Margarida

Hola amics!! Doncs encara ningú ho ha endevinat, segurament us havia de donar més pistes. Doncs aquest any em disfresso de margarida blanca! Perquè es la flor que més m’agrada, ja que es elegant, pura, desprèn una olor suau, no es pretensiosa ni agressiva i sobretot es una flor que destaca per la seva alegria. Es la primera que neix quan s’acosta la primavera. A prop de casa n’hi ha moltes i m’agrada molt asseure’m entremig d’elles i jugar al joc de “m’estima o no m’estima” mentre contes cada una de les seves fulles. Jo no les arranco mai, ja que es poden contar sense fer-les-hi mal.

Doncs demà aniré a la carrossa de Carnaval de margarida blanca, la Marta anirà de margarida taronja, la Mercè de margarida lila i la Carlota de margarida rosa i totes quatre anirem a sobre d’una plataforma amb rodes, que te la forma de test. Semblem realment quatre floretes de veritat a dins d’un test gegant. Serà molt divertit!!!!

Ah!!!! Sobretot no digueu a ningú la nostra disfressa ja que és un secret, no ho hem dit a ningú, demà tothom apareixerà amb les disfresses i a la tarda hi ha un concurs on es vota la disfressa mes original, així que si guanyem ja us ho faré saber.

Quina és la vostra disfressa per aquest Carnaval?

Carnaval

Hola amics!!! Estic molt i molt contenta!! Dema comença el Carnaval!!! Ja tinc la disfressa llesta, a que no sabeu de què em disfresso aquest any??? Us donaré una pista: normalment surto en grup, mai sola, vaig creixent a poc a poc, però m’han de cuidar i mimar, ja que si no em puc morir de set. La majoria de vegades tinc el cap blanc i la cara groga, però a vegades puc ser rosa, taronja i fins i tot blava o lila. Agrado a tothom per la meva forma però sobretot per l’olor que desprenc, sobretot si t’acostes molt i molt a prop meu, quasi a tocar-me. De fet el que mes veig de la gent es el nas. Sabeu amb què em convertiré aquest Carnaval?

..... us ho diré dema!!!! Ji ji ji

El Teatre

Hola Amics!!! Dissabte vaig anar a veure en Ral com jugava a futbol, de fet vaig anar a veure la final. No us diré qui va guanyar perquè vull que sigui ell qui us ho expliqui, però va ser molt emocionant. I desprès del partit i l’entrega de premis varem sopar tots al pavelló i l’Ajuntament va contractar un grup de musica i varem ballar tots fins ben entrada la matinada.

Avui us vull explicar que és el què mes m’agrada de fer, doncs és teatre. Ja fa un parell d’anys que participo a tots els espectacles que s’organitzen al poble (pessebre vivent, cavalcada de Reis, Caramelles, ...) i les totes les obres que preparem amb l’escola. Tanmateix m’agrada tant que quan sigui gran vull dedicar-m’hi sempre. El que mes m’agrada de tot es quan estàs a escena i sents que tota l’atenció del públic esta posada en cada paraula que dius i en cada un dels moviments que fas. I quan acabes una obra es molt emocionant sentir com la gent aplaudeix. Però també es molt divertit tota la preparació, aprendre’t de memòria els paràgrafs que has de dir, aprendre a dir-ho com ho diria el personatge, de fet, el teatre et dona la possibilitat de ser, actuar i parlar com ho faria una altra persona, et permet transformar-te amb infinitat de persones diferents. Assajar les escenes, les primeres vegades fa molta gracia, ja que tothom s’equivoca molt, i hi ha vergonya en interpretar segons quins personatges. El que mes vergonya em fa es haver de fer veure que tinc parella o que estic casada amb algun company, i si ens hem d’abrasar o fer un peto, em poso tota vermella i em ve el riure. Sobretot les primeres vegades que ho assages, desprès d’uns quants cops ja em passa un mica, però tot i així no estic gens còmoda.

La propera setmana comencem a assajar una obra amb la companyia del poble, m’han avançat que serà una comèdia romàntica d’embolics, ja estic ben nerviosa per saber quin personatge em tocarà..... ja us ho faré saber!!!!

El Futbol

Hola amics!!!! Que tal us ha anat la setmana? A mi molt be, m’ha passat molt ràpid i sabeu perquè? Doncs aquest cap de setmana tenim un torneig de 12 hores de futbol 7. Si, si, el torneig comença a les 6 del mati i acaba a les 6 de la tarda, després es fa l’entrega de premis i un sopar conjunt amb tots els equips i famílies al pavelló del poble. A mi m’agrada molt jugar a futbol, normalment em posen de centre dret, però hi ha alguns partits que baixo fins a davanter dret. M’agradaria poder jugar en un bon equip quan sigui gran, de fet als estius vaig a campaments i també a unes estades de futbol, on venen jugadors coneguts a entrenar-nos.

Jo jugo a la categoria de cadets malgrat que encara no tingui l’edat, però com que jugo força be, els nens mes grans em volen sempre com a titular en el seu equip. Aquest mati a l’hora del pati ja m’han donat la camiseta i els pantalons amb els logotips dels patrocinadors. Hi ha el logotip de l’empresa de la mama, el del pare de la Ru i un parell mes. M’agrada molt jugar aquests tipus de torneig perquè l’ambient es molt bo i amb un dia jugues moltes hores a futbol. Espero que quedem entre els tres primers així rebrem un trofeu por poder-lo posar a la vitrina del pavelló.

Avui quan surti de l’escola hem quedat per fer una mica d’entrenament i per parlar d’algunes jugades mes tècniques. Ja us explicaré com ha anat el torneig i quants gols hauré fet!!!!!

Els dijous

Hola a tots!!!! Com us ha anat el dia? A mi molt be, m’agraden els dijous, sabeu perquè? Doncs es el dia que vaig a muntar a cavall. Si perquè el pare sempre acaba d’hora de treballar els dijous i em ve a buscar a l’escola i anem a muntar a cavall. Sabeu ell m’ensenya com fer-ho i m’explica la posició que haig d’adoptar per ser un bon genet. Quan arribem a la quadra, baixo del cotxe i vaig ràpid a saludar a l’Illa, es molt maca i em coneix molt, li agrada moltíssim que li rasquin el cap. Es de color marró xocolata amb una taqueta blanca al front, que sembla una illa, d’aquí el ve el seu nom.

Quan el pare ja ho te tot preparat i nosaltres ja ens hem calçat les botes i els guants ja podem pujar. Sempre tinc una mica de mal de panxa abans però quan fa un minut que caminem ja m’ha passat i llavors es quan m’ho passo molt be. Ja tinc ganes que arribi l’hora!!!!! Ja us explicaré per quins camins m’ha portat, sovint els canvia així d’aquesta manera també conec mes camins, paisatges i racons.

Xerrada a l'escola

Hola!!!! Que tal us ha anat el dia avui? A mi molt be perquè avui han vingut un noi i una noia a classe i ens han fet una xerrada sobre les diferents activitats que podem fer durant aquest estiu. I la veritat es que ha sigut molt interessant, perquè he aprés que hi ha moltissimes coses a fer i que es impossible que t’avorreixis. Han arribat després de l’hora del pati i abans d’explicar-nos res ens han fet preguntes, com: Que vareu fer aquest estiu? On vareu estar? Participeu en algun esplai durant el cap de setmana? Sabeu que es una casa de colònies? I un intercanvi multilateral?I un SVE? I mes preguntes que ara no recordo. Després de saber que havíem fet ens han passat un vídeo molt entretingut. Allà hi explicava les diferents opcions que tenim per fer aquest estiu i també durant les vacances de Setmana Santa. Ens han donat varies opcions com: anar de campaments (jo ja hi vaig anar l’estiu passat per primera vegada i aquest any ja varem quedar amb el amics que hi tornaríem tots), anar a fer unes estades de idiomes o d’esports i el que m’ha semblat mes interessant es un projecte per anar a viure durant una temporada a l’estranger. Jo encara no ho puc fer perquè soc petit, però la Ru el proper any ja hi podrà participar.

Es tracta d’anar durant sis o dotze mesos a treballar en un altre país ajudant en un projecte, a l’igual que la noia que ens ho explicava, ella es alemanya i porta 4 mesos treballant per la nostra zona. I el projecte que ella fa es explicar als nens i nenes les diverses opcions que tenim per poder aprendre d’altres cultures, practicar una llengua diferent, conèixer món i ser mes tolerants. Ella ens ha fet la xerrada en castellà ja que el català li costa una mica, però de tant en tant ens deia alguna paraula. També ens ha passat unes dispositives del seu país i m’ha semblat molt i molt bonic i sobretot molt verd. Ens l’ha situat en el mapa i esta al mig d’Europa però a la part del nord.

Avui porto tot el dia pensant amb el munt d’opcions que tinc per fer coses diferents cada estiu, ara que encara no soc tant gran puc anar de campaments, de colònies i els caps de setmana a l’esplai. Després quan seré mes gran ja podré marxar mes temps. Estic molt content que m’ho hagin explicat, ara quan arribi el pare li diré que de gran vull fer un SVE (és el nom que te aquest programa, però no li digueu al pare d’acord, vull veure si ho sap) jajaja

Les dues columnes

Hola amics!!! Ja s’han acabat les festes de Nadal, han passat els reis i hem tornat a començar l’escola. Els dies encara son curts i les nits molt llargues i el fred s’ha apoderat de tot, deixant un paisatge marronos, trist i melancòlic. Tanmateix, el fet d’estar ja en un altre any et fa ser més optimista, sempre agrada estrenar una cosa i ara ens toca estrenar un altre any.

A casa tenim una tradició, normalment ho fem durant el dia 1, però com que aquest any hi havia molta família a casa ho hem deixat per aquest cap de setmana. La tradició és escriure en un paper dividit en dues columnes tot el que esperes per aquest nou any. En la primera columna hi hem d’escriure les coses que ens fan il•lusió, el que volem aprendre, quines activitats volem començar, més tot allò que volem canviar i el que no ens ha agradat de l’any anterior. En la segona columna hi hem d’escriure el que creiem que hem de fer per poder complir el que hem escrit en la primera. Aquesta es la que més em costa d’omplir ja que has de pensar molt i si ja saps que hi has de posar després costa molt fer-ho, es que canviar les coses sempre es fatigós, però es veritat el que em diu sempre la mare, que després et sents mes be. Un cop hem acabat les dues columnes, posem el paper a dins d’un sobre amb el nostre nom i el guardem en una caixeta de llauna, on abans hi havia hagut galetes, i ho guardem. I no és fins la nit de Nadal del proper any quan les obrim de nou i cada un de nosaltres ho torna a llegir i sap si ha fet el que havia escrit o no.

Es divertit fer-ho perquè d’aquesta manera intentes durant tot l’any fer les coses perquè així quan arriba el proper Nadal i ho tornés a llegir t’agrada molt veure que has aconseguit fer el que vas escriure i que has pogut canviar alguna de les coses que no t’agradaven de la segona columna. No ho heu fet mai vosaltres? Encara hi sou a temps!!! Proveu-ho i el proper Nadal ja em direu com us ha anat!!!

Caga tió

Hola amics!!! Molt bon any nou!!!! Com han anat les festes de Nadal? Ja us vaig dir que a mi m’agradaven molt i molt. Com cada any a casa nostra hi ha la tradició de fer cagar el tió durant la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sabeu que es això del tió? Us ho explicaré, es tracta d’una tradició molt catalana i que es remunta a fa molts i molts anys.

Tot comença uns 15 dies abans de la nit mes màgica de l’any, el padrí escull el tió mes gran de llenyer. Un tió és un tronc d’arbre buit per dins, mireu si n’és de gran que es necessiten dos adults amb els braços ben oberts per abrasar-lo, i normalment sol fer un metre d’alçada. Doncs això es un tió. Durant les dues setmanes prèvies a la nit de Nadal s’alimenta el tió, se li pot donar des de mandarines, nous, avellanes, trossos de torró, alguna copeta de vi dolç i potser un tall de formatge. Es màgic, ja que s’ho menja sempre tot i et deixa les peles o pellofes perquè sàpigues que esta content, s’ha d’alimentar be ja que com més l’alimentes mes regals desprès caga.

Arribada la gran nit de Nadal s’ha de posar des de l’albada a vora del foc a terra perquè es vagi escalfant, millor si es tapa amb una manta. Durant tot el dia notareu que s’escalfa i que s’engreixa una mica. A la nit, després del sopar es va a la missa del gall i un cop s’arriba a casa ja es l’hora de fer cagar el tió. Tal i com ens ensenyen els avis s’ha de tapar molt be el tió amb la manta i mentre li cantes las seva cançó s’ha de picar fort sobre seu amb un bastó. La cançó fa així:

Caga tió d’avellana i de torró,
Si no cagues un bon munt,
Garrotades al damunt,
Patim, patam, patum

Després de cantar-li la cançó, la tradició diu que s’ha d’anar a on es te fet el pessebre a resar un pare nostre al nen Jesús, quan es torna a on tenim el tió s’aixeca la manta i depenent de si l’hem alimentat be, li hem cantat correctament la cançó i em sigut bons minyons ens cagarà més bons regals. Aquesta cançó se li canta unes tres o quatre vegades. I sabrem que ja no cagarà més quan el tió ens caga un parell de teules de torrons i una mandarina.

Que la coneixíeu aquesta tradició? A casa nostra ho fem cada any, i com que jo m’he portat molt i molt be aquest any el tió m’ha cagat moltes coses, el que més il•lusió m¡ha fet han estat unes ballarines de color rosa amb una sivella platejada gran a damunt, semblen de princeseta.