Les dues columnes

Hola amics!!! Ja s’han acabat les festes de Nadal, han passat els reis i hem tornat a començar l’escola. Els dies encara son curts i les nits molt llargues i el fred s’ha apoderat de tot, deixant un paisatge marronos, trist i melancòlic. Tanmateix, el fet d’estar ja en un altre any et fa ser més optimista, sempre agrada estrenar una cosa i ara ens toca estrenar un altre any.

A casa tenim una tradició, normalment ho fem durant el dia 1, però com que aquest any hi havia molta família a casa ho hem deixat per aquest cap de setmana. La tradició és escriure en un paper dividit en dues columnes tot el que esperes per aquest nou any. En la primera columna hi hem d’escriure les coses que ens fan il•lusió, el que volem aprendre, quines activitats volem començar, més tot allò que volem canviar i el que no ens ha agradat de l’any anterior. En la segona columna hi hem d’escriure el que creiem que hem de fer per poder complir el que hem escrit en la primera. Aquesta es la que més em costa d’omplir ja que has de pensar molt i si ja saps que hi has de posar després costa molt fer-ho, es que canviar les coses sempre es fatigós, però es veritat el que em diu sempre la mare, que després et sents mes be. Un cop hem acabat les dues columnes, posem el paper a dins d’un sobre amb el nostre nom i el guardem en una caixeta de llauna, on abans hi havia hagut galetes, i ho guardem. I no és fins la nit de Nadal del proper any quan les obrim de nou i cada un de nosaltres ho torna a llegir i sap si ha fet el que havia escrit o no.

Es divertit fer-ho perquè d’aquesta manera intentes durant tot l’any fer les coses perquè així quan arriba el proper Nadal i ho tornés a llegir t’agrada molt veure que has aconseguit fer el que vas escriure i que has pogut canviar alguna de les coses que no t’agradaven de la segona columna. No ho heu fet mai vosaltres? Encara hi sou a temps!!! Proveu-ho i el proper Nadal ja em direu com us ha anat!!!

Caga tió

Hola amics!!! Molt bon any nou!!!! Com han anat les festes de Nadal? Ja us vaig dir que a mi m’agradaven molt i molt. Com cada any a casa nostra hi ha la tradició de fer cagar el tió durant la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sabeu que es això del tió? Us ho explicaré, es tracta d’una tradició molt catalana i que es remunta a fa molts i molts anys.

Tot comença uns 15 dies abans de la nit mes màgica de l’any, el padrí escull el tió mes gran de llenyer. Un tió és un tronc d’arbre buit per dins, mireu si n’és de gran que es necessiten dos adults amb els braços ben oberts per abrasar-lo, i normalment sol fer un metre d’alçada. Doncs això es un tió. Durant les dues setmanes prèvies a la nit de Nadal s’alimenta el tió, se li pot donar des de mandarines, nous, avellanes, trossos de torró, alguna copeta de vi dolç i potser un tall de formatge. Es màgic, ja que s’ho menja sempre tot i et deixa les peles o pellofes perquè sàpigues que esta content, s’ha d’alimentar be ja que com més l’alimentes mes regals desprès caga.

Arribada la gran nit de Nadal s’ha de posar des de l’albada a vora del foc a terra perquè es vagi escalfant, millor si es tapa amb una manta. Durant tot el dia notareu que s’escalfa i que s’engreixa una mica. A la nit, després del sopar es va a la missa del gall i un cop s’arriba a casa ja es l’hora de fer cagar el tió. Tal i com ens ensenyen els avis s’ha de tapar molt be el tió amb la manta i mentre li cantes las seva cançó s’ha de picar fort sobre seu amb un bastó. La cançó fa així:

Caga tió d’avellana i de torró,
Si no cagues un bon munt,
Garrotades al damunt,
Patim, patam, patum

Després de cantar-li la cançó, la tradició diu que s’ha d’anar a on es te fet el pessebre a resar un pare nostre al nen Jesús, quan es torna a on tenim el tió s’aixeca la manta i depenent de si l’hem alimentat be, li hem cantat correctament la cançó i em sigut bons minyons ens cagarà més bons regals. Aquesta cançó se li canta unes tres o quatre vegades. I sabrem que ja no cagarà més quan el tió ens caga un parell de teules de torrons i una mandarina.

Que la coneixíeu aquesta tradició? A casa nostra ho fem cada any, i com que jo m’he portat molt i molt be aquest any el tió m’ha cagat moltes coses, el que més il•lusió m¡ha fet han estat unes ballarines de color rosa amb una sivella platejada gran a damunt, semblen de princeseta.

Nadales

Holaaaaaa!!!! Ja fa dies que La Ru no fa res més que dir-me que us tinc descuidats i que no us escric res. Doncs avui he pensat que us penjaria una cançó de Nadal i en anglès. Es la mateixa que la professora ens va fer traduir i aprendre l’altre dia. Últimament a escola, com que varem acabar els exàmens la setmana passada, fem més coses divertides, com preparar el dia de pares, que és, l’últim dia d’aquest trimestre on nosaltres cantem cançons, quasi totes elles de Nadal i desprès organitzem un berenar tots junts. Com ha dit la Ru a mi també m’agrada moltíssim el Nadal, no només perquè tenim vacances i caguem el tió, fem el pessebre vivent i passen els reis, sinó també perquè son dies que sempre hi ha molta gent a casa i sembla que tothom estigui mes content i tot.

Aquesta es la cançó que us deia, segurament la coneixeu.... us la cantaria però no em sentiríeu... de fet, segurament es millor que no ho faci ja que no soc gaire bon cantant, oi que no?

JINGLE BELLS

Dashing through the snow
In a one-horse open sleigh
Through the fields we go
Laughing all the way.
Bells on bob-tail ring
Making spirits bright
What fun it is to ride and sing
A sleighing song tonight.
Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh,
O Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh.