Ahir varem fer una excursió amb dos amics meus, la Marta i en Miquel, el pare ens hi va acompanyar. Vam sortir ben d’hora al mati, ja que aquests dies fa molta calor i al mig del dia el sol pica massa, i vam agafar el camí que passa per darrera casa i que porta al cap damunt d’una muntanya. Es diu que fa molts anys, en el temps de les grans guerres, aquesta muntanya era una presó natural. Ja que la seva geografia ho permet, perquè totes les seves parets son molt escarpades i no hi ha manera d’escapar-te. Ara hi ha una petita passarel·la per accedir-hi però es l’únic camí.
Doncs hi varem passar tot el dia, vaig ajudar a la mare a fer els entrepans i vaig anar a collir mores, que en tenim moltes i se que a la Marta li agraden moltíssim. Vam haver de caminar mes de 4 hores per arribar-hi però ens ho varem passar molt be, ja que el pare com que havia sigut monitor ens va ensenyar un munt de cançons que no sabíem i durant tot el camí les anàvem cantant.
El millor va ser però, quan varem arribar al cap damunt i el pare ens va ensenyar un lloc des d’on podíem veure tota la nostra zona i molt mes. Veiem els poblets com si fossin part del decorat d’un pessebre, amb els rius i llacs que formen i també les altres serralades muntanyoses que queden més lluny. Com que feia una mica de vent sentíem els udols que feia com si el tinguéssim a sobre el cap, i amb els prismàtics vam poder veure tots tres un grup d’aligots que devien haver vist alguna presa, ja que no paraven de fer cercles sobre un mateix indret.
La tornada a casa es va fer mes dura ja que tots estàvem mes cansats, però com que ens ho passàvem tant be quasi no ens en varem adonar. Vosaltres feu excursions? On aneu?
Fins després!!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada