El foc a terra

Hola amics! Ja veig que en Ral encara no us ha dit res... ja l’agafaré demà per les orelles!!!! Avui fa molt fred, des de què ens hem llevat que tot es del mateix color, gris, gris fosc... ha passat tot el matí igual, sortir al pati amb aquest temps no ve gens de gust, ja que no pots fer gran cosa...a més a més ha començat a plovisquejar una mica tan bon punt hem tret el cap fora. I aquesta tarda esta essent mes fosca encara, dies així només tens ganes d’estar a la vora del foc. De fet quan arribaré a casa ja estarà encès, segurament haurà estat la padrina, i quan agafi el camí per arribar a casa ja sentiré l’olor de llenya cremada, el fum avui es confondrà amb el color del cel.

Un cop m’hagi tret el calçat moll, aniré asseurem en el meu escambell al costat del foc, tant a prop que semblarà que crepita dins meu. La sensació d’escalfar-te quasi fins a cremar-te amb el foc a terra m’agrada molt, a mes a més, aquesta imatge em recorda a l’avia, que sempre m’asseia ben a prop del foc perquè no tingues gens de fred i llavors m’explicava histories, sovint d’èpoques passades, de fet eren histories sobre la seva joventut, però mai he sabut que hi havia de veritat i que no. Tanmateix les escoltava embadalida mentre em feia empassar una bona llesca de pa amb tomàquet i formatge.

Doncs avui es un d’aquells dies que el foc a terra em prendrà el pensament, no us ha passat mai, que si us quedeu embadalits mirant el foc sembla que us absorbeixi la ment. Ja no queda gaire per anar cap a casa, acabarem la classe de música dels divendres a la tarda i plegats caminarem cap a casa esperant que demà en llevar-nos el dia sigui brillant. Fins després!!!!!