Any Nou, nous reptes

Hola amics!!! Us he trobat molt a faltar, sobretot durant aquestes festes que he anat a munt i avall de casa en casa i no us he pogut escriure. Ja sabeu que aquestes festes m’agraden molt, perquè normalment et trobes amb tota la gent que estimes, i sovint es donant la volta a una gran taula parada. Us penjo la fotografia del Papa Noel ja que es un símbol d’aquestes festes i tothom el reconeix, malgrat que ja sabeu que aquí la tradició és fer cagar el tió.

Avui us vull parlar dels nous propòsits per l’any nou. Se’n parla a tot arreu i tothom fa llistes, sovint llargues de les coses que no ha fet i que vol fer. Jo també n’he fet una, be, de fet, han estat dues ja que no em semblava just només escriure les coses que jo vull canviar cap a mi, si no que també n’he fet una, on hi he escrit tot el que faré per ajudar als altres. Aquí hi ha, continuar reciclant i estalviant energia, així la meva amiga Naturalesa estarà contenta. Ajudar als més petits del col•legi tant a l’hora del pati com en fer els deures. Passar més estona amb el padrí i la padrina que ja sovint em tanco a l’habitació tota sola en comptes d’estar amb ells. Ajudar als pares amb els animals, ja que porta molta feina, fins i tot el cap de setmana, així que em llevaré mitja hora abans per donar la llet als vedells, a més a més m’agrada fer-ho. Fer més cas als monitors quan anem de sortida de cap de setmana o durant els campaments d’estiu, a vegades faig veure que no els escolto o no faig prou silenci quan expliquen algun joc. Hi he posat alguna altra cosa, però primer vull intentar fer tot això.

En la meva hi he posar coses secretes, que no us puc dir, que ja son més personals, però crec que tothom n’hauria de fer alguna d’aquestes llistes, ja que ni que no es pugi fer tot al final de l’any, quan ho llegeixes recordes què és el que vols i no ho oblides amb el dia a dia.

Ja m’explicareu que hi heu posat!!!! I sobretot s’ha d’intentar fer-ho!!!!

Medi ambient 2

Hola a tots!!!! Esteu preparats per començar a escalfar el tió aquest any!!! Com sempre jo ho espero amb moltissimes ganes. L’altre dia us vaig comentar algunes coses que podem fer nosaltres en el nostre dia a dia per millorar el medi i el planeta. Doncs avui us en vull parlar d’algunes més que podem fer i que com sempre, cada petit gest que fem, es important.

1.-Utilitzar piles recarregables en comptes de les que es llencen quan ja s’han gastat, d’aquesta manera farem menys escombraries. I sabeu que? Les piles estan fetes d’una material que no es radioactiu i que es recicla, així que si les fem servir recarregables ho tenim solucionat.

2.-Les properes bombetes que es fonguin a casa, li hem de dir als pares que les comprin de baix consum, son més cares però duren fins a 6 vegades mes, i gasten molt menys de la meitat, així que el medi i surt guanyant i també la nostra butxaca.

3.-Si anem a comprar, ara que ja sabem més coses, inclús es més divertit, perquè haurem de mirar per detergents biodegradables. Afixo vol dir que estan fets amb uns components amics amb el medi ambient, i el sabó que fan es inofensiu amb la natura. El millor de tot es que fan molt bona olor.

4.-Aquesta ens costarà menys de fer-la que els nens i nenes que viuen a les grans ciutats, i sabeu perquè??? Doncs perquè tenim hort!!! Si, si, els productes frescos, a part de ser molt més bons per la salut no malgasten energia. No s’han de posar en congeladors frigorífics perquè es conservin, no s’han de transportar amb camions ni posar-los al congelador de casa, així que mireu quin munt d’avantatges te menjar-nos els productes de l’hort!!!!!

Us he deixat molts deures per fer avui oi??? Ja m’anireu explicant si ho feu!!!! De moment jo ho intento i es divertit perquè estic ajudant a la natura.

Fuita i verdura ecològica

Hola amics!!! Com esteu??? Heu llegit que us va dir en Ral l’altre dia sobre com podíem cuidar el medi ambient?? Doncs jo ja ho estic posant en practica. Si, si, el que més em costa es el reciclatge, ja que a casa som uns quants i no tothom sap que han de posar a cada cubell. Fa dos dies que em trobo els tetra-bricks de llet i suc a dins del cubell del paper, i tot i que sembla paper no van junts amb el diari, sinó que van amb el plàstic. Que us passa a vosaltres això????

Jo el que us vull explicar es una altra cosa, també es tracta de cuidar el medi ambient, però a més a més, també cuidar-nos nosaltres mateixos. Sabeu que pot ser??? Us ho tornaré a explicar a veure si us zona, es tracta de cuidar la naturalesa i també al nostre cos, tot a la vegada!!! Que ja ho sabeu? Si, si, exacte, te alguna cosa a veure amb la fruita i la verdura ecológica!!!!! Ens ho han explicat a l’escola i a partir d’ara cada setmana tindrem el divendres a la tarda una hora de teoria i una altra de practica sobre el que podem fer per cultivar fruita i verdura ecològica. Ja que d’aquesta manera no maltractem la terra i el medi ambient amb els pesticides i un cop la fruita esta madura i la verdura esta apunt per menjar, nosaltres no ens empassem aquests pesticides, que la majoria porten components tòxics pel nostre cos.

D’aquesta manera podem fer les practiques del divendres, a darrera de l’escola hi ha una feixa que ens l’han deixat perquè hi puguem cultivar la nostra fruita i verdura ecològica. Ens hem dividit en grups, així cada un es cuidarà de les diferents plantes que hi volem plantar. Ja que no totes es planten en la mateixa època, ni es cultiven de la mateixa manera, ni es cull al mateix mes. Jo estic ben contenta que m’hagi tocat el grup de la fruita d’estiu (préssecs, cireres, albercocs, mores, maduixes, etc..) perquè així no només menjarem fruita ecològica, sinó que també en podrem fer melmelada per poder-la menjar durant tot el proper hivern. Ja us aniré explicant com prepararem la terra aquests primers mesos d’hivern i com van evolucionant. No creieu que es molt bona idea?? Que us semblaria dir-ho als vostres professors i proposar-los-hi de fer el mateix!!!!

Medi ambient

Hola amics!!! Tinc moltes coses per explicar-vos!!! Son molt interessants i estic ben content de poder dir que algunes d’elles ja les faig. Fa un mes que a l’escola hem entrat en un programa per ser mes “amics amb el medi”. Sabeu que vol dir això? Doncs que estem fent diferents activitats per conèixer més el medi ambient i ser-ne més amics. De fet hi ha moltes coses que un mateix pot fer en el dia a dia, que afecta directament a millorar el medi ambient. Us en explicaré algunes que crec que tots ho podem fer i que hauríem d’aconseguir fer-ho sempre més. Ja que com diu el professor de ciències, la natura estava aquí abans que nosaltres naixéssim i l’hem de deixar millor que com l’hem trobat. El problema es que cada vegada hi ha més de tot i és complicat controlar-ho, però el que si podem fer cada un de nosaltres és aportar el nostre granet d’arena.

1.-Mentre ens raspallem les dents, que s’ha de fer com a mínim durant un minut, HEM DE TANCAR l’aixeta perquè no s’escapi l’aigua neta. Es veu que fent això a partir d’avui estalviarem uns 3 litres cada vegada.

2.-Quan anem a comprar a les botigues, hauríem de portar les NOSTRES BOSSES ja que no cal que cada vegada l’utilitzem de noves. A més a més, les bosses son de blàstic i el plàstic es un material que costa molt de reciclar. Així que tria les que més t’agradin per anar a comprar.

3.-Abans d’anar a dormir hem de vigilar que tot els APARELLS ELECTRÒNICS estiguin ben tancats, fins i tot aquella llumeta vermella que deixen quan estan hivernant. Així estalviarem energia!

4.-RECICLAR les deixalles que fem a casa, en quatre diferents cubells, els del plàstic, que hi posarem també les llaunes, el paper que també hi posarem el cartró i els tovallons de paper, el vidre sense les tapes si aquestes son metàl•liques i la resta de deixalles orgàniques. Quin us sembla que omplireu més aviat??? Ja veureu que us sorprendrà!!!!

Jo ja ho vaig i procuro que tothom de casa també ho faci, però això he organitzat un concurs, cada vegada que algú no ho faci i un altre el pesqui no fent-ho ha de pagar una penyora amb diners i quan tinguem la guardiola plena anirem a comprar planters d’arbres fruiters per plantar-los a l’hort de casa!!!!

La granja

Hola amics!!! Perdoneu per no haver dit res durant tant de temps, però el nou curs escolar es més dur del que em pensava i tenim força feina. De totes maneres us vull explicar com es la granja que hi ha a casa i quins animals hi tenim. A mi el que més m’agrada sabeu que es? Doncs, anar als patis on tenim els porquets petits, n’hi sol haver entre 100 i 150 i entrar silenciosament dins, posar-me enmig d’ells i quedar-me ben quiet. A poc a poc, ells es van acostant, ben a poc a poc, i quan veuen que no et mous més despresa fins que els tens tots olorant-te i ben a prop, es llavors quan ve la part divertida, moure’t ràpid i espantar-los, i veus com tots corren cap a diferents direccions fen els esgüells típics.

Una altra cosa que passa a la granja i que també m’agrada molt de fer es: quan arriben els vedells a casa que acaben de ser desmamats, n’hi ha molts que no saben menjar sols i els hem d’ajudar. Els hi hem de fer creure que encara estan mamant de la seva mare així, que els que no saben agafar-se el menjar de la menjadora els hi preparem un altre sistema. Us haig de dir que als vedells petits, els hi agrada molt i molt xuclar-te la mà, si tu els hi poses a propet de la boca el seu instint es xuclar, i fa quasi pessigolles perquè tenen la llengua molt rugosa.

Doncs sabent això, els que no saben menjar els hi preparem una galleda de llet i els hi donem la mà perquè xuclin, i mentre ho fan fiques la mà a la galleda i d’aquesta manera tasten la llet i veuen que es bona i mengen, ja que sinó ho féssim així es moririen. Així, sempre que arriba a la granja un camió nou de vedells, el pare ja m’identifica quins són els que no saben menjar i jo els hi preparo la galleda. També es bonic, perquè desprès quan el vedell es fa més gran i gros, crec que tenen memòria, perquè em fan més cas quan els crido que la resta i es deixen tocar molt més que els altres. Jo sempre els hi poso nom! Com es diuen els vostres animals? També teniu porquets i vedells a la vostra granja?

Alliberament

Hola a tots!!! Que tal us va el nou curs escolar??? Ja sabeu que m’agrada molt començar el curs, encetar un llibre nou i estar amb els companys!!!

Avui sabeu que hem fet? Dons hem anat a visitar una granja d’animals, però d’animals especials. Perquè dic això, doncs perquè hi ha animals de moltes especies diferents, l’únic que tenen amb comú es que els hi ha passat alguna cosa que la gent els ha trobat malferits, ja sigui perquè han sigut atropellats per un cotxe, enrampats per un cablejat elèctric, s’han trencat una ala, cama... o els ha atacat una altra bestia. Doncs en aquesta granja que hem anat a visitar, els recullen i els cuiden, els hi posen un xip per poder fer un seguiment i quan ja estan be els alliberen. Precisament això és el que hem fet, hi havia diferents animals, la majoria eren ocells o grans aus.

Sabeu quins son els dos que m’ha cridat mes l’atenció i que els hagués agafat per emportar-me a casa, doncs un eriço i un mussol petit. L’eriço era molt bonic, i tenia força por enmig de la cridòria que nosaltres fèiem, li he obert la caixa i sense posar-li la mà a sobre l’he empès perquè pogués sortir. El primer que ha fet es olorar una mica i quan a vist que reconeixia olors ha començat a moure`s a poc a poc, quan ha tingut les quatre potetes fora es veia que es trobava en el seu ambient i s’ha posat a corre per amagar-se. Després ha vingut el torn d’un mussol molt petit, m’han posat un guant perquè no m’esgarrapes i el tenia agafat en un dit. És impressionant com mouen el cap, d’un costat a l’altre com si poguessin donar una volta sencera, a més a més, tenen un ulls enormes, rodons i ben oberts, que de tant en tant obren i tanquen a una velocitat molt lenta que ho pots apreciar molt be, i com ens havien ensenyat a l’escola fan el soroll típic d’un mussol, també se’ls anomena Xuts, que em fa molt riure!!! Doncs, després d’observar-lo una bona estona l’he deixat anar, no podia quedar-me’l per sempre ja que son animals salvatges, lliures. M’ha fet una mica de tristor , perquè era molt bonic, però la naturalesa és casa seva i on es sentirà mes be. I sempre podrem saber que fa i que deixa de fer, perquè porta un xip.

Que heu anat alguna vegada a alliberar animals????

El Vi

Hola amics!!! Que tal el començament de curs??? Jo estic content perquè ja em organitzat els equips d’aquest any i m’han agafat els grans, així que jugaré amb dos equips!!!!

Avui us explicaré on varem anar amb el pare el passat cap de setmana, doncs a una bodega de vi. A casa sempre en beuen i els hi agrada fer tota la cerimònia, anar a buscar l’ampolla a baix al celler, destapar-la, olorar el tap, posar el vi en un recipient que li diuen “decantador”, mirar a quina temperatura es troba i si esta be, el deixen respirar una estoneta abans de beure’l, si esta massa calent el posen a la nevera fins que no te la temperatura correcta. A mi m’agrada veure el pare fer tot aquest ritual, normalment ho fa el divendres al vespre i els diumenges al mig dia. La veritat es, que m’agrada perquè mentre fa tot això talla uns trossets de pernil, llonganissa i formatge com a vermut i els baixa al celler mentre tria el vi més apropiat, i jo vaig picant!

Doncs, com us deia, dissabte varem anar a una bodega de vi petitona. El pare volia comprar unes quantes caixes de vi negre, rosat i blanc i jo el vaig acompanyar. La bodega esta envoltada de camps de ceps, i com que ara és l’època de la verema doncs hi havia molt moviment a les vinyes, gent, tractors, maquinaria, soroll i cridòria.... semblava que fins i tot els ceps parlessin. Ens varen ensenyar el procés de creació del vi, des del moment que arriba amb els tractors a la bodega i es llança el raïm a uns grans dipòsits, després es fermenta i se li pot introduir gustos, olors, essències... em va cridar l’atenció que li posen essències de mora, gerds, fusta cremada... si si, perquè es diferenciï de la resta. Després el vi passa una llarga temporada dins de botes, uns mes temps que uns altres i finalment s’embotella. En aquesta etapa, depenent del tipus de raïm i del que es vulgui, hi estarà més o menys temps, i finalment ja el podem obrir i provar. Com que el pare coneix força a la gent de la bodega, li varen deixar provar les primeres mostres de la collita d’aquest any. Perquè com ja sabeu, depèn de com hagi estat l’any de pluges, de secada, etc... el vi surt més o menys bo. Així que quan varem arribar a casa amb la nostra compra, el pare va tornar a baixar al celler a fer el seu ritual mentre jo em menjava el vermut.

Trabucaires

Hola amics!!! Ahir varem celebrar la diada i avui ens en anem de Festa Major. L’any passat us vaig explicar com ho vivíem en el meu poble. On anem avui es una mica diferent ja que ells tenen gegants!!! Si sí, gegants!!!! De fet, estar per tot arreu. El primer que fan de bon mati es fer sortir els trabucaires que desperten a tot el poble amb el seus tirs. Que sabeu que son?

“Trabucaire és aquell soldat combatent, armat amb un trabuc (arma de foc portàtil, de canó curt i ample de boca acampanada). La paraula trabucaire va començar a utilitzar-se a Catalunya per designar als irregulars que van participar en la guerra contra la República francesa (1793-1795) i als guerrillers de la guerra de la independència (1808-1814). Més tard es va aplicar als insurgents realistes durant el trienni constitucional (1820-1823) i als guerrillers carlins (1833-1840).
A part dels posteriors bandolers d'extracció camperola, també va donar-se el nom als grups armats de la tercera guerra carlina (1873-1876).
Els trabucaires en una altra època havien estat membres de l'exèrcit privat dels senyors feudals. Amb el temps i a mesura que les guerres particulars anaven perdent intensitat, passaren a convertir-se en un grup folklòric de luxe a disposició dels senyors. Tenien dues funcions definides: rebre amb honors als grans mandataris, en especial als alts càrrecs de l'església, amb l'objectiu que tots sabessin el pas del seu senyor.
Aquesta tradició d'acompanyament és la que ha conservat en bona part aquests grups armats, ja que amb el pas del temps van passar a convertir-se en un dels principals elements tradicionals de les festes major.”

Doncs, el meu pare n’és un d’ells, des de petita que te guardat en el tercer calaix de la calaixera el tratge, i cada any, en unes sis o set ocasions se’l posa. A mi m’agrada veure’l vestit així, i em deixa ajudar-lo a lligar-li la faixa vermella, ben estreta a la cintura. El soroll que fan els trabucs em fa por i tot, es un soroll estrident i fort, sovint quan ja marxa de cada des de l’empalma de casa tira un tir perquè sàpiga on passa. Quan arriba, sempre fa molta olor a pólvora i porta els dits ben emmascarats.