Any Nou, nous reptes

Hola amics!!! Us he trobat molt a faltar, sobretot durant aquestes festes que he anat a munt i avall de casa en casa i no us he pogut escriure. Ja sabeu que aquestes festes m’agraden molt, perquè normalment et trobes amb tota la gent que estimes, i sovint es donant la volta a una gran taula parada. Us penjo la fotografia del Papa Noel ja que es un símbol d’aquestes festes i tothom el reconeix, malgrat que ja sabeu que aquí la tradició és fer cagar el tió.

Avui us vull parlar dels nous propòsits per l’any nou. Se’n parla a tot arreu i tothom fa llistes, sovint llargues de les coses que no ha fet i que vol fer. Jo també n’he fet una, be, de fet, han estat dues ja que no em semblava just només escriure les coses que jo vull canviar cap a mi, si no que també n’he fet una, on hi he escrit tot el que faré per ajudar als altres. Aquí hi ha, continuar reciclant i estalviant energia, així la meva amiga Naturalesa estarà contenta. Ajudar als més petits del col•legi tant a l’hora del pati com en fer els deures. Passar més estona amb el padrí i la padrina que ja sovint em tanco a l’habitació tota sola en comptes d’estar amb ells. Ajudar als pares amb els animals, ja que porta molta feina, fins i tot el cap de setmana, així que em llevaré mitja hora abans per donar la llet als vedells, a més a més m’agrada fer-ho. Fer més cas als monitors quan anem de sortida de cap de setmana o durant els campaments d’estiu, a vegades faig veure que no els escolto o no faig prou silenci quan expliquen algun joc. Hi he posat alguna altra cosa, però primer vull intentar fer tot això.

En la meva hi he posar coses secretes, que no us puc dir, que ja son més personals, però crec que tothom n’hauria de fer alguna d’aquestes llistes, ja que ni que no es pugi fer tot al final de l’any, quan ho llegeixes recordes què és el que vols i no ho oblides amb el dia a dia.

Ja m’explicareu que hi heu posat!!!! I sobretot s’ha d’intentar fer-ho!!!!

Casa Boix

Hola amics!!! Sembla que ja hagi arribat la primavera, el sol ja comença a escalfar, les flors treuen el cap envaint-ho tot amb la seva olor, els ocells ja em desperten.... com m’agrada aquesta època!!! I sabeu quin es el lloc que més m’agrada del món? Doncs Casa Boix!!!! Hi heu estat mai? Doncs us hi convido a tots perquè és casa meva. Encara no us en havia parlat mai però ara que ve el bon temps es quan més maco esta tot.

Es una casa típica de pagès, una masia, construïda a finals del segle XIX, té més de 100 anys. La va construir un avantpassat meu, crec que fou el padrí del meu padrí, o fins i tot podria haver estat el seu pare. Llavors seria el besavi del meu padrí. Ui que lluny que queda!!! Esta feta de pedres grans i robustes i les parets son molt amples, per això té les finestres molt profundes; el pare em va explicar que ho feien per resguardar l’interior del fred. Com que les parets son tant amples doncs al fred li costa més d’entrar-hi. Esta encarada a sud, així aprofitaven tot el sol, des de l’albada fins que es pon. D’aquesta manera com que no hi havia calefacció, escalfaven la casa de forma natural. I ara jo puc gaudir de les postes de sol més boniques del món. Sovint quan arribo de l’escola i he fet els deures, m’assec al balancí del padrí a la terrassa per veure com el sol es pon. A vegades el cel es queda completament taronja.

Abans d’entrar hi ha dos cirerers enormes, em diu la mare que els va plantar ella quan era com jo, i ara son molt alts, i cada estiu donen quilos i quilos de cireres molt dolces. Quan entrés a dins hi ha una sala molt gran, amb dues taules de fusta de noguer i els bancs per seure-hi. Aquest son molt llargs, per molt que m’estiri no em surten ni les mans ni els peus, a sobre sempre hi ha un porró, un cantí ple d’aigua fresca i fruita; i al final de tot el foc a terra. A l’altre costat de la sala hi ha dues habitacions, la dels padrins i la dels convidats i un bany. Llavors en el segon pis hi ha la meva habitació, la dels pares, un altre bany i una saleta on hi tinc les meves joguines i on hi faig els deures. Quan seré gran i ja no vulgui jugar més hi faré un despatx.

Des de la meva finestra es veu tota la vall, els dies d’hivern que hi ha la boira baixa sembla un matalàs de coto fluix, ara es veu tot verd, tot comença a néixer. També veig l’església del poble i al costat el castell, encara que estigui en ruïnes m’agrada mirar-lo, es un lloc especial.

I a peu de terra hi tenim els coberts per tancar-hi el tractor i la maquinaria del papa per treballar i també la quadra dels cavalls, el tancat de les gallines i els pollets i uns quants conillers. Tenim un gall tant vell que canta dues vegades, la primera per despertar al pare i la segona per avisar-me a mi que es hora d’anar a l’escola. La padrina em diu que es perquè ha estat tant de temps amb nosaltres que ja ens coneix el hàbits i d’aquesta manera ens ajuda a no fer tard. Que teniu un gall vosaltres? Esteu tots convidats, quan voleu venir?