Els dijous

Hola a tots!!!! Com us ha anat el dia? A mi molt be, m’agraden els dijous, sabeu perquè? Doncs es el dia que vaig a muntar a cavall. Si perquè el pare sempre acaba d’hora de treballar els dijous i em ve a buscar a l’escola i anem a muntar a cavall. Sabeu ell m’ensenya com fer-ho i m’explica la posició que haig d’adoptar per ser un bon genet. Quan arribem a la quadra, baixo del cotxe i vaig ràpid a saludar a l’Illa, es molt maca i em coneix molt, li agrada moltíssim que li rasquin el cap. Es de color marró xocolata amb una taqueta blanca al front, que sembla una illa, d’aquí el ve el seu nom.

Quan el pare ja ho te tot preparat i nosaltres ja ens hem calçat les botes i els guants ja podem pujar. Sempre tinc una mica de mal de panxa abans però quan fa un minut que caminem ja m’ha passat i llavors es quan m’ho passo molt be. Ja tinc ganes que arribi l’hora!!!!! Ja us explicaré per quins camins m’ha portat, sovint els canvia així d’aquesta manera també conec mes camins, paisatges i racons.

Xerrada a l'escola

Hola!!!! Que tal us ha anat el dia avui? A mi molt be perquè avui han vingut un noi i una noia a classe i ens han fet una xerrada sobre les diferents activitats que podem fer durant aquest estiu. I la veritat es que ha sigut molt interessant, perquè he aprés que hi ha moltissimes coses a fer i que es impossible que t’avorreixis. Han arribat després de l’hora del pati i abans d’explicar-nos res ens han fet preguntes, com: Que vareu fer aquest estiu? On vareu estar? Participeu en algun esplai durant el cap de setmana? Sabeu que es una casa de colònies? I un intercanvi multilateral?I un SVE? I mes preguntes que ara no recordo. Després de saber que havíem fet ens han passat un vídeo molt entretingut. Allà hi explicava les diferents opcions que tenim per fer aquest estiu i també durant les vacances de Setmana Santa. Ens han donat varies opcions com: anar de campaments (jo ja hi vaig anar l’estiu passat per primera vegada i aquest any ja varem quedar amb el amics que hi tornaríem tots), anar a fer unes estades de idiomes o d’esports i el que m’ha semblat mes interessant es un projecte per anar a viure durant una temporada a l’estranger. Jo encara no ho puc fer perquè soc petit, però la Ru el proper any ja hi podrà participar.

Es tracta d’anar durant sis o dotze mesos a treballar en un altre país ajudant en un projecte, a l’igual que la noia que ens ho explicava, ella es alemanya i porta 4 mesos treballant per la nostra zona. I el projecte que ella fa es explicar als nens i nenes les diverses opcions que tenim per poder aprendre d’altres cultures, practicar una llengua diferent, conèixer món i ser mes tolerants. Ella ens ha fet la xerrada en castellà ja que el català li costa una mica, però de tant en tant ens deia alguna paraula. També ens ha passat unes dispositives del seu país i m’ha semblat molt i molt bonic i sobretot molt verd. Ens l’ha situat en el mapa i esta al mig d’Europa però a la part del nord.

Avui porto tot el dia pensant amb el munt d’opcions que tinc per fer coses diferents cada estiu, ara que encara no soc tant gran puc anar de campaments, de colònies i els caps de setmana a l’esplai. Després quan seré mes gran ja podré marxar mes temps. Estic molt content que m’ho hagin explicat, ara quan arribi el pare li diré que de gran vull fer un SVE (és el nom que te aquest programa, però no li digueu al pare d’acord, vull veure si ho sap) jajaja

Les dues columnes

Hola amics!!! Ja s’han acabat les festes de Nadal, han passat els reis i hem tornat a començar l’escola. Els dies encara son curts i les nits molt llargues i el fred s’ha apoderat de tot, deixant un paisatge marronos, trist i melancòlic. Tanmateix, el fet d’estar ja en un altre any et fa ser més optimista, sempre agrada estrenar una cosa i ara ens toca estrenar un altre any.

A casa tenim una tradició, normalment ho fem durant el dia 1, però com que aquest any hi havia molta família a casa ho hem deixat per aquest cap de setmana. La tradició és escriure en un paper dividit en dues columnes tot el que esperes per aquest nou any. En la primera columna hi hem d’escriure les coses que ens fan il•lusió, el que volem aprendre, quines activitats volem començar, més tot allò que volem canviar i el que no ens ha agradat de l’any anterior. En la segona columna hi hem d’escriure el que creiem que hem de fer per poder complir el que hem escrit en la primera. Aquesta es la que més em costa d’omplir ja que has de pensar molt i si ja saps que hi has de posar després costa molt fer-ho, es que canviar les coses sempre es fatigós, però es veritat el que em diu sempre la mare, que després et sents mes be. Un cop hem acabat les dues columnes, posem el paper a dins d’un sobre amb el nostre nom i el guardem en una caixeta de llauna, on abans hi havia hagut galetes, i ho guardem. I no és fins la nit de Nadal del proper any quan les obrim de nou i cada un de nosaltres ho torna a llegir i sap si ha fet el que havia escrit o no.

Es divertit fer-ho perquè d’aquesta manera intentes durant tot l’any fer les coses perquè així quan arriba el proper Nadal i ho tornés a llegir t’agrada molt veure que has aconseguit fer el que vas escriure i que has pogut canviar alguna de les coses que no t’agradaven de la segona columna. No ho heu fet mai vosaltres? Encara hi sou a temps!!! Proveu-ho i el proper Nadal ja em direu com us ha anat!!!

Caga tió

Hola amics!!! Molt bon any nou!!!! Com han anat les festes de Nadal? Ja us vaig dir que a mi m’agradaven molt i molt. Com cada any a casa nostra hi ha la tradició de fer cagar el tió durant la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sabeu que es això del tió? Us ho explicaré, es tracta d’una tradició molt catalana i que es remunta a fa molts i molts anys.

Tot comença uns 15 dies abans de la nit mes màgica de l’any, el padrí escull el tió mes gran de llenyer. Un tió és un tronc d’arbre buit per dins, mireu si n’és de gran que es necessiten dos adults amb els braços ben oberts per abrasar-lo, i normalment sol fer un metre d’alçada. Doncs això es un tió. Durant les dues setmanes prèvies a la nit de Nadal s’alimenta el tió, se li pot donar des de mandarines, nous, avellanes, trossos de torró, alguna copeta de vi dolç i potser un tall de formatge. Es màgic, ja que s’ho menja sempre tot i et deixa les peles o pellofes perquè sàpigues que esta content, s’ha d’alimentar be ja que com més l’alimentes mes regals desprès caga.

Arribada la gran nit de Nadal s’ha de posar des de l’albada a vora del foc a terra perquè es vagi escalfant, millor si es tapa amb una manta. Durant tot el dia notareu que s’escalfa i que s’engreixa una mica. A la nit, després del sopar es va a la missa del gall i un cop s’arriba a casa ja es l’hora de fer cagar el tió. Tal i com ens ensenyen els avis s’ha de tapar molt be el tió amb la manta i mentre li cantes las seva cançó s’ha de picar fort sobre seu amb un bastó. La cançó fa així:

Caga tió d’avellana i de torró,
Si no cagues un bon munt,
Garrotades al damunt,
Patim, patam, patum

Després de cantar-li la cançó, la tradició diu que s’ha d’anar a on es te fet el pessebre a resar un pare nostre al nen Jesús, quan es torna a on tenim el tió s’aixeca la manta i depenent de si l’hem alimentat be, li hem cantat correctament la cançó i em sigut bons minyons ens cagarà més bons regals. Aquesta cançó se li canta unes tres o quatre vegades. I sabrem que ja no cagarà més quan el tió ens caga un parell de teules de torrons i una mandarina.

Que la coneixíeu aquesta tradició? A casa nostra ho fem cada any, i com que jo m’he portat molt i molt be aquest any el tió m’ha cagat moltes coses, el que més il•lusió m¡ha fet han estat unes ballarines de color rosa amb una sivella platejada gran a damunt, semblen de princeseta.

Neu

Hola amics! Avui es l’últim dia de classe fins després de reis, tenia moltes ganes que arribessin aquestes vacances, perquè com que ha fet molt fred aquests últims dies a nevat molt. I no se si us ho havia dit, però no molt lluny de casa hi ha unes instal•lacions d’esquí, si si, amb mitja hora de cotxe s’hi arriba. Doncs ja hem quedat amb la Marta i en Miquel que anirem a esquiar força dies. A mi m’agrada molt esquiar, no només baixar pistes quan la neu es tova sinó també tot el dia. Llevar-te ben d’hora la matí, mirar que el temps sigui el adequat, i no presenti pluges, un bon esmorzar i vestir-te amb la roba. Sempre riem els uns dels altres, ja que els moviments semblen mes lents, es com si ens haguessin embolicat. Llavors, un cop s’arriba a les pistes, es divertit col•locar-te tots els complements. Aquest any estrenaré un barret rosa amb unes trenes llargues al costat, es molt calent i molt bonic.
Doncs dema ja hem quedat, els passaré a buscar sobre dos quarts de nou del matí per arribar ben d’hora i poder fer les primeres baixades sense gent a la pista ni cues. En Miquel en sap molt, a més a més es molt mes atrevit que jo, sovint s’aventura a sortir de la pista marcada i el veus baixar com una fletxa. Amb la Marta anem mes o menys al mateix ritme, no m’agrada quedar-me sola a la pista, es mes divertit si vas amb algú a prop.

El pare ens va seguint i sovint ens indica com podem fer els moviments perquè n’ aprenguem més. I sovint, a mig matí, parem a fer un altre mos, quedem al cap damunt de les pistes on hi ha una cafeteria. Em torna boja, quedar-me asseguda a la terrassa, ben embolicada, amb una xocolata calenta i mirar a l’horitzó. Si es un dia que fa sol, es veu l’infinit, tot de muntanyes blanques, algunes mes altes que les altres. Es com si fos el mar del cel.

Ah! Normalment també fem algun ninot entre baixada i baixada.

Mitja endevinalla

Hola Hola!!! Avui tinc una història per explicar-vos, be de fet quasi es una tradició arrelada en la cultura catalana, i sobretot a casa meva. Tot i que, a casa de la Ru també n’hi ha un sempre a sobre de la taula. Us el vull definir a veure si endevineu de què es tracta: és un recipient normalment de vidre que té dos brocs, un de gros i més ample per on s’omple, i un de més petit acabat en un foradet per on surt el que hi hem tirat. S’ha de dir que normalment s’omple amb vi, moscatell, mistela o vi dolç. Ja sabeu de què estic parlant???? Una pista: Has de ser un expert per poder-hi fer un glop sense mullar-te la camiseta. Encara no???? Ah!!! Una altra pista: per beure-hi s’ha d’alçar molt el braç, ja que d’aquesta manera es més fàcil, pels entesos, de no fer-se cap taca. Imagino que ara si que ja ho sabeu oi? Exacte: el porró!

Doncs el que em sembla més divertit del porró es aprendre a beure-hi, ja que es tot un procés. Amb la Ru ho hem provat moltes vegades, això si, a nosaltres ens hi posen aigua o suc i sempre acabem ben xops. Però per la gent gran, sobretot el pare, es com si fos un art, ja que fins i tot sap com fer rajar el porró a la cassoleta del seu ull dret i fer baixar el raig fins a caure-li a dins la boca sense malbaratar ni una sola gota. Sovint ho fa per fer-nos riure. Que us atreviu vosaltres a provar-ho??? El consell es fer-ho amb aigua i en època de calor. Ja m’explicareu com us ha anat i si ho heu aconseguit!.

Un Conte

Bon dia amics!!!! Avui us vull deixar un conte, me’l solia explicar el meu padrí quan era petita. Sempre que tinc un problema que sembla molt gros, fort, salvatge i difícil de solucionar, com el lleó i penso, ja que com el conte explica, tothom necessita dels amics; per poc que els vegis, per lluny que estiguin o per petits que siguin, com el ratolí. Al final tot es soluciona i queda l’amistat.

EL LLEÓ i EL RATOLÍ

Una vegada hi havia un ratolí
que va sortir del cau i va veure un enorme lleó.

El lleó se'l volia menjar.
- Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em necessitaràs.
El lleó li va contestar:
- Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com ets?
El lleó compadit de veure allò petit al seu davant,
el va deixar anar.

Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles.
Eren els del senyor lleó.
Quan va arribar al lloc d'on venien els crits,
va veure el lleó atrapat en una xarxa.
- Jo et salvaré! - va dir el ratolí.
- Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-me.

El ratolí va començar a rosegar la corda
de la xarxa i el lleó es va salvar.

Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.

Us ha agradat? En se un parell més que ja us aniré explicant. Quin es el vostre conte preferit? Estare molt conteta si me l’expliqueu. Fins després!!!

Nadales

Holaaaaaa!!!! Ja fa dies que La Ru no fa res més que dir-me que us tinc descuidats i que no us escric res. Doncs avui he pensat que us penjaria una cançó de Nadal i en anglès. Es la mateixa que la professora ens va fer traduir i aprendre l’altre dia. Últimament a escola, com que varem acabar els exàmens la setmana passada, fem més coses divertides, com preparar el dia de pares, que és, l’últim dia d’aquest trimestre on nosaltres cantem cançons, quasi totes elles de Nadal i desprès organitzem un berenar tots junts. Com ha dit la Ru a mi també m’agrada moltíssim el Nadal, no només perquè tenim vacances i caguem el tió, fem el pessebre vivent i passen els reis, sinó també perquè son dies que sempre hi ha molta gent a casa i sembla que tothom estigui mes content i tot.

Aquesta es la cançó que us deia, segurament la coneixeu.... us la cantaria però no em sentiríeu... de fet, segurament es millor que no ho faci ja que no soc gaire bon cantant, oi que no?

JINGLE BELLS

Dashing through the snow
In a one-horse open sleigh
Through the fields we go
Laughing all the way.
Bells on bob-tail ring
Making spirits bright
What fun it is to ride and sing
A sleighing song tonight.
Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh,
O Jingle bells, jingle bells
Jingle all the way,
Oh what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh.