Pujar un pic

Ja us ho va dir la Ru que havíem fet una excursió, pujar un pic aquestes vacances. Doncs jo també hi vaig pujar!!! Que heu fet alguna excursió aquest estiu vosaltres?
El dia de la caminada em vaig llevar ben d’hora per anar cap a casa de la Ru a buscar-la. Allà m’esperaven la Marta i en Miquel. Ens varem carregar les motxilles a l’esquena plenes d’aigua i menjar; abans de partir l’avia ens va fer la fotografia oficial de la marxa, com es tradició cada any.

El pitjor tros es la primera hora, ja que el desnivell es molt gran i passes tota l’estona sota el sol. Desprès t’endinses al bosc i el camí va serpentejant. Juntament amb el moment d’arribar al cim es el que mes m’agrada, perquè se’t barregen les olors de les plantes amb l’escalfor de la terra i cada vegada veus les cases mes lluny i mes petites. Varem estar quatre hores per pujar, quan ja veiem el cim jo em vaig posar a córrer per sobrepassar la Ru, la Marta i en Miquel. Vaig ser el primer en arribar-hi!!!!!

Quan hi érem tots vam treure el dinar que ens havíem preparat i ens vam estirar una bona estona mirant els avions que passaven i jugàvem a endevinar cap on anirien. La baixada va ser mes rapida, ja que tallàvem les corbes del camí baixant pel dret. En Miquel va trobar una ploma enorme, segurament d’algun aligot, i la va portar cap a casa. Quan vam arribar el primer que vam fer va ser descalçar-nos i ficar-nos de peus al toll. Aquell vespre tots estàvem cansats però molt contents d’haver fet l’excursió i el cim un any més.