Hi ha havia una vegada en un país molt llunyà....

En Fionn i la seva muller Una vivien tranquil•lament al seu castell a la vora del mar al comtat de Antrim, fins que un dia un foraster va arribar-hi. Era un missatger d'Escòcia, un país mar enllà.

"Duc un repte del meravellós Angus" - va dir el missatger - "És el més alt, més fort i més temible gegant de tota Escòcia. Ha sentit parlar de la vostra formidable força i vol lluitar amb vos. Angus ha vençut a tots els altres gegants i vos sou l'únic que quedeu invicte. Accepteu el repte?".

"I tant que accepto!" - va dir en Fionn - "Començaré a preparar-me ara mateix" - va remarcar. I així ho va fer.

D'aleshores ençà en Fionn va treballar molt dur. Va decidir construir un camí a través del mar fins a Escòcia. Era un camí especial, doncs estava fet de centenars de milers de pedres negres, totes de mida diferent i de diferents alçades. Algunes pedres tenien sis costats, d'altres vuit i algunes fins i tot deu.

Els guerrers de Fianna i la comtessa d'Antrim miraven encuriosits com Fionn treballava cada dia, i veure com aviat el camí s'endinsava varies milles mar endins.

Un vespre, quan Fionn tornava de treballar va veure que Una estava preocupada.

- "Quin problema hi ha?" - Va preguntar.

- "Oh! Fionn" - va contestar Una - "He sentit uns rumors que m'han impactat. He sentit a dir que n'Angus és molt més gran que tu i que és, sens dubte, més fort".

En Fionn va quedar tot pensatiu fins que va dir - "Doncs si no el puc vèncer amb la meva força, haurem de pensar en algun pla. Potser no sóc tan gran o fort com ell, però si que sóc més intel•ligent".

En Fionn i l'Una van parlar durant hores. Van pensar molts plans, però no van trobar-ne cap que segur que funcionés. El temps corria, fins que a finals de setmana va arribar un altre cop el missatger d'Angus anunciant la seva arribada en dos dies.

- "Digues-li que Fionn està apunt, esperant-lo" - va dir Una - "I no et preocupis Fionn, tinc un pla en ment" - li va xiuxiuejar al seu marit.

Una va treballar dur durant els següents dos dies, va passar la major part del temps cosint i fent punt.

"Posar-se a cosir i fer punt en un moment com aquest!" - Es desesperava Fionn - "Em pensava que tenies un pla!".

"Mira atentament" - va dir Una - "Què hi veus?".

"Robes" - va dir - "Hi veig robes, però són estranyes ... ".

"No et preocupis per a això, simplement posa-te-les" - va ordenar Una.

Quina fila que feia en Fionn! Duia posat un vestit llarg, als peus hi portava uns peücs gegants i Una havia fet un bonic barret pel seu cap. Realment semblava un nadó. I llavors va comprendre el pla de l'Una.

"Mentre estaves treballant, li vaig demanar a en Fergus que fes un bressol ben gran. Fica-t'hi" - va dir Una - "no tenim temps per perdre!".

Angus s'estava apropant. El terra tremolava a cada passa. "On està el magnífic Fionn? He viatjat des de la llunyana Escòcia per lluitar contra ell" - El gegant va bramar - "Té por de trobar-me?"

Una va obrir la porta de casa. "Sisplau, feu el favor d'entrar. Sou benvingut a casa nostra. En Fionn està de caça, però no trigarà, però sisplau, podríeu parlar més baix? el nostre fillet està dormint".

"Aquest és el vostre fill?" - va exclamar gairebé sense veu, al veure la criatura

"Doncs si, ara encara és petit, però ja creixerà" - va respondre una.

Angus estava atemorit - "Si aquest és el fill petit d’en Fionn ... De quina mida ha de ser en Fionn?" - es preguntava - "Fionn ha de ser enorme!" - deia atònit.

Angus va arrencar a córrer, i sense girar-se va creuar el camí que havia fet en Fionn. I mentre corria, pensava - "I què faré si en Fionn em persegueix?" - i se li va ocórrer que mentre avançava podia desfer el camí. Així que mentre corria cap a Escòcia, va anar llençant totes les pedres, per això Escòcia, encara avui en dia es part d'una illa.

Sabeu on es troba Escòcia en el mapa del món?