Un poema

Hola a tots!!! Us vull penjar un poema que m’agrada molt i el llegeixo sovint, el pare me’l va portar un dia gravat en una peça de fusta i em va explicar el que significava. A veure si sabeu que vol dir??


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
Ulisses resistint-se a les sirenes en el seu retorn a Ítacaque vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
Escolteu el poemaja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.


Kostantin Kavafis (Traducció de Carles Riba)

La Fira

Hola a tots! Aquest cap de setmana va ser la fira del poble, és una fira agrícola, on hi ha maquinària de tot tipus i animals. I l’últim dia fan un sorteig on el guanyador s’emporta un poni, durant tots els dies de la fira el tenen en una corralet i la gent el pot anar a veure, aquest any era marró amb les potes blanques i no sé si era molt vell o no, però era molt i molt baixet. Em fan molt riure ja que son iguals que els cavalls normals però reduïts i normalment tenen força mal humor, mosseguen i no els hi agrada gens ni mica que els hi pugin a sobre.

Durant els dies de la fira hi ha moltes parades de productes de menjar, molts fets en masies, altres d’agricultura biològica, que vol dir que no hi posen cap additiu que no sigui natural i també artesans de la zona que treballen, la fusta, el vímec, el boix, la pedra, etc... m’agrada molt passejar-m’hi, amb el papa anem a veure els tractors, les maquines de segar, els cotxes i les carpes on hi ha les vaques, ovelles, cabres, cavalls, etc... en canvi quan hi vaig amb la mama, anem a veure i ha passejar-nos per les paradetes, les que hi venen coses de menjar però principalment aquelles que hi venen arracades, braçalets, collarets i roba. Sempre em compra alguna coseta i s’hi puc ja m’ho poso allà mateix o com a molt tard quan arribo a casa. Així cada any de fira tinc alguna coseta nova.

Segurament que en el vostre poble també hi fan fires oi? Sortegeu un poni vosaltres?

L’Hort i el jardí

Hola a tots!!!! Heu vist com ja ha arribat el bon temps? Li ha costat una mica però ara ja el tenim aquí! No sabeu com m’agrada aquesta època! Aquest cap de setmana em toca fer una feina que em torna boja, plantar flors i arreglar l’hort.

Davant de casa tenim un jardí, es una esplanada on hi creix herba verda, de fet, sembla una catifa, ja que t’hi pots estirar i rebolcar i no et fas gens de mal, és una mica tou. Doncs demà amb la padrina i la mama hi plantarem flors. Algunes dins d’àmfores de terrissa, altres dins d’un carretó de fusta vell que hi tenim, altres fent sanefes... es divertit i sobretot es gratificant perquè quan acabes veus tot el jardí ple de colors diferents i dona molta vida.

Darrera hi tenim l’hort,i ara es el moment d’arreglar-lo, de remoure la terra perquè respiri i fer-la més tova per poder-hi plantar desprès totes les llavors i aquestes pugin néixer i créixer. Un cop s’ha llaurat la terra, això ho fa el padrí amb el motocultor, a mi no m’ho deixa fer ja que s’ha de fer força per empènyer-lo. Amb una aixada fem els solc, son com regueres, unes enfonsades i les altres elevades. El padrí em diu que es fa d’aquesta manera perquè quan les llavors estan plantades i es reguen, l’aigua que entollada on hi ha planta i la va absorbint a mesura que la necessita. No sé quin planter hauran comprat avui en el mercat del poble ja us ho explicaré a la propera. Aii! Quines de menjar-me els tomàquets i els enciams que hi creixeran!!!!

El "Senyor" gat del veí

Hola amics! Fa molts dies que no us explico res sobre en Tresky i la veritat és que tinc moltes anècdotes per recontar-vos, ja que sempre anem junts. Be, ell sempre em segueix a tot arreu, de fet, m’agrada molt que ho faci, és com si sempre anés amb guardaespatlles.

Doncs us explicaré la història del gat del veí, es diu Senyor, i és que ho sembla. És de color negre amb unes grans taques blanques, o a l’inrevés i és molt i molt pelut, i com que està gras doncs imagineu-vos com n’és de gros. Els bigotis son llargs i frondosos i te el ulls verd clar. Però el què el fa més senyor és la mandra que té per fer-ho tot, fins i tot per moure`s. Li agrada molt que li rasquin el cap i sempre que em veu, s’estira mandrosament i a poc a poc s’acosta perquè li facis carantoines, és llavors quan realment sembla un senyor. Jo me l’imagino amb una armilla de quadrets i un rellotge de butxaca penjant, una pipa plena de tabac i el seu llaç al coll. És en aquest moment quan comença a parlar amb veu profunda. I quan me l’imagino així em va molt riure!!!

I mentre tot això passa en Tresky està a la meva vora amb les orelles ben planes i sense moure la cua, no li cau gens be el Senyor gat, de fet jo crec que li provoca gelosia que el toqui i li faci magarrufes ja que en aquell moment no estic per ell. I quan tornem cap a casa em fa una mica el buit, es posa a caminar davant meu una mica allunyat, quan normalment sempre està al costat. Però li acaba passant un cop arribem a casa, sempre és la mateixa història. Que teniu algun gat vosaltres? Com és? També és tan mandrós con el Senyor?

El meu llibre de Sant Jordi

Hola!!!!! Sabeu quin llibre em varen regalar ahir??? Us donaré un parell de pistes; la primera, té més dibuixos que lletra. La segona, el músic de la història sempre acaba molt ben lligat a un arbre i amb la boca tapada. Us sona?

Si oi? M’agraden molt els còmics d’Astèric i Obelix, els llegeixo un darrera l’altre i moltes vegades. Sempre hi trobo algun detall que no havia vist abans. Doncs ahir em varen regalar el còmic “Astèrix a Bèlgica”, no vaig poder esperar-me i al vespre ja l’havia llegit tot. Es molt divertit, sempre acaben menjant i bevent, i ja us podeu imaginar en aquesta història on la cervesa n`és pràcticament la protagonista. Quina és la vostra aventura preferida?

Diada de Sant Jordi

Hola amics! Avui es la diada de Sant Jordi, és el patró del nostre país, i és un dia de celebració i rituals.

A mi m’agrada aquesta celebració perquè tothom sembla molt feliç, les noies especialment, corrent amunt i avall amb una rosa sota el braç. Sabeu perquè dic això? Llegiu, llegiu....

“Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives.

Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.

El rei convocà una reunió,on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.

Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir: - Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or, el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla. El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.

Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac.

Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor. De cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.

El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil•la.

Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen, i les dones un llibre."

Ja sabeu a qui li regalareu una rosa? I un llibre?

La Mona

Hola amics!!! Com han anat les vacances? Jo m’ho he passat molt i molt be, i he menjat molta Mona!!! Que us agrada a vosaltres? Sabeu que és? Doncs un pastís sovint de dos pisos, el primer mes gran, fet de mantega i el de sobre mes petit, normalment es de crema amb fruites confitades. A mi em torna boja el de mantega, tot i que la taronja confitada es una delícia, per no parlar de les cireretes!!!

Doncs a casa es tradició de cada any anar a buscar la mona el diumenge de Pasqua. Des de que vaig néixer és el meu padrí qui me la paga i em diu que ho seguirà fent fins que em casi. Ui pobre padrí que li queda temps!!!! Jijiji Ens llevem d’hora per fer tots un bon esmorzar, després el padrí i jo anem a la pastisseria que hi ha a la plaça major i sortim d’allà amb una gran caixa rodona. Aquest any també m’hi han ficat al cap de munt un ou de xocolata negra. I el pastisser la decora amb unes plomes de tots colors i un parell de polletets! Cada any els guardo en una caixa, no se pas quants n’hi dec tenir, però ben be una trentena!!!

Ah!!! No us ho he dit, però el dissabte de Pasqua, amb la padrina, anem a comprar unes sabates de xarol. Aquesta també es una tradició de casa meva, així el padrí em paga una mona i la padrina unes sabates noves. Les d’aquests any son molt boniques, de xarol vermell amb una sivella grossa platejada.

Calçotada

Hola a tots!!!! Que tal? Ja esteu preparats per les vacances de Setmana Santa? Jo si!!! Avui després de l’escola anirem amb el pare a muntar a cavall, l’Illa s’ha fet mes gran i cada vegada esta més entrenada, i com que avui fa molt bon dia serà perfecte.

Sabeu que farem dema a casa? Doncs una calçotada!!! Sabeu què és? Els calçots son com unes cebes tendres llargues, molt llargues. S’han de posar a fer a brasa, com s’hi fossin un bistec, però el pare em diu que hi ha d’haver molt foc. Ja que s’hi posen, es giren i es treuen, es força ràpid. Estan molt bons, be de fet, el què és més bo i els hi dona gust és la salsa, que no se com esta feta però es boníssima. Tanmateix, el que més m’agrada és l’ambient que hi ha a casa durant tot el dia. De bon matí el pare em crida per anar a buscar-los en un poble veí, com que en necessitem molts, anem amb el cotxe i el carretó enganxat. En Treski també ve amb nosaltres, ja que li agrada molt anar a la caixa!

Quan arribem a casa la padrina i la mare ja ens esperen, toca muntar les taules al terrat. Preparar els cavallets, posar-hi els taulons a sobre, i parar la taula amb tovalles de paper i una teula per cada persona. Si si, el plat es una teula, es la tradició, el padrí diu que d’aquesta manera la teula guarda la calor i fa que no perdin l’escalfor tant ràpid. En Treski sempre nota quan hi haurà festa i gent a casa i es passa l’estona corrent amunt i avall, passant per entre les cames i posant-se al mig, i sempre molt content.

Mentre es col•loquen les coses el padrí i el pare van preparant la llenya i el foc, i quan arriba el mig dia ja esta tot apunt, anem sentint els cotxes com arriben. La Ru sempre es molt puntual, en Treski la coneix molt i normalment la va a rebre al trencall de casa i venen tots dos. Jo m’encarrego de portar les begudes a taula i servir-les. A la vegada que es fiquen els calçots a la brasa es fa un piscolabis i un cop els calçots estan cuits, es van omplint les teules i cada un n’agafa una. En aquest moment tothom esta net i polit, però en dos minuts tothom quedarà ben emmascarat. Ah! No sabeu perquè? Doncs s’han de menjar de peu i amb el braç estirat. Primer s’agafen i es pelen, s’ha de treure la primera capa ja que estat totalment carbonitzada, i plena de cendra. Imagineu-vos de quin color us queden les mans, un cop pelats es suquen a la salsa i cap dins. Es molt divertit!!!! Ho heu provat mai???

Ah! Un secret: Aquest any la padrina ha fet un pitet per cada un de nosaltres amb el nostre nom!! Si si per tothom, pels grans també!!!!!