Sortida

Hola amics!!! Ja fa uns quants dies que no us explico que faig, i ja tinc moltes coses noves que crec que us agradarà saber.

El passat cap de setmana varem estar al sud de França d’intercanvi amb un altre Esplai. Sabeu que és l’Esplai? Doncs es un grup de monitors i monitores (són joves del poble) que durant els dissabtes a la tarda estan amb nosaltres i fem jocs, i de tant en tant alguna sortida i estem fora tot el cap de setmana. En aquesta m’ho vaig passar molt be ja que estàvem en un poblet rural i podíem anar per on volíem, l’únic que es va costar una mica, va ser poder parlar amb l’altre grup, ja que només parlaven francès i ens costava entendre’ns. Però el dissabte a la tarda varem fer un joc i ens van barrejar i va anar molt be, ja que després al vespre quan varem fer el sopar multicultural ja estàvem tots en diferents grups. Jo em vaig fer molt amiga amb una nena de la meva edat que el seu pare també es pagès, de fet, en un moment lliure que varem tenir em va portar a casa seva per ensenyar-me els gossets que havien acabat de néixer.

A l’esplai fem moltes mes coses, a part dels jocs també ajudem a organitzar el pessebre vivent del poble. Es fa cada any i hi participa molta gent, fins i tot l’avià, que cinc mesos abans ja comença a cosir les disfresses dels actors. També ajudem a la cavalcada de reis, fent de patges i quan arriba Pasqua, ens vestim tots amb el vestit tradicional de Catalunya i anem a cada casa a cantar caramelles. Ja veieu que fem moltes coses a l’Esplai, m’agradaria que vinguéssiu un dissabte amb mi, ja veuríeu que be ens ho passaríem!!!!

En Tresky

Hola amics! Encara no us he explicat res d’en Tresky, és el meu gos. Me’l varen regalar quan vaig fer 5 anys i ha sigut dels regals que m’han fet més il•lusió. En Tresky em segueix per tot arreu, no cal ni que el cridi, només em veu i ja el tinc a sobre, li agrada molt que li rasqui el cap i sap fer moltes coses. Mireu, si li dic que segui, ell ho fa, em dona la pota quan li demano, no entra a casa si no li dic, i quan anem amb el cotxe del pare puja a darrera a la caixa i es queda quiet allà fins que jo no li dic que baixi. A vegades m’acompanya fins a l’escola i es porta molt be, es queda a fora de la porta sense fer cap soroll i amb els mes petits no els hi fa por, ja que es deixa masegar força.

Una vegada sabeu que va fer, doncs amb els pares varem anar a pujar una muntanya i en Tresky també va venir, sempre m’acompanya, doncs quan ja faltava poquet per arribar al cim varem haver d’escalar muntanya amunt i en Tresky patinava i no hi havia manera que pogués pujar, ell però no es rendia, va provar-ho de totes les maneres possibles però tanmateix relliscava massa i sabeu que va fer.... doncs es va quedar quiet, parat i anava mirant com nosaltres pujàvem fins que ja no ens va veure. Al cap d’una hora o més, quan ja havíem coronat el cim, descansat i fet les fotos pertinents, varem començar a descendir per un altre costat, i de cop i volta varem veure en Tresky que venia fet una bala cap on érem nosaltres, estava super content. Ell s’havia quedat allà tot l’estona esperant-nos, no s’havia mogut ni un pam. Si si, això va fer, i mes coses que ja us les aniré explicant!!!

Que teniu un gos vosaltres? Com es diu?

Pujar un pic

Ja us ho va dir la Ru que havíem fet una excursió, pujar un pic aquestes vacances. Doncs jo també hi vaig pujar!!! Que heu fet alguna excursió aquest estiu vosaltres?
El dia de la caminada em vaig llevar ben d’hora per anar cap a casa de la Ru a buscar-la. Allà m’esperaven la Marta i en Miquel. Ens varem carregar les motxilles a l’esquena plenes d’aigua i menjar; abans de partir l’avia ens va fer la fotografia oficial de la marxa, com es tradició cada any.

El pitjor tros es la primera hora, ja que el desnivell es molt gran i passes tota l’estona sota el sol. Desprès t’endinses al bosc i el camí va serpentejant. Juntament amb el moment d’arribar al cim es el que mes m’agrada, perquè se’t barregen les olors de les plantes amb l’escalfor de la terra i cada vegada veus les cases mes lluny i mes petites. Varem estar quatre hores per pujar, quan ja veiem el cim jo em vaig posar a córrer per sobrepassar la Ru, la Marta i en Miquel. Vaig ser el primer en arribar-hi!!!!!

Quan hi érem tots vam treure el dinar que ens havíem preparat i ens vam estirar una bona estona mirant els avions que passaven i jugàvem a endevinar cap on anirien. La baixada va ser mes rapida, ja que tallàvem les corbes del camí baixant pel dret. En Miquel va trobar una ploma enorme, segurament d’algun aligot, i la va portar cap a casa. Quan vam arribar el primer que vam fer va ser descalçar-nos i ficar-nos de peus al toll. Aquell vespre tots estàvem cansats però molt contents d’haver fet l’excursió i el cim un any més.

Excursió amb la Marta i el Miquel

Ahir varem fer una excursió amb dos amics meus, la Marta i en Miquel, el pare ens hi va acompanyar. Vam sortir ben d’hora al mati, ja que aquests dies fa molta calor i al mig del dia el sol pica massa, i vam agafar el camí que passa per darrera casa i que porta al cap damunt d’una muntanya. Es diu que fa molts anys, en el temps de les grans guerres, aquesta muntanya era una presó natural. Ja que la seva geografia ho permet, perquè totes les seves parets son molt escarpades i no hi ha manera d’escapar-te. Ara hi ha una petita passarel·la per accedir-hi però es l’únic camí.

Doncs hi varem passar tot el dia, vaig ajudar a la mare a fer els entrepans i vaig anar a collir mores, que en tenim moltes i se que a la Marta li agraden moltíssim. Vam haver de caminar mes de 4 hores per arribar-hi però ens ho varem passar molt be, ja que el pare com que havia sigut monitor ens va ensenyar un munt de cançons que no sabíem i durant tot el camí les anàvem cantant.

El millor va ser però, quan varem arribar al cap damunt i el pare ens va ensenyar un lloc des d’on podíem veure tota la nostra zona i molt mes. Veiem els poblets com si fossin part del decorat d’un pessebre, amb els rius i llacs que formen i també les altres serralades muntanyoses que queden més lluny. Com que feia una mica de vent sentíem els udols que feia com si el tinguéssim a sobre el cap, i amb els prismàtics vam poder veure tots tres un grup d’aligots que devien haver vist alguna presa, ja que no paraven de fer cercles sobre un mateix indret.

La tornada a casa es va fer mes dura ja que tots estàvem mes cansats, però com que ens ho passàvem tant be quasi no ens en varem adonar. Vosaltres feu excursions? On aneu?

Fins després!!!