Mirar bolets

Aquest cap de setmana passat vaig anar a mirar bolets amb la meva padrina. Sempre m’ha agradat molt anar-hi, i sobretot amb la padrina, perquè és coneix els llocs com ningú; se sap de memòria cada raconet. Primer de tot em lleva ben d’hora al matí perquè diu que s’han de collir abans que els hi toqui el sol. A la cuina ja m’espera un bon esmorzar, torrades amb formatge, i el foc crema fort, escalfant tota la sala. Després d’esmorzar ens calcem les botes d’aigua, impermeables, perquè no se’ns mullin els peus, un bon abric, la cistella i un collidor. A casa els fa el padrí amb una rama de boix, i el deixa arrodonit de la punta perquè d’aquesta manera quan el claves a terra per treure el bolet no li talles la cua, sinó que el treus sencer amb tota l’arrel. Així es guarden durant més dies i no es podreixen tant ràpid.

Un cop sortim de casa anem sempre al bosquet que hi ha al costat. La padrina va a davant apartant les rames i marcant el camí, i de tant en tant m’indica on haig de mirar i es llavors quan m’ajupo i els veig. Els més grans surten fora de la terra i es veuen força be, però sovint, i sobretot depenent de la classe que son, es queden a sota de la molsa fresca i només veus un embalum. I un cop el tens collit cap a la cistella!!!

Aquest dissabte en varem trobar dues cistelles plenes fins al cap damunt. Es un bon any, ja que ha plogut i plou força i es tot el que els bolets necessiten. A la zona de casa el que més hi ha son rovellons, a mi son els que m’agraden mes, juntament amb els fredolics quan els fan amb truita. I com que avui es el sant del Miquel, doncs dissabte ho varem celebrar a casa meva tot plegats menjant-nos els bolets que havíem trobat!!!!

Que us agraden els bolets? Que n’heu anat a mirar alguna vegada? Quina classe hi ha més a la teva zona?
Fins després!!!!