Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges

04 d’agost 2009

Vampirs????

Hola a tots!! Com va l’estiu???Avui us vull parlar d’una saga de llibres que estic totalment enganxada i ara que es estiu i tenim més temps lliure és una bona opció! Son d’una escriptora americana Stephenie Meyer, però jo els llegeixo en català. El primer es diu “Crepuscle” , el segon “Lluna nova” i el tercer “Eclipsi”, després n’hi ha dos més.

La història és molt bonica, tot i que et fa patir constantment. No us vull explicar res de res, però si us vull fer dentetes. Es tracta d’una historia que combina suspens amb romanticisme d’una manera sobrenatural. Ella és normal, ell és una barreja entre un cavaller del segle passat i un animal salvatge, entre perfecció i perillositat, entre somni i realitat, entre el món real i el desconegut...

Per acabar us deixaré una frase que Bella, la protagonista, es diu a ella mateixa en un moment de la història: “ Hi ha tres coses de les quals estic totalment convençuda: La primera, Edward és un vampir. La segona, hi ha una part d’ell, i no sé com de forta és, que desitja la meva sang. I la tercera, que estic inevitablement i incondicionalment enamorada d’ell.”

També n’han fet una pel•lícula, jo la vaig veure ahir. Està molt be però passa tot massa despresa, en el llibre tens més temps per conèixer els sentiments de cada un d’ells!!! Que us han entrat ganes de llegir-lo!!!! Ja em direu si us agrada!!!

28 de maig 2009

Un poema


Hola a tots!!! Us vull penjar un poema que m’agrada molt i el llegeixo sovint, el pare me’l va portar un dia gravat en una peça de fusta i em va explicar el que significava. A veure si sabeu que vol dir??


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
Ulisses resistint-se a les sirenes en el seu retorn a Ítacaque vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
Escolteu el poemaja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.



Kostantin Kavafis (Traducció de Carles Riba)

24 d’abril 2009

El meu llibre de Sant Jordi


Hola!!!!! Sabeu quin llibre em varen regalar ahir??? Us donaré un parell de pistes; la primera, té més dibuixos que lletra. La segona, el músic de la història sempre acaba molt ben lligat a un arbre i amb la boca tapada. Us sona?

Si oi? M’agraden molt els còmics d’Astèric i Obelix, els llegeixo un darrera l’altre i moltes vegades. Sempre hi trobo algun detall que no havia vist abans. Doncs ahir em varen regalar el còmic “Astèrix a Bèlgica”, no vaig poder esperar-me i al vespre ja l’havia llegit tot. Es molt divertit, sempre acaben menjant i bevent, i ja us podeu imaginar en aquesta història on la cervesa n`és pràcticament la protagonista. Quina és la vostra aventura preferida?

23 d’abril 2009

Diada de Sant Jordi

Hola amics! Avui es la diada de Sant Jordi, és el patró del nostre país, i és un dia de celebració i rituals.

A mi m’agrada aquesta celebració perquè tothom sembla molt feliç, les noies especialment, corrent amunt i avall amb una rosa sota el braç. Sabeu perquè dic això? Llegiu, llegiu....

“Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives.

Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.

El rei convocà una reunió,on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.

Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir: - Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or, el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla. El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.

Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac.

Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor. De cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.

El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil•la.

Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen, i les dones un llibre."


Ja sabeu a qui li regalareu una rosa? I un llibre?