Els dijous

Hola a tots!!!! Com us ha anat el dia? A mi molt be, m’agraden els dijous, sabeu perquè? Doncs es el dia que vaig a muntar a cavall. Si perquè el pare sempre acaba d’hora de treballar els dijous i em ve a buscar a l’escola i anem a muntar a cavall. Sabeu ell m’ensenya com fer-ho i m’explica la posició que haig d’adoptar per ser un bon genet. Quan arribem a la quadra, baixo del cotxe i vaig ràpid a saludar a l’Illa, es molt maca i em coneix molt, li agrada moltíssim que li rasquin el cap. Es de color marró xocolata amb una taqueta blanca al front, que sembla una illa, d’aquí el ve el seu nom.

Quan el pare ja ho te tot preparat i nosaltres ja ens hem calçat les botes i els guants ja podem pujar. Sempre tinc una mica de mal de panxa abans però quan fa un minut que caminem ja m’ha passat i llavors es quan m’ho passo molt be. Ja tinc ganes que arribi l’hora!!!!! Ja us explicaré per quins camins m’ha portat, sovint els canvia així d’aquesta manera també conec mes camins, paisatges i racons.

Muntar a cavall

Hola!!!!! En Ral ja us ha explicat durant aquests últims dies les coses que fem, a què es dediquen les nostres famílies, on vivim i com ens va a l’escola. Ara ja comença fer mes fred i cada vegada es fa fosc mes aviat, a mi no m’agrada gaire l’hivern, be a part de les festes de Nadal i quan neva, llavors si que m’agrada moltíssim, però cada any ho fa menys.

Avui us vull explicar el que varem fer el passat cap de setmana amb la Marta i en Miquel. Doncs no gaire lluny d’ón vivim hi ha unes quadres on cuiden cavalls, alguns son de persones que no els poden tenir a casa, per falta d’espai o perquè no viuen en un poble, i el que fan els deixen en aquestes quadres i un home molt amable els cuida, els hi dona menjar, els raspalla, els neteja i els treu cada dia una estona fora en un tancat perquè s’esbargeixin. Com que nosaltres el coneixem doncs li varem demanar si podíem anar a donar una volta fins a les antenes. Ens va dir que si, però que ell també vindria amb nosaltres ja que son quasi dues hores de camí i sense conèixer massa els cavalls era millor anar amb algú que sabes controlar-los i guiar-nos pel mig del bosc.

A mi em va tocar una euga de color xocolata amb una taca blanca al mig del cap, es diu Illa, i es va portar molt i molt be tot el camí. A mi m’agrada moltíssim anar amb cavall, tanmateix sempre que hi pujo tinc mal de panxa, després de deu minuts però, ja m’ha passat i m’ho passo molt be. En Miquel i la Marta també els hi va agradar molt, de fet, segurament hi tornarem la propera setmana. La veritat es que muntar a cavall et permet veure el paisatge d’una manera diferent, i el camí que varem fer fins arribar a les antenes es molt bonic, ja que veus tota la vall a sota i l’altra serralada just davant. Crec que fins hi tot varem veure casa meva!!!! Si si, molt petita però estic segura que la varem veure.

Si hi tornem aquest cap de setmana ja us ho explicaré !!!! Algú de vosaltres a muntat mai a cavall????

Fins després!!!!!