El foc a terra

Hola amics! Ja veig que en Ral encara no us ha dit res... ja l’agafaré demà per les orelles!!!! Avui fa molt fred, des de què ens hem llevat que tot es del mateix color, gris, gris fosc... ha passat tot el matí igual, sortir al pati amb aquest temps no ve gens de gust, ja que no pots fer gran cosa...a més a més ha començat a plovisquejar una mica tan bon punt hem tret el cap fora. I aquesta tarda esta essent mes fosca encara, dies així només tens ganes d’estar a la vora del foc. De fet quan arribaré a casa ja estarà encès, segurament haurà estat la padrina, i quan agafi el camí per arribar a casa ja sentiré l’olor de llenya cremada, el fum avui es confondrà amb el color del cel.

Un cop m’hagi tret el calçat moll, aniré asseurem en el meu escambell al costat del foc, tant a prop que semblarà que crepita dins meu. La sensació d’escalfar-te quasi fins a cremar-te amb el foc a terra m’agrada molt, a mes a més, aquesta imatge em recorda a l’avia, que sempre m’asseia ben a prop del foc perquè no tingues gens de fred i llavors m’explicava histories, sovint d’èpoques passades, de fet eren histories sobre la seva joventut, però mai he sabut que hi havia de veritat i que no. Tanmateix les escoltava embadalida mentre em feia empassar una bona llesca de pa amb tomàquet i formatge.

Doncs avui es un d’aquells dies que el foc a terra em prendrà el pensament, no us ha passat mai, que si us quedeu embadalits mirant el foc sembla que us absorbeixi la ment. Ja no queda gaire per anar cap a casa, acabarem la classe de música dels divendres a la tarda i plegats caminarem cap a casa esperant que demà en llevar-nos el dia sigui brillant. Fins després!!!!!

Pessebre vivent

Hola amics!!!! Aquests últims dies, entre els exàmens del primer trimestre de l’escola i la preparació del pessebre vivent, no tinc molt de temps per explicar-vos el que faig. En Ral també fa dies que no us diu res.... ja li comentaré demà a l’escola que us escrigui quatre ratlles.

Doncs com us deia, ara a l’esplai estem preparant el pessebre vivent. Sabeu el què és? Doncs imagineu-vos el pessebre de tota la vida, el que fèieu a casa vostra o a l’escola, amb molsa a sota i llavors col•loqueu les diferents figures a sobre. El grup de pastors al voltant de l’olla i el ramat d’ovelles allà a prop seu. Les cases de pagès amb les gallines, conills i cavalls voltant per fora a l’era. Els tres reis mags en fila que segueixen l’estrella, el portal amb Josep i Maria i el nen Jesús dins un cove, el bou i la mula i no ens podem descuidar el “caganer”, el mes vergonyós queda amagat darrera un arbre o un turo, però si es descarat, es posa al mig perquè es vegi des de qualsevol costat. Sovint també s’hi tira farina per fer veure que ha nevat.

Doncs, aquest pessebre tradicional nosaltres el fem de veritat, si, si... tots els nens i nenes de l’esplai, els monitors i algun pare som les figures del pessebre. La nostra molsa es de veritat, perquè el fem al voltant de l’escola, i la gent que ens ve a beure ha de seguir un recorregut. Comencen per visitar els pastors, que fan foc, xerren i mengen, després passen per diferents cases de pagès on es veu com treballen, més endavant hi ha el naixement amb els reis mags, l’àngel i totes les figures i s’acaba el recorregut a la plaça on hi ha un foc i cadascú es pot fer una torrada.

A mi m’agrada molt, aquest any com que soc gran faig de pastora, juntament amb la Marta i en Miquel. Com que a casa tenim ovelles i cabres, doncs també les hi portarem i els hi farem un tancat allà al costat del foc perquè sembli mes real. Hi ha força feina, i des de fa tres setmanes que ens passem les tardes de dissabte a l’esplai fent decorats, recollint el material, netejant el camí, assajant les frases que hem de dir...

La propera setmana ja us explicaré qui fa de caganer i on el posarem!!!!!

Sortida

Hola amics!!! Ja fa uns quants dies que no us explico que faig, i ja tinc moltes coses noves que crec que us agradarà saber.

El passat cap de setmana varem estar al sud de França d’intercanvi amb un altre Esplai. Sabeu que és l’Esplai? Doncs es un grup de monitors i monitores (són joves del poble) que durant els dissabtes a la tarda estan amb nosaltres i fem jocs, i de tant en tant alguna sortida i estem fora tot el cap de setmana. En aquesta m’ho vaig passar molt be ja que estàvem en un poblet rural i podíem anar per on volíem, l’únic que es va costar una mica, va ser poder parlar amb l’altre grup, ja que només parlaven francès i ens costava entendre’ns. Però el dissabte a la tarda varem fer un joc i ens van barrejar i va anar molt be, ja que després al vespre quan varem fer el sopar multicultural ja estàvem tots en diferents grups. Jo em vaig fer molt amiga amb una nena de la meva edat que el seu pare també es pagès, de fet, en un moment lliure que varem tenir em va portar a casa seva per ensenyar-me els gossets que havien acabat de néixer.

A l’esplai fem moltes mes coses, a part dels jocs també ajudem a organitzar el pessebre vivent del poble. Es fa cada any i hi participa molta gent, fins i tot l’avià, que cinc mesos abans ja comença a cosir les disfresses dels actors. També ajudem a la cavalcada de reis, fent de patges i quan arriba Pasqua, ens vestim tots amb el vestit tradicional de Catalunya i anem a cada casa a cantar caramelles. Ja veieu que fem moltes coses a l’Esplai, m’agradaria que vinguéssiu un dissabte amb mi, ja veuríeu que be ens ho passaríem!!!!

La Castanyada

Hola amics!!! Com heu celebrat la castanyada vosaltres? Jo l’he celebrat dues vegades, una a l’escola el divendres passat a la tarda i l’altra a casa, amb tota la família el dissabte.

A l’escola se celebra la castanyada tots els nens i nenes junts i dura quasi tot el dia. Les dues primeres hores tenim classe però després del patí ja comencen les activitats. Fins abans de dinar el que varem fer es una gimcana pel poble, els mes grans ens havien preparat proves sobre diferents matèries, ciències, mates, llengua i literatura que havíem d’anar trobant mitjançant un mapa i llavors les havíem de fer. Ells ens posaven una puntuació i al final de tot el recorregut ens trobàvem tots per fer un dinar al pavelló. A la tarda, tots ens vam disfressar de castanyers i de castanyeres i van repartir els premis. Tots el grups van aconseguir-ne algun, tanmateix els guanyadors es varen endur una col•lecció de contes.

El divendres a la nit a casa es va fer un bon sopar i després varem menjar castanyes, però el dia que m’agrada mes de tots, es quan tota la família es reuneix a casa. Els tiets, tietes, cosins i cosines arriben a casa abans de dinar, per fer el vermut que diuen, i després es fa un gran dinar, que sol durar hores i mentre els grans parlen, nosaltres podem baixar a jugar a l’era o al paller. I quan ja es mitja tarda i es comença a fer fosc, ens criden per pujar a menjar les castanyes tots junts.... m’agraden moltíssim, a mes a mes, l’olor que fan quan es torren sempre em recorda a casa quan comença a fer el fred d’hivern.