El "Senyor" gat del veí

Hola amics! Fa molts dies que no us explico res sobre en Tresky i la veritat és que tinc moltes anècdotes per recontar-vos, ja que sempre anem junts. Be, ell sempre em segueix a tot arreu, de fet, m’agrada molt que ho faci, és com si sempre anés amb guardaespatlles.

Doncs us explicaré la història del gat del veí, es diu Senyor, i és que ho sembla. És de color negre amb unes grans taques blanques, o a l’inrevés i és molt i molt pelut, i com que està gras doncs imagineu-vos com n’és de gros. Els bigotis son llargs i frondosos i te el ulls verd clar. Però el què el fa més senyor és la mandra que té per fer-ho tot, fins i tot per moure`s. Li agrada molt que li rasquin el cap i sempre que em veu, s’estira mandrosament i a poc a poc s’acosta perquè li facis carantoines, és llavors quan realment sembla un senyor. Jo me l’imagino amb una armilla de quadrets i un rellotge de butxaca penjant, una pipa plena de tabac i el seu llaç al coll. És en aquest moment quan comença a parlar amb veu profunda. I quan me l’imagino així em va molt riure!!!

I mentre tot això passa en Tresky està a la meva vora amb les orelles ben planes i sense moure la cua, no li cau gens be el Senyor gat, de fet jo crec que li provoca gelosia que el toqui i li faci magarrufes ja que en aquell moment no estic per ell. I quan tornem cap a casa em fa una mica el buit, es posa a caminar davant meu una mica allunyat, quan normalment sempre està al costat. Però li acaba passant un cop arribem a casa, sempre és la mateixa història. Que teniu algun gat vosaltres? Com és? També és tan mandrós con el Senyor?

Calçotada

Hola a tots!!!! Que tal? Ja esteu preparats per les vacances de Setmana Santa? Jo si!!! Avui després de l’escola anirem amb el pare a muntar a cavall, l’Illa s’ha fet mes gran i cada vegada esta més entrenada, i com que avui fa molt bon dia serà perfecte.

Sabeu que farem dema a casa? Doncs una calçotada!!! Sabeu què és? Els calçots son com unes cebes tendres llargues, molt llargues. S’han de posar a fer a brasa, com s’hi fossin un bistec, però el pare em diu que hi ha d’haver molt foc. Ja que s’hi posen, es giren i es treuen, es força ràpid. Estan molt bons, be de fet, el què és més bo i els hi dona gust és la salsa, que no se com esta feta però es boníssima. Tanmateix, el que més m’agrada és l’ambient que hi ha a casa durant tot el dia. De bon matí el pare em crida per anar a buscar-los en un poble veí, com que en necessitem molts, anem amb el cotxe i el carretó enganxat. En Treski també ve amb nosaltres, ja que li agrada molt anar a la caixa!

Quan arribem a casa la padrina i la mare ja ens esperen, toca muntar les taules al terrat. Preparar els cavallets, posar-hi els taulons a sobre, i parar la taula amb tovalles de paper i una teula per cada persona. Si si, el plat es una teula, es la tradició, el padrí diu que d’aquesta manera la teula guarda la calor i fa que no perdin l’escalfor tant ràpid. En Treski sempre nota quan hi haurà festa i gent a casa i es passa l’estona corrent amunt i avall, passant per entre les cames i posant-se al mig, i sempre molt content.

Mentre es col•loquen les coses el padrí i el pare van preparant la llenya i el foc, i quan arriba el mig dia ja esta tot apunt, anem sentint els cotxes com arriben. La Ru sempre es molt puntual, en Treski la coneix molt i normalment la va a rebre al trencall de casa i venen tots dos. Jo m’encarrego de portar les begudes a taula i servir-les. A la vegada que es fiquen els calçots a la brasa es fa un piscolabis i un cop els calçots estan cuits, es van omplint les teules i cada un n’agafa una. En aquest moment tothom esta net i polit, però en dos minuts tothom quedarà ben emmascarat. Ah! No sabeu perquè? Doncs s’han de menjar de peu i amb el braç estirat. Primer s’agafen i es pelen, s’ha de treure la primera capa ja que estat totalment carbonitzada, i plena de cendra. Imagineu-vos de quin color us queden les mans, un cop pelats es suquen a la salsa i cap dins. Es molt divertit!!!! Ho heu provat mai???

Ah! Un secret: Aquest any la padrina ha fet un pitet per cada un de nosaltres amb el nostre nom!! Si si per tothom, pels grans també!!!!!

En Tresky

Hola amics! Encara no us he explicat res d’en Tresky, és el meu gos. Me’l varen regalar quan vaig fer 5 anys i ha sigut dels regals que m’han fet més il•lusió. En Tresky em segueix per tot arreu, no cal ni que el cridi, només em veu i ja el tinc a sobre, li agrada molt que li rasqui el cap i sap fer moltes coses. Mireu, si li dic que segui, ell ho fa, em dona la pota quan li demano, no entra a casa si no li dic, i quan anem amb el cotxe del pare puja a darrera a la caixa i es queda quiet allà fins que jo no li dic que baixi. A vegades m’acompanya fins a l’escola i es porta molt be, es queda a fora de la porta sense fer cap soroll i amb els mes petits no els hi fa por, ja que es deixa masegar força.

Una vegada sabeu que va fer, doncs amb els pares varem anar a pujar una muntanya i en Tresky també va venir, sempre m’acompanya, doncs quan ja faltava poquet per arribar al cim varem haver d’escalar muntanya amunt i en Tresky patinava i no hi havia manera que pogués pujar, ell però no es rendia, va provar-ho de totes les maneres possibles però tanmateix relliscava massa i sabeu que va fer.... doncs es va quedar quiet, parat i anava mirant com nosaltres pujàvem fins que ja no ens va veure. Al cap d’una hora o més, quan ja havíem coronat el cim, descansat i fet les fotos pertinents, varem començar a descendir per un altre costat, i de cop i volta varem veure en Tresky que venia fet una bala cap on érem nosaltres, estava super content. Ell s’havia quedat allà tot l’estona esperant-nos, no s’havia mogut ni un pam. Si si, això va fer, i mes coses que ja us les aniré explicant!!!

Que teniu un gos vosaltres? Com es diu?

Benvinguda!!!!!

Hola companys!!! Som la Ru i el Ral, som molt amics i anem a l'escola rural de Boix, a l'escola som nou, cinc nens i quatre nenes i el nostre mestre es diu Pau.

Jo tinc 11 anys i m'agrada molt jugar amb els amics, dibuixar i anar de campaments.

En Ral té 7 anys i viu a casa Timó, el seu gos es diu Treski el segueix per tot arreu. Li agrada córrer amb bicicleta, jugar a bàsquet i anar a l'escola.

En aquest blog us anirem explicant què fem i estarem molt contents si ens deixeu missatges.

Fins després!!!!