26 de juny 2009
Nit màgica
Hola a tots!!!! Ja estic de vacances!!! Ja hem acabat l’escola, ara estic molt content ja que penso amb el munt de coses i activitats que podré fer aquest estiu. Amb el pare ja em quedat que em portarà a pujar per dins d’un riu, diu que ara ja soc prou gran per fer-ho! Ja us explicaré com és!!!!
L’altre dia va ser la revetlla de Sant Joan, és una festa típica d’aquí, a mi m’agrada molt perquè s’escau que és el final del curs i el començament de l’estiu, de fet diuen que és una festa per celebrar el solstici d’estiu. La padrina em va dir que és el dia més llarg de l’any i la nit més curta, també em va explicar una llegenda que té com a indret el camp que tenim a sobre de casa. Em va dir que durant la nit de Sant Joan en al camp que nosaltres li diem “el piló” doncs s’hi reuneixen les bruixes bones per fer una poció màgica, que un cop se l’han begut les fa tornar més maques i joves del què ja son. Jo aquella nit vaig anar a dormir una mica més tard del normal i vaig estar mirant des de la finestra de la meva habitació si en veia alguna d’elles, però la veritat es que només vaig veure el foc que devien preparar per fer la dansa i la poció més tard. L’any vinent intentaré no adormir-me!
On la vareu celebrar vosaltres la nit de Sant Joan? Voldreu venir l’any vinent a veure les bruixes en “el piló”?
Etiquetes de comentaris:
bruixa,
dansa,
Nit de Sant Joan
Fruita d'estiu
Hola amics!!! Ja han començat les vacances d’estiu!!!!! Jo ja tinc un munt de plans per fer, des d’anar als Campaments, a colònies esportives i d’anglès i de viatge amb els pares. Ja us aniré explicant on soc i què faig. Però avui vull parlar-vos de la fruita d’estiu, és tant bona!!!!
A mi m’agraden molt i molt les cireres i ara precisament és el temps. Quan em llevo al matí la primera cosa que faig i baixar al jardí i englotir-me un bon grapat de cireres, ja que a primera hora són fresques perquè no els hi ha tocat el sol. M’agrada molt collir la fruita de l’arbre i menjar-me-la, és molt més bona que no pas si ja està collida. El què passa amb la fruita d’estiu és que arriba tota a la vegada, es divertit perquè durant dues setmanes mengem moltes cireres, després arriben els albercocs, enmig toca a les maduixes, que també m’agraden moltíssim i a partir d’aquí les prunes, les peres, les pomes, les ametlles i finalment el raïm i les figues.
Amb la padrina fem cada any melmelada de tot, les posem en potets petits i les embassem, aquest any he fet jo les etiquetes, ja que a l’escola ens van ensenyar a fer servir un programa per canviar coses de les fotos i crear etiquetes i logos. El dia de la melmelada tenim molta feina, primer collir la fruita vigilant agafar la més madura però que no estigui passada o tingui alguna picada de moixó, després fer-la bullir amb sucre, deixar-la en repòs i finalment embassar-la al buit, ficant-la al bany maria. M’agrada perquè durant un parell dies queda una olor a tota la casa de fruita dolça, que sembla que et poguessis menjar les parets.
Que us agrada a vosaltres la melmelada? Si voleu podeu venir a casa a provar-la!!!!!!
A mi m’agraden molt i molt les cireres i ara precisament és el temps. Quan em llevo al matí la primera cosa que faig i baixar al jardí i englotir-me un bon grapat de cireres, ja que a primera hora són fresques perquè no els hi ha tocat el sol. M’agrada molt collir la fruita de l’arbre i menjar-me-la, és molt més bona que no pas si ja està collida. El què passa amb la fruita d’estiu és que arriba tota a la vegada, es divertit perquè durant dues setmanes mengem moltes cireres, després arriben els albercocs, enmig toca a les maduixes, que també m’agraden moltíssim i a partir d’aquí les prunes, les peres, les pomes, les ametlles i finalment el raïm i les figues.
Amb la padrina fem cada any melmelada de tot, les posem en potets petits i les embassem, aquest any he fet jo les etiquetes, ja que a l’escola ens van ensenyar a fer servir un programa per canviar coses de les fotos i crear etiquetes i logos. El dia de la melmelada tenim molta feina, primer collir la fruita vigilant agafar la més madura però que no estigui passada o tingui alguna picada de moixó, després fer-la bullir amb sucre, deixar-la en repòs i finalment embassar-la al buit, ficant-la al bany maria. M’agrada perquè durant un parell dies queda una olor a tota la casa de fruita dolça, que sembla que et poguessis menjar les parets.
Que us agrada a vosaltres la melmelada? Si voleu podeu venir a casa a provar-la!!!!!!
18 de juny 2009
Festa d’aniversari
Hola amics!! Ja tinc un any més!!! Us vaig explicar que investigaria a veure quina em tenien preparada, doncs, aquest any no vaig saber esbrinar-ho.
Primer ho varem celebrar a l’escola, quan és l’aniversari d’un nen el què fem es preparar-li una cançó. Un parell de dies abans durant l’hora del patí ens reunim amb grups a dins de l’escola i el què fem és; agafar una cançó que sabem que li agrada a la persona que fa els anys i li canviem la lletra. A mi m’agrada molt preparar-les pels demés i inventar-me una lletra nova, sovint fa molt riure. I el dia de l’aniversari a la tarda li cantem mentre la professora reparteix un trosset de pastís a cada un de nosaltres. És tradició que el pastís el porti la persona que fa anys.
El dissabte ho varem celebrar a casa amb el amics. De fet, aquest any va ser diferent, perquè el pare de bon matí em va dir que havíem d’anar a buscar rocs al cap damunt d’una muntanya perquè els necessitava per fer una paret, i em va portar en un antic castell mig en ruïnes que hi ha no molt lluny de casa. Quan varem arribar allà em va dir que jo busqués els mes rodons a dins del castell que ell es quedava a fora, un cop vaig entrar a dins, tot de veus es van posar a cantar la cançó de “per molt anys” i varen començar a sortir tots els meus amics entre les ruïnes, en Ral, en Miquel, la Marta, la Mercè.... tots hi eren. Ho havien estat preparant des de feia dies, havien portat una taula amb beguda i menjar i varem estar tot el dia jugant a diferents jocs en aquell indret. La veritat es que va ser una gran sorpresa i ens ho varem passar molt i molt be. I al final vaig bufar les espelmes tot demanat un desig.
03 de juny 2009
Un any més
Hola!!!! D’aquí pocs dies serà el meu aniversari i tindré un any més, seré un any més gran! M’agrada molt i molt celebrar el meu aniversari i fer-me gran. De fet ja començo a estar una mica nerviosa, ja estic investigant a casa i també als amics, fent preguntes i actuant com Sherlock, perquè com cada any hi haurà alguna cosa preparada. Normalment és una festa sorpresa, ja fa cinc anys que me’n preparen una i sempre son espectaculars, perquè tothom està content, hi ha música, jocs i un pastís, de fet és sempre el regal que més m’agrada, vull dir, tots els altres regals també m’agraden sempre moltíssim però el pastís és especial, és realment el què marca la diferencia entre el dia del teu aniversari i la resta de dies que celebres alguna cosa. No sóc molt gormanda però em fa molta il•lusió apagar d’una bufada les espelmes i sobretot demanar un desig, sempre demano el mateix, any rere any, i es pot dir que es va fent realitat, així que seguiré demanat el mateix.
Quan era més petita em posaven el numero d’espelmes igual als anys que feia, però ara ja en fa un parell que em posen dos números, així es més fàcil apagar-les, ja que aquestes no son d’aquelles que es tornen a encendre soles i es un no parar i al final tothom ha de bufar a la vegada perquè s’apaguin del tot.
Jo continuaré investigant a veure si us puc dir abans que passi quina em tenen preparada!!!!!
Quan era més petita em posaven el numero d’espelmes igual als anys que feia, però ara ja en fa un parell que em posen dos números, així es més fàcil apagar-les, ja que aquestes no son d’aquelles que es tornen a encendre soles i es un no parar i al final tothom ha de bufar a la vegada perquè s’apaguin del tot.
Jo continuaré investigant a veure si us puc dir abans que passi quina em tenen preparada!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)