Any Nou, nous reptes

Hola amics!!! Us he trobat molt a faltar, sobretot durant aquestes festes que he anat a munt i avall de casa en casa i no us he pogut escriure. Ja sabeu que aquestes festes m’agraden molt, perquè normalment et trobes amb tota la gent que estimes, i sovint es donant la volta a una gran taula parada. Us penjo la fotografia del Papa Noel ja que es un símbol d’aquestes festes i tothom el reconeix, malgrat que ja sabeu que aquí la tradició és fer cagar el tió.

Avui us vull parlar dels nous propòsits per l’any nou. Se’n parla a tot arreu i tothom fa llistes, sovint llargues de les coses que no ha fet i que vol fer. Jo també n’he fet una, be, de fet, han estat dues ja que no em semblava just només escriure les coses que jo vull canviar cap a mi, si no que també n’he fet una, on hi he escrit tot el que faré per ajudar als altres. Aquí hi ha, continuar reciclant i estalviant energia, així la meva amiga Naturalesa estarà contenta. Ajudar als més petits del col•legi tant a l’hora del pati com en fer els deures. Passar més estona amb el padrí i la padrina que ja sovint em tanco a l’habitació tota sola en comptes d’estar amb ells. Ajudar als pares amb els animals, ja que porta molta feina, fins i tot el cap de setmana, així que em llevaré mitja hora abans per donar la llet als vedells, a més a més m’agrada fer-ho. Fer més cas als monitors quan anem de sortida de cap de setmana o durant els campaments d’estiu, a vegades faig veure que no els escolto o no faig prou silenci quan expliquen algun joc. Hi he posat alguna altra cosa, però primer vull intentar fer tot això.

En la meva hi he posar coses secretes, que no us puc dir, que ja son més personals, però crec que tothom n’hauria de fer alguna d’aquestes llistes, ja que ni que no es pugi fer tot al final de l’any, quan ho llegeixes recordes què és el que vols i no ho oblides amb el dia a dia.

Ja m’explicareu que hi heu posat!!!! I sobretot s’ha d’intentar fer-ho!!!!

Medi ambient 2

Hola a tots!!!! Esteu preparats per començar a escalfar el tió aquest any!!! Com sempre jo ho espero amb moltissimes ganes. L’altre dia us vaig comentar algunes coses que podem fer nosaltres en el nostre dia a dia per millorar el medi i el planeta. Doncs avui us en vull parlar d’algunes més que podem fer i que com sempre, cada petit gest que fem, es important.

1.-Utilitzar piles recarregables en comptes de les que es llencen quan ja s’han gastat, d’aquesta manera farem menys escombraries. I sabeu que? Les piles estan fetes d’una material que no es radioactiu i que es recicla, així que si les fem servir recarregables ho tenim solucionat.

2.-Les properes bombetes que es fonguin a casa, li hem de dir als pares que les comprin de baix consum, son més cares però duren fins a 6 vegades mes, i gasten molt menys de la meitat, així que el medi i surt guanyant i també la nostra butxaca.

3.-Si anem a comprar, ara que ja sabem més coses, inclús es més divertit, perquè haurem de mirar per detergents biodegradables. Afixo vol dir que estan fets amb uns components amics amb el medi ambient, i el sabó que fan es inofensiu amb la natura. El millor de tot es que fan molt bona olor.

4.-Aquesta ens costarà menys de fer-la que els nens i nenes que viuen a les grans ciutats, i sabeu perquè??? Doncs perquè tenim hort!!! Si, si, els productes frescos, a part de ser molt més bons per la salut no malgasten energia. No s’han de posar en congeladors frigorífics perquè es conservin, no s’han de transportar amb camions ni posar-los al congelador de casa, així que mireu quin munt d’avantatges te menjar-nos els productes de l’hort!!!!!

Us he deixat molts deures per fer avui oi??? Ja m’anireu explicant si ho feu!!!! De moment jo ho intento i es divertit perquè estic ajudant a la natura.

Fuita i verdura ecològica

Hola amics!!! Com esteu??? Heu llegit que us va dir en Ral l’altre dia sobre com podíem cuidar el medi ambient?? Doncs jo ja ho estic posant en practica. Si, si, el que més em costa es el reciclatge, ja que a casa som uns quants i no tothom sap que han de posar a cada cubell. Fa dos dies que em trobo els tetra-bricks de llet i suc a dins del cubell del paper, i tot i que sembla paper no van junts amb el diari, sinó que van amb el plàstic. Que us passa a vosaltres això????

Jo el que us vull explicar es una altra cosa, també es tracta de cuidar el medi ambient, però a més a més, també cuidar-nos nosaltres mateixos. Sabeu que pot ser??? Us ho tornaré a explicar a veure si us zona, es tracta de cuidar la naturalesa i també al nostre cos, tot a la vegada!!! Que ja ho sabeu? Si, si, exacte, te alguna cosa a veure amb la fruita i la verdura ecológica!!!!! Ens ho han explicat a l’escola i a partir d’ara cada setmana tindrem el divendres a la tarda una hora de teoria i una altra de practica sobre el que podem fer per cultivar fruita i verdura ecològica. Ja que d’aquesta manera no maltractem la terra i el medi ambient amb els pesticides i un cop la fruita esta madura i la verdura esta apunt per menjar, nosaltres no ens empassem aquests pesticides, que la majoria porten components tòxics pel nostre cos.

D’aquesta manera podem fer les practiques del divendres, a darrera de l’escola hi ha una feixa que ens l’han deixat perquè hi puguem cultivar la nostra fruita i verdura ecològica. Ens hem dividit en grups, així cada un es cuidarà de les diferents plantes que hi volem plantar. Ja que no totes es planten en la mateixa època, ni es cultiven de la mateixa manera, ni es cull al mateix mes. Jo estic ben contenta que m’hagi tocat el grup de la fruita d’estiu (préssecs, cireres, albercocs, mores, maduixes, etc..) perquè així no només menjarem fruita ecològica, sinó que també en podrem fer melmelada per poder-la menjar durant tot el proper hivern. Ja us aniré explicant com prepararem la terra aquests primers mesos d’hivern i com van evolucionant. No creieu que es molt bona idea?? Que us semblaria dir-ho als vostres professors i proposar-los-hi de fer el mateix!!!!

Medi ambient

Hola amics!!! Tinc moltes coses per explicar-vos!!! Son molt interessants i estic ben content de poder dir que algunes d’elles ja les faig. Fa un mes que a l’escola hem entrat en un programa per ser mes “amics amb el medi”. Sabeu que vol dir això? Doncs que estem fent diferents activitats per conèixer més el medi ambient i ser-ne més amics. De fet hi ha moltes coses que un mateix pot fer en el dia a dia, que afecta directament a millorar el medi ambient. Us en explicaré algunes que crec que tots ho podem fer i que hauríem d’aconseguir fer-ho sempre més. Ja que com diu el professor de ciències, la natura estava aquí abans que nosaltres naixéssim i l’hem de deixar millor que com l’hem trobat. El problema es que cada vegada hi ha més de tot i és complicat controlar-ho, però el que si podem fer cada un de nosaltres és aportar el nostre granet d’arena.

1.-Mentre ens raspallem les dents, que s’ha de fer com a mínim durant un minut, HEM DE TANCAR l’aixeta perquè no s’escapi l’aigua neta. Es veu que fent això a partir d’avui estalviarem uns 3 litres cada vegada.

2.-Quan anem a comprar a les botigues, hauríem de portar les NOSTRES BOSSES ja que no cal que cada vegada l’utilitzem de noves. A més a més, les bosses son de blàstic i el plàstic es un material que costa molt de reciclar. Així que tria les que més t’agradin per anar a comprar.

3.-Abans d’anar a dormir hem de vigilar que tot els APARELLS ELECTRÒNICS estiguin ben tancats, fins i tot aquella llumeta vermella que deixen quan estan hivernant. Així estalviarem energia!

4.-RECICLAR les deixalles que fem a casa, en quatre diferents cubells, els del plàstic, que hi posarem també les llaunes, el paper que també hi posarem el cartró i els tovallons de paper, el vidre sense les tapes si aquestes son metàl•liques i la resta de deixalles orgàniques. Quin us sembla que omplireu més aviat??? Ja veureu que us sorprendrà!!!!

Jo ja ho vaig i procuro que tothom de casa també ho faci, però això he organitzat un concurs, cada vegada que algú no ho faci i un altre el pesqui no fent-ho ha de pagar una penyora amb diners i quan tinguem la guardiola plena anirem a comprar planters d’arbres fruiters per plantar-los a l’hort de casa!!!!

La granja

Hola amics!!! Perdoneu per no haver dit res durant tant de temps, però el nou curs escolar es més dur del que em pensava i tenim força feina. De totes maneres us vull explicar com es la granja que hi ha a casa i quins animals hi tenim. A mi el que més m’agrada sabeu que es? Doncs, anar als patis on tenim els porquets petits, n’hi sol haver entre 100 i 150 i entrar silenciosament dins, posar-me enmig d’ells i quedar-me ben quiet. A poc a poc, ells es van acostant, ben a poc a poc, i quan veuen que no et mous més despresa fins que els tens tots olorant-te i ben a prop, es llavors quan ve la part divertida, moure’t ràpid i espantar-los, i veus com tots corren cap a diferents direccions fen els esgüells típics.

Una altra cosa que passa a la granja i que també m’agrada molt de fer es: quan arriben els vedells a casa que acaben de ser desmamats, n’hi ha molts que no saben menjar sols i els hem d’ajudar. Els hi hem de fer creure que encara estan mamant de la seva mare així, que els que no saben agafar-se el menjar de la menjadora els hi preparem un altre sistema. Us haig de dir que als vedells petits, els hi agrada molt i molt xuclar-te la mà, si tu els hi poses a propet de la boca el seu instint es xuclar, i fa quasi pessigolles perquè tenen la llengua molt rugosa.

Doncs sabent això, els que no saben menjar els hi preparem una galleda de llet i els hi donem la mà perquè xuclin, i mentre ho fan fiques la mà a la galleda i d’aquesta manera tasten la llet i veuen que es bona i mengen, ja que sinó ho féssim així es moririen. Així, sempre que arriba a la granja un camió nou de vedells, el pare ja m’identifica quins són els que no saben menjar i jo els hi preparo la galleda. També es bonic, perquè desprès quan el vedell es fa més gran i gros, crec que tenen memòria, perquè em fan més cas quan els crido que la resta i es deixen tocar molt més que els altres. Jo sempre els hi poso nom! Com es diuen els vostres animals? També teniu porquets i vedells a la vostra granja?

Alliberament

Hola a tots!!! Que tal us va el nou curs escolar??? Ja sabeu que m’agrada molt començar el curs, encetar un llibre nou i estar amb els companys!!!

Avui sabeu que hem fet? Dons hem anat a visitar una granja d’animals, però d’animals especials. Perquè dic això, doncs perquè hi ha animals de moltes especies diferents, l’únic que tenen amb comú es que els hi ha passat alguna cosa que la gent els ha trobat malferits, ja sigui perquè han sigut atropellats per un cotxe, enrampats per un cablejat elèctric, s’han trencat una ala, cama... o els ha atacat una altra bestia. Doncs en aquesta granja que hem anat a visitar, els recullen i els cuiden, els hi posen un xip per poder fer un seguiment i quan ja estan be els alliberen. Precisament això és el que hem fet, hi havia diferents animals, la majoria eren ocells o grans aus.

Sabeu quins son els dos que m’ha cridat mes l’atenció i que els hagués agafat per emportar-me a casa, doncs un eriço i un mussol petit. L’eriço era molt bonic, i tenia força por enmig de la cridòria que nosaltres fèiem, li he obert la caixa i sense posar-li la mà a sobre l’he empès perquè pogués sortir. El primer que ha fet es olorar una mica i quan a vist que reconeixia olors ha començat a moure`s a poc a poc, quan ha tingut les quatre potetes fora es veia que es trobava en el seu ambient i s’ha posat a corre per amagar-se. Després ha vingut el torn d’un mussol molt petit, m’han posat un guant perquè no m’esgarrapes i el tenia agafat en un dit. És impressionant com mouen el cap, d’un costat a l’altre com si poguessin donar una volta sencera, a més a més, tenen un ulls enormes, rodons i ben oberts, que de tant en tant obren i tanquen a una velocitat molt lenta que ho pots apreciar molt be, i com ens havien ensenyat a l’escola fan el soroll típic d’un mussol, també se’ls anomena Xuts, que em fa molt riure!!! Doncs, després d’observar-lo una bona estona l’he deixat anar, no podia quedar-me’l per sempre ja que son animals salvatges, lliures. M’ha fet una mica de tristor , perquè era molt bonic, però la naturalesa és casa seva i on es sentirà mes be. I sempre podrem saber que fa i que deixa de fer, perquè porta un xip.

Que heu anat alguna vegada a alliberar animals????

El Vi

Hola amics!!! Que tal el començament de curs??? Jo estic content perquè ja em organitzat els equips d’aquest any i m’han agafat els grans, així que jugaré amb dos equips!!!!

Avui us explicaré on varem anar amb el pare el passat cap de setmana, doncs a una bodega de vi. A casa sempre en beuen i els hi agrada fer tota la cerimònia, anar a buscar l’ampolla a baix al celler, destapar-la, olorar el tap, posar el vi en un recipient que li diuen “decantador”, mirar a quina temperatura es troba i si esta be, el deixen respirar una estoneta abans de beure’l, si esta massa calent el posen a la nevera fins que no te la temperatura correcta. A mi m’agrada veure el pare fer tot aquest ritual, normalment ho fa el divendres al vespre i els diumenges al mig dia. La veritat es, que m’agrada perquè mentre fa tot això talla uns trossets de pernil, llonganissa i formatge com a vermut i els baixa al celler mentre tria el vi més apropiat, i jo vaig picant!

Doncs, com us deia, dissabte varem anar a una bodega de vi petitona. El pare volia comprar unes quantes caixes de vi negre, rosat i blanc i jo el vaig acompanyar. La bodega esta envoltada de camps de ceps, i com que ara és l’època de la verema doncs hi havia molt moviment a les vinyes, gent, tractors, maquinaria, soroll i cridòria.... semblava que fins i tot els ceps parlessin. Ens varen ensenyar el procés de creació del vi, des del moment que arriba amb els tractors a la bodega i es llança el raïm a uns grans dipòsits, després es fermenta i se li pot introduir gustos, olors, essències... em va cridar l’atenció que li posen essències de mora, gerds, fusta cremada... si si, perquè es diferenciï de la resta. Després el vi passa una llarga temporada dins de botes, uns mes temps que uns altres i finalment s’embotella. En aquesta etapa, depenent del tipus de raïm i del que es vulgui, hi estarà més o menys temps, i finalment ja el podem obrir i provar. Com que el pare coneix força a la gent de la bodega, li varen deixar provar les primeres mostres de la collita d’aquest any. Perquè com ja sabeu, depèn de com hagi estat l’any de pluges, de secada, etc... el vi surt més o menys bo. Així que quan varem arribar a casa amb la nostra compra, el pare va tornar a baixar al celler a fer el seu ritual mentre jo em menjava el vermut.

Trabucaires

Hola amics!!! Ahir varem celebrar la diada i avui ens en anem de Festa Major. L’any passat us vaig explicar com ho vivíem en el meu poble. On anem avui es una mica diferent ja que ells tenen gegants!!! Si sí, gegants!!!! De fet, estar per tot arreu. El primer que fan de bon mati es fer sortir els trabucaires que desperten a tot el poble amb el seus tirs. Que sabeu que son?

“Trabucaire és aquell soldat combatent, armat amb un trabuc (arma de foc portàtil, de canó curt i ample de boca acampanada). La paraula trabucaire va començar a utilitzar-se a Catalunya per designar als irregulars que van participar en la guerra contra la República francesa (1793-1795) i als guerrillers de la guerra de la independència (1808-1814). Més tard es va aplicar als insurgents realistes durant el trienni constitucional (1820-1823) i als guerrillers carlins (1833-1840).
A part dels posteriors bandolers d'extracció camperola, també va donar-se el nom als grups armats de la tercera guerra carlina (1873-1876).
Els trabucaires en una altra època havien estat membres de l'exèrcit privat dels senyors feudals. Amb el temps i a mesura que les guerres particulars anaven perdent intensitat, passaren a convertir-se en un grup folklòric de luxe a disposició dels senyors. Tenien dues funcions definides: rebre amb honors als grans mandataris, en especial als alts càrrecs de l'església, amb l'objectiu que tots sabessin el pas del seu senyor.
Aquesta tradició d'acompanyament és la que ha conservat en bona part aquests grups armats, ja que amb el pas del temps van passar a convertir-se en un dels principals elements tradicionals de les festes major.”

Doncs, el meu pare n’és un d’ells, des de petita que te guardat en el tercer calaix de la calaixera el tratge, i cada any, en unes sis o set ocasions se’l posa. A mi m’agrada veure’l vestit així, i em deixa ajudar-lo a lligar-li la faixa vermella, ben estreta a la cintura. El soroll que fan els trabucs em fa por i tot, es un soroll estrident i fort, sovint quan ja marxa de cada des de l’empalma de casa tira un tir perquè sàpiga on passa. Quan arriba, sempre fa molta olor a pólvora i porta els dits ben emmascarats.

Diada

Hola a tots!!!! Com us ha anat l’estiu??? Heu passat unes bones vacances??? Jo m’ho he passat molt be, la veritat es que aquest any han sigut Increïbles!!! Ja us aniré explicant que he fet, ja que avui es la Diada. Sabeu què és el que celebrem??? Doncs us ho explicaré:

“La Diada es celebra cada el dia 11 de setembre. En commemoració de la caiguda de la ciutat de Barcelona a mans de les tropes borbòniques a les ordres del Duc de Berwick durant la Guerra de Successió Espanyola del 1714, després de 14 mesos d’assetjament. D’aquesta manera també es recorda la conseqüent abolició de les institucions catalanes desprès de la promulgació del Decret de Nova Planta del 1716. El Parlament de Catalunya va declarà l’11 de setembre Festa Nacional Catalanes el 1980.
Les entitats i els diferents partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals als monuments de Rafael Casanova i Josep Moragues, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya. Durant la celebració hi ha concerts i es pot sentir el cant “Els Segadors” en molts carrers, adornats amb banderes i flors.”

Que ja us ho havien explicat a l’escola això? Doncs a mi m’agrada aquests dia perquè es festiu, es fan dinars conjunts amb la família i sempre em deixen penjar a mi la bandera al terrat!!! Que l’heu penjat vosaltres?

Endevinalla d'estiu

Hola a tots!!! Com us va l’estiu? Ja heu tornat de Campaments, de les estades esportives, de les colònies d’anglès, etc...??? Jo acabo de tornar de vacances, hi he anat amb la família i com cada any ens ho hem passat molt be. No us diré on hem anat perquè vull que ho endevineu ok? Us aniré donant pistes:

•Es tracta d’un indret on hi habita gent de quasi tots els països del món, però a la vegada tothom es comunica amb la mateixa llengua.
•L’edifici més famós i més conegut, i que sovint n’és la imatge que el representa és un rellotge.
•Just al mig hi té un palau molt i molt gran, diuen que hi viu el monarca, en aquest cas la reina, i cada dia de l’any faci el temps que faci, fan el ritual del canvi de guàrdia.
•Cada un dels barris té un parc gran i verd, i els habitants en fan molt ús: passejar, córrer, nedar, llegir, para el sol, jugar...
•Hi ha uns autobusos que pots pujar-hi i baixar-hi quan vols ja que estan foradats de darrera. Són molt divertits.

Que ja sabeu on hem anat????

Vampirs????

Hola a tots!! Com va l’estiu???Avui us vull parlar d’una saga de llibres que estic totalment enganxada i ara que es estiu i tenim més temps lliure és una bona opció! Son d’una escriptora americana Stephenie Meyer, però jo els llegeixo en català. El primer es diu “Crepuscle” , el segon “Lluna nova” i el tercer “Eclipsi”, després n’hi ha dos més.

La història és molt bonica, tot i que et fa patir constantment. No us vull explicar res de res, però si us vull fer dentetes. Es tracta d’una historia que combina suspens amb romanticisme d’una manera sobrenatural. Ella és normal, ell és una barreja entre un cavaller del segle passat i un animal salvatge, entre perfecció i perillositat, entre somni i realitat, entre el món real i el desconegut...

Per acabar us deixaré una frase que Bella, la protagonista, es diu a ella mateixa en un moment de la història: “ Hi ha tres coses de les quals estic totalment convençuda: La primera, Edward és un vampir. La segona, hi ha una part d’ell, i no sé com de forta és, que desitja la meva sang. I la tercera, que estic inevitablement i incondicionalment enamorada d’ell.”

També n’han fet una pel•lícula, jo la vaig veure ahir. Està molt be però passa tot massa despresa, en el llibre tens més temps per conèixer els sentiments de cada un d’ells!!! Que us han entrat ganes de llegir-lo!!!! Ja em direu si us agrada!!!

Estiu

Hola a tots!!!!! Ja fa dies que tenim l’estiu a sobre, però ara me n’adono més ja que acabo de tornar dels Campaments i tinc totes les fotos que he fet a sobre el llit per ordenar-les en àlbums i penjar les que mes m’agraden a la paret. També haig de posar en ordre tots els records i les vivències d’aquests dies. Sempre m’envaeix una sensació entre tristesa i satisfacció, ja que soc conscient que molts amics no els tornaré a veure fins d’aquí molt temps o fins l’estiu vinent. Tot i així, tinc els seus e-mails i se que amb alguns, no amb tots, ens escriurem.

L’altre dia varen arribar al poble un grup d’estrangers, com cada any, n’arriba un grup al juliol i un altre a l’agost. Ara ja no em sobta tant, però al principi em feia gracia veure gent amb els ulls xinets caminant pels nostres camins. Tots son joves, i venen de molts països diferents, fan el que se’n diu un camp de treball internacional. Ja us vaig que dir, que quan no podré anar mes als campaments, voldré anar amb aquests camps. Ja que veig que s’ho passen molt i molt be i que fan molts amics de diferents llocs. Doncs, el que normalment fan es treballar en la recuperació de camins, la restauració del nostre castell i església, el bosc i també organitzen unes xerrades on venen politics i gent coneguda. Precisament l’altre dia estaven treballant molt a prop de casa i la padrina a mitja tarda els hi va preparant una llimonada fresca i els hi va deixar collir cireres de l’arbre. Jo no els entenc massa, ja que sempre parlen anglès, però aquesta vegada ja vaig poder dir alguna cosa. Ho sabeu oi que la professora que ens fa anglès en sap molt i aprenem molt, perquè ens posa cançons i ens parla tota l’estona amb anglès.

Avui aquesta tarda aniré a la piscina que tenim, l’aigua esta sempre gelada, però com que fa molt sol i calor no ho passes malament. Segurament ells també hi seran, ja us diré si els hi he dit alguna cosa i sobretot i m’han entès.

Campaments II

Hola!!! Com havíem quedat us segueixo explicant com funciona un dia als campaments. Be doncs, desprès d’anar al riu arriba l’hora de dinar. Sovint abans que el monitors ens serveixin el primer, hi ha uns minuts per discutir sobre qui és o qui deixa de ser el zorro. Durant el dinar hi ha molt de rebombori a les taules, si algú es porta malament els monitors el castiguen al marge, vol dir que ha d’agafar el plat i el got i anar a seure a terra sol. L’últim dia per un motiu o per un altre els monitors van castigant a tots els nens i acabem tots dinant al marge!!! Jo ja ho espero!!! Després de dinar, torna tocar els serveis, depèn del que hagis de fer hi estàs més o menys estona, quan et toca netejar els estris de cuina t’hi passes una bona estona. I l’hora lliure!!! És l’hora de la migdiada, podem fer el que vulguem, normalment nosaltres juguem a ping-pong o futbol. I a toc de xiulet ens reunim tots fent una rotllana enmig del campament i ens expliquen el joc de tarda. Son els que més m’agraden, ja que son jocs llargs i normalment es formen dos equip i s’ha de fer lluita de fulards. Per exemple: el joc de les banderes, el de les plomes, el dels castells...

I en acabat el joc, moments de comentaris i discussions mentre ens mengem ràpid el berenar i altra vegada ben embetumats de crema i cap al riu. Depenent de la durada del joc hi podem estar més i menys, i a toc de xiulet cap al campament altra vegada. El moment de la dutxa natural ha arribat i per grups ens dutxem, com que l’aigua es força freda sembla una lluita per acabar el primer, però les monitores no ens deixen marxar fins que no tenim ni una bombolla de sabó a les orelles. Ja ha arribat el moment de les cremes, les cues i les trenes per les nenes, nosaltres es quan seguim amb la lligueta de basquet, futbol o ping-pong. I quan ja comença a fer-se llustre arriba l’hora del sopar. Més rebombori tot menjant i amb impaciència es esperem el joc de nit. Normalment tornen a ser jocs llargs, sovint però aquests és contra els monitors. A toc de xiulet comença i acaba. I ja hem arribat a mitja nit. Després d’una rotllana rapida per comentar l’endemà tots ens fiquen dins de les nostres tendes amb la nostra patrulla. I com cada nit el monitor ens ve a dir bona nit, és el moment de les confidències i sobretot de les pessigolles!!!! un bona nit seguit pel darrer xiulet del dia ens obliga a tancar els ulls per somiar.

Campaments

Hola amics!!! Un any més he anat de Campaments i com sempre m’ho he passat molt i molt bé!!! Aquest any ja sabia com funcionava una mica més tot, ja em coneixia l’entorn i com s’organitza un dia normal. Voleu que us ho expliqui??? Doncs el primer que passa és, de cop i volta sents la veu de la teva monitora a dins de l’orella, quan son les vuit més o menys, la cremallera de la tenda s’obre de cop i ella crida “Bon dia” a l’orella de cada un de nosaltres. Si no li fem cas ala segona, ens fa pessigolles i si a la tercera no estem fora de la tenda amb el necesser als dits ens agafa el sac i ens arrossega cap a fora!!!! Algun dia no li feia cas perquè volia em m’arrossegues a fora de tenda mentre em feia pessigolles!!!! Es divertit!!!! Ens vestim a corre cuita la roba neta que la nit abans ja em deixat preparada i agafem el necesser per anar-nos a rentar la cara i les dents al riu. Les nenes estam mooooolta estona perquè es posen colònia, es pentinen i sempre volen dos cuetes, monyets o trenetes que les monitores els hi fan. Un cop tornem a ser a la tenda, traiem el sac i l’aïllant per ventilar-ho tot i ho pengem a les instal•lacions que varem fer el primer dia. I cap a esmorzar!!!!! A vegades abans i a vegades després ens expliquen el que farem durant el dia, ens recorden a quina patrulla (us ens recordeu que voli dir patrulla???? Mireu-ho a l’escrit de l’any passat) li toca fer cada un del serveis que s’han de fer per mantenir el campament net i polit. En acabat d’esmorzar toca fer la feina, et pot tocar endreçar el campament, netejar les latrines (exssss) o rentar els estris de la cuina, sort que cada dia et toca un servei deferent perquè n’hi ha que son moooolt pesats!!!! Però en acabar de fer-ho arriba el joc o l’activitat que hi ha programada!!!!! I després de córrer i jugar sessió de riu i sol!!!!!! Això si, els monitors sempre ens embetumen de crema fins a les orelles perquè no ens quedem vermells com una gamba!!!!! La passejada fins al toll tots junts és molt divertida, correm, cantem i juguem i en arribar a l’aigua deixem la tovallola ràpidament al terra per tirar-nos i refrescar-nos!!!! Ui!!!! Fins aquí només hem arribat abans de dinar!!!! Us seguiré explicant que fer a les tardes i a les nits!!!!!

Nit màgica

Hola a tots!!!! Ja estic de vacances!!! Ja hem acabat l’escola, ara estic molt content ja que penso amb el munt de coses i activitats que podré fer aquest estiu. Amb el pare ja em quedat que em portarà a pujar per dins d’un riu, diu que ara ja soc prou gran per fer-ho! Ja us explicaré com és!!!!

L’altre dia va ser la revetlla de Sant Joan, és una festa típica d’aquí, a mi m’agrada molt perquè s’escau que és el final del curs i el començament de l’estiu, de fet diuen que és una festa per celebrar el solstici d’estiu. La padrina em va dir que és el dia més llarg de l’any i la nit més curta, també em va explicar una llegenda que té com a indret el camp que tenim a sobre de casa. Em va dir que durant la nit de Sant Joan en al camp que nosaltres li diem “el piló” doncs s’hi reuneixen les bruixes bones per fer una poció màgica, que un cop se l’han begut les fa tornar més maques i joves del què ja son. Jo aquella nit vaig anar a dormir una mica més tard del normal i vaig estar mirant des de la finestra de la meva habitació si en veia alguna d’elles, però la veritat es que només vaig veure el foc que devien preparar per fer la dansa i la poció més tard. L’any vinent intentaré no adormir-me!

On la vareu celebrar vosaltres la nit de Sant Joan? Voldreu venir l’any vinent a veure les bruixes en “el piló”?

Fruita d'estiu

Hola amics!!! Ja han començat les vacances d’estiu!!!!! Jo ja tinc un munt de plans per fer, des d’anar als Campaments, a colònies esportives i d’anglès i de viatge amb els pares. Ja us aniré explicant on soc i què faig. Però avui vull parlar-vos de la fruita d’estiu, és tant bona!!!!

A mi m’agraden molt i molt les cireres i ara precisament és el temps. Quan em llevo al matí la primera cosa que faig i baixar al jardí i englotir-me un bon grapat de cireres, ja que a primera hora són fresques perquè no els hi ha tocat el sol. M’agrada molt collir la fruita de l’arbre i menjar-me-la, és molt més bona que no pas si ja està collida. El què passa amb la fruita d’estiu és que arriba tota a la vegada, es divertit perquè durant dues setmanes mengem moltes cireres, després arriben els albercocs, enmig toca a les maduixes, que també m’agraden moltíssim i a partir d’aquí les prunes, les peres, les pomes, les ametlles i finalment el raïm i les figues.

Amb la padrina fem cada any melmelada de tot, les posem en potets petits i les embassem, aquest any he fet jo les etiquetes, ja que a l’escola ens van ensenyar a fer servir un programa per canviar coses de les fotos i crear etiquetes i logos. El dia de la melmelada tenim molta feina, primer collir la fruita vigilant agafar la més madura però que no estigui passada o tingui alguna picada de moixó, després fer-la bullir amb sucre, deixar-la en repòs i finalment embassar-la al buit, ficant-la al bany maria. M’agrada perquè durant un parell dies queda una olor a tota la casa de fruita dolça, que sembla que et poguessis menjar les parets.

Que us agrada a vosaltres la melmelada? Si voleu podeu venir a casa a provar-la!!!!!!

Festa d’aniversari

Hola amics!! Ja tinc un any més!!! Us vaig explicar que investigaria a veure quina em tenien preparada, doncs, aquest any no vaig saber esbrinar-ho.

Primer ho varem celebrar a l’escola, quan és l’aniversari d’un nen el què fem es preparar-li una cançó. Un parell de dies abans durant l’hora del patí ens reunim amb grups a dins de l’escola i el què fem és; agafar una cançó que sabem que li agrada a la persona que fa els anys i li canviem la lletra. A mi m’agrada molt preparar-les pels demés i inventar-me una lletra nova, sovint fa molt riure. I el dia de l’aniversari a la tarda li cantem mentre la professora reparteix un trosset de pastís a cada un de nosaltres. És tradició que el pastís el porti la persona que fa anys.

El dissabte ho varem celebrar a casa amb el amics. De fet, aquest any va ser diferent, perquè el pare de bon matí em va dir que havíem d’anar a buscar rocs al cap damunt d’una muntanya perquè els necessitava per fer una paret, i em va portar en un antic castell mig en ruïnes que hi ha no molt lluny de casa. Quan varem arribar allà em va dir que jo busqués els mes rodons a dins del castell que ell es quedava a fora, un cop vaig entrar a dins, tot de veus es van posar a cantar la cançó de “per molt anys” i varen començar a sortir tots els meus amics entre les ruïnes, en Ral, en Miquel, la Marta, la Mercè.... tots hi eren. Ho havien estat preparant des de feia dies, havien portat una taula amb beguda i menjar i varem estar tot el dia jugant a diferents jocs en aquell indret. La veritat es que va ser una gran sorpresa i ens ho varem passar molt i molt be. I al final vaig bufar les espelmes tot demanat un desig.

Un any més

Hola!!!! D’aquí pocs dies serà el meu aniversari i tindré un any més, seré un any més gran! M’agrada molt i molt celebrar el meu aniversari i fer-me gran. De fet ja començo a estar una mica nerviosa, ja estic investigant a casa i també als amics, fent preguntes i actuant com Sherlock, perquè com cada any hi haurà alguna cosa preparada. Normalment és una festa sorpresa, ja fa cinc anys que me’n preparen una i sempre son espectaculars, perquè tothom està content, hi ha música, jocs i un pastís, de fet és sempre el regal que més m’agrada, vull dir, tots els altres regals també m’agraden sempre moltíssim però el pastís és especial, és realment el què marca la diferencia entre el dia del teu aniversari i la resta de dies que celebres alguna cosa. No sóc molt gormanda però em fa molta il•lusió apagar d’una bufada les espelmes i sobretot demanar un desig, sempre demano el mateix, any rere any, i es pot dir que es va fent realitat, així que seguiré demanat el mateix.

Quan era més petita em posaven el numero d’espelmes igual als anys que feia, però ara ja en fa un parell que em posen dos números, així es més fàcil apagar-les, ja que aquestes no son d’aquelles que es tornen a encendre soles i es un no parar i al final tothom ha de bufar a la vegada perquè s’apaguin del tot.

Jo continuaré investigant a veure si us puc dir abans que passi quina em tenen preparada!!!!!

Un poema

Hola a tots!!! Us vull penjar un poema que m’agrada molt i el llegeixo sovint, el pare me’l va portar un dia gravat en una peça de fusta i em va explicar el que significava. A veure si sabeu que vol dir??


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
Ulisses resistint-se a les sirenes en el seu retorn a Ítacaque vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
Escolteu el poemaja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.


Kostantin Kavafis (Traducció de Carles Riba)

La Fira

Hola a tots! Aquest cap de setmana va ser la fira del poble, és una fira agrícola, on hi ha maquinària de tot tipus i animals. I l’últim dia fan un sorteig on el guanyador s’emporta un poni, durant tots els dies de la fira el tenen en una corralet i la gent el pot anar a veure, aquest any era marró amb les potes blanques i no sé si era molt vell o no, però era molt i molt baixet. Em fan molt riure ja que son iguals que els cavalls normals però reduïts i normalment tenen força mal humor, mosseguen i no els hi agrada gens ni mica que els hi pugin a sobre.

Durant els dies de la fira hi ha moltes parades de productes de menjar, molts fets en masies, altres d’agricultura biològica, que vol dir que no hi posen cap additiu que no sigui natural i també artesans de la zona que treballen, la fusta, el vímec, el boix, la pedra, etc... m’agrada molt passejar-m’hi, amb el papa anem a veure els tractors, les maquines de segar, els cotxes i les carpes on hi ha les vaques, ovelles, cabres, cavalls, etc... en canvi quan hi vaig amb la mama, anem a veure i ha passejar-nos per les paradetes, les que hi venen coses de menjar però principalment aquelles que hi venen arracades, braçalets, collarets i roba. Sempre em compra alguna coseta i s’hi puc ja m’ho poso allà mateix o com a molt tard quan arribo a casa. Així cada any de fira tinc alguna coseta nova.

Segurament que en el vostre poble també hi fan fires oi? Sortegeu un poni vosaltres?