16 de desembre 2008

Un Conte

Bon dia amics!!!! Avui us vull deixar un conte, me’l solia explicar el meu padrí quan era petita. Sempre que tinc un problema que sembla molt gros, fort, salvatge i difícil de solucionar, com el lleó i penso, ja que com el conte explica, tothom necessita dels amics; per poc que els vegis, per lluny que estiguin o per petits que siguin, com el ratolí. Al final tot es soluciona i queda l’amistat.

EL LLEÓ i EL RATOLÍ

Una vegada hi havia un ratolí
que va sortir del cau i va veure un enorme lleó.

El lleó se'l volia menjar.
- Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em necessitaràs.
El lleó li va contestar:
- Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com ets?
El lleó compadit de veure allò petit al seu davant,
el va deixar anar.

Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles.
Eren els del senyor lleó.
Quan va arribar al lloc d'on venien els crits,
va veure el lleó atrapat en una xarxa.
- Jo et salvaré! - va dir el ratolí.
- Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-me.

El ratolí va començar a rosegar la corda
de la xarxa i el lleó es va salvar.

Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.

Us ha agradat? En se un parell més que ja us aniré explicant. Quin es el vostre conte preferit? Estare molt conteta si me l’expliqueu. Fins després!!!