Calçotada

Hola a tots!!!! Que tal? Ja esteu preparats per les vacances de Setmana Santa? Jo si!!! Avui després de l’escola anirem amb el pare a muntar a cavall, l’Illa s’ha fet mes gran i cada vegada esta més entrenada, i com que avui fa molt bon dia serà perfecte.

Sabeu que farem dema a casa? Doncs una calçotada!!! Sabeu què és? Els calçots son com unes cebes tendres llargues, molt llargues. S’han de posar a fer a brasa, com s’hi fossin un bistec, però el pare em diu que hi ha d’haver molt foc. Ja que s’hi posen, es giren i es treuen, es força ràpid. Estan molt bons, be de fet, el què és més bo i els hi dona gust és la salsa, que no se com esta feta però es boníssima. Tanmateix, el que més m’agrada és l’ambient que hi ha a casa durant tot el dia. De bon matí el pare em crida per anar a buscar-los en un poble veí, com que en necessitem molts, anem amb el cotxe i el carretó enganxat. En Treski també ve amb nosaltres, ja que li agrada molt anar a la caixa!

Quan arribem a casa la padrina i la mare ja ens esperen, toca muntar les taules al terrat. Preparar els cavallets, posar-hi els taulons a sobre, i parar la taula amb tovalles de paper i una teula per cada persona. Si si, el plat es una teula, es la tradició, el padrí diu que d’aquesta manera la teula guarda la calor i fa que no perdin l’escalfor tant ràpid. En Treski sempre nota quan hi haurà festa i gent a casa i es passa l’estona corrent amunt i avall, passant per entre les cames i posant-se al mig, i sempre molt content.

Mentre es col•loquen les coses el padrí i el pare van preparant la llenya i el foc, i quan arriba el mig dia ja esta tot apunt, anem sentint els cotxes com arriben. La Ru sempre es molt puntual, en Treski la coneix molt i normalment la va a rebre al trencall de casa i venen tots dos. Jo m’encarrego de portar les begudes a taula i servir-les. A la vegada que es fiquen els calçots a la brasa es fa un piscolabis i un cop els calçots estan cuits, es van omplint les teules i cada un n’agafa una. En aquest moment tothom esta net i polit, però en dos minuts tothom quedarà ben emmascarat. Ah! No sabeu perquè? Doncs s’han de menjar de peu i amb el braç estirat. Primer s’agafen i es pelen, s’ha de treure la primera capa ja que estat totalment carbonitzada, i plena de cendra. Imagineu-vos de quin color us queden les mans, un cop pelats es suquen a la salsa i cap dins. Es molt divertit!!!! Ho heu provat mai???

Ah! Un secret: Aquest any la padrina ha fet un pitet per cada un de nosaltres amb el nostre nom!! Si si per tothom, pels grans també!!!!!

El Molí

Hola!!!! Com esteu? Preparats per gaudir d’una setmana de vacances? Jo si, tinc molts plans per aquests dies. Sobretot fer excursions amb els amics i si fa bon temps anar al riu.

Avui us vull explicar que hi fan en el molí del meu poble. De fet hi ha molts tipus de molins, en aquest hi fan oli d’oliva, i la veritat es que es molt i molt bo. Des de fora només es veu una casa de pagès normal, però a fora hi passa sempre un riu si t’hi acostes i en aquells moment el moli esta funcionant fa molt soroll. El moli es una pedra molt gran, m’explicava el padrí que per porta-la cap allà quan ella era petit, van haver de necessitar nou homes i dos bous, i tot així els hi va costar molt i molt. Doncs aquesta pedra te forma cònica, i esta enganxada a un eix fixa que la fa girar molt lentament i a mesura que va donant voltes va triturant les olives que hi cauen per un fora. Mireu si n’és de pesada aquesta pedra que tritura també els pinyols sense deixar-ne cap rastre. El què en surt es una pasta negrosa, aquesta es col•loca a sobre d’uns rulls fets d’un material semblant a la palla i es van fent capes, una capa de pasta d’olives i una d’aquests rulls, i així successivament fins que n’hi ha una alçada més alta que jo. Llavors el moliner ho posa tot en una maquina i ho premsa tot molt i molt fort, d’aquesta manera el que serà l’oli es filtra per dintre aquests rulls i cau en un recollidor. Des d’aquí en surt un canal que porta l’oli cap als bidons. Allà es on el deixen reposar, la padrina diu que és on es fa bo.

La massa que encara queda en aquells rulls com de palla, es torna a exprimir encara mes fort per treure també un oli, aquest però ja no es de primera classe i no esta tan bo, tanmateix es pot menjar. I un cop s’ha fet per segona o tercera vegada, el que queda, que es bàsicament el que no es pot aprofitar per menjar, es fa servir per cremar, de fet s’encén molt ràpid. Al Moli ho fan servir per encendre les maquines que fan girar la gran pedra i per la calefacció de la casa, d’aquesta manera ho aprofiten tot.

Nosaltres cada any hi anem a buscar les garrafes d’oli, el pare en compra moltes així en tenim per tot l’any. A més a més, no es com a les botigues que tenen oli tot l’any, en el moli nomes hi pots anar de finals de Desembre fins a mig Febrer, ja que es l’època de fer-ho. Perquè es just quan s’han acabat de recollir les olives. Que també teniu un Molí en el vostre poble? Encara funciona? Que hi fan?

Casa Boix

Hola amics!!! Sembla que ja hagi arribat la primavera, el sol ja comença a escalfar, les flors treuen el cap envaint-ho tot amb la seva olor, els ocells ja em desperten.... com m’agrada aquesta època!!! I sabeu quin es el lloc que més m’agrada del món? Doncs Casa Boix!!!! Hi heu estat mai? Doncs us hi convido a tots perquè és casa meva. Encara no us en havia parlat mai però ara que ve el bon temps es quan més maco esta tot.

Es una casa típica de pagès, una masia, construïda a finals del segle XIX, té més de 100 anys. La va construir un avantpassat meu, crec que fou el padrí del meu padrí, o fins i tot podria haver estat el seu pare. Llavors seria el besavi del meu padrí. Ui que lluny que queda!!! Esta feta de pedres grans i robustes i les parets son molt amples, per això té les finestres molt profundes; el pare em va explicar que ho feien per resguardar l’interior del fred. Com que les parets son tant amples doncs al fred li costa més d’entrar-hi. Esta encarada a sud, així aprofitaven tot el sol, des de l’albada fins que es pon. D’aquesta manera com que no hi havia calefacció, escalfaven la casa de forma natural. I ara jo puc gaudir de les postes de sol més boniques del món. Sovint quan arribo de l’escola i he fet els deures, m’assec al balancí del padrí a la terrassa per veure com el sol es pon. A vegades el cel es queda completament taronja.

Abans d’entrar hi ha dos cirerers enormes, em diu la mare que els va plantar ella quan era com jo, i ara son molt alts, i cada estiu donen quilos i quilos de cireres molt dolces. Quan entrés a dins hi ha una sala molt gran, amb dues taules de fusta de noguer i els bancs per seure-hi. Aquest son molt llargs, per molt que m’estiri no em surten ni les mans ni els peus, a sobre sempre hi ha un porró, un cantí ple d’aigua fresca i fruita; i al final de tot el foc a terra. A l’altre costat de la sala hi ha dues habitacions, la dels padrins i la dels convidats i un bany. Llavors en el segon pis hi ha la meva habitació, la dels pares, un altre bany i una saleta on hi tinc les meves joguines i on hi faig els deures. Quan seré gran i ja no vulgui jugar més hi faré un despatx.

Des de la meva finestra es veu tota la vall, els dies d’hivern que hi ha la boira baixa sembla un matalàs de coto fluix, ara es veu tot verd, tot comença a néixer. També veig l’església del poble i al costat el castell, encara que estigui en ruïnes m’agrada mirar-lo, es un lloc especial.

I a peu de terra hi tenim els coberts per tancar-hi el tractor i la maquinaria del papa per treballar i també la quadra dels cavalls, el tancat de les gallines i els pollets i uns quants conillers. Tenim un gall tant vell que canta dues vegades, la primera per despertar al pare i la segona per avisar-me a mi que es hora d’anar a l’escola. La padrina em diu que es perquè ha estat tant de temps amb nosaltres que ja ens coneix el hàbits i d’aquesta manera ens ajuda a no fer tard. Que teniu un gall vosaltres? Esteu tots convidats, quan voleu venir?