En Tresky

Hola amics! Encara no us he explicat res d’en Tresky, és el meu gos. Me’l varen regalar quan vaig fer 5 anys i ha sigut dels regals que m’han fet més il•lusió. En Tresky em segueix per tot arreu, no cal ni que el cridi, només em veu i ja el tinc a sobre, li agrada molt que li rasqui el cap i sap fer moltes coses. Mireu, si li dic que segui, ell ho fa, em dona la pota quan li demano, no entra a casa si no li dic, i quan anem amb el cotxe del pare puja a darrera a la caixa i es queda quiet allà fins que jo no li dic que baixi. A vegades m’acompanya fins a l’escola i es porta molt be, es queda a fora de la porta sense fer cap soroll i amb els mes petits no els hi fa por, ja que es deixa masegar força.

Una vegada sabeu que va fer, doncs amb els pares varem anar a pujar una muntanya i en Tresky també va venir, sempre m’acompanya, doncs quan ja faltava poquet per arribar al cim varem haver d’escalar muntanya amunt i en Tresky patinava i no hi havia manera que pogués pujar, ell però no es rendia, va provar-ho de totes les maneres possibles però tanmateix relliscava massa i sabeu que va fer.... doncs es va quedar quiet, parat i anava mirant com nosaltres pujàvem fins que ja no ens va veure. Al cap d’una hora o més, quan ja havíem coronat el cim, descansat i fet les fotos pertinents, varem començar a descendir per un altre costat, i de cop i volta varem veure en Tresky que venia fet una bala cap on érem nosaltres, estava super content. Ell s’havia quedat allà tot l’estona esperant-nos, no s’havia mogut ni un pam. Si si, això va fer, i mes coses que ja us les aniré explicant!!!

Que teniu un gos vosaltres? Com es diu?

Muntar a cavall

Hola!!!!! En Ral ja us ha explicat durant aquests últims dies les coses que fem, a què es dediquen les nostres famílies, on vivim i com ens va a l’escola. Ara ja comença fer mes fred i cada vegada es fa fosc mes aviat, a mi no m’agrada gaire l’hivern, be a part de les festes de Nadal i quan neva, llavors si que m’agrada moltíssim, però cada any ho fa menys.

Avui us vull explicar el que varem fer el passat cap de setmana amb la Marta i en Miquel. Doncs no gaire lluny d’ón vivim hi ha unes quadres on cuiden cavalls, alguns son de persones que no els poden tenir a casa, per falta d’espai o perquè no viuen en un poble, i el que fan els deixen en aquestes quadres i un home molt amable els cuida, els hi dona menjar, els raspalla, els neteja i els treu cada dia una estona fora en un tancat perquè s’esbargeixin. Com que nosaltres el coneixem doncs li varem demanar si podíem anar a donar una volta fins a les antenes. Ens va dir que si, però que ell també vindria amb nosaltres ja que son quasi dues hores de camí i sense conèixer massa els cavalls era millor anar amb algú que sabes controlar-los i guiar-nos pel mig del bosc.

A mi em va tocar una euga de color xocolata amb una taca blanca al mig del cap, es diu Illa, i es va portar molt i molt be tot el camí. A mi m’agrada moltíssim anar amb cavall, tanmateix sempre que hi pujo tinc mal de panxa, després de deu minuts però, ja m’ha passat i m’ho passo molt be. En Miquel i la Marta també els hi va agradar molt, de fet, segurament hi tornarem la propera setmana. La veritat es que muntar a cavall et permet veure el paisatge d’una manera diferent, i el camí que varem fer fins arribar a les antenes es molt bonic, ja que veus tota la vall a sota i l’altra serralada just davant. Crec que fins hi tot varem veure casa meva!!!! Si si, molt petita però estic segura que la varem veure.

Si hi tornem aquest cap de setmana ja us ho explicaré !!!! Algú de vosaltres a muntat mai a cavall????

Fins després!!!!!

Collir “Trumfos”

Hola amics!!!! Ja fa dies que us volia explicar el que fan els meus pares i els meus padrins. Doncs en aquesta època de l’any tenen molta feina ja que es la temporada de recollir els “trumfos”. Sabeu que son? Jajajaja.... es que aquesta paraula es fa servir a la meva zona per dir “patata”.

Com us deia, a principis d’octubre, depenent de com hagi sigut d’humit i de sec l’estiu es el moment de collir els trumfos. La manera de fer-ho ha canviat molt durant les dues últimes dècades. Els meus padrins m’expliquen com ho feien abans, i si ara es una feina pesada, abans ho era molt més, ja que havien de collir-los guiant bous i mules i les eines per fer sortir les patates de dins de terra eren molt mes rudimentàries, també feien servir els “arpiots” una espècie d’aixada manual. Ara fan servir el tractor i a darrere hi enganxen una maquina que excava la terra i fa sortir els trumfos a la superfície, tanmateix a les vores del camp on la maquina no arriba segueixen utilitzant els “arpiots”.

Un cop estan fora ja es poden anar agafant un per un, treure-l’hi la terra que se’ls hi queda enganxada i posar-los en una cistella. Quan tens la cistella plena es buida en uns sacs repartits pel tot el tros. Tothom es queixa força de mal d’esquena ja que s’ha d’anar quasi sempre ajupit. Jo també els ajudo, però em canso ràpid, tot i així, m’agrada passar el dia fora de casa, ja que la padrina sempre prepara un bon dinar. Sempre ens estirem al costat del tros a sobre d’una manta, encenem un foc i mengem tots junts. Aquest any ja només ens queden uns cinc o sis dies de feina. Si voleu venir a ajudar-nos esteu convidats!!!!!! Fins aviat!!!!!

La Tardor

Bon dia!!! Us vull explicar una cosa que m’agrada molt i molt de fer i que en aquesta època es el millor moment. Sabeu que es? Us donaré una pista..... només es pot fer durant la tardor!!!!!.... no ho sabeu?..... no us ho imagineu? Doncs es: caminar sobre les fulles seques que han caigut dels arbres. M’agrada molt trepitjar-les i com que formen com un matalàs, es mes tou i quan poses el peu a sobre fa força soroll. També pots fer com si les xutessis, llavors s’eleven del terra una mica, deixant anar l’olor de tardor, alguna però es posa a volar durant un moment fins que torna a caure sobre les altres. Si, si.... m’ho passo molt be!!!

De fet tant a fora al pati de l’escola com en el camí per anar a casa hi han molts arbres. La majoria son pins, però també hi tenim molts plataners que son els que tenen les fulles mes grosses. Segurament els coneixeu perquè a l’escola cada any, i aquest any també, anem un dia a recollir fulles de diferents arbres, mides i colors i després fem plàstica. A vegades les hem de pintar per un costat i imprimir els seus nervis en folis per poder fer-ne un estudi a ciències. Altres vegades el que fem es assecar-les i fer-ne un mural. Aquest any sabeu que hem fet? Doncs, com que ara ve la festa de la Castanyada, doncs hem fet un mural enorme on hi ha dibuixat un castanyer i una castanyera passejant pel bosc recollint castanyes i les fulles que hi hem enganxat son de veritat, les que varem anar a buscar la setmana passada. La veritat es que ens ha quedat molt i molt be. Que us ens sembla?????

Mirar bolets

Aquest cap de setmana passat vaig anar a mirar bolets amb la meva padrina. Sempre m’ha agradat molt anar-hi, i sobretot amb la padrina, perquè és coneix els llocs com ningú; se sap de memòria cada raconet. Primer de tot em lleva ben d’hora al matí perquè diu que s’han de collir abans que els hi toqui el sol. A la cuina ja m’espera un bon esmorzar, torrades amb formatge, i el foc crema fort, escalfant tota la sala. Després d’esmorzar ens calcem les botes d’aigua, impermeables, perquè no se’ns mullin els peus, un bon abric, la cistella i un collidor. A casa els fa el padrí amb una rama de boix, i el deixa arrodonit de la punta perquè d’aquesta manera quan el claves a terra per treure el bolet no li talles la cua, sinó que el treus sencer amb tota l’arrel. Així es guarden durant més dies i no es podreixen tant ràpid.

Un cop sortim de casa anem sempre al bosquet que hi ha al costat. La padrina va a davant apartant les rames i marcant el camí, i de tant en tant m’indica on haig de mirar i es llavors quan m’ajupo i els veig. Els més grans surten fora de la terra i es veuen força be, però sovint, i sobretot depenent de la classe que son, es queden a sota de la molsa fresca i només veus un embalum. I un cop el tens collit cap a la cistella!!!

Aquest dissabte en varem trobar dues cistelles plenes fins al cap damunt. Es un bon any, ja que ha plogut i plou força i es tot el que els bolets necessiten. A la zona de casa el que més hi ha son rovellons, a mi son els que m’agraden mes, juntament amb els fredolics quan els fan amb truita. I com que avui es el sant del Miquel, doncs dissabte ho varem celebrar a casa meva tot plegats menjant-nos els bolets que havíem trobat!!!!

Que us agraden els bolets? Que n’heu anat a mirar alguna vegada? Quina classe hi ha més a la teva zona?
Fins després!!!!

Una cançó

Hola amics!!!! Ja fa dues setmanes que hem començat el curs. Aquest any ens han dividit en dos grups perquè som més nens a l’escola. Així és més divertit i a l’hora del pati hem organitzat una lligueta de futbol sala i de bàsquet al pavelló del poble, que el tenim al costat. En el meu equip hi ha nens de tots els cursos i de moment anem primers de grup.

Us vull explicar una cosa, sabeu que m’han passat al grup dels grans a la classe d’anglès? Si, si, perquè com que vaig anar en unes estades d’idiomes aquest estiu a Oxford, i vaig aprendre molt, doncs ara vaig amb els grans. I l’altre dia la professora ens va posar una cançó amb espais buits que havíem d’omplir mentre l’escoltàvem. Us l’escric per veure si sabeu de quin cantant és i quin títol porta????

Well, if you're travelin' in the north country fair,
Where the winds hit heavy on the borderline,
Remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.
Well, if you go when the snowflakes storm,
When the rivers freeze and summer ends,
Please see if she's wearing a coat so warm,
To keep her from the howlin' winds.

Please see for me if her hair hangs long,
If it rolls and flows all down her breast.
Please see for me if her hair hangs long,
That's the way I remember her best.
I'm a-wonderin' if she remembers me at all.
Many times I've often prayed
In the darkness of my night,
In the brightness of my day.

So if you're travelin' in the north country fair,
Where the winds hit heavy on the borderline,
Remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.

L’enteneu???? Us diré un secret..... jo vaig tenir molt avantatge perquè el pare sempre la toca amb la guitarra però en català. Així doncs, jo ja coneixia la lletra. Però és un secret eh!!!! No li digueu a la professora ja que em va felicitar perquè vaig ser el primer en omplir els buits!!!! jijijijiji

Primer dia a l'escola de Boix

Dilluns varem començar el nou curs a la nostra escola rural de Boix. Aquest any és el meu últim any en aquesta escola ja que el proper curs hauré d’anar a la ciutat més propera per poder fer ESO, ja que a les escoles rurals no ho fan. Aquest curs com que som més nens que l’any passat ens han dividit en dos grups. El Ral va al grup dels petits i jo vaig amb els de tercer, quart i cinquè.

El primer dia d’escola m’agrada molt perquè tornès a veure a tots els companys, amb la gran majoria ens hem anat veient durant l’estiu, al riu, a la piscina, als campaments o durant les festes majors, a missa o al ball. També m’agrada molt estrenar els llibres nous, l’estoig i la motxilla pels llibres. Tanmateix, durant el mes d’agost ja vaig estar fullejant-los per saber quins temes em tocarien.

Us vull explicar com estan estructurades les escoles rurals, ja que a la meva classe hi ha tres cursos barrejats. El professor primer explica un tema a un dels cursos, mentre els altres dos fan exercicis, llavors toca el torn d’un altre curs. Això va be perquè no oblidis els temes que ja has estudiat, ja que els repasses cada any quan ho expliquen als altres cursos. Però per exemple, quan ve el professor d’anglès ho fem tots junts, depenent del nivell de cadascú, també és així amb les assignatures de plàstica i música. Jo trobo molt interessant que pugi ajudar als mes petits a fer els exercicis, i també que pugem jugar tots junts a l’hora del pati. D’aquesta manera tinc més amics, com el Ral!!!!

Com us ha anat a vosaltres el primer dia d’escola? Fins després!!

El nostre riu

Hola amics!!! El Ral ja us va posar al dia de la nostra excursió al cim, va ser un dia genial!!!! Però durant aquestes vacances hem fet mes coses que també han estat molt divertides. Ja us vaig dir que una de les coses que mes m’agraden es banyar-me al riu, i aquest estiu ho he pogut fer molt, ja que amb les pluges que varen caure aquesta primera hi havia molta aigua. Sobretot on ens banyem sempre hi havia molta corrent, de fet hi ha un lloc on t’estires i l’aigua et passa per sobre i et va fent massatges a tot el cos, doncs aquest estiu l’aigua tenia tanta força que t’avies d’agafar be sinó el corrent se t’enduia cap avall.

Hi vaig anar 3 vegades, la Marta, en Miquel i en Ral també varen venir un parell de cops. Ens ho passem molt i molt be, ja que juguem a fer salts i ens puntuem, i el que pitjor ho fa es el que tirem a l’aigua desprès. Tenim diferents modalitats de salts, i el que em surt millor es el salt amb estil, sempre em donen la millor puntuació. En Ral es el que fa mes riure de tots, ja que sempre cau a l’aigua d’una manera estranya. Alguna vegada també ha guanyat.

Espero poder tornar-hi abans de començar l’escola ja que sinó m’hauré d’esperar a l’estiu vinent i potser ja no hi haurà tanta aigua!!! On us heu banyat vosaltres aquest estiu? Teniu algun riu o llac on us pugueu banyar a prop de casa vostra?