molts plans, però no van trobar-ne cap que segur que funcionés. El temps corria, fins que a finals de setmana va arribar un altre cop el missatger d'Angus anunciant la seva arribada en dos dies.

- "Digues-li que Fionn està apunt, esperant-lo" - va dir Una - "I no et preocupis Fionn, tinc un pla en ment" - li va xiuxiuejar al seu marit.

Una va treballar dur durant els següents dos dies, va passar la major part del temps cosint i fent punt.

"Posar-se a cosir i fer punt en un moment com aquest!" - Es desesperava Fionn - "Em pensava que tenies un pla!".

"Mira atentament" - va dir Una - "Què hi veus?".

"Robes" - va dir - "Hi veig robes, però són estranyes ... ".

"No et preocupis per a això, simplement posa-te-les" - va ordenar Una.

Quina fila que feia en Fionn! Duia posat un vestit llarg, als peus hi portava uns peücs gegants i Una havia fet un bonic barret pel seu cap. Realment semblava un nadó. I llavors va comprendre el pla de l'Una.

"Mentre estaves treballant, li vaig demanar a en Fergus que fes un bressol ben gran. Fica-t'hi" - va dir Una - "no tenim temps per perdre!".

Angus s'estava apropant. El terra tremolava a cada passa. "On està el magnífic Fionn? He viatjat des de la llunyana Escòcia per lluitar contra ell" - El gegant va bramar - "Té por de trobar-me?"

Una va obrir la porta de casa. "Sisplau, feu el favor d'entrar. Sou benvingut a casa nostra. En Fionn està de caça, però no trigarà, però sisplau, podríeu parlar més baix? el nostre fillet està dormint".

"Aquest és el vostre fill?" - va exclamar gairebé sense veu, al veure la criatura

"Doncs si, ara encara és petit, però ja creixerà" - va respondre una.

Angus estava atemorit - "Si aquest és el fill petit d’en Fionn ... De quina mida ha de ser en Fionn?" - es preguntava - "Fionn ha de ser enorme!" - deia atònit.

Angus va arrencar a córrer, i sense girar-se va creuar el camí que havia fet en Fionn. I mentre corria, pensava - "I què faré si en Fionn em persegueix?" - i se li va ocórrer que mentre avançava podia desfer el camí. Així que mentre corria cap a Escòcia, va anar llençant totes les pedres, per això Escòcia, encara avui en dia es part d'una illa.

Sabeu on es troba Escòcia en el mapa del món?

Les dues columnes

Hola amics!!! Ja s’han acabat les festes de Nadal, han passat els reis i hem tornat a començar l’escola. Els dies encara son curts i les nits molt llargues i el fred s’ha apoderat de tot, deixant un paisatge marronos, trist i melancòlic. Tanmateix, el fet d’estar ja en un altre any et fa ser més optimista, sempre agrada estrenar una cosa i ara ens toca estrenar un altre any.

A casa tenim una tradició, normalment ho fem durant el dia 1, però com que aquest any hi havia molta família a casa ho hem deixat per aquest cap de setmana. La tradició és escriure en un paper dividit en dues columnes tot el que esperes per aquest nou any. En la primera columna hi hem d’escriure les coses que ens fan il•lusió, el que volem aprendre, quines activitats volem començar, més tot allò que volem canviar i el que no ens ha agradat de l’any anterior. En la segona columna hi hem d’escriure el que creiem que hem de fer per poder complir el que hem escrit en la primera. Aquesta es la que més em costa d’omplir ja que has de pensar molt i si ja saps que hi has de posar després costa molt fer-ho, es que canviar les coses sempre es fatigós, però es veritat el que em diu sempre la mare, que després et sents mes be. Un cop hem acabat les dues columnes, posem el paper a dins d’un sobre amb el nostre nom i el guardem en una caixeta de llauna, on abans hi havia hagut galetes, i ho guardem. I no és fins la nit de Nadal del proper any quan les obrim de nou i cada un de nosaltres ho torna a llegir i sap si ha fet el que havia escrit o no.

Es divertit fer-ho perquè d’aquesta manera intentes durant tot l’any fer les coses perquè així quan arriba el proper Nadal i ho tornés a llegir t’agrada molt veure que has aconseguit fer el que vas escriure i que has pogut canviar alguna de les coses que no t’agradaven de la segona columna. No ho heu fet mai vosaltres? Encara hi sou a temps!!! Proveu-ho i el proper Nadal ja em direu com us ha anat!!!

Mitja endevinalla

Hola Hola!!! Avui tinc una història per explicar-vos, be de fet quasi es una tradició arrelada en la cultura catalana, i sobretot a casa meva. Tot i que, a casa de la Ru també n’hi ha un sempre a sobre de la taula. Us el vull definir a veure si endevineu de què es tracta: és un recipient normalment de vidre que té dos brocs, un de gros i més ample per on s’omple, i un de més petit acabat en un foradet per on surt el que hi hem tirat. S’ha de dir que normalment s’omple amb vi, moscatell, mistela o vi dolç. Ja sabeu de què estic parlant???? Una pista: Has de ser un expert per poder-hi fer un glop sense mullar-te la camiseta. Encara no???? Ah!!! Una altra pista: per beure-hi s’ha d’alçar molt el braç, ja que d’aquesta manera es més fàcil, pels entesos, de no fer-se cap taca. Imagino que ara si que ja ho sabeu oi? Exacte: el porró!

Doncs el que em sembla més divertit del porró es aprendre a beure-hi, ja que es tot un procés. Amb la Ru ho hem provat moltes vegades, això si, a nosaltres ens hi posen aigua o suc i sempre acabem ben xops. Però per la gent gran, sobretot el pare, es com si fos un art, ja que fins i tot sap com fer rajar el porró a la cassoleta del seu ull dret i fer baixar el raig fins a caure-li a dins la boca sense malbaratar ni una sola gota. Sovint ho fa per fer-nos riure. Que us atreviu vosaltres a provar-ho??? El consell es fer-ho amb aigua i en època de calor. Ja m’explicareu com us ha anat i si ho heu aconseguit!.

Un Conte

Bon dia amics!!!! Avui us vull deixar un conte, me’l solia explicar el meu padrí quan era petita. Sempre que tinc un problema que sembla molt gros, fort, salvatge i difícil de solucionar, com el lleó i penso, ja que com el conte explica, tothom necessita dels amics; per poc que els vegis, per lluny que estiguin o per petits que siguin, com el ratolí. Al final tot es soluciona i queda l’amistat.

EL LLEÓ i EL RATOLÍ

Una vegada hi havia un ratolí
que va sortir del cau i va veure un enorme lleó.

El lleó se'l volia menjar.
- Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em necessitaràs.
El lleó li va contestar:
- Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com ets?
El lleó compadit de veure allò petit al seu davant,
el va deixar anar.

Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles.
Eren els del senyor lleó.
Quan va arribar al lloc d'on venien els crits,
va veure el lleó atrapat en una xarxa.
- Jo et salvaré! - va dir el ratolí.
- Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-me.

El ratolí va començar a rosegar la corda
de la xarxa i el lleó es va salvar.

Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.

Us ha agradat? En se un parell més que ja us aniré explicant. Quin es el vostre conte preferit? Estare molt conteta si me l’expliqueu. Fins després!!!

La Castanyada

Hola amics!!! Com heu celebrat la castanyada vosaltres? Jo l’he celebrat dues vegades, una a l’escola el divendres passat a la tarda i l’altra a casa, amb tota la família el dissabte.

A l’escola se celebra la castanyada tots els nens i nenes junts i dura quasi tot el dia. Les dues primeres hores tenim classe però després del patí ja comencen les activitats. Fins abans de dinar el que varem fer es una gimcana pel poble, els mes grans ens havien preparat proves sobre diferents matèries, ciències, mates, llengua i literatura que havíem d’anar trobant mitjançant un mapa i llavors les havíem de fer. Ells ens posaven una puntuació i al final de tot el recorregut ens trobàvem tots per fer un dinar al pavelló. A la tarda, tots ens vam disfressar de castanyers i de castanyeres i van repartir els premis. Tots el grups van aconseguir-ne algun, tanmateix els guanyadors es varen endur una col•lecció de contes.

El divendres a la nit a casa es va fer un bon sopar i després varem menjar castanyes, però el dia que m’agrada mes de tots, es quan tota la família es reuneix a casa. Els tiets, tietes, cosins i cosines arriben a casa abans de dinar, per fer el vermut que diuen, i després es fa un gran dinar, que sol durar hores i mentre els grans parlen, nosaltres podem baixar a jugar a l’era o al paller. I quan ja es mitja tarda i es comença a fer fosc, ens criden per pujar a menjar les castanyes tots junts.... m’agraden moltíssim, a mes a mes, l’olor que fan quan es torren sempre em recorda a casa quan comença a fer el fred d’hivern.