Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animals. Mostrar tots els missatges

14 de novembre 2009

La granja

Hola amics!!! Perdoneu per no haver dit res durant tant de temps, però el nou curs escolar es més dur del que em pensava i tenim força feina. De totes maneres us vull explicar com es la granja que hi ha a casa i quins animals hi tenim. A mi el que més m’agrada sabeu que es? Doncs, anar als patis on tenim els porquets petits, n’hi sol haver entre 100 i 150 i entrar silenciosament dins, posar-me enmig d’ells i quedar-me ben quiet. A poc a poc, ells es van acostant, ben a poc a poc, i quan veuen que no et mous més despresa fins que els tens tots olorant-te i ben a prop, es llavors quan ve la part divertida, moure’t ràpid i espantar-los, i veus com tots corren cap a diferents direccions fen els esgüells típics.

Una altra cosa que passa a la granja i que també m’agrada molt de fer es: quan arriben els vedells a casa que acaben de ser desmamats, n’hi ha molts que no saben menjar sols i els hem d’ajudar. Els hi hem de fer creure que encara estan mamant de la seva mare així, que els que no saben agafar-se el menjar de la menjadora els hi preparem un altre sistema. Us haig de dir que als vedells petits, els hi agrada molt i molt xuclar-te la mà, si tu els hi poses a propet de la boca el seu instint es xuclar, i fa quasi pessigolles perquè tenen la llengua molt rugosa.

Doncs sabent això, els que no saben menjar els hi preparem una galleda de llet i els hi donem la mà perquè xuclin, i mentre ho fan fiques la mà a la galleda i d’aquesta manera tasten la llet i veuen que es bona i mengen, ja que sinó ho féssim així es moririen. Així, sempre que arriba a la granja un camió nou de vedells, el pare ja m’identifica quins són els que no saben menjar i jo els hi preparo la galleda. També es bonic, perquè desprès quan el vedell es fa més gran i gros, crec que tenen memòria, perquè em fan més cas quan els crido que la resta i es deixen tocar molt més que els altres. Jo sempre els hi poso nom! Com es diuen els vostres animals? També teniu porquets i vedells a la vostra granja?

30 de setembre 2009

Alliberament

Hola a tots!!! Que tal us va el nou curs escolar??? Ja sabeu que m’agrada molt començar el curs, encetar un llibre nou i estar amb els companys!!!

Avui sabeu que hem fet? Dons hem anat a visitar una granja d’animals, però d’animals especials. Perquè dic això, doncs perquè hi ha animals de moltes especies diferents, l’únic que tenen amb comú es que els hi ha passat alguna cosa que la gent els ha trobat malferits, ja sigui perquè han sigut atropellats per un cotxe, enrampats per un cablejat elèctric, s’han trencat una ala, cama... o els ha atacat una altra bestia. Doncs en aquesta granja que hem anat a visitar, els recullen i els cuiden, els hi posen un xip per poder fer un seguiment i quan ja estan be els alliberen. Precisament això és el que hem fet, hi havia diferents animals, la majoria eren ocells o grans aus.

Sabeu quins son els dos que m’ha cridat mes l’atenció i que els hagués agafat per emportar-me a casa, doncs un eriço i un mussol petit. L’eriço era molt bonic, i tenia força por enmig de la cridòria que nosaltres fèiem, li he obert la caixa i sense posar-li la mà a sobre l’he empès perquè pogués sortir. El primer que ha fet es olorar una mica i quan a vist que reconeixia olors ha començat a moure`s a poc a poc, quan ha tingut les quatre potetes fora es veia que es trobava en el seu ambient i s’ha posat a corre per amagar-se. Després ha vingut el torn d’un mussol molt petit, m’han posat un guant perquè no m’esgarrapes i el tenia agafat en un dit. És impressionant com mouen el cap, d’un costat a l’altre com si poguessin donar una volta sencera, a més a més, tenen un ulls enormes, rodons i ben oberts, que de tant en tant obren i tanquen a una velocitat molt lenta que ho pots apreciar molt be, i com ens havien ensenyat a l’escola fan el soroll típic d’un mussol, també se’ls anomena Xuts, que em fa molt riure!!! Doncs, després d’observar-lo una bona estona l’he deixat anar, no podia quedar-me’l per sempre ja que son animals salvatges, lliures. M’ha fet una mica de tristor , perquè era molt bonic, però la naturalesa és casa seva i on es sentirà mes be. I sempre podrem saber que fa i que deixa de fer, perquè porta un xip.

Que heu anat alguna vegada a alliberar animals????