El Teatre

Hola Amics!!! Dissabte vaig anar a veure en Ral com jugava a futbol, de fet vaig anar a veure la final. No us diré qui va guanyar perquè vull que sigui ell qui us ho expliqui, però va ser molt emocionant. I desprès del partit i l’entrega de premis varem sopar tots al pavelló i l’Ajuntament va contractar un grup de musica i varem ballar tots fins ben entrada la matinada.

Avui us vull explicar que és el què mes m’agrada de fer, doncs és teatre. Ja fa un parell d’anys que participo a tots els espectacles que s’organitzen al poble (pessebre vivent, cavalcada de Reis, Caramelles, ...) i les totes les obres que preparem amb l’escola. Tanmateix m’agrada tant que quan sigui gran vull dedicar-m’hi sempre. El que mes m’agrada de tot es quan estàs a escena i sents que tota l’atenció del públic esta posada en cada paraula que dius i en cada un dels moviments que fas. I quan acabes una obra es molt emocionant sentir com la gent aplaudeix. Però també es molt divertit tota la preparació, aprendre’t de memòria els paràgrafs que has de dir, aprendre a dir-ho com ho diria el personatge, de fet, el teatre et dona la possibilitat de ser, actuar i parlar com ho faria una altra persona, et permet transformar-te amb infinitat de persones diferents. Assajar les escenes, les primeres vegades fa molta gracia, ja que tothom s’equivoca molt, i hi ha vergonya en interpretar segons quins personatges. El que mes vergonya em fa es haver de fer veure que tinc parella o que estic casada amb algun company, i si ens hem d’abrasar o fer un peto, em poso tota vermella i em ve el riure. Sobretot les primeres vegades que ho assages, desprès d’uns quants cops ja em passa un mica, però tot i així no estic gens còmoda.

La propera setmana comencem a assajar una obra amb la companyia del poble, m’han avançat que serà una comèdia romàntica d’embolics, ja estic ben nerviosa per saber quin personatge em tocarà..... ja us ho faré saber!!!!

Mitja endevinalla

Hola Hola!!! Avui tinc una història per explicar-vos, be de fet quasi es una tradició arrelada en la cultura catalana, i sobretot a casa meva. Tot i que, a casa de la Ru també n’hi ha un sempre a sobre de la taula. Us el vull definir a veure si endevineu de què es tracta: és un recipient normalment de vidre que té dos brocs, un de gros i més ample per on s’omple, i un de més petit acabat en un foradet per on surt el que hi hem tirat. S’ha de dir que normalment s’omple amb vi, moscatell, mistela o vi dolç. Ja sabeu de què estic parlant???? Una pista: Has de ser un expert per poder-hi fer un glop sense mullar-te la camiseta. Encara no???? Ah!!! Una altra pista: per beure-hi s’ha d’alçar molt el braç, ja que d’aquesta manera es més fàcil, pels entesos, de no fer-se cap taca. Imagino que ara si que ja ho sabeu oi? Exacte: el porró!

Doncs el que em sembla més divertit del porró es aprendre a beure-hi, ja que es tot un procés. Amb la Ru ho hem provat moltes vegades, això si, a nosaltres ens hi posen aigua o suc i sempre acabem ben xops. Però per la gent gran, sobretot el pare, es com si fos un art, ja que fins i tot sap com fer rajar el porró a la cassoleta del seu ull dret i fer baixar el raig fins a caure-li a dins la boca sense malbaratar ni una sola gota. Sovint ho fa per fer-nos riure. Que us atreviu vosaltres a provar-ho??? El consell es fer-ho amb aigua i en època de calor. Ja m’explicareu com us ha anat i si ho heu aconseguit!.

Nadales

Holaaaaaa!!!! Ja fa dies que La Ru no fa res més que dir-me que us tinc descuidats i que no us escric res. Doncs avui he pensat que us penjaria una cançó de Nadal i en anglès. Es la mateixa que la professora ens va fer traduir i aprendre l’altre dia. Últimament a escola, com que varem acabar els exàmens la setmana passada, fem més coses divertides, com preparar el dia de pares, que és, l’últim dia d’aquest trimestre on nosaltres cantem cançons, quasi totes elles de Nadal i desprès organitzem un berenar tots junts. Com ha dit la Ru a mi també m’agrada moltíssim el Nadal, no només perquè tenim vacances i caguem el tió, fem el pessebre vivent i passen els reis, sinó també perquè son dies que sempre hi ha molta gent a casa i sembla que tothom estigui mes content i tot.

Aquesta es la cançó que us deia, segurament la coneixeu.... us la cantaria però no em sentiríeu... de fet, segurament es millor que no ho faci ja que no soc gaire bon cantant, oi que no?

JINGLE BELLS

Dashing through the snow
In a one-horse open sleigh
Through the fields we go
Laughing all the way.
Bells on bob-tail ring
Making spirits bright
What fun it is to ride and sing
A sleighing song tonight.
Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh,
O Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh.

Pessebre vivent

Hola amics!!!! Aquests últims dies, entre els exàmens del primer trimestre de l’escola i la preparació del pessebre vivent, no tinc molt de temps per explicar-vos el que faig. En Ral també fa dies que no us diu res.... ja li comentaré demà a l’escola que us escrigui quatre ratlles.

Doncs com us deia, ara a l’esplai estem preparant el pessebre vivent. Sabeu el què és? Doncs imagineu-vos el pessebre de tota la vida, el que fèieu a casa vostra o a l’escola, amb molsa a sota i llavors col•loqueu les diferents figures a sobre. El grup de pastors al voltant de l’olla i el ramat d’ovelles allà a prop seu. Les cases de pagès amb les gallines, conills i cavalls voltant per fora a l’era. Els tres reis mags en fila que segueixen l’estrella, el portal amb Josep i Maria i el nen Jesús dins un cove, el bou i la mula i no ens podem descuidar el “caganer”, el mes vergonyós queda amagat darrera un arbre o un turo, però si es descarat, es posa al mig perquè es vegi des de qualsevol costat. Sovint també s’hi tira farina per fer veure que ha nevat.

Doncs, aquest pessebre tradicional nosaltres el fem de veritat, si, si... tots els nens i nenes de l’esplai, els monitors i algun pare som les figures del pessebre. La nostra molsa es de veritat, perquè el fem al voltant de l’escola, i la gent que ens ve a beure ha de seguir un recorregut. Comencen per visitar els pastors, que fan foc, xerren i mengen, després passen per diferents cases de pagès on es veu com treballen, més endavant hi ha el naixement amb els reis mags, l’àngel i totes les figures i s’acaba el recorregut a la plaça on hi ha un foc i cadascú es pot fer una torrada.

A mi m’agrada molt, aquest any com que soc gran faig de pastora, juntament amb la Marta i en Miquel. Com que a casa tenim ovelles i cabres, doncs també les hi portarem i els hi farem un tancat allà al costat del foc perquè sembli mes real. Hi ha força feina, i des de fa tres setmanes que ens passem les tardes de dissabte a l’esplai fent decorats, recollint el material, netejant el camí, assajant les frases que hem de dir...

La propera setmana ja us explicaré qui fa de caganer i on el posarem!!!!!