Margarida

Hola amics!! Doncs encara ningú ho ha endevinat, segurament us havia de donar més pistes. Doncs aquest any em disfresso de margarida blanca! Perquè es la flor que més m’agrada, ja que es elegant, pura, desprèn una olor suau, no es pretensiosa ni agressiva i sobretot es una flor que destaca per la seva alegria. Es la primera que neix quan s’acosta la primavera. A prop de casa n’hi ha moltes i m’agrada molt asseure’m entremig d’elles i jugar al joc de “m’estima o no m’estima” mentre contes cada una de les seves fulles. Jo no les arranco mai, ja que es poden contar sense fer-les-hi mal.

Doncs demà aniré a la carrossa de Carnaval de margarida blanca, la Marta anirà de margarida taronja, la Mercè de margarida lila i la Carlota de margarida rosa i totes quatre anirem a sobre d’una plataforma amb rodes, que te la forma de test. Semblem realment quatre floretes de veritat a dins d’un test gegant. Serà molt divertit!!!!

Ah!!!! Sobretot no digueu a ningú la nostra disfressa ja que és un secret, no ho hem dit a ningú, demà tothom apareixerà amb les disfresses i a la tarda hi ha un concurs on es vota la disfressa mes original, així que si guanyem ja us ho faré saber.

Quina és la vostra disfressa per aquest Carnaval?

Neu

Hola amics! Avui es l’últim dia de classe fins després de reis, tenia moltes ganes que arribessin aquestes vacances, perquè com que ha fet molt fred aquests últims dies a nevat molt. I no se si us ho havia dit, però no molt lluny de casa hi ha unes instal•lacions d’esquí, si si, amb mitja hora de cotxe s’hi arriba. Doncs ja hem quedat amb la Marta i en Miquel que anirem a esquiar força dies. A mi m’agrada molt esquiar, no només baixar pistes quan la neu es tova sinó també tot el dia. Llevar-te ben d’hora la matí, mirar que el temps sigui el adequat, i no presenti pluges, un bon esmorzar i vestir-te amb la roba. Sempre riem els uns dels altres, ja que els moviments semblen mes lents, es com si ens haguessin embolicat. Llavors, un cop s’arriba a les pistes, es divertit col•locar-te tots els complements. Aquest any estrenaré un barret rosa amb unes trenes llargues al costat, es molt calent i molt bonic.
Doncs dema ja hem quedat, els passaré a buscar sobre dos quarts de nou del matí per arribar ben d’hora i poder fer les primeres baixades sense gent a la pista ni cues. En Miquel en sap molt, a més a més es molt mes atrevit que jo, sovint s’aventura a sortir de la pista marcada i el veus baixar com una fletxa. Amb la Marta anem mes o menys al mateix ritme, no m’agrada quedar-me sola a la pista, es mes divertit si vas amb algú a prop.

El pare ens va seguint i sovint ens indica com podem fer els moviments perquè n’ aprenguem més. I sovint, a mig matí, parem a fer un altre mos, quedem al cap damunt de les pistes on hi ha una cafeteria. Em torna boja, quedar-me asseguda a la terrassa, ben embolicada, amb una xocolata calenta i mirar a l’horitzó. Si es un dia que fa sol, es veu l’infinit, tot de muntanyes blanques, algunes mes altes que les altres. Es com si fos el mar del cel.

Ah! Normalment també fem algun ninot entre baixada i baixada.

Muntar a cavall

Hola!!!!! En Ral ja us ha explicat durant aquests últims dies les coses que fem, a què es dediquen les nostres famílies, on vivim i com ens va a l’escola. Ara ja comença fer mes fred i cada vegada es fa fosc mes aviat, a mi no m’agrada gaire l’hivern, be a part de les festes de Nadal i quan neva, llavors si que m’agrada moltíssim, però cada any ho fa menys.

Avui us vull explicar el que varem fer el passat cap de setmana amb la Marta i en Miquel. Doncs no gaire lluny d’ón vivim hi ha unes quadres on cuiden cavalls, alguns son de persones que no els poden tenir a casa, per falta d’espai o perquè no viuen en un poble, i el que fan els deixen en aquestes quadres i un home molt amable els cuida, els hi dona menjar, els raspalla, els neteja i els treu cada dia una estona fora en un tancat perquè s’esbargeixin. Com que nosaltres el coneixem doncs li varem demanar si podíem anar a donar una volta fins a les antenes. Ens va dir que si, però que ell també vindria amb nosaltres ja que son quasi dues hores de camí i sense conèixer massa els cavalls era millor anar amb algú que sabes controlar-los i guiar-nos pel mig del bosc.

A mi em va tocar una euga de color xocolata amb una taca blanca al mig del cap, es diu Illa, i es va portar molt i molt be tot el camí. A mi m’agrada moltíssim anar amb cavall, tanmateix sempre que hi pujo tinc mal de panxa, després de deu minuts però, ja m’ha passat i m’ho passo molt be. En Miquel i la Marta també els hi va agradar molt, de fet, segurament hi tornarem la propera setmana. La veritat es que muntar a cavall et permet veure el paisatge d’una manera diferent, i el camí que varem fer fins arribar a les antenes es molt bonic, ja que veus tota la vall a sota i l’altra serralada just davant. Crec que fins hi tot varem veure casa meva!!!! Si si, molt petita però estic segura que la varem veure.

Si hi tornem aquest cap de setmana ja us ho explicaré !!!! Algú de vosaltres a muntat mai a cavall????

Fins després!!!!!

El nostre riu

Hola amics!!! El Ral ja us va posar al dia de la nostra excursió al cim, va ser un dia genial!!!! Però durant aquestes vacances hem fet mes coses que també han estat molt divertides. Ja us vaig dir que una de les coses que mes m’agraden es banyar-me al riu, i aquest estiu ho he pogut fer molt, ja que amb les pluges que varen caure aquesta primera hi havia molta aigua. Sobretot on ens banyem sempre hi havia molta corrent, de fet hi ha un lloc on t’estires i l’aigua et passa per sobre i et va fent massatges a tot el cos, doncs aquest estiu l’aigua tenia tanta força que t’avies d’agafar be sinó el corrent se t’enduia cap avall.

Hi vaig anar 3 vegades, la Marta, en Miquel i en Ral també varen venir un parell de cops. Ens ho passem molt i molt be, ja que juguem a fer salts i ens puntuem, i el que pitjor ho fa es el que tirem a l’aigua desprès. Tenim diferents modalitats de salts, i el que em surt millor es el salt amb estil, sempre em donen la millor puntuació. En Ral es el que fa mes riure de tots, ja que sempre cau a l’aigua d’una manera estranya. Alguna vegada també ha guanyat.

Espero poder tornar-hi abans de començar l’escola ja que sinó m’hauré d’esperar a l’estiu vinent i potser ja no hi haurà tanta aigua!!! On us heu banyat vosaltres aquest estiu? Teniu algun riu o llac on us pugueu banyar a prop de casa vostra?

Pujar un pic

Ja us ho va dir la Ru que havíem fet una excursió, pujar un pic aquestes vacances. Doncs jo també hi vaig pujar!!! Que heu fet alguna excursió aquest estiu vosaltres?
El dia de la caminada em vaig llevar ben d’hora per anar cap a casa de la Ru a buscar-la. Allà m’esperaven la Marta i en Miquel. Ens varem carregar les motxilles a l’esquena plenes d’aigua i menjar; abans de partir l’avia ens va fer la fotografia oficial de la marxa, com es tradició cada any.

El pitjor tros es la primera hora, ja que el desnivell es molt gran i passes tota l’estona sota el sol. Desprès t’endinses al bosc i el camí va serpentejant. Juntament amb el moment d’arribar al cim es el que mes m’agrada, perquè se’t barregen les olors de les plantes amb l’escalfor de la terra i cada vegada veus les cases mes lluny i mes petites. Varem estar quatre hores per pujar, quan ja veiem el cim jo em vaig posar a córrer per sobrepassar la Ru, la Marta i en Miquel. Vaig ser el primer en arribar-hi!!!!!

Quan hi érem tots vam treure el dinar que ens havíem preparat i ens vam estirar una bona estona mirant els avions que passaven i jugàvem a endevinar cap on anirien. La baixada va ser mes rapida, ja que tallàvem les corbes del camí baixant pel dret. En Miquel va trobar una ploma enorme, segurament d’algun aligot, i la va portar cap a casa. Quan vam arribar el primer que vam fer va ser descalçar-nos i ficar-nos de peus al toll. Aquell vespre tots estàvem cansats però molt contents d’haver fet l’excursió i el cim un any més.

VACANCES I, Festa Major !!

Hola amics! Fa dies que no us escric però he estat de vacances al poble dels meus avis i allà encara no hi arriba la connexió d’Internet per poder explicar-vos el que faig. Hi he estat quinze dies i durant aquests dies he fot moltes coses, però el que mes m’ha agradat es el dia de la Festa Major del poble. Dos dies abans amb l’avia ja comencem amb els preparatius, arreglar el jardí, fer rams de flors fresques per l’entrada i centres de taula, polir la coberteria, anar a comprar les provisions (sempre es compren coses molt bones), ordenar les habitacions del sostre pels convidats i netejar tota la casa i coberts. L’avia cada any mata un ànec per fer-lo a la taronja i a mi em torna boja. El dia abans a la tarda es per anar a la perruqueria o posar-nos ben guapes.

El dia de la festa ens llevem ben d’hora i fem un bon esmorzar, després ens preparem per anar a missa, es el lloc de reunió de tot poble i també de la gent forana que ens visita. Aquest any, com cada any, hi vaig trobar la Marta i en Miquel. Precisament aquest any ens tocava a casa nostra ser les priores durant la cerimònia, es tracta d’aguantar un ciri durant la missa i desprès posar en una plata brots d’alfàbrega que donem a la gent quant surt de l’església. En el meu poble el dia de la Festa Major quant la gent surt de l’església se’ls hi dona un panet beneït a cada un i s’acaba amb un piscolabis, al so de la musica d’un acordió. Desprès tothom va cap a casa a dinar. L’ànec a la taronja ja he dit que no falla mai!!!

A la tarda, un cop s’ha jugat una bona estona a cartes, ens tornem a vestir elegants i es baixa cap al ball. A mi m’agrada molt ballar, el pare me’n va ensenyar quan era petita. Amb la Marta a vegades ballem juntes ja que en Miquel sovint te vergonya i no ens ho demana mai. Tot i que l’hem vist alguna vegada i ho fa força be!

Però durant aquests dies també he fet mes coses: banyar-me al riu, pujar un pic... ja us ho explicaré. Tanmateix m’agradaria que m’expliquéssiu que heu fet vosaltres durant aquestes vacances.

Fins desprès!

Excursió amb la Marta i el Miquel

Ahir varem fer una excursió amb dos amics meus, la Marta i en Miquel, el pare ens hi va acompanyar. Vam sortir ben d’hora al mati, ja que aquests dies fa molta calor i al mig del dia el sol pica massa, i vam agafar el camí que passa per darrera casa i que porta al cap damunt d’una muntanya. Es diu que fa molts anys, en el temps de les grans guerres, aquesta muntanya era una presó natural. Ja que la seva geografia ho permet, perquè totes les seves parets son molt escarpades i no hi ha manera d’escapar-te. Ara hi ha una petita passarel·la per accedir-hi però es l’únic camí.

Doncs hi varem passar tot el dia, vaig ajudar a la mare a fer els entrepans i vaig anar a collir mores, que en tenim moltes i se que a la Marta li agraden moltíssim. Vam haver de caminar mes de 4 hores per arribar-hi però ens ho varem passar molt be, ja que el pare com que havia sigut monitor ens va ensenyar un munt de cançons que no sabíem i durant tot el camí les anàvem cantant.

El millor va ser però, quan varem arribar al cap damunt i el pare ens va ensenyar un lloc des d’on podíem veure tota la nostra zona i molt mes. Veiem els poblets com si fossin part del decorat d’un pessebre, amb els rius i llacs que formen i també les altres serralades muntanyoses que queden més lluny. Com que feia una mica de vent sentíem els udols que feia com si el tinguéssim a sobre el cap, i amb els prismàtics vam poder veure tots tres un grup d’aligots que devien haver vist alguna presa, ja que no paraven de fer cercles sobre un mateix indret.

La tornada a casa es va fer mes dura ja que tots estàvem mes cansats, però com que ens ho passàvem tant be quasi no ens en varem adonar. Vosaltres feu excursions? On aneu?

Fins després!!!