La Primavera

Hola amics!!! Estic molt content!!! M’agrada molt la primavera!!! El dia es mes llarg, els ocells canten i en els camps comencen a sortir flors de tots colors. La primavera també ajuda a les persones ha estar mes alegres i contentes. A l’escola varem preparar un mural molt gran on cada un de nosaltres hi ha pintar una flor, la que mes li agrada (jo vaig fer una tulipa taronja), fent com si fos un ram i la professora va dibuixar el gerro. D’aquesta manera tenim al final de classe un ram enorme penjat ple de flors de colors vius, ens alegra el dia!!! Mireu com li agrada també a ella!!!!!! I a vosaltres que us agrada la primavera?

Casa Boix

Hola amics!!! Sembla que ja hagi arribat la primavera, el sol ja comença a escalfar, les flors treuen el cap envaint-ho tot amb la seva olor, els ocells ja em desperten.... com m’agrada aquesta època!!! I sabeu quin es el lloc que més m’agrada del món? Doncs Casa Boix!!!! Hi heu estat mai? Doncs us hi convido a tots perquè és casa meva. Encara no us en havia parlat mai però ara que ve el bon temps es quan més maco esta tot.

Es una casa típica de pagès, una masia, construïda a finals del segle XIX, té més de 100 anys. La va construir un avantpassat meu, crec que fou el padrí del meu padrí, o fins i tot podria haver estat el seu pare. Llavors seria el besavi del meu padrí. Ui que lluny que queda!!! Esta feta de pedres grans i robustes i les parets son molt amples, per això té les finestres molt profundes; el pare em va explicar que ho feien per resguardar l’interior del fred. Com que les parets son tant amples doncs al fred li costa més d’entrar-hi. Esta encarada a sud, així aprofitaven tot el sol, des de l’albada fins que es pon. D’aquesta manera com que no hi havia calefacció, escalfaven la casa de forma natural. I ara jo puc gaudir de les postes de sol més boniques del món. Sovint quan arribo de l’escola i he fet els deures, m’assec al balancí del padrí a la terrassa per veure com el sol es pon. A vegades el cel es queda completament taronja.

Abans d’entrar hi ha dos cirerers enormes, em diu la mare que els va plantar ella quan era com jo, i ara son molt alts, i cada estiu donen quilos i quilos de cireres molt dolces. Quan entrés a dins hi ha una sala molt gran, amb dues taules de fusta de noguer i els bancs per seure-hi. Aquest son molt llargs, per molt que m’estiri no em surten ni les mans ni els peus, a sobre sempre hi ha un porró, un cantí ple d’aigua fresca i fruita; i al final de tot el foc a terra. A l’altre costat de la sala hi ha dues habitacions, la dels padrins i la dels convidats i un bany. Llavors en el segon pis hi ha la meva habitació, la dels pares, un altre bany i una saleta on hi tinc les meves joguines i on hi faig els deures. Quan seré gran i ja no vulgui jugar més hi faré un despatx.

Des de la meva finestra es veu tota la vall, els dies d’hivern que hi ha la boira baixa sembla un matalàs de coto fluix, ara es veu tot verd, tot comença a néixer. També veig l’església del poble i al costat el castell, encara que estigui en ruïnes m’agrada mirar-lo, es un lloc especial.

I a peu de terra hi tenim els coberts per tancar-hi el tractor i la maquinaria del papa per treballar i també la quadra dels cavalls, el tancat de les gallines i els pollets i uns quants conillers. Tenim un gall tant vell que canta dues vegades, la primera per despertar al pare i la segona per avisar-me a mi que es hora d’anar a l’escola. La padrina em diu que es perquè ha estat tant de temps amb nosaltres que ja ens coneix el hàbits i d’aquesta manera ens ajuda a no fer tard. Que teniu un gall vosaltres? Esteu tots convidats, quan voleu venir?

Margarida

Hola amics!! Doncs encara ningú ho ha endevinat, segurament us havia de donar més pistes. Doncs aquest any em disfresso de margarida blanca! Perquè es la flor que més m’agrada, ja que es elegant, pura, desprèn una olor suau, no es pretensiosa ni agressiva i sobretot es una flor que destaca per la seva alegria. Es la primera que neix quan s’acosta la primavera. A prop de casa n’hi ha moltes i m’agrada molt asseure’m entremig d’elles i jugar al joc de “m’estima o no m’estima” mentre contes cada una de les seves fulles. Jo no les arranco mai, ja que es poden contar sense fer-les-hi mal.

Doncs demà aniré a la carrossa de Carnaval de margarida blanca, la Marta anirà de margarida taronja, la Mercè de margarida lila i la Carlota de margarida rosa i totes quatre anirem a sobre d’una plataforma amb rodes, que te la forma de test. Semblem realment quatre floretes de veritat a dins d’un test gegant. Serà molt divertit!!!!

Ah!!!! Sobretot no digueu a ningú la nostra disfressa ja que és un secret, no ho hem dit a ningú, demà tothom apareixerà amb les disfresses i a la tarda hi ha un concurs on es vota la disfressa mes original, així que si guanyem ja us ho faré saber.

Quina és la vostra disfressa per aquest Carnaval?