Neu

Hola amics! Avui es l’últim dia de classe fins després de reis, tenia moltes ganes que arribessin aquestes vacances, perquè com que ha fet molt fred aquests últims dies a nevat molt. I no se si us ho havia dit, però no molt lluny de casa hi ha unes instal•lacions d’esquí, si si, amb mitja hora de cotxe s’hi arriba. Doncs ja hem quedat amb la Marta i en Miquel que anirem a esquiar força dies. A mi m’agrada molt esquiar, no només baixar pistes quan la neu es tova sinó també tot el dia. Llevar-te ben d’hora la matí, mirar que el temps sigui el adequat, i no presenti pluges, un bon esmorzar i vestir-te amb la roba. Sempre riem els uns dels altres, ja que els moviments semblen mes lents, es com si ens haguessin embolicat. Llavors, un cop s’arriba a les pistes, es divertit col•locar-te tots els complements. Aquest any estrenaré un barret rosa amb unes trenes llargues al costat, es molt calent i molt bonic.
Doncs dema ja hem quedat, els passaré a buscar sobre dos quarts de nou del matí per arribar ben d’hora i poder fer les primeres baixades sense gent a la pista ni cues. En Miquel en sap molt, a més a més es molt mes atrevit que jo, sovint s’aventura a sortir de la pista marcada i el veus baixar com una fletxa. Amb la Marta anem mes o menys al mateix ritme, no m’agrada quedar-me sola a la pista, es mes divertit si vas amb algú a prop.

El pare ens va seguint i sovint ens indica com podem fer els moviments perquè n’ aprenguem més. I sovint, a mig matí, parem a fer un altre mos, quedem al cap damunt de les pistes on hi ha una cafeteria. Em torna boja, quedar-me asseguda a la terrassa, ben embolicada, amb una xocolata calenta i mirar a l’horitzó. Si es un dia que fa sol, es veu l’infinit, tot de muntanyes blanques, algunes mes altes que les altres. Es com si fos el mar del cel.

Ah! Normalment també fem algun ninot entre baixada i baixada.

En Tresky

Hola amics! Encara no us he explicat res d’en Tresky, és el meu gos. Me’l varen regalar quan vaig fer 5 anys i ha sigut dels regals que m’han fet més il•lusió. En Tresky em segueix per tot arreu, no cal ni que el cridi, només em veu i ja el tinc a sobre, li agrada molt que li rasqui el cap i sap fer moltes coses. Mireu, si li dic que segui, ell ho fa, em dona la pota quan li demano, no entra a casa si no li dic, i quan anem amb el cotxe del pare puja a darrera a la caixa i es queda quiet allà fins que jo no li dic que baixi. A vegades m’acompanya fins a l’escola i es porta molt be, es queda a fora de la porta sense fer cap soroll i amb els mes petits no els hi fa por, ja que es deixa masegar força.

Una vegada sabeu que va fer, doncs amb els pares varem anar a pujar una muntanya i en Tresky també va venir, sempre m’acompanya, doncs quan ja faltava poquet per arribar al cim varem haver d’escalar muntanya amunt i en Tresky patinava i no hi havia manera que pogués pujar, ell però no es rendia, va provar-ho de totes les maneres possibles però tanmateix relliscava massa i sabeu que va fer.... doncs es va quedar quiet, parat i anava mirant com nosaltres pujàvem fins que ja no ens va veure. Al cap d’una hora o més, quan ja havíem coronat el cim, descansat i fet les fotos pertinents, varem començar a descendir per un altre costat, i de cop i volta varem veure en Tresky que venia fet una bala cap on érem nosaltres, estava super content. Ell s’havia quedat allà tot l’estona esperant-nos, no s’havia mogut ni un pam. Si si, això va fer, i mes coses que ja us les aniré explicant!!!

Que teniu un gos vosaltres? Com es diu?

Excursió amb la Marta i el Miquel

Ahir varem fer una excursió amb dos amics meus, la Marta i en Miquel, el pare ens hi va acompanyar. Vam sortir ben d’hora al mati, ja que aquests dies fa molta calor i al mig del dia el sol pica massa, i vam agafar el camí que passa per darrera casa i que porta al cap damunt d’una muntanya. Es diu que fa molts anys, en el temps de les grans guerres, aquesta muntanya era una presó natural. Ja que la seva geografia ho permet, perquè totes les seves parets son molt escarpades i no hi ha manera d’escapar-te. Ara hi ha una petita passarel·la per accedir-hi però es l’únic camí.

Doncs hi varem passar tot el dia, vaig ajudar a la mare a fer els entrepans i vaig anar a collir mores, que en tenim moltes i se que a la Marta li agraden moltíssim. Vam haver de caminar mes de 4 hores per arribar-hi però ens ho varem passar molt be, ja que el pare com que havia sigut monitor ens va ensenyar un munt de cançons que no sabíem i durant tot el camí les anàvem cantant.

El millor va ser però, quan varem arribar al cap damunt i el pare ens va ensenyar un lloc des d’on podíem veure tota la nostra zona i molt mes. Veiem els poblets com si fossin part del decorat d’un pessebre, amb els rius i llacs que formen i també les altres serralades muntanyoses que queden més lluny. Com que feia una mica de vent sentíem els udols que feia com si el tinguéssim a sobre el cap, i amb els prismàtics vam poder veure tots tres un grup d’aligots que devien haver vist alguna presa, ja que no paraven de fer cercles sobre un mateix indret.

La tornada a casa es va fer mes dura ja que tots estàvem mes cansats, però com que ens ho passàvem tant be quasi no ens en varem adonar. Vosaltres feu excursions? On aneu?

Fins després!!!

Campaments, part I

Acabo de tornar dels campaments, aquest any m'ho he passat molt bé. Sabeu què es el que més m'agrada? Doncs, banyar-me al riu, dormir en una tenda i els jocs de tarda. Vosaltres aneu de campaments? I quins son els jocs que us agraden mes?
Amb la meva patrulla hem guanyat dues vegades. La primera jugant al joc de les banderes i la segona, amb el joc de les plomes. També hi jugueu vosaltres amb aquests jocs? Però hi ha nens que fan trampes i quan els mates no van al camp base a buscar una altra vida, sinó que l'estripen en dos i continuen jugant.
Aquest han sigut els primers campaments de veritat per en Ral, fins aquest any només es quedava a dormir dues nits, però ara ja s'ha quedat tota una setmana. Després ja us explicarà com de be s'ho ha passat!!!!
Ah!!! Com que ja soc gran, aquest any hem fet una caminada de sis hores, travessant per camins de muntanya fins a arribar en un poblet on ens hem quedat a dormir, ha sigut força cansat, però jo anava sempre al davant amb el meu monitor. Feu caminades vosaltres?
Han sigut els millors campaments!!! Espero que passi ràpid aquest any perquè l'any vinent potser els monitors em nomenaran cap de patrulla ja que seré de les grans.
M'estic adormint, fins després. Bona nit!